Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Jeroni Moner i Codina

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Vilanova-Cullell

    Albert Illescas de la Morena, Jeroni Moner i Codina

    Casa Vilanova-Cullell

    El plantejament de la casa aplica a una tipologia tradicional, una planta en L amb la bisectriu orientada al sud, una sèrie de variants destinades a transformar la imatge des del carrer. La sala d’estar, en un dels braços, queda separada de la resta de la casa per un corredor vidrat. L’escala d’accés al primer pis queda fora del gàlib principal, com també el dormitori dels fills, que vola sobre la planta baixa. A la segona planta, un petit estudi restitueix i enlaira l’aresta de la cantonada. La casa mostra un conjunt de volums cecs d’obra vista, en una interpretació atípica de la sensibilitat pròpia de l’arquitectura de l’època.
  2. Seu de la Demarcació de Girona del COAC

    Benet Cervera Flotats, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel

    Seu de la Demarcació de Girona del COAC

    Un projecte dilatat i molt elaborat concreta la implantació del Col·legi d’Arquitectes a l'antiga Pia Almoina; només se n’executa, però, una part, i es renuncia a l’aparcament interior, a la complexitat proposada per a la planta baixa i al vigorós joc espacial del pati. La seva aportació real foren els espais més públics i l’eclosió d’un enorm buit tangent a l’edifici, amb la qual cosa se solemnitza una escalinata que irriga circulatòriament i fa respirar volumètricament l’escassa fondària de les crugies romanents.
  3. Casa Masgrau

    Jeroni Moner i Codina

    Casa Masgrau

  4. Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Un complex esportiu del GEiEG s’amplià amb un primer pavelló. El programa és convencional —amb grada autònoma de formigó que fa d’allotjament i una escala minvant— i s’ubica en un contenidor carrat d’estructura i encavallada metàl·liques, l’expressió i la figura del qual corresponen a la primera revisió dràstica de la «continuïtat moderna». L’ascetisme de les grans obertures quadrades, creuades per traves, va esdevenir un tòpic universitari: l’ordre sense forma. El segon pavelló presagia l’evolució de l’autor cap a l’ostentació de l’ordre com a forma. Presenta un vestíbul ordenador del complex, un aprofitament intens de la capacitat del solar, basat en el respecte a l’alineació, i opcions estructurals interessants, com ara la superposició de pistes.
  5. Pabellón Polideportivo del Montgrí

    Carlos Ferrater i Lambarri, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel

    Pabellón Polideportivo del Montgrí

    El projecte afronta el repte de construir un petit pavelló poliesportiu a la falda del Montgrí, en un terreny en lleuger pendent. La solució és alhora funcional, constructiva i paisatgística: la caixa de la pista esportiva és l’únic volum visible des de la llunyania, i és recoberta amb vidre translúcid armat. El contacte directe amb el terreny té lloc a través d’un pòrtic perimetral que envolta la pista i que estableix una continuïtat amb la graderia mitjançant una escalinata en cascada. El cos longitudinal de serveis, en contacte amb el terreny, permet un recorregut exterior que condueix, a l’extrem est de l’edifici, a un mirador.
  6. Aparcament de l'Hospital Josep Trueta

    Jeroni Moner i Codina

    Aparcament de l'Hospital Josep Trueta

    S’encara amb la imponent massa hospitalària amb prou volum per acotar-hi un àmbit propi, una plaça. Les rampes helicoïdals són l’argument per a una formació sòlida —de rajol, com l’hospital—, d’un programa que, d’altra banda, en faria prou amb forjats i baranes. El cos d’edifici ofereix l’ambigua transparència nocturna i l’opacitat diürna del seu dinamisme interior, i la ventilació i la il·luminació naturals n’esdevenen tema principal. L’hospital, obert el 1956, és una fita discutida del paisatge periurbà, seguidor de prototips dels anys cinquanta, i ampliat fins a assolir una organicitat estimable. Els canvis tecnològics i problemes funcionals han dut a plantejar una substitució quasi in situ (concurs 2006, MAP Arquitectes).
  7. Passeig de Fora Muralla

    Jeroni Moner i Codina, Pep Zazurca

    Passeig de Fora Muralla

    Del 1956 al 1975, la idea d’una ronda viària i paisatgística a l’est del nucli antic —que enllacés la carretera de Sant Feliu amb Montjuïc— deambulava per despatxos municipals. El Pla del barri vell del 1982, en contra del parer de Moner, la limità a cordó umbilical de servei al nucli històric, sense altra aventura viària. El projecte s’enfila linealment, busca rasants homogènies i creació d’aparcament, i acaba en un ampli amfiteatre davant el llenç més gran de muralla. En les diverses fases d’execució, el seu recorregut va titubejar entre uns traçats més amplis i graduals i els costos de l’expropiació: el resultat acusa una distància escassa envers la muralla, sumida en una certa pèrdua d’escala. No ha trobat un esforç de manteniment que estigui al nivell de les seves ambicions.
  8. Pesquera d'en Malagelada

    Joaquim Figa i Mataró, Jeroni Moner i Codina, Josep Riera i Micaló

    Pesquera d'en Malagelada

    Amb la perspectiva de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992, els autors van dissenyar dues construccions a la vora de l’estany destinades als àrbitres que havien de controlar el punt de sortida de les regates. La pesquera d’en Malagelada, situada en una punta de terra òptima per a la seva funció, adopta una planta triangular, amb la bisectriu encarada al punt de sortida. L’estructura, metàl·lica, suporta una petita terrassa que vola per sobre l’aigua. Els autors es van inspirar en les pesqueres del segle XIX, en tractar-se de construccions que podien satisfer tota mena d’usos, a més de la pesca i les activitats lúdiques.
  9. Reforma de la Casa Heras de Puig

    Jeroni Moner i Codina

    Reforma de la Casa Heras de Puig

    La reedificació d’aquest immoble, pertanyent a una nissaga de propietaris rurals (els Heras d’Adri) establerta aquí almenys des del 1450, va desenvolupar a la façana, a l’atri, al pati i a l’escalinata una ambiciosa mostra de l’ordre estructural setcentista. La casa, com totes les assentades a la falda ascendent de la ciutat vella, té un jardí al darrere, situat a una cota superior. A l’interior, en salons de grans dimensions, es conserven configuracions i decoracions d’època neoclàssica i alguna anècdota en forma de lògia maçònica.

Bibliografía