Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
ETSAB
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Graduat en 1984 per l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB-UPC)Especialització en Construcció. Doctor arquitecte amb la tesi doctoral “Principals factors socioeconòmics que incideixen sobre l’arquitectura. El cas del modernisme català i la seva època “.
El 1986 crea el seu propi despatx.
Membre fundador de l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, ESARQ-UIC.
President dels Consells de l’Escola (1996-1999). Professor de projectes de 4ª curs (des de 2008).
Director de l’assignatura de 4t curs d’Arquitectura i Sostenibilitat (des de 2010).
Director de la Càtedra d’Edificació Industrialitzada i Medi Ambient, CEIM-UIC.
Membre fundador de l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AuS-COAC).
President GBC-Espanya (Institució espanyola que representa els Institucions internacionals “International Initiative for a Sustainable Built Environement -IISBEE- i World Green Building Council -WGBC-).”
Avaluador d’articles d’investigació relacionades amb la Industrialització i el Medi Ambient, en diverses editorials científiques.
Des de 1996 és membre de jurats en tesis, concursos i projectes. Imparteix cursos, conferències, tallers i màsters en escoles d’arquitectura i institucions, lligades a la sostenibilitat i industrialització, tant a Catalunya com a Espanya i l’estranger.
Obres (5)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (9)
-
Bloc d'Habitatges Incosa Pau Casals
Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier, Josep Maria Salarich i Molist, Andreu Solano i Noguera
Al trapezi de les antigues hortes del desviat riu Güell es va cosir (1989-95) la Devesa amb Santa Eugènia, sobre un litigiós i antic pla de gran intensitat, posteriorment ebaixada per l’urbanisme democràtic. El nou barri de blocs i amplis espais lliures és el segon dels principals creixements urbans de nou encuny, amb resultats arquitectònics desiguals. Aquesta peça delinea una planta ordenada, sense patis i de peces sempre exteriors, amb aportacions en la integració de l’àtic, en el paper de la volada com a part del volum i en la nitidesa d’un front d’obertura total. -
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaBloc d'Habitatges Incosa Pau CasalsPiscina coberta PCO-3
PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier
El projecte, com a equipament públic, pretén, d’una banda, tenir la presència que li és pròpia, configurant i consolidant, des de l’accés, l’espai urbà existent, i d’altra banda, a la façana oposada, dialogar -tant des de l’interior, com des dels espais esportius exteriors com l’espai natural del riu; així doncs el propi edifici, es planteja com un espai de transició entre l’espai ciutat i el riu Segre. La llum natural és objectiu principal; el projecte es desenvolupa des de la llum. Tot l’equipament es construeix amb sistemes industrialitzats, garantint un espai diàfan i una ràpida i fàcil posada en obra. El gran espai de piscines es cobreix amb unes grans plaques TT que incorporen, des de la seva fabricació, uns lluernaris que permetin una llum uniforme cap a l’interior de l’espai. L’envolupant de la façana Sud està composta d’una doble pell de policarbonat, combinada amb obertures practicables que aconsegueixen una ventilació natural. Uns panells de formigó pintats amb lluernaris, componen la façana Nord. Les instal·lacions de l’edifici produeixen energia renovable a partir de calderes de biomassa.Habitatges a Manresa
PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier
S’ha estructurat la proposta d’edificació i d’ordenació dels espais a partir de la consideració de múltiples punts de vista i de confrontació amb la ciutat existent. Estratègies: La relació amb la ciutat “alta” que fa que les cobertes i els diferents tractaments de paviments i nivells dels espais oberts constitueixin una “façana horitzontal” que ha de tenir la mateixa força i intenció urbana de les altres façanes. Amb aquest objectiu es proposen cobertes verdes amb sistema aljúb. La relació amb el carrer St. Ignasi, que es vol impulsar com una via d’accés principal a la ciutat: el projecte planteja, respecte a aquest carrer, una organització tipològica i de façana amb un ritme i una alineació constant, per tal de aconseguir generar un conjunt d’edifici que siguin un clar límit urbà. La relació amb el carrer Montserrat, on es planteja una edificació que interpreta el teixit preexistent, en las seves irregularitats, en el seu parcel·lari menut.Ampliació de l’escola Teresianes-Ganduxer
PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier
El repte principal va ser plantejar una ampliació en un entorn protegit, on la presència d’un primer edifici projectat per Antoni Gaudí inundava el conjunt. Es van estudiar varies ubicacions de la nova construcció i es va decidir situar la ampliació en el lloc més adequat per no afectar la visibilitat de l’edifici Gaudí. El nou volum respecta l’alçada i distàncies dels edificis colindants i es lliga funcionalment al pavelló esportiu existent. L’edifici havia de parlar del seu temps, sense donar l’esquena a les textures pròpies del edifici existent. Així doncs, es va optar per una façana teixida ceràmica, que fa de gran gelosia, i elements lleugers i lluminosos cap l’interior de l’escola. Aquesta doble pell que tamitza tèrmica i lumínicament l’interior permet una llibertat i flexibilitat en la distribució de les finestres i els elements opacs necessaris funcionalment.Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)
Seleccionat. Categoria: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Pública o PrivadaHabitatges a ManresaInstitut de Recerca i Investigació Sant Pau
2BMFG Arquitectes, PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Àgata Buxadé i Fortuny, Ramon Ferrando, Carles Gelpí i Arroyo, Felip Pich-Aguilera i Baurier
Es proposen uns volums de geometria clara i neta que fan de mediadors entre el traçat viari de la ciutat i el recinte hospitalari i posen en relleu el caràcter institucional dels edificis. Es preveu una pell ceràmica, tecnològica i amb una perforació contínua de la mateixa gamma cromàtica que els pavellons històrics de l’hospital modernista. S’han estudiat acuradament els fluxos de relació entre usos, es projecta per a escurçar els recorreguts més freqüents, segregar aquells incompatibles i aportar espais d’interrelació amplis, ben il·luminats, que permetin les trobades entre els diferents equips de treball. Aquestes mesures ens han permès construir menys superfície de la prevista fins i tot mantenint el programa funcional comanda.Escala d'Evacuació en el Recinte Protegit Teresianes Ganduxer
PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier
El projecte va suposar un treball detallat per a explicar i acordar amb patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona el seu impacte, la seva fluïdesa amb l’existent i la seva definició per a integrar-se amb el pavelló projectat i construït per Gaudí. Després d’analitzar l’estructura del Pavelló i estudiar les diferents possibilitats d’ubicació de l’escala d’evacuació, es va proposar una escala per l’exterior, delimitant-la a la crugia central de la façana lateral, amb l’interès de respectar la modulació existent. La seva posició coincideix amb el final d’un passadís interior que dona accés a totes les aules i connecta longitudinalment amb una segona escala. Es pren com a referència el volum d’accés de l’edifici Gaudí i d’algunes de les seves gelosies, els seus ritmes, transparència i textura. El projecte proposa un volum i tancament amb una composició ceràmica tradicional en gelosia, amb l’exprés interès que a través d’ella es visualitzi la façana del pavelló existent i pugui comprendre’s els diferents períodes d’intervenció. L’escala està pensada amb elements metàl·lics prefabricats assemblats en obra. El projecte estudia amb tot cuidat la visió del “Edifici Gaudí”, tant des de l’exterior del recinte com des de l’interior. La proposta permetia el pas en tot el seu contorn, així com dignificar un espai residual del col·legi.Bibliografia (35)
Societats
