Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte. Titulat l’any 1917 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, va participar en el disseny de l’Estadi Català a Montjuïc (1921 )i en el construcció de la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona (1929). L’any 1931 s’associà al GATCPAC. Algunes de les obres d’aquest període són: l’Editorial Seix Barral (1930), La mútua Escolar Blanquerna (1933) o La Casa Sans (1936)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (14)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (14)

  1. Torre Rosales

    Francesc Guàrdia i Vial, Jaume Mestres i Fossas

    Torre Rosales

    Edifici format per tres cossos diferenciats però interrelacionats. Es tracta d'una torre o xalet, envoltada de jardí. Els cossos són de dos o tres pisos (el central), coberts amb teulades a quatre vessants i amb un ràfec sostingut per un embigat de fusta. Les obertures són de testera recta o d'arc semicircular. Destaquen les portes o accessos al jardí. La porta principal és d'arc semicircular, dovellada i amb impostes de pedra. A la façana principal hi ha una altra porta sobre la que s'alça un voladís o balcó sostingut per columnes de fust cilíndric i base i capitells de motllures de quart de bossell. Tots els elements, combinats harmoniosament, contribueixen a concedir a la casa un aire senyorial: la qualitat dels materials, les escales, els balcons i terrasses, etc. Destaca una torre, amb teulada a quatre vessants, sobre un dels cossos laterals. Tona va començar la seva expansió amb la construcció de la carretera de Barcelona i la trobada d'aigües sulfuroses el 1874, que va afavorir la creació d'uns quants balnearis i l'atracció de forasters burgesos, delitosos tant de guarir malalties com de formar un enclavament de relació cultural i d'oci. A la prolongació del carrer Major -l'antic camí ral de Barcelona a Vic- i de la carretera, unes illes amb característiques de ciutat jardí constitueixen un petit enclavament de torres estiuenques, construïdes entre 1918 i 1923, quan el modernisme en davallada i el noucentisme pletòric es van anar mesclant en una harmònica simbiosi de les formes, la composició i l'ornamentació. Aquesta casa forma part de les cases que l'industrial Joan Llussà i Duran feu construir a principis del segle XX per a ell i la seva família. Coincideix amb la millora de les vies de comunicació, tant per carretera com per tren. Aquesta nova infraestructura contribuí a que els grans industrials barcelonins, com el mateix Joan Llussà, Santiago Simon o Joan Maragall, el poeta, invertissin en construcció o anessin a Tona a passar llargues temporades, incrementant el prestigi de la ciutat.
  2. Casa Ginestà

    Jaume Mestres i Fossas

    Casa Ginestà

    Edificio situado en el chaflán de la avenida Gaudí con la calle Còrsega, entre la Sagrada Família y el recinto modernista de Sant Pau. De planta pentagonal, con tres viviendas por planta, consta de planta baja, siete pisos y cubierta plana. La fachada principal es la de la esquina que toma forma achaflanada. En el centro de la planta baja se abre la puerta principal flanqueada por una apertura rectangular a ambos lados, correspondientes a locales comerciales. Los pisos superiores están configurados siguiendo tres ejes longitudinales. En el central se abren tres puertas, la del medio está en el mismo plano de la fachada, pero las laterales retroceden ligeramente hacia el interior del muro en diagonal. En los ejes laterales hay una ventana cuadrangular a cada lado y un balcón con bastante voladizo; estos balcones tienen los extremos redondeados y siguen el ángulo para terminar en las fachadas laterales. La fachada queda rematada por un alero y por encima una coronación piramidal. Ambas fachadas laterales son iguales, con cinco ejes longitudinales que en la planta baja se corresponden con las ventanas de los locales comerciales y en los pisos superiores hay aperturas cuadrangulares excepto en uno de los ejes donde hay balcones semicirculares. Las fachadas se rematan con el alero, que son la continuación del de la fachada principal, y el muro de cierre de la azotea. Los balcones tienen la base de piedra y la barandilla de hierro. El paramento de los muros está enlucido y pintado de color ocre. En la planta baja el muro está decorado con unas bandas grises en relieve, mientras que en el resto de los pisos los diferentes niveles están separados por una moldura que recorre las tres fachadas a la altura del alféizar de las ventanas. Esta serie de líneas horizontales, junto con los balcones y la coronación de la fachada, crean un juego plástico que aporta un gran dinamismo al edificio.
  3. Casa Viladot

    Jaume Mestres i Fossas

    Casa Viladot

    Edifici situat en el xamfrà entre l'avinguda Gaudí i el carrer de Castillejos, molt a prop del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. El solar que ocupa té una forma pentagonal irregular, amb un angle molt pronunciat, que és conseqüència de la morfologia de l'avinguda Gaudí que trenca per la meitat els quadrats d'illa de l'Eixample. Consta de planta baixa, set plantes i coberta plana. Consta de tres façanes, dues llargues i una estreta que fa el xamfrà. Aquestes tres façanes funcionen de manera unitària amb un eix de simetria central. La planta baixa està formada per grans obertures quadrangulars que es corresponen als locals comercials i el parament recobert de pedra. Els pisos superiors estan composats per un seguit d'eixos horitzontals, remarcats per una fina motllura que recorre cada pis a l'alçada de l'ampit de les finestres. Aquestes línies horitzontals es trenquen al centre, on hi ha una filera de petits balcons dobles (excepte en el setè pis on hi ha una finestra rectangular) i als extrems on hi ha una filera de balcons a banda i banda. La resta d'obertures són finestres rectangulars amb els brancals arrodonits. La façana està coronada per una gran motllura de franges horitzontals que marca encara més l'horitzontalitat de l'edifici. El parament està pintat d'un color clar excepte els brancals de les obertures i les motllures que són d'un color més fosc. L'interior es distribueix amb dos habitatges per pis.
  4. Grup Escolar Blanquerna

    Jaume Mestres i Fossas

    Grup Escolar Blanquerna

    Les Escoles Blanquerna-Institut Menéndez Pelayo es troben situades al districte de Sarrià-Sant Gervasi, enfrontat amb la Via Augusta, en una parcel·la quadrangular. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt ampli i amb un gran pati davanter, amb una morfologia en "L". Es tracta d'un gran immoble amb una estructuració de l'espai molt diàfana i repetitiva, destinada i orientada a usos docents. Hi ha una gran preocupació per assolir el màxim de lluminositat als espais interiors. A la planta baixa s'hi situen els locals destinats a l'administració del centre, així com una gran sala d'actes i el gimnàs. La resta de plantes estan majoritàriament destinades a les aules. Un altre element que entronca bé amb la funcionalitat arquitectònica de l'època és la utilització col·lectiva de les terrasses. Les diferents plantes tenen un gran component horitzontal, amb llargues obertures amb persiana de llibret, que inclús afecten al tram de curvatura de l'immoble. Aquesta horitzontalitat només es veu afectada en un tram, amb finestrals verticals correguts que prenen tota l'extensió de la façana. Aquest punt és el corresponent amb el forat d'escala. L'edifici està ampliat per l'ala sud-est on s'ha afegit un cos quasi mimètic i uns nous espais de gimnàs pel costat de ponent. Tot el conjunt s'ha tractat amb un nou estuc de color que no té res a veure amb l'original, però que dona un aspecte unitari al conjunt. L'estat de conservació de l'immoble és bo. L'edifici va ésser projectat a principis dels anys 30 per ubicar-hi la seu de la Mútua Escolar Blanquerna, que acollia des de pàrvuls fins a l'ensenyament superior. La concepció de l'edifici respon a l'aplicació dels criteris de l'arquitectura racionalista europea les edificacions escolars de l'època. L'edifici segueix els principis de l'arquitectura funcionalista: té un accés clar, les habitacions donen al sud, els espais col·lectius es troben a la planta baixa i hi ha diverses terrasses. El projecte original presentava un cos arrodonit que contenia un hall a doble alçada a l'eix del carrer Aribau. Amb aquest edifici s'inaugura la construcció d'escoles funcionalistes de la dècada de 1930. Va ser dissenyat seguint l'avantguarda educativa dels criteris d'Alexandre Galí i els criteris del GATCPAC en la concepció dels espais d'ensenyament. El sol, la recreació i la funcionalitat són els nous valors arquitectònics de les escoles en la dècada de 1930.
  5. Casa Jaume Sans Ribalta

    Jaume Mestres i Fossas

    Casa Jaume Sans Ribalta

    Edificio de grandes dimensiones situado en la plaza Molina, en el barrio de Sant Gervasi - Galvany, con 3 fachadas: la principal que da a la plaza y dos laterales que se abren en las calles Alfonso XII y Balmes. Consta de planta baja, 6 pisos y ático. Las tres fachadas se articulan a través de una serie de ejes verticales y horizontales y se abren las ventanas siguiendo un ritmo regular. Todas las aperturas son rectangulares, pero las hay de diferentes dimensiones. El centro de la fachada principal se adelanta a modo de tribuna que ocupa los seis pisos del inmueble. Las esquinas se convierten en dos torres poligonales adosadas, con balcones redondeados en el centro que se convierten en una ventana corrida en el ático. Esta fachada muestra una gran simetría. Las fachadas laterales mantienen el ritmo regular de aperturas y también tienen un tramo de muro que se adelanta a modo de tribuna, pero mucho más estrecho que el de la fachada de la plaza Molina. El edificio se construyó con pilares de carga y paredes de ladrillo, lo cual lo libró de los muros de carga que permitieron una distribución interior libre. Este edificio, aunque se proyectó de forma unitaria, se ejecutó en dos fases diferentes como si fueran dos edificios separados: el que da a la calle Balmes (acabado en 1936) y el de la calle Alfons XII (acabado en 1942).

Archivo (7)

  • Perspectiva de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

    Dibujo

    Perspectiva de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

    Fons Jaume Mestres i Fossas / Arxiu Històric del COAC

  • Dibujo

    Perspectiva de les Llotges i de les Grades de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

  • Cianotipia. Secció tribunes de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

    Cianotipia

    Cianotipia. Secció tribunes de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

    Fons Jaume Mestres i Fossas / Arxiu Històric del COAC

  • Cianotipia. Planta general de la pista de l'Autòdrom Terramar.

    Cianotipia

    Cianotipia. Planta general de la pista de l'Autòdrom Terramar.

    Fons Jaume Mestres i Fossas / Arxiu Històric del COAC

  • Cianotipia. Secció transversal de la pista de l'Autòdrom Terramar.

    Cianotipia

    Cianotipia. Secció transversal de la pista de l'Autòdrom Terramar.

    Fons Jaume Mestres i Fossas / Arxiu Històric del COAC

  • Cianotipia. Secció tribunes de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

    Cianotipia

    Cianotipia. Secció tribunes de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

    Fons Jaume Mestres i Fossas / Arxiu Històric del COAC

  • Cianotipia. Planta de les tribunes de l'Autòdrom Terramar.

    Cianotipia

    Cianotipia. Planta de les tribunes de l'Autòdrom Terramar.

    Fons Jaume Mestres i Fossas / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.