Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum Edittio
Obras
Sobre el Mapa
Constelación
Cronología
-
Seu de la Policia Municipal de Girona
Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual
Un dels pocs exemples qualificats del que s’anomenà postmodern, materialitzat aquí més aviat en una actitud intel·lectual, vagament irònica, que no pas en una panòplia estilística per afegir al racionalisme. Un garatge i un programa d’oficines escàs s’eleven a la funció de representació institucional i al paper de redemptor d’una trama urbana mediocre: hi ha més voluntat de creació d’espai públic i d’escenografia que no pas de funció interna. El veïnatge dels habitatges públics del 1945 potser al·ludia prou al crescent com per plantejar-lo aquí literalment. -
Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars
Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual
Després que un primer ordenament (Masgrau, 1977) rebaixés les intensitats abusives dels plans anteriors, se succeïren diversos projectes fins a assolir el definitiu. El caràcter cooperatiu i la voluntat d’assajar formes urbanes superadores de la dispersió funcionalista impregnen l’obra. La recerca del sol, l’aïllament del bloc en l’època en què fou construït i l’encaix en un reducte propi qualificat generen una certa introspecció: una pell de galeries ordenada, pautada per l’estructura, fa de diafragma variable per a cada habitatge i contrasta amb la displicència del tractament perifèric. -
Centre Cívic Onyar
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
En un sector est de difícil connexió amb la resta urbana i molt confirmat en el seu paper autàrquic de barri proletari, es produeix, a partir del 1979, una intensificació de l’equipament. En una segona generació de dotacions es projecta una llar d’avis, un centre social i una guarderia infantil sobre la frontissa geogràfica entre dos nuclis poblacionals. Exclosa la guarderia, els dos serveis s’arrengleren seguint un corriol que travessa la parcel·la i adquireixen unitat per mitjà de l’estructura, la suau coberta i els tancaments de xapa i, principalment, la fàbrica vista. L’articulació de sengles patis de diferent orientació modula la volumetria: un ús molt precís de l’estructura i dels materials elementals de la mateixa construcció, sense cap ostentació literal, atorga un interès especial als espais interiors i al joc de llums i vistes. -
Segunda Reforma de la Casa Dalmau
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
Obra realitzada per l’eclèctic Roca i Pinet en un moment noucentista, quan juga tant amb la tradició culta com amb caràcters propis de la construcció rural i de l’artesania del país. L’actuació del 1990 troba la casa privada d’alguns valors originals i reformada (Masramon, 1941). La implantació, el basament de les façanes i el conjunt format per mur, pavelló i jardí són trets apreciats per un projecte que buida i recompon l’interior de la casa sobre una nova estructura de pilars que aporta flexibilitat. La restauració exterior no és obstacle per a la inserció d’una nova funcionalitat i d’una arquitectura autònoma de gran precisió i qualitat. Dels mateixos arquitectes i promotor, els apartaments de lloguer situats al núm. 13-15 (1994) ofereixen una visió estricta i sense mimetismes de la intervenció al teixit antic. -
Edifici d'Oficines i Sindicats
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual, Josep Santiago Oriol i Piferrer, Francesc Ragolta i Bagué
En lloc d’un monumental estatge sindical (Ignasi Bosch, 1949), una permuta permet obtenir un edifici menor per a sindicats i patronal i genera un conjunt d’oficines privat. El tema crucial rau a plantejar-se un xamfrà escàs i desigual entre unes mitgeres que trigaran a integrar-lo. Es resol amb un desencaix que produeix una peça alhora aïllada i arrenglerada, amb un angle en tensió coronat d’una retòrica antena. El final calat del pla d’edifici evita la distorsió de l’àtic reculat. -
Viviendas en la Colonia Simón
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
El solar és situat en un paisatge privilegiat adjacent al riu Carol, al límit sud de la Colònia Simón. L’edifici, destinat a habitatges socials, és de planta rectangular i s’emplaça a la banda sud del solar, deixant lliure una zona que actua com a plaça-passeig entre el barri existent i la nova construcció. El conjunt s’organitza amb quatre nuclis d’accés i alçàries de tres o quatre plantes, que són les pròpies del barri. Els materials i els procediments constructius són coneguts: l’estructura és de formigó, els tancaments són de maó, els revestiments de façana són estucats i les finestres són d’alumini, amb vidre de cambra. La coberta, pronunciada, és de pissarra, tal com prescriu la normativa urbanística. -
Bloc d'Habitatges Bons Aires
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
Dos habitatges per planta —un de sol a l’àtic— i soterrani aparcament servit per un elevador, en una operació del promotor local Homs. La mida del solar condiciona prou, amb la posició de pati i ascensor, l’ordenament de la planta. Però és l’expressió del volum, la desalineació dels voladissos i el pivot explícit i visible de l’ascensor allò que el fa més característic. El bloc suggereix el distanciament cultural d’alguns arquitectes respecte a l’ortodòxia de l’urbanisme com a metaprojecte o model de l’arquitectura. -
Centro Sociosanitario Mare de Déu de la Salut
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
L’edifici es troba en una zona boscosa propera al santuari de la Salut, en un terreny de fort pendent i molt exposat a les inclemències del temps. S’opta per disposar un edifici lineal en la directriu perpendicular a les corbes de nivell, amb la façana oberta cap al sud-est, de manera que la insolació és compatible amb les bones vistes. L’adaptació de l’edifici al pendent ha portat a desenvolupar-lo en tres nivells desplaçats que contenen els tres mòduls funcionals. L’edifici surt com una proa del vessant per tal de capturar el sol i les vistes. L’escalonament de les plantes assegura un ajust discret amb l’entorn. -
Conjunt d'Habitatges Fora Muralla
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
L’enderroc de 6 cases elementals per traçar el passeig extramurs i obrir el seu nou paisatge, encara avui incomplet, comprometé municipi i Govern en aquesta petita operació. El projecte s’esforça —en un solar petit, tort i desnivellat— a obtenir una proporció i una dimensió adequades al conjunt del front urbà, agrupant sis habitatges en dos volums, i a aplicar-hi unes tècniques i uns llenguatges contemporanis per tal de garantir l’economia i el confort del resultat. -
Parc de les Ribes del Ter
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
El creixement a la plana nord de la ciutat, el nou palau esportiu de Fontajau i una visió global del curs fluvial com a futura espina pública i ambiental de la conurbació dugueren a un ambiciós pla ordenador i naturalista de les ribes del Ter en tota l’àrea urbana i periurbana. Una execució només parcial del pla ens ha llegat decisions potents i refinades alhora, com la linealitat succinta de la passera d’enllaç urbà i el treball de les ribes, basat en la poètica del moll i d’una preexistència inventada. -
Conjunt d'Habitatges Riu Ser
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
Un conjunt bastit finalment en un sector alentit durant dècades, que obté una bona qualitat urbana i ambiental dels espais intersticials en aquest eixample mediocre. Habitatges de programa equivalent i de disposicions variades, sempre atents a la lluminositat, amb un nombre d’accessos elevat que redueix els espais comuns i els trajectes. Tres blocs d’alçades diferents esculpits amb una simplicitat estoica, matisada per subtileses minimalistes i jocs volumètrics estratègicament dosificats.