Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Enric Massip i Bosch

Memoria

Doctor Arquitecte per l’ETSAB-UPC BarcelonaTECH. Col·legiat al COAC. Investigador amb grau, UPC. Professor lector AQU. Professor Associat del Departament de Projectes Arquitectònics—UPC. Cofundador i membre dels grups de recerca de la UPC Arquitectura actual, construir avui, aprendreavui i Transformacions contemporànies: casa, ciutat, paisatge. Professor del Màster Arquitectura i crítica-UPC. Professor convidat a escoles de diverses parts del món, ha donat conferències i participat en seminaris a Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Sevilla, Valladolid, Mérida, Vigo, Tòquio, Kawasaki, Chiba, Kyoto, Shanghai, Buenos Aires, Rosario, Rafaela, Nova York, Miami, Budapest, Amsterdam, Maastricht, Viena, París, Bèrgam, Milà, Piacenza, Pescara, Venècia, Roma, Gènova, Matera, Porto, Bucarest, Izhvesk, Sant Petersburg i Moscou. És cofundador i Director del Màster de Disseny Urbà Building the City Now, desenvolupat a Barcelona i Sant Petersburg (Federació Russa) des del 2014, acreditat per la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTECH. Membre fundador del Barcelona Chapter del Council on Tall Buildings and Urban Habitat. Actualment és Membre de la Comissió d’Urbanisme i Territori de l’Associació 22@Network, Membre del Comité di Dottorato in Progetazione - Politecnico i Milano, Milà (Itàlia), i dels Advisory Board del bibc-barcelona international business club i del grupo level capital. Ha estat membre de la Comissió d’Avaluació de la Recerca Científica—UPC i de l’Agenzia Nazionale Italiana di Valutazione del Sistema Universitario e della Ricerca (Govern Italià). Ha estat Membre del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2015)

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Viviendas Immaculada

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Horacio Osvaldo Espeche Sotailo, Enric Massip i Bosch, Joan Sabaté i Borràs

    Viviendas Immaculada

    Es tracta d’una proposta unitària per a dos blocs separats, que tanquen una mateixa plaça i estan sotmesos a les mateixes condicions urbanístiques. Els habitatges adopten tipologies actuals, si bé les dues pells, l’anterior i la posterior, es configuren en relació amb el context: el límit del centre de la ciutat i, per tant, la façana de la Manresa històrica. Les façanes posteriors recuperen les galeries tradicionals, mentre que les del davant, d’acord amb la normativa vigent, adopten un ritme de finestres altes i estretes que permet articular el desnivell entre els dos blocs, entre les velles cases de banda i banda.
  2. Instituto Bosch i Jover

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip i Bosch

    Instituto Bosch i Jover

    El lloc d'aquesta reforma i extensió d'institut es troba al límit urbà d'Artés, una zona encara en procés de consolidació, on predominen els grans equipaments i els habitatges unifamiliars aïllats. El nou edifici es projecta com una extensió orgànica de l'escola original dels 1970s, de planta quadrada. El solar disponible era molt petit. Només després d'acabar-l'edifici es va annexar un solar per ampliar la zona esportiva. La decisió principal va consistir a situar tot el programa educatiu al nivell de la planta primera de l'edifici existent, deixant els nivells inferiors per al programa complementari: administració, menjador, gimnàs, etc. D'aquesta manera, s'optimitzen les comunicacions interiors entre els dos edificis i s'obté un únic organisme funcional. Un gran porxo obert uneix els dos edificis i els relaciona amb els camps de joc. A causa de la forma i situació del solar, el nou edifici té les seves façanes amb orientació est i oest, que no són les més aconsellables per a una escola. D'aquí la importància dels elements de protecció solar, que responen a la necessitat de control lumínic i alhora contribueixen a la imatge final de l'edifici. Estan més densament situats al costat oest, on es requereix més protecció, i menys en el costat Est. Aquesta diferència també reflecteix els diferents programes a cada costat: les aules estàndards, d'ús més prolongat, més nombroses i més petites, se situen a l’ est, mentre que les aules específiques, de major dimensió però ús més esporàdic, se situen a l’oest. La posició del programa genera una volumetria dual que respon a les diferents condicions del context: genera una façana contínua i oberta cap als camps, mentre que a la banda del carrer es fragmenta en volums d'una dimensió similar a les cases de davant i posant-se en relació amb l'antiga escola.
  3. CAP Sabadell

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip i Bosch

    CAP Sabadell

    Aquest CAP se situa junt a un altra equipament municipal ja existent, acabant la façana nord de la Plaça Castelao. D’aquesta pren l’alineació i la volumetria general per generar un front coherent a l’espai públic, i reinterpretar el porxo de l’edifici existent en un gran voladís que facilita la relació entre l’interior i l’exterior i entre els dos equipaments. Un objectiu del projecte era la definició del tipus organitzatiu estàndard i aconseguir un model d’aplicació general. El programa es distribueix en dos plantes que corresponen a dos parts diferenciades en ús i caràcter: en la planta superior se situen totes les consultes i les zones d’espera; a la planta inferior se situen els accessos, les urgències i la resta del programa. Ambdues plantes poden funcionar independentment en horaris diferents. La distribució regular de la planta superior es dinamitza i jerarquitza per la irrupció dels patis d’il·luminació i ventilació de la planta inferior i els nuclis verticals, de manera que es generen zones diferenciades que es corresponen amb les diferents especialitats mediques. Malgrat aquesta qualificació espacial de la planta, la transparència dels patis interiors permet la seva percepció global i facilita l’orientació dels usuaris.
  4. Instituto Carles Rahola

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip i Bosch

    Instituto Carles Rahola

    El solar on se situa l’escola es troba en un dels límits del nucli urbà, a tocar d’una zona residencial de nou creixement. El projecte opta per concentrar totes les funcions dins un bloc compacte molt allargat que construeix un carrer gairebé inexistent. La planta baixa restitueix l’horitzontal en un solar que, per la seva llargària, presenta uns dos metres de diferència de cota d’un extrem a l’altre. La façana principal ve determinada per la variació dels filtres que matisen l’entrada de la llum natural. Les peces d’ús comú se situen totes a l’extrem més alt, connectades al pati de jocs per una graderia destinada a activitats lúdiques.
  5. Diagonal Zero Zero

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip i Bosch

    Diagonal Zero Zero

    La posició de la Torre Diagonal Zero Zero és excepcional a l’estar situada a l’origen de la Diagonal, la principal avinguda de Barcelona, i al trobar-se a la frontera de les grans àrees de la zona Fòrum a la vora del mar. Aquesta torre, fet a mida per albergar la seu corporativa del Grup Telefónica i els seus principals departaments mundials d’I+D, és un edifici contextual amb una relació simbiòtica amb l'entorn. Es tracta d'un prisma trapezoïdal, agut i estilitzat, lleuger i de color blanquinós, que s'aprofita de la forma del diamant del solar. A través del vidre extraclar del mur cortina es revelen volums dinàmics que responen a les diferents especificitats del programa interior i es relacionen amb les diverses altures dels edificis pròxims. Les plantes d'oficines estàndard són diàfanes, aprofitant el sistema estructural de la torre: un nucli central de suport i una estructura perimetral al llarg de la façana permeten una planta lliure de pilars.
  6. Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip i Bosch

    Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

    L’escola remata una urbanització d’unifamiliars assumint la seva condició d’edifici públic vertebrador i defineix una gran façana com final de l'eix central del barri, on se situa l'accés de primària. Els accessos de parvulari i primària se situen a diferent nivell aprofitant la topografia del lloc. El parvulari se situa a la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, on està el pati principal del centre. El programa s’organitza d'una manera molt compacta alliberant al màxim el solar, no molt gran. Els espais docents se situen a banda i banda del corredor central, que es puntua amb obertures que l’il·luminen i generen espais informals de relació. Tota la construcció s'industrialitza: estructura, panells, finestres i proteccions solars. El centre s’ha bastit amb rapidesa i un millor control dels acabats. Els panells de façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements.
  7. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Diagonal Zero Zero

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip i Bosch

  8. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionado
    Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

    Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA), Enric Massip i Bosch

Bibliografía

Sociedades