Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Joaquim Español i Llorens

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Seu de la Policia Municipal de Girona

    Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

    Seu de la Policia Municipal de Girona

    Un dels pocs exemples qualificats del que s’anomenà postmodern, materialitzat aquí més aviat en una actitud intel·lectual, vagament irònica, que no pas en una panòplia estilística per afegir al racionalisme. Un garatge i un programa d’oficines escàs s’eleven a la funció de representació institucional i al paper de redemptor d’una trama urbana mediocre: hi ha més voluntat de creació d’espai públic i d’escenografia que no pas de funció interna. El veïnatge dels habitatges públics del 1945 potser al·ludia prou al crescent com per plantejar-lo aquí literalment.
  2. Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars

    Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual

    Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars

    Després que un primer ordenament (Masgrau, 1977) rebaixés les intensitats abusives dels plans anteriors, se succeïren diversos projectes fins a assolir el definitiu. El caràcter cooperatiu i la voluntat d’assajar formes urbanes superadores de la dispersió funcionalista impregnen l’obra. La recerca del sol, l’aïllament del bloc en l’època en què fou construït i l’encaix en un reducte propi qualificat generen una certa introspecció: una pell de galeries ordenada, pautada per l’estructura, fa de diafragma variable per a cada habitatge i contrasta amb la displicència del tractament perifèric.
  3. Centre Cívic Onyar

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual

    Centre Cívic Onyar

    En un sector est de difícil connexió amb la resta urbana i molt confirmat en el seu paper autàrquic de barri proletari, es produeix, a partir del 1979, una intensificació de l’equipament. En una segona generació de dotacions es projecta una llar d’avis, un centre social i una guarderia infantil sobre la frontissa geogràfica entre dos nuclis poblacionals. Exclosa la guarderia, els dos serveis s’arrengleren seguint un corriol que travessa la parcel·la i adquireixen unitat per mitjà de l’estructura, la suau coberta i els tancaments de xapa i, principalment, la fàbrica vista. L’articulació de sengles patis de diferent orientació modula la volumetria: un ús molt precís de l’estructura i dels materials elementals de la mateixa construcció, sense cap ostentació literal, atorga un interès especial als espais interiors i al joc de llums i vistes.
  4. Second Remodelling of Dalmau House

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual

    Second Remodelling of Dalmau House

    Obra realitzada per l’eclèctic Roca i Pinet en un moment noucentista, quan juga tant amb la tradició culta com amb caràcters propis de la construcció rural i de l’artesania del país. L’actuació del 1990 troba la casa privada d’alguns valors originals i reformada (Masramon, 1941). La implantació, el basament de les façanes i el conjunt format per mur, pavelló i jardí són trets apreciats per un projecte que buida i recompon l’interior de la casa sobre una nova estructura de pilars que aporta flexibilitat. La restauració exterior no és obstacle per a la inserció d’una nova funcionalitat i d’una arquitectura autònoma de gran precisió i qualitat. Dels mateixos arquitectes i promotor, els apartaments de lloguer situats al núm. 13-15 (1994) ofereixen una visió estricta i sense mimetismes de la intervenció al teixit antic.
  5. Edifici d'Oficines i Sindicats

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual, Josep Santiago Oriol i Piferrer, Francesc Ragolta i Bagué

    Edifici d'Oficines i Sindicats

    En lloc d’un monumental estatge sindical (Ignasi Bosch, 1949), una permuta permet obtenir un edifici menor per a sindicats i patronal i genera un conjunt d’oficines privat. El tema crucial rau a plantejar-se un xamfrà escàs i desigual entre unes mitgeres que trigaran a integrar-lo. Es resol amb un desencaix que produeix una peça alhora aïllada i arrenglerada, amb un angle en tensió coronat d’una retòrica antena. El final calat del pla d’edifici evita la distorsió de l’àtic reculat.
  6. Dwellings at the Simón Colony

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual

    Dwellings at the Simón Colony

    El solar és situat en un paisatge privilegiat adjacent al riu Carol, al límit sud de la Colònia Simón. L’edifici, destinat a habitatges socials, és de planta rectangular i s’emplaça a la banda sud del solar, deixant lliure una zona que actua com a plaça-passeig entre el barri existent i la nova construcció. El conjunt s’organitza amb quatre nuclis d’accés i alçàries de tres o quatre plantes, que són les pròpies del barri. Els materials i els procediments constructius són coneguts: l’estructura és de formigó, els tancaments són de maó, els revestiments de façana són estucats i les finestres són d’alumini, amb vidre de cambra. La coberta, pronunciada, és de pissarra, tal com prescriu la normativa urbanística.
  7. Bloc d'Habitatges Bons Aires

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual

    Bloc d'Habitatges Bons Aires

    Dos habitatges per planta —un de sol a l’àtic— i soterrani aparcament servit per un elevador, en una operació del promotor local Homs. La mida del solar condiciona prou, amb la posició de pati i ascensor, l’ordenament de la planta. Però és l’expressió del volum, la desalineació dels voladissos i el pivot explícit i visible de l’ascensor allò que el fa més característic. El bloc suggereix el distanciament cultural d’alguns arquitectes respecte a l’ortodòxia de l’urbanisme com a metaprojecte o model de l’arquitectura.
  8. Mare de Déu de la Salut Social and Healthcare Centre

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual

    Mare de Déu de la Salut Social and Healthcare Centre

    L’edifici es troba en una zona boscosa propera al santuari de la Salut, en un terreny de fort pendent i molt exposat a les inclemències del temps. S’opta per disposar un edifici lineal en la directriu perpendicular a les corbes de nivell, amb la façana oberta cap al sud-est, de manera que la insolació és compatible amb les bones vistes. L’adaptació de l’edifici al pendent ha portat a desenvolupar-lo en tres nivells desplaçats que contenen els tres mòduls funcionals. L’edifici surt com una proa del vessant per tal de capturar el sol i les vistes. L’escalonament de les plantes assegura un ajust discret amb l’entorn.
  9. Conjunt d'Habitatges Fora Muralla

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual

    Conjunt d'Habitatges Fora Muralla

    L’enderroc de 6 cases elementals per traçar el passeig extramurs i obrir el seu nou paisatge, encara avui incomplet, comprometé municipi i Govern en aquesta petita operació. El projecte s’esforça —en un solar petit, tort i desnivellat— a obtenir una proporció i una dimensió adequades al conjunt del front urbà, agrupant sis habitatges en dos volums, i a aplicar-hi unes tècniques i uns llenguatges contemporanis per tal de garantir l’economia i el confort del resultat.
  10. Parc de les Ribes del Ter

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual

    Parc de les Ribes del Ter

    El creixement a la plana nord de la ciutat, el nou palau esportiu de Fontajau i una visió global del curs fluvial com a futura espina pública i ambiental de la conurbació dugueren a un ambiciós pla ordenador i naturalista de les ribes del Ter en tota l’àrea urbana i periurbana. Una execució només parcial del pla ens ha llegat decisions potents i refinades alhora, com la linealitat succinta de la passera d’enllaç urbà i el treball de les ribes, basat en la poètica del moll i d’una preexistència inventada.
  11. Conjunt d'Habitatges Riu Ser

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual

    Conjunt d'Habitatges Riu Ser

    Un conjunt bastit finalment en un sector alentit durant dècades, que obté una bona qualitat urbana i ambiental dels espais intersticials en aquest eixample mediocre. Habitatges de programa equivalent i de disposicions variades, sempre atents a la lluminositat, amb un nombre d’accessos elevat que redueix els espais comuns i els trajectes. Tres blocs d’alçades diferents esculpits amb una simplicitat estoica, matisada per subtileses minimalistes i jocs volumètrics estratègicament dosificats.

Bibliography