El encargo consiste en la rehabilitación y reforma de un espacio industrial de principios del S. XX para adaptarlo como centro de producción de arte contemporáneo para la ciudad de Reus. Este complejo ocupa toda una manzana del antiguo ensanche de Reus y originalmente estaba dividido en dos actividades: la destilería de Licors Massó i la carpintería Cort. El proyecto se basa en respetar e intensificar la memoria de la actividad de la carpintería y la destilería, sus huellas y su atmósfera, que conforman la cualidad arquitectónica de este espacio. A su vez, potenciar la diversidad de usos, trabajando en un sistema que enriquece el programa. La nueva intervención tiene la voluntad de colaborar con el lugar. (PROPUESTAS/¿QUÉ?) 1. Economía del proyecto: Ahorrar en construción para poder invertir en programa. Gestión de un espacio vivo. 2. Temporalidad de la propuesta. Cuando se empezó la actuación al espacio de la carpintertía, este era en régimen de alquiler, preparado para mantenerse todo el tiempo necesario o desmontarse y ser trasladado, como un campamento adaptado a su entorno. Los requerimientos del cliente para el espacio de la destilería lleva a construir un nuevo forjado que permite incluir todo el programa. 3. Limpieza i adaptación. El edificio ya tenia suficientes cualidades arquitectónicas, sólo se añaden nuevas tecnologías y servicios, para adecuarlo a la normativa vigente. Mantener i respetar la atmósfera, resultado de la biografía del edificio. Nos gustaría que paraciese como si casi nada hubiésemos hecho. 4. Cal Massó no es un museo sino un espacio de trabajo donde se estimula la capacidad de creación mediante la convivencia y las interrelaciones con el entorno. El proyecto construye esta idea. (INTERVENCIONES PRIORITARIAS/¿CÓMO?) 1. Intensificar la atmósfera actual. ‘Sacar el polvo’. No se eliminan los sedimentos, se condicionan. Trabajar con la pátina, huella de su uso (arquitecto Pere Caselles, destilería, carpintería...). El saneamiento se estudia con la misma actitud que el resto del proyecto. 2. Aprovechar y proyectar con las preexistencias. Recuperamos el patio abandonado, haciendo un filtro vertical de parras para protegerlo de las nuevas edificaciones vecinas y del Sol de verano. Transformamos botas de vino en fuentes i mesas, carteles de Licors Massó en techos, botellas de vidrio en cerramientos… Se desarrolla un sistema de montaje sencillo, rápido y no doloroso, que permite hacer puertas, ventanas, tarimas, oficinas, baños, etc con un único tablero tricapa de alerce en la zona de la carpintería y con pletina y chapa de acero en la destilería. Este sistema constructivo és continuación de una historia del edificio, no de un cuerpo alieno, invasor o que violenta, y se adapta a las diferentes particularidades del edificio.

La casa OE és un muntatge. Els clients volien una casa doble, per a poder traslladar-se d'una meitat a l'altra segons el seu estat d'ànim. Els vam proposar reutilitzar dos models de domesticitat de sobres coneguts: l'espai obert de les Case Study Houses per als plaers hedonístics dels mesos càlids, cobert pels interiors existencialistes de la Maison Jaoul de Le Corbusier per als mesos ventosos en la serra de la Mussara. l cadàver exquisit resultant (embolicat en l'element arquitectònic de la península vernacular per excel·lència -la persiana) assegura la diferenciació esquizofrènica de les dues maneres d'habitar i al mateix temps negocia la trobada entre els dos tipus. Per a no contribuir a la destrucció del clima del nostre planeta, que està alterant i difuminant els ritmes estacionals de les nostres latituds, desenvolupem una fisiologia habitable de cicle trimestral i diari, d'ús senzill i que permet variacions complexes. Delimitem un volum compacte per a protegir als OE del fort vent de Mestral. El microclima local requereix d'interiors amb una gran inèrcia tèrmica en les setmanes fredes, i d'una elevada capacitat de protecció solar i ventilació en els dies de calor. Les habitacions en contacte amb el sòl agrícola s'emboliquen amb una làmina plegable de policarbonat, que capta la radiació solar a l'hivern, escalfant el pis superior, i es transforma en una gran ombra a l'estiu. En la planta primera els grans plans de cristall escalfen el seu interior en un dia fred i assolellat, i a l'estiu les persianes, petició expressa dels OE, creen un gran contenidor d'ombra, que refresca l'hàbitat de baix. A més, incorporem la coberta i la terrassa-pèrgola com a tercer hàbitat per a gaudir del temps amable que anys enrere associàvem a la primavera i la tardor. Així la casa transcendeix els seus dos usos esquizofrènics cap a múltiples ambients segons el dia que fa i l'estat d'ànim dels seus habitants.

L’objecte del projecte consisteix, bàsicament, en la reforma i l’ampliació de l’Escola Sant Jordi (edifici catalogat, obra d’Oriol Bohigas) per tal de posar-la al dia i complementar l’actual aulari i augmentar el nombre d’alumnes. En concret es preveu ampliar 6 aules, un menjador, la biblioteca i sala per l’AMPA. El menjador, la cuina i l’AMPA actuals, situats dins l’escola, és reubiquen dins de l’ampliació i l’espai alliberat es destina, bàsicament a aules de psicomotricitat i aules de desdoblament. Alhora, es realitzen una sèrie d’actuacions de reforma en els punts de connexió de la part nova amb l’existent. No s’inclouen tasques pròpies del manteniment normal d’un edifici. No hi ha actuació pel que fa a l’estructura i la coberta dels edificis existents. La connexió entre l’edifici educació infantil i la nova construcció és realitza a través d’una marquesina, que s’utilitza com d’element de connexió i alhora protegeix als infants, i que obliga a desplaçar lleugerament en sentit oest l’actual pista de basquet. La proposta ha de contemplar una possible segregació de l’aulari i el seu ús independent de l’escola, com també una possible ampliació d’una planta superior. L’ampliació situada en un solar annex a la vessant Sud de l’edifici existent. Consta de dos cossos connectats transversalment amb un tercer (zona de pas - vestíbul). Per tal de resoldre els diferents requeriments tèrmics, d’assolellament i ventilació del nou edifici i donar una imatge unificada, es construeix una galeria perimetral a tot l’edifici realitzada amb blocs de formigó, una galeria la mida de la qual s’ajusta segons l’orientació. Els blocs que conformen la façana es convinen en diferents posicions per tal de graduar la llum. Lames verticals en façana Oest (aules i Biblioteca) / Blocs gelosia en façanes Est i Oest / Blocs massissos en ampits i trams cecs. A l’interior d’aules i passadissos es convinen els elements de formigó vist (cassetons recuperables i lloses massisses) amb acabats de fusta osb i suro mes càlids.

La familia dels JEC va comprar un maset a mitjans dels anys 70. Van dedicar la segona meitat de la seva vida a cuidar-lo. El pare, emprant la seva destresa de rellotger, va anar construint ampliacions, soldant, cargolant i muntant tot tipus d’habitacions, porxos, coberts i umbracles. Una segona casa a l’aire lliure, envoltant el maset que poc a poc també anava creixent. La casa vivia un perpetu estat de construcció, amb la dedicació pacient i plaentera dels seus habitants. El 2015 el pare va morir, i la casa va quedar deshabitada. Un any més tard el seu fill i la seva familia van decidir de tornar per viure-hi. El seu únic desig inicial era poder viure en planta baixa. Per tant la primera pregunta que ens van fer va ser si era millor rehabilitar el mas, o enderrocar-lo i construir una casa de bell nou. La nostra resposta no va ser en cap d’aquestes dues direccions. Tot i que la estructura del mas estava en força bon estat, la qualitat d’aquest lloc, el què el fa habitable son les estructures autoconstruides al seu voltant. Son impossibles de dissenyar i de reproduir. Probablement son impossibles de reparar. Així que ni vam mantenir el mas ni el vam enderrocar. Vam afegir un gran porxo habitable en la pitjor part de la finca, sota l’ombra del mas. Per tal de minimitzar l’impacte d’aquesta nova estructura, la vam fer tan lleugera com vam poder, fent servir panells CLT i una subestructura metàl.lica que aixeca la casa respecte el terreny i conforma una coberta de xapa d’acer. Mantenint totes les construccions existents vam obtenir tres hàbitats autònoms, que la familia pot ocupar segons les seves necessitats canviants al llarg de les estacions i de les dècades. Vam esborrar qualsevol traça de programa o ús específic dins del mas: la cuina, el lavabo, els armaris, les habitacions, mig forjat. Tots eliminats. El que eren petites habitacionetes fosques va esdevenir una torre alta i lluminosa. Aquest espai sobrer podrà esdevenir la casa de la filla. El què abans era el taller del pare ara serà una caseta per invitats. NOTA: JEC és un acrònim fet amb els tres noms dels habitants de la casa. També fa referència a la peça de roba, que acostuma a fer de comodí en aquells dies que fa fred, però encara no prou fred per dur un abric.