Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras (16)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (18)

  1. Bloc d'Habitatges Bosch

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Bloc d'Habitatges Bosch

    Alguns tòpics molt divulgats del racionalisme evoquen la imatge llisa, lleugera i esportiva de la construcció naval; aquesta obra promoguda pels Bosch invoca la fortalesa encastellada del destructor. L’ordre simètric, gegant i heterodox maneja recursos moderns —balcons mixtos seguits, barana lleugera— i una panòplia de clàssics —cornises, motllures, emmarcaments— usats com a instrument i no com a germen de la composició. Un exemple: el pas a cornises de les tribunes corbades, que fa oscil·lar entre el racionalisme i el barroc aquest ambigu edifici.
  2. Casa Salvador Plaja

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Casa Salvador Plaja

    Obra per a un ric fabricant pastisser, de difícil digestió en l’època i en la trajectòria dels Bosch. La variabilitat en l’actitud d’aquests autors, hàbils però finalment provincians, s’entén millor si es té en compte el repte que suposava atendre una gran varietat d’encàrrecs i clients entre set o vuit arquitectes que monopolitzaven la producció. Entre alguna aportació d’interès —els templets vagament noucentistes i la textura de l’àtic—, la voluptuosa exuberància no amaga una composició per estrats completament ortodoxa.
  3. Bloc d'Habitatges Reglà

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Bloc d'Habitatges Reglà

    Programa convencional sobre una parcel·la regular, amb escala central i dos habitatges per planta, edificat en una frontera urbana entre l’eixample i una nova esplanada guanyada als baluards. Un cop més, en aquests autors es detecta una projectació mixta entre els nous recursos del racionalisme (finestres, baranes, impostes longitudinals) i una sintaxi general del noucentisme precedent (basament, coronament, ordre de balcons).
  4. Bloc d'Habitatges Riera Perpinyà

    Ignasi Bosch i Reitg

    Bloc d'Habitatges Riera Perpinyà

    La continuïtat projectual ha sobreviscut parcialment als canvis polítics i a l’estil dominant, invocat aquí amb l’ampul·losa decoració feixista de la façana posterior (col·laboració del pintor Orihuel). S’hi pot destacar l’organització molt regular en planta, i també una especial estructura massiva entre crugies que permet la inserció de grans arcs que, al seu torn, la descavalquen a la planta baixa (magatzem). L’experimentació estructural és una constant en Ignasi Bosch.
  5. Bloc d'Habitatges Jaume I

    Ignasi Bosch i Reitg

  6. Església de Sant Miquel de Palau

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Església de Sant Miquel de Palau

    L’obra substitueix la nau gòtica del 1495, destruïda en la revenja anticlerical del 1936. Per bé que inacabada, dreça una volumetria gràcil sobre el pujol i reïx a aconseguir la primacia paisatgística amb l’esvelt campanile. Extemporània planta central, amb pòrtic i cor a l’oest, i un cimbori octogonal que s’alça sobre creuer quadrat. L’elevació interior i la seva nuesa global es contraposen a la tènue complexitat del presbiteri semicircular, amb deambulatori porticat. L’estil hi és matusser, excepte en les arquivoltes neoromàniques del pòrtic.
  7. Ampliació del Seminari de Sant Martí Sacosta

    Ignasi Bosch i Reitg

  8. Blocs d'Habitatges Guerra

    Ignasi Bosch i Reitg

    Blocs d'Habitatges Guerra

    Projecte integrat per dos blocs iguals d’ús convencional, amb dos estatges per pis sobre planta baixa/magatzem. El seu interès rau en la qualitat amb què l’arquitecte usa recursos del neoclassicisme i del barroc en la façana de pedra artificial. Cal destacar-ne la composició treballada, amb la seqüència de balcons de l’entresòl; la creació d’un ordre clàssic a la volada, concebuda com un pla paral·lel al cos d’edifici; el joc de relleus que vincula aquests vols amb la façana real i, finalment, la puntuació amb els templets superiors.
  9. Escola Puigbert

    Ignasi Bosch i Reitg

    Escola Puigbert

    Sota l’ègida del feixisme vencedor del 1939, el llenguatge i la matriu dels projectes defugen les avantguardes assajades al primer terç del s. xx per abraçar patrons neoclàssics amb graus diversos d’abstracció. Pensada com a residència infantil, el 1963 esdevingué escola en una part i residència escolar femenina en l’altra. L’artefacte s’enclava amb rotunditat al pendent de la muntanya i estén un braç central per formar una “T” en conjunt. Té interès com a exemple del neorenaixentisme dels anys quaranta, plasmat en rajol i pedra artificial a la manera tan cara a la nova «avantguarda» falangista castellana, amb un cos central potent i coronat amb un gran timpà. Sobretot, però, destaca l’estructura de voltes bufades o «a la catalana», aquí d’un sol full de rajol, que Bosch aplicà metòdicament al llarg del seu exercici, seguint precursors tan rellevants com Guastavino. La reforma i l’ampliació projectades (Josep Miàs, 2007) desestimaran probablement una bona part dels espais originals.
  10. Bloc d'Habitatges Culubret Picamal

    Ignasi Bosch i Reitg

    Bloc d'Habitatges Culubret Picamal

    El traçat urbà actual del carrer de Santa Clara és recent. Aquesta operació va encarar emfàticament una cantonada de nou encuny, d’ales desequilibrades. La dissociació del basament, avui alterat, el motlluratge en tres cossos volats amb ràfec propi i el potent valor de la pell, basat en un patró de subtil geometria i repetició, li confereixen una expressió críptica i avantguardista. Al número 33-35 del mateix carrer de Santa Clara es pot veure un potent i mediocre exemple de l’estil neoherrerià oficial del franquisme (1947), rehabilitat per J. Moner (1993).
  11. Barri de Sant Narcís

    Ignasi Bosch i Reitg

    Barri de Sant Narcís

    Esperonat pels aiguats del 1940, aquest projecte d’habitatges barats subvencionats per la nova Obra Sindical del Hogar dugué Bosch a endeutar-se com a promotor. Amb catorze hectàrees, el conjunt, llavors encara lluny de la ciutat, evocava la colònia obrera feixista, o una certa Siedlung, i es feia metàfora de l’autarquia espanyola dels quaranta. El programa organitza jeràrqui cament habitatges taller aïllats amb jardí, unitats associades, cases de dues plantes i blocs de fins a quatre nivells. Catalitza el conjunt una àmplia plaça porxada amb locals comercials i espais col·lectius, presidida pel temple. L’experimentalisme de Bosch, actualitzador i estudiós de la volta ceràmica bufada, i el dèficit d’acer hi van propiciar una aplicació intensiva d’aquesta tècnica. Per bé que el llenguatge del veïnat no revesteix sinó un populisme noucentista adotzenat, el barri destil·la una potent qualitat ambiental i presenta trets d’interès, com ara la proporció global de la plaça, l’esvelt campanar o la relació de l’església amb l’entorn.
  12. Bloc d'Habitatges Ferrer

    Ignasi Bosch i Reitg, Josep Maria Bosch i Reitg, Lluís Bosch i Reitg

    Bloc d'Habitatges Ferrer

    Comerç en planta baixa diàfana i entresòl en què un accés únic es desdobla cap a tres escales que, al seu torn, organitzen el programa d’habitatges de dues façanes (27 unitats en total). El projecte va experimentar una metamorfosi radical, gairebé in situ, tant en programa i dimensió d’habitatge com en la relació amb l’exterior. El caràcter abusiu del programa ens deixa, tanmateix, la façana com a mostra apressada del minimalisme sincopat dels anys cinquanta. Al núm. 22, continuïtat biogràfica (Narcís Ferrer amb Joan Bosch Agustí, 1973), en un esforçat encaix de programa i motlluratge de façana previs al contextualisme de les normes contemporànies.
  13. Escola de les Dominiques de Girona

    Ignasi Bosch i Reitg

    Escola de les Dominiques de Girona

    D’entrada se’n construí només l’ala est, amb residència i capella, i un aulari ortogonal. Fins al 1965 no s’hi va sumar un nou cos d’aules al nord. Bosch hi desgrana primer una combinació severa i molt canònica de rajola, calcària i formigó, interessant pel seu marcat ritme i per la radicalitat del ràfec; després, escolar i menys monacal, es consagra a un joc més lliure i racionalista a les façanes del carrer i del pati, amb un èxit compositiu notable.
  14. Restauració de la Nau Gòtica de Santa Maria de Girona

    Ignasi Bosch i Reitg, Alejandro Ferrant i Vázquez, Jordi Masgrau, Josep Maria Pla i Torras, Joaquim de Ros de Ramis, Josep Ros i Casadevall

    Restauració de la Nau Gòtica de Santa Maria de Girona

    Temple conegut sobretot per la seva excepcional nau única, la de més amplada (23 m) del gòtic. Respon al model introduït pels ordes mendicants, de gran èxit a Occitània i Catalunya: l’església saló, sense transsepte i amb contraforts explícits que acullen capelles laterals, contraposa a l’il·lusionisme del gòtic franc el predomini del ple sobre el buit, l’horitzontalitat i les formes estàtiques, la nuesa de paraments i l’obtenció d’espais unitaris d’equilibrada proporció. L’inici de la capçalera (1312) expulsa diversos usos de l’entorn de la catedral, i la girola gòtica coexisteix amb la basílica romànica fins al 1347 i després, gradualment, amb els trams de nau en construcció. Les capelles de capçalera, les dues d’extrem del creuer i el minúscul trifori del deambulatori són del mestre Enric i Jaume de Faveran i de Guillem de Cors. Malgrat el daltabaix de la Pesta Negra (1348), el 1357 s’inicia la construcció de la nau, de primer amb Capmagre i Saplana i després, llargament, amb Sacoma. Ja el 1386, amb les capelles i els contraforts alçats, esclata una primera discussió d’aquests amb De Cors i Lovaina sobre l’esquema d’una o tres naus. Arraconat Sacoma, guanya la segona idea i es contracta Guillem Morei —després Pere de Sant Joan— per als primers pilars. D’aquesta època daten el retaule i el baldaquí gòtics, d’extraordinari interès. Replantejada la discussió tipològica el 1416, predomina finalment la idea de nau única defensada per Guillem Bofill, que dirigirà, junt amb Antoni Canet, les dues primeres crugies (1423, primera clau). Successivament hi intervingueren Ciprés, Cervià, Julià i Gomis, sempre usant la nau romànica com a bastida i pedrera de la nova, amb una configuració estrafeta entre llurs alçades i amb l’alentiment que comportà la guerra civil. S’avança amb els finestrals del claristori, la galeria i el trifori i el 1579 es tanca el tercer tram gòtic, amb Balcells, que enceta el nou campanar i el culmina el 1601. El 1606 s’acaba la nau però la nova façana s’alenteix fins al 1680. El que observem aquí, com a la col·legiata de Sant Feliu, és un gòtic autòcton, gairebé opac al Renaixement, que es desenvolupa amb lentitud i enllaça directament amb les operacions barroques. Les successives intervencions modernes atenen diversos aspectes de restauració (barbàrie del 1936, bombardeig del 1939) dels arcs, les voltes, les golfes i la coberta, així com de recreació (nova porta dels Apòstols, 1963-75; creació del timpà posterior; creació del coronament de les àbsides de la girola, amb pinacles i balustrades; arxiu i biblioteca capitulars; casa de l’Obra). Són temes recurrents del s. xx la presència central de l’orgue del 1943 —obstacle per a la percepció literal de la nau—, l’organització del presbiteri per a la litúrgia actual, l’organització de la visita al campanar i altres temes com la il·luminació, que, si bé morosament, el Pla director vol encarar.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.