Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Jaume Mestres i Fossas

Memòria

Arquitecte. Titulat l’any 1917 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, va participar en el disseny de l’Estadi Català a Montjuïc (1921 )i en el construcció de la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona (1929). L’any 1931 s’associà al GATCPAC. Algunes de les obres d’aquest període són: l’Editorial Seix Barral (1930), La mútua Escolar Blanquerna (1933) o La Casa Sans (1936)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Torre Rosales

    Francesc Guàrdia i Vial, Jaume Mestres i Fossas

    Torre Rosales

    Edifici format per tres cossos diferenciats però interrelacionats. Es tracta d'una torre o xalet, envoltada de jardí. Els cossos són de dos o tres pisos (el central), coberts amb teulades a quatre vessants i amb un ràfec sostingut per un embigat de fusta. Les obertures són de testera recta o d'arc semicircular. Destaquen les portes o accessos al jardí. La porta principal és d'arc semicircular, dovellada i amb impostes de pedra. A la façana principal hi ha una altra porta sobre la que s'alça un voladís o balcó sostingut per columnes de fust cilíndric i base i capitells de motllures de quart de bossell. Tots els elements, combinats harmoniosament, contribueixen a concedir a la casa un aire senyorial: la qualitat dels materials, les escales, els balcons i terrasses, etc. Destaca una torre, amb teulada a quatre vessants, sobre un dels cossos laterals. Tona va començar la seva expansió amb la construcció de la carretera de Barcelona i la trobada d'aigües sulfuroses el 1874, que va afavorir la creació d'uns quants balnearis i l'atracció de forasters burgesos, delitosos tant de guarir malalties com de formar un enclavament de relació cultural i d'oci. A la prolongació del carrer Major -l'antic camí ral de Barcelona a Vic- i de la carretera, unes illes amb característiques de ciutat jardí constitueixen un petit enclavament de torres estiuenques, construïdes entre 1918 i 1923, quan el modernisme en davallada i el noucentisme pletòric es van anar mesclant en una harmònica simbiosi de les formes, la composició i l'ornamentació. Aquesta casa forma part de les cases que l'industrial Joan Llussà i Duran feu construir a principis del segle XX per a ell i la seva família. Coincideix amb la millora de les vies de comunicació, tant per carretera com per tren. Aquesta nova infraestructura contribuí a que els grans industrials barcelonins, com el mateix Joan Llussà, Santiago Simon o Joan Maragall, el poeta, invertissin en construcció o anessin a Tona a passar llargues temporades, incrementant el prestigi de la ciutat.
  2. Torre Salvans

    Francesc Guàrdia i Vial, Jaume Mestres i Fossas

  3. Torre Ferrer Baulena

    Francesc Guàrdia i Vial, Jaume Mestres i Fossas

  4. Autòdrom Terramar

    Jaume Mestres i Fossas

    Autòdrom Terramar

  5. Pavelló dels Artistes Reunits

    Jaume Mestres i Fossas

  6. Casa Viladot

    Jaume Mestres i Fossas

    Casa Viladot

    Edifici situat en el xamfrà entre l'avinguda Gaudí i el carrer de Castillejos, molt a prop del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau. El solar que ocupa té una forma pentagonal irregular, amb un angle molt pronunciat, que és conseqüència de la morfologia de l'avinguda Gaudí que trenca per la meitat els quadrats d'illa de l'Eixample. Consta de planta baixa, set plantes i coberta plana. Consta de tres façanes, dues llargues i una estreta que fa el xamfrà. Aquestes tres façanes funcionen de manera unitària amb un eix de simetria central. La planta baixa està formada per grans obertures quadrangulars que es corresponen als locals comercials i el parament recobert de pedra. Els pisos superiors estan composats per un seguit d'eixos horitzontals, remarcats per una fina motllura que recorre cada pis a l'alçada de l'ampit de les finestres. Aquestes línies horitzontals es trenquen al centre, on hi ha una filera de petits balcons dobles (excepte en el setè pis on hi ha una finestra rectangular) i als extrems on hi ha una filera de balcons a banda i banda. La resta d'obertures són finestres rectangulars amb els brancals arrodonits. La façana està coronada per una gran motllura de franges horitzontals que marca encara més l'horitzontalitat de l'edifici. El parament està pintat d'un color clar excepte els brancals de les obertures i les motllures que són d'un color més fosc. L'interior es distribueix amb dos habitatges per pis.
  7. Grup Escolar Blanquerna

    Jaume Mestres i Fossas

    Grup Escolar Blanquerna

    Les Escoles Blanquerna-Institut Menéndez Pelayo es troben situades al districte de Sarrià-Sant Gervasi, enfrontat amb la Via Augusta, en una parcel·la quadrangular. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt ampli i amb un gran pati davanter, amb una morfologia en "L". Es tracta d'un gran immoble amb una estructuració de l'espai molt diàfana i repetitiva, destinada i orientada a usos docents. Hi ha una gran preocupació per assolir el màxim de lluminositat als espais interiors. A la planta baixa s'hi situen els locals destinats a l'administració del centre, així com una gran sala d'actes i el gimnàs. La resta de plantes estan majoritàriament destinades a les aules. Un altre element que entronca bé amb la funcionalitat arquitectònica de l'època és la utilització col·lectiva de les terrasses. Les diferents plantes tenen un gran component horitzontal, amb llargues obertures amb persiana de llibret, que inclús afecten al tram de curvatura de l'immoble. Aquesta horitzontalitat només es veu afectada en un tram, amb finestrals verticals correguts que prenen tota l'extensió de la façana. Aquest punt és el corresponent amb el forat d'escala. L'edifici està ampliat per l'ala sud-est on s'ha afegit un cos quasi mimètic i uns nous espais de gimnàs pel costat de ponent. Tot el conjunt s'ha tractat amb un nou estuc de color que no té res a veure amb l'original, però que dona un aspecte unitari al conjunt. L'estat de conservació de l'immoble és bo. L'edifici va ésser projectat a principis dels anys 30 per ubicar-hi la seu de la Mútua Escolar Blanquerna, que acollia des de pàrvuls fins a l'ensenyament superior. La concepció de l'edifici respon a l'aplicació dels criteris de l'arquitectura racionalista europea les edificacions escolars de l'època. L'edifici segueix els principis de l'arquitectura funcionalista: té un accés clar, les habitacions donen al sud, els espais col·lectius es troben a la planta baixa i hi ha diverses terrasses. El projecte original presentava un cos arrodonit que contenia un hall a doble alçada a l'eix del carrer Aribau. Amb aquest edifici s'inaugura la construcció d'escoles funcionalistes de la dècada de 1930. Va ser dissenyat seguint l'avantguarda educativa dels criteris d'Alexandre Galí i els criteris del GATCPAC en la concepció dels espais d'ensenyament. El sol, la recreació i la funcionalitat són els nous valors arquitectònics de les escoles en la dècada de 1930.
  8. Casa Jaume Sans Ribalta

    Jaume Mestres i Fossas

    Casa Jaume Sans Ribalta

    Edifici de grans dimensions situat a la plaça Molina, al barri de Sant Gervasi - Galvany, amb 3 façanes: la principal que dona a la plaça i dos laterals que s'obren als carrers Alfons XII i Balmes. Consta de planta baixa, 6 pisos i àtic. Les tres façanes s'articulen a traves d'una sèrie d'eixos verticals i horitzontals os s'obren les finestres seguint un ritme regular. Totes les obertures són rectangulars però n'hi ha de diferents dimensions. El centre de la façana principal s'avança a mode de tribuna que ocupa els sis pisos de l'immoble. Les cantonades es converteixen en dos torres poligonals adossades, amb balcons arrodonits al centre que es converteix en una finestra correguda a l'àtic. Aquesta façana mostra una gran simetria. Les façanes laterals mantenen el ritme regular d'obertures i també tenen un tram de mur que s'avança a mode de tribuna, però molt més estret que el de la façana de la plaça Molina. L'edifici es va construir amb pilars de carrega i parets de maó, la qual cosa el va deslliurar dels murs de carrega que van permetre una distribució interior lliure. Aquest edifici, malgrat es va projectar de manera unitària, es va executar en dos fases diferents com si fossin dos edificis separats: el que dona al carrer Balmes (acabat al 1936) i el del carrer Alfons XII (acabat al 1942).
  9. Local d'Exposició de Finanzauto S.A.

    Jaume Mestres i Fossas

    Local d'Exposició de Finanzauto S.A.

Arxiu

  • Perspectiva de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

    Dibuix

    Perspectiva de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

    Fons Jaume Mestres i Fossas / Arxiu Històric del COAC

  • Dibuix

    Perspectiva de les Llotges i de les Grades de l'Edifici de l'Autòdrom Terramar.

Bibliografia