Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras (5)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (5)

  1. Centre d'Atenció Especialitzada de Sarrià de Dalt

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Centre d'Atenció Especialitzada de Sarrià de Dalt

    El petit equipament, regit per la Fundació Ramon Noguera de Girona, s’amplia des de la vella casa parroquial cap a una feixa veïna. El projecte desplega murs i lloses de formigó i plans de vidre en un enfilall d’espais que han de redimir el programa de les cotilles de la vella casa. Una seqüència que acaba, finalment, en un pavelló abocat al bosc i al paisatge llunyà. El llogarret de Sant Pau (anterior al s. xi) és nucli fundacional d’un Sarrià que als s. xviii i xix, i malgrat les destruccions borbònica i napoleònica, colonitzà les ribes del Ter fins a assolir un terme reduït (4,5 km2), avui mediatitzat pel paper de corredor d’infraestructures. La modesta església, posterior al 1809 i amb alguns trets contemporanis (presbiteri i murals), era l’epicentre d’una àmplia constel·lació de masos. Al mateix nucli, el mas Tomàs; al sud-oest, el mas Mates; i, just al pas sota l’autopista, el mas Reig (rehabilitat el 1952 per Masramon de Ventós per a residència de la paperera Torras).
  2. Habitatge al Veïnat

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatge al Veïnat

    Programa d’habitatge en tres plantes situat en un angle. L’escala compensada, que els autors usen sovint, adquireix aquí, en un buit central, un paper destacat al cor de la casa. La relació a peu pla amb el jardí, la terrassa superior assolellada, la forma allargassada de la parcel·la, el paper divers de cada obertura...; els trets domèstics, en general, se upediten a una envolupant més abstracta que redueix les vicissituds i les eleva a l’escala urbana amb formes regulars.
  3. Habitatges al Carrer Major 118

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges al Carrer Major 118

    Encàrrec d’habitatges de vora 100 m2 a la testa d’un llarguíssim carrer Major, allà on esdevé passeig. La cantonada es destina a comerç, la resta de la planta es reserva per a garatges, i l’accés es decanta per lliurar el pla de façana als apartaments. El projecte aplica curosament els tòpics de balconera i barana als eixos del carrer menor i s’esforça a crear una envolupant a l’escala del llarg buit urbà que presideix i que, amb la variabilitat de les lamel·les, permeti viure dins i fora la relació domèstica i la pública.
  4. Habitatges al Pla de Vallvera

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges al Pla de Vallvera

    El fortíssim creixement —d’ençà de la dècada dels setanta— de la vila, que a finals del segle xx va haver de digerir una acceleració addicional i una immigració forana massiva, ha produït també moviments de població autòctona i s’ha conduït des del 1983 amb una fe prou continuada en el planejament, en mans de bons urbanistes locals. Preservat el seu nord fluvial, així, ha avançat ordenadament sobre la plana de migdia, amb operacions destinades tant a la classe obrera com a la petitburgesa. Petita operació d’estatges de tres plantes, amb generosa planta passant.
  5. Habitatges Ca la Sileta

    Jordi Paulí i Collado, Josep Pla de Solà-Morales

    Habitatges Ca la Sileta

    Un dels llocs cobejats pel moviment squatter és, finalment, objecte d’una promoció d’habitatges, que en disposa quatre de desenvolupament vertical en filera al llarg d’un carrer secundari i usa la testera per articular-hi apartaments, tres per cada pis i un a la planta baixa. Algun tret d’organització de les peces acusa la proximitat als dogmes comercials, però el projecte troba en el caràcter de l’edifici precedent (el pati organitzador, el valor del ràfec...) el fil per a una reinterpretació succinta del vuitcentisme del barri.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.