Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • David Baena i Asencio

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Sede Social del Real Club Náutico de Tarragona

    David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado, Carles Casamor i Maldonado, Josep Maria Quera i Arregui

    Sede Social del Real Club Náutico de Tarragona

    L’edifici es troba al damunt d’una plataforma portuària situada d’esquena a la ciutat, entre una via de trànsit i el mar obert. El projecte pren com a referència el caràcter artificial de l’emplaçament i proposa una volumetria que actua com a modificació altimètrica del pla de base. El programa es reparteix entre el nou basament i dos cossos cúbics entesos com protuberàncies de la plataforma. La coberta forma una U invertida, un pont, que engloba totes les construccions i assumeix la funció representativa del nou edifici. Un desplaçament d’aquesta coberta respecte del volum construït genera un portal encarat al passeig per a vianants que dóna accés al club. Una terrassa de fusta, adossada a la façana posterior, fa de pont entre les plataformes interior i exterior. La plataforma original, el basament, els cossos edificats i la coberta formen un sistema de superposicions que genera una nova topografia preparada per acollir el programa.
  2. Ampliación del Instituto Juan Manuel Zafra

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado

    Ampliación del Instituto Juan Manuel Zafra

    L’Institut d’Ensenyament Secundari Juan Manuel Zafra es troba situat al carrer Rogent, 51 a l’Eixample dret de Barcelona El primer edifici i principal fou construït a principis de segle passat amb una clara estètica Modernista postindustrial. Al final de la dècada dels vuitanta l’escola de formació professional es planteja, la seva ampliació com a conseqüència de la insuficiència d’espais docents i la dificultat d’adequació de l’escola als nous programes escolars. En aquesta situació es planteja la construcció d’un nou edifici que allotgés tot el programa docent teòric, deixant en l’antic edifici les aules de pràctica, tallers i administració del centre. Així mateix en el nou edifici haurà de situar-se el programa de suport esportiu a l’escola consistent en una sala polivalent-gimnàs i vestidors. La disponibilitat de sòl de l’escola era molt limitada i es reduïa al pati de jocs. Aquest es troba en el buit deixat per les edificacions al número 598 del carrer Provença. Aquest espai de dimensions molt ajustades estava a més flanquejat per les grans mitgeres dels edificis d’habitatges contigus. Una de les decisions més importants va ser mantenir el caràcter de pati interior d’illa obert al carrer Provença i així alliberar visualment a l’antiga escola. Per tant, el nou aulari tan sols es podia situar en un dels laterals curts del pati, i encaixat entre dues mitgeres dels dos edificis colindants. La longitud reglamentària de la pista de jocs va fixar de forma inamovible la posició de la façana. Aquest fet va suposar un exercici de continència i compactació del programa en alçada. Amb aquesta situació va sorgir la idea de considerar com a peça principal el volum definit per les dotze aules com una caixa suspesa a l’espai i presidint el pati de jocs. La resta de programa, serveis, tutories, escales i d’altres s’enganxa literalment a les mitgeres existents, resolent la falta d’ortogonalitat de les mateixes. Les circulacions que es produeixen entre la franja de serveis i les aulesi encara emfatitzen més aquesta autonomia del volum principal. La resta de programa se situa per sota de la cota d’accés des del carrer Provença. El gimnàs, com a gran espai vuit, se situa a la planta soterrani a doble alçada i amb visió directa des del porxo d’accés. El fet de mantenir la cota de la pista esportiva al mateix nivell que la planta baixa de l’antiga escola permet optimitzar les circulacions internes de l’escola i fer una tanca menys alta a una escala més humana. Creiem que el rigor programàtic i la racionalitat alhora de plantejar la seva construcció han afavorit la claredat final de la intervenció.
  3. Plaza de la Vila de Madrid

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado

    Plaza de la Vila de Madrid

    Partim de la consideració que la plaça Vila de Madrid és un espai molt especial dins el sistema de places i espais lliures del nucli antic. Per això vam proposar la revitalització de la plaça com a espai urbà per als vianants, mantenint la seva especificitat com a lloc "diferent" dins dels carrers i les places que l'envolten, i celebrar el conjunt arqueològic que la plaça acull: una necròpolis romana, un dels vestigis més importants de la Catalunya de l'era romana. La plaça es presenta com un jardí públic urbà, en part perquè és la forma de respondre a la seva singularitat de jaciment arqueològic, en part per continuar el mateix concepte de la intervenció, i finalment perquE sempre ho imaginem com un lloc diferent als espais urbans d'activitat comercial (de vegades frenètica) que l'envolten. Es proposa una plaça central de gespa que queda a nivell del carrer Canuda i del front oriental de la plaça. La zona central de la plaça s’entapissa amb gespa i es mantenen la major part dels arbres existents. La superfície de gespa es deprimeix amb un lleuger pendent fins situar-se al nivell de la necròpolis romana. Aproximadament davant de la façana de l'edifici Palau Sabassona, seu de l'Ateneu Barcelonès, es proposa una franja pavimentada amb un pòrtic-mirador cap a la zona de les tombes. Una passarel·la de vianants "sobrevola" les restes arqueològiques fins a la prolongació del passatge Duc de la Victòria (connectat amb la Rambla a través del passatge comercial). Aquesta passarel·la disposa, a la part inferior, d'un sistema de portes que protegeixen l'accés a la zona arqueològica. A la zona perimetral de la plaça s'utilitzen els materials de construcció i mobiliari urbà habituals al casc històric de Barcelona. A la zona central, però, s'introdueix la gespa, la pedra basàltica i l'acer corten. Amb aquest últim es construeixen uns murs que possibiliten la permanència dels arbres preexistents.
  4. Edificio para Talleres e Invernadero de la UdG

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado, Josep Maria Quera i Arregui

    Edificio para Talleres e Invernadero de la UdG

    Es tracta d’una edificació annexa a l’Escola Politècnica, destinada a acollir dos usos ben diferenciats: els tallers, que ocupen la planta baixa, i l’hivernacle, un petit cos que sobresurt a la coberta. Les solucions constructives i l’elecció dels materials tendeixen a cercar una uniformitat que s’adapti a la flexibilitat dels usos, que n’afavoreixi el manteniment i que indueixi l’estalvi energètic. Així, tots els tancaments s’unifiquen amb un vidre translúcid d’una gran capacitat aïllant, com també les lluernes de la coberta, disposades per permetre l’entrada de llum zenital a les zones de treball.
  5. Edificio de Oficinas de la Tesorería de la Seguridad Social

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado

    Edificio de Oficinas de la Tesorería de la Seguridad Social

    Ordenació del conjunt. L'edifici negocia amb la trama urbana la seva orientació, adaptant-se a la realitat de l'entorn urbà existent. Les plantes baixa i soterrani se situen dins dels límits del solar; les plantes superiors, en canvi, es desplacen i s'alineen amb el carrer de l’Om. Aquest desplaçament allibera l'espai de la plaça situada al sud i genera un espai més ampli. Encara que l'edifici divideix en dos el buit de la trama urbana, el tractament dels espais és el mateix, i la planta baixa s'entén com un element de continuïtat de l'espai exterior. És fonamental la transparència que es produeix en l'accés amb vista sobre la plaça. L'edifici. L'ús característic de l'edifici és administratiu en les plantes sobre rasant, mentre que les plantes soterrani es destinen a ús d'aparcament i espais de servei. Es tracta d'un edifici organitzat en tres volums, la rotació dels quals ve suggerida per la geometria de la parcel·la edificable. El volum de la planta baixa adopta la geometria de la parcel·la. Aquesta planta estableix una relació de continuïtat amb l'espai públic en el qual se situa. El volum de les plantes primera a quarta recupera l'adreça del carrer de l’Om, i crea, amb la volada originada per aquest gir, un gran porxo que emmarca i protegeix l'entrada de l'edifici. El tercer volum de les plantes cinquena i sisena s'orienta segons un gir intermedi entre els dos volums anteriors. El fet que aquest tercer volum sigui més petit que l'inferior genera una terrassa, accessible als usuaris de l'edifici des de la planta cinquena. La necessitat de llum natural determinada per l'ús administratiu de l'edifici es resol amb grans finestrals en façana que es protegeixen de la incidència de la radiació solar directa a través d'una envoltant contínua de lames d'alumini. Aquestes lames confereixen identitat a les façanes de l'edifici: es disposen en posició horitzontal al llarg de les façanes principals de l'edifici (façanes longitudinals) i en posició vertical en les testeres. L'ús d'una estructura porticada amb pilars en façana permet obtenir plantes diàfanes que s'organitzen a partir de dos nuclis verticals, deixant la resta de la superfície lliure. La compartimentació es fa a través d'elements d’envans lleugers. D'aquesta forma, l'edifici permet una versatilitat d'ocupació en el temps.
  6. Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado, Manel Peribáñez Bertrán, Maria Taltavull

    Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall

  7. EU Mies Award

    Nominado
    Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado, Manel Peribáñez Bertrán, Maria Taltavull

Bibliografía

Sociedades