COAC

Esp

Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Graduat en 1984 per l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB-UPC)Especialització en Construcció. Doctor arquitecte amb la tesi doctoral “Principals factors socioeconòmics que incideixen sobre l’arquitectura. El cas del modernisme català i la seva època “.
El 1986 crea el seu propi despatx.
Membre fundador de l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, ESARQ-UIC.
President dels Consells de l’Escola (1996-1999). Professor de projectes de 4ª curs (des de 2008).
Director de l’assignatura de 4t curs d’Arquitectura i Sostenibilitat (des de 2010).
Director de la Càtedra d’Edificació Industrialitzada i Medi Ambient, CEIM-UIC.
Membre fundador de l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AuS-COAC).
President GBC-Espanya (Institució espanyola que representa els Institucions internacionals “International Initiative for a Sustainable Built Environement -IISBEE- i World Green Building Council -WGBC-).”
Avaluador d’articles d’investigació relacionades amb la Industrialització i el Medi Ambient, en diverses editorials científiques.
Des de 1996 és membre de jurats en tesis, concursos i projectes. Imparteix cursos, conferències, tallers i màsters en escoles d’arquitectura i institucions, lligades a la sostenibilitat i industrialització, tant a Catalunya com a Espanya i l’estranger.

Obras (5)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (8)

  1. Bloc d'Habitatges Incosa Pau Casals

    Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier, Josep Maria Salarich i Molist, Andreu Solano i Noguera

    Bloc d'Habitatges Incosa Pau Casals

    Al trapezi de les antigues hortes del desviat riu Güell es va cosir (1989-95) la Devesa amb Santa Eugènia, sobre un litigiós i antic pla de gran intensitat, posteriorment ebaixada per l’urbanisme democràtic. El nou barri de blocs i amplis espais lliures és el segon dels principals creixements urbans de nou encuny, amb resultats arquitectònics desiguals. Aquesta peça delinea una planta ordenada, sense patis i de peces sempre exteriors, amb aportacions en la integració de l’àtic, en el paper de la volada com a part del volum i en la nitidesa d’un front d’obertura total.

  2. Viviendas Pau Claris

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

  3. Piscina coberta PCO-3

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Piscina coberta PCO-3

    El projecte, com a equipament públic, pretén, d’una banda, tenir la presència que li és pròpia, configurant i consolidant, des de l’accés, l’espai urbà existent, i d’altra banda, a la façana oposada, dialogar -tant des de l’interior, com des dels espais esportius exteriors com l’espai natural del riu; així doncs el propi edifici, es planteja com un espai de transició entre l’espai ciutat i el riu Segre. La llum natural és objectiu principal; el projecte es desenvolupa des de la llum. Tot l’equipament es construeix amb sistemes industrialitzats, garantint un espai diàfan i una ràpida i fàcil posada en obra. El gran espai de piscines es cobreix amb unes grans plaques TT que incorporen, des de la seva fabricació, uns lluernaris que permetin una llum uniforme cap a l’interior de l’espai. L’envolupant de la façana Sud està composta d’una doble pell de policarbonat, combinada amb obertures practicables que aconsegueixen una ventilació natural. Uns panells de formigó pintats amb lluernaris, componen la façana Nord. Les instal·lacions de l’edifici produeixen energia renovable a partir de calderes de biomassa.

  4. Viviendas en Manresa

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Viviendas en Manresa

    S’ha estructurat la proposta d’edificació i d’ordenació dels espais a partir de la consideració de múltiples punts de vista i de confrontació amb la ciutat existent. Estratègies: La relació amb la ciutat “alta” que fa que les cobertes i els diferents tractaments de paviments i nivells dels espais oberts constitueixin una “façana horitzontal” que ha de tenir la mateixa força i intenció urbana de les altres façanes. Amb aquest objectiu es proposen cobertes verdes amb sistema aljúb. La relació amb el carrer St. Ignasi, que es vol impulsar com una via d’accés principal a la ciutat: el projecte planteja, respecte a aquest carrer, una organització tipològica i de façana amb un ritme i una alineació constant, per tal de aconseguir generar un conjunt d’edifici que siguin un clar límit urbà. La relació amb el carrer Montserrat, on es planteja una edificació que interpreta el teixit preexistent, en las seves irregularitats, en el seu parcel·lari menut.

  5. Ampliació de l’escola Teresianes-Ganduxer

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Ampliació de l’escola Teresianes-Ganduxer

    El repte principal va ser plantejar una ampliació en un entorn protegit, on la presència d’un primer edifici projectat per Antoni Gaudí inundava el conjunt. Es van estudiar varies ubicacions de la nova construcció i es va decidir situar la ampliació en el lloc més adequat per no afectar la visibilitat de l’edifici Gaudí. El nou volum respecte l’alçada i distàncies dels edificis colindants i es lliga funcionalment al pavelló esportiu existent. L’edifici havia de parlar del seu temps, sense donar l’esquena a les textures pròpies del edifici existent, així doncs s’ha optat per una façana teixida ceràmica, que fa de gran gelosia, cap el carrer i elements lleugers i lluminosos cap l’interior de l’escola. Aquesta doble pell que tamitza tèrmica i lumínicament l’interior permet una llibertat i flexibilitat en la distribució de les finestres i els elements opacs necessaris funcionalment.

  6. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionado
    Viviendas en Manresa

  7. Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    2BMFG Arquitectes, PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Àgata Buxadé i Fortuny, Ramon Ferrando, Carles Gelpí i Arroyo, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Es proposen uns volums de geometria clara i neta que fan de mediadors entre el traçat viari de la ciutat i el recinte hospitalari i posen en relleu el caràcter institucional dels edificis. Es preveu una pell ceràmica, tecnològica i amb una perforació contínua de la mateixa gamma cromàtica que els pavellons històrics de l’hospital modernista. S’han estudiat acuradament els fluxos de relació entre usos, es projecta per a escurçar els recorreguts més freqüents, segregar aquells incompatibles i aportar espais d’interrelació amplis, ben il·luminats, que permetin les trobades entre els diferents equips de treball. Aquestes mesures ens han permès construir menys superfície de la prevista fins i tot mantenint el programa funcional comanda.

  8. Escala d'evacuació en el recinte protegit Teresianes Ganduxer

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Escala d'evacuació en el recinte protegit Teresianes Ganduxer

    El projecte va suposar un treball detallat per a explicar i acordar amb patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona el seu impacte, la seva fluïdesa amb l’existent i la seva definició per a integrar-se amb el pavelló projectat i construït per Gaudí. Després d’analitzar l’estructura del Pavelló i estudiar les diferents possibilitats d’ubicació de l’escala d’evacuació, es va proposar una escala per l’exterior, delimitant-la a la crugia central de la façana lateral, amb l’interès de respectar la modulació existent. La seva posició coincideix amb el final d’un passadís interior que dona accés a totes les aules i connecta longitudinalment amb una segona escala. Es pren com a referència el volum d’accés de l’edifici Gaudí i d’algunes de les seves gelosies, els seus ritmes, transparència i textura. El projecte proposa un volum i tancament amb una composició ceràmica tradicional en gelosia, amb l’exprés interès que a través d’ella es visualitzi la façana del pavelló existent i pugui comprendre’s els diferents períodes d’intervenció. L’escala està pensada amb elements metàl·lics prefabricats assemblats en obra. El projecte estudia amb tot cuidat la visió del “Edifici Gaudí”, tant des de l’exterior del recinte com des de l’interior. La proposta permetia el pas en tot el seu contorn, així com dignificar un espai residual del col·legi.

Archivo (5)

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibujo

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibujo

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibujo

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibujo

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibujo

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

Bibliografía (35)

Sociedades

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.