Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

  • Escuela Infantil y Primaria Marta Mata

Memoria

L’escola remata una urbanització d’unifamiliars assumint la seva condició d’edifici públic vertebrador i defineix una gran façana com final de l'eix central del barri, on se situa l'accés de primària. Els accessos de parvulari i primària se situen a diferent nivell aprofitant la topografia del lloc. El parvulari se situa a la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, on està el pati principal del centre. El programa s’organitza d'una manera molt compacta alliberant al màxim el solar, no molt gran. Els espais docents se situen a banda i banda del corredor central, que es puntua amb obertures que l’il·luminen i generen espais informals de relació. Tota la construcció s'industrialitza: estructura, panells, finestres i proteccions solars. El centre s’ha bastit amb rapidesa i un millor control dels acabats. Els panells de façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements.

Fuente: Mostres d'arquitectura

El solar on s'ubica la nova escola Marta Mata remata una urbanització de recent creació i l'articula amb una zona d'habitatges unifamiliars consolidada i una zona industrial separada del nou centre docent per una zona verda. En aquesta posició, l'edifici se situa en relació a aquesta nova urbanització, seguint les seves directrius volumètriques i situant l'accés de primària com final de l'eix / rambla central definit en el planejament. Aprofitant el desnivell del terreny, se separen els accessos de parvulari i primària. L'accés al parvulari se situa en la cota inferior, amb un accés directe als patis interiors oberts, i l'accés a primària se situa una planta per sobre, en relació amb un ampli espai obert al carrer. Aquesta disposició de volums i accessos ens permet organitzar el programa d'una manera molt compacta i que allibera al màxim el solar, no molt gran. La planta de l'edifici és una revisió de l'esquema ja assajat en els instituts d'Artés o de Girona: un passadís central amb espais docents a banda i banda, i amb obertures que puntuen el recorregut, il·luminen i generen espais informals de relació. Tota la construcció s'industrialitza buscant la màxima qualitat d' elaboració en taller de les peces, tant de l'estructura portant com els panells de façana. Aquesta característica ha permès que es construeixi el centre amb molta rapidesa i amb un millor control dels acabats. Els panells pesats de la façana són un disseny propi que millora la qualitat i el comportament d'aquest tipus d'elements. Les finestres i les proteccions solars són també elements complets industrialitzats que minimitzen els temps de posada en obra. Els patis s'escalonen buscant adaptar-se el màxim possible a la topografia original, generant-se unes terrasses formades per grades i a les que s'accedeix per rampes. Aquestes terrasses es relacionen directament amb les cotes respectives de primària i infantil. La posició de les pistes i de l'edificació, tenen en compte l'ampliació prevista per a una fase posterior, que connecta amb l'edifici actual en el seu nucli de circulacions verticals.

Autor: Estudi Massip-Bosch Arquitectes (EMBA)

Autores

Sobre el Mapa