Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Fuses-Viader Arquitectes

Memoria

La ciutat, especialment la ciutat històrica, ha estat sempre una referència bàsica en el treball de Fuses-Viader Arquitectes, des de la seva fundació. Transformacions urbanes, restauracions i ampliacions d'edificis històrics, projectes de renovació d'espais públics; així com també nous edificis públics i d'habitatges constitueixen la part essencial de la nostra obra realitzada. Aquesta s'ha desenvolupat des d'una posició oberta, tenint present la identitat del lloc, la seva relació amb el context immediat i la transcendència social que té l'arquitectura.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Bloc d'Habitatges de les Beates

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Bloc d'Habitatges de les Beates

    Operació de renovació del teixit urbà de la ciutat vella i emblema de l’acció pública concertada entre l’Administració catalana i el municipi, amb poca continuïtat ulterior. El bloc és posterior a l’enderroc del malmès convent (M. Almeda) de les beates, orde implantat a Girona el 1816. Els autors del llavors recent Pla del barri vell (1982) hi assajaren tot un manifest contextualista, sense fer concessions al mimetisme. Al lloc hi era latent una complexitat de relacions amb la trama urbana i amb el paisatge de la muralla, i el projecte l’explotà amb un plantejament diferent entre la volumetria i la façana exteriors, d’una banda, i el pati i la porxada interior de l’altra. El programa incloïa oficines als baixos i sis habitatges per planta. Del llenguatge i les decisions principals, podem assenyalar-ne el pati obert a ponent i lleugerament irregular, marcat per un porxo d’acer i travessat per una mena de carrer interior, el gran sòcol amb aplacat de calcària, que matisa l’alçada resultant i regula les relacions de l’edifici amb la trama urbana, i, finalment, l’ordre d’obertures nues i verticals de la façana exterior, en un pany d’estuc de ceràmica mòlta. La capacitat dels autors se sobreposa amb intel·ligència a les ordenances redactades per ells mateixos per al conjunt del barri, fet dissortadament infreqüent en la interpretació posterior de les normes compositives. Espais interiors i detalls mal conservats. El 1984-85, i amb Crous, Grabuleda i Riera, la Generalitat realitzà el carrer i el nou portal de les Beates, inacabat en les subtileses. La resta de l’espai conventual fou ocupat per un aparcament de concessió (1996) inacabat i, extramurs, per una placeta, també inacabada, a càrrec de M. Ferrer. El buidatge d’aquests espais permeté deixar exempta la muralla i crear un nou paisatge obert al límit de la ciutat vella.
  2. Manzana Urbana núm. 10 de la Villa Olímpica

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Manzana Urbana núm. 10 de la Villa Olímpica

    Es tracta d’un dels 10 conjunts d’habitatges realitzats pels Jocs Olímpics del 1992 a la sub-seu de Banyoles, al costat de l’estany. L’ordenació en forma d’U i pati interior enjardinat era prefixada pel Pla. El projecte proposà trencar les dues cantonades per afavorir les visuals cap a l’estany i el parc immediat. L’edifici combina dos tipus d’habitatges; a una planta i dúplex trencant així l’excessiva rigidesa volumètrica. El tractament de façanes, cobertes i volums exteriors intenta donar un gra més petit a l’operació, tot recuperant la idea de les arquitectures provisionals i fragmentades de les construccions dels entorns.
  3. Viviendas en Fontajau

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Viviendas en Fontajau

    L’edifici es troba en el límit d’una trama residencial de cases aparellades baixes i afronta amb un parc urbà. Té, per tant, un protagonisme volumètric notable. El contrast entre carrer i parc es va traslladar a l’edifici amb una façana plana per un costat i una altra molt més segmentada en vertical. En aquesta darrera, la doble alçada del dúplex de l’àtic és l’últim pla d’una sèrie de reculades que s’inicien en les terrasses naturals del marge de la riera i es perllonguen en els murs de formigó dels jardins i en els voladissos de les plantes inferiors. Les façanes laterals es tracten com a mitgeres fictícies, amb taulons de fusta, lleugerament retractades respecte al límit de les façanes longitudinals, el que permet valorar el perfil de l’edifici i emfatitzar la idea de tall en la continuïtat virtual amb la façana del edifici veí (previst inicialment com el doble del construït).
  4. Reforma del Mercat de Girona

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Reforma del Mercat de Girona

    Els anys vint, el municipi havia temptejat la construcció del mercat municipal literalment sobre el riu Onyar (Maggioni, arq.). En plena postguerra, Giralt el va projectar a l’antic baluard de la Mercè, amb un llenguatge i una configuració encara avantguardistes, però reconduïts pel nou arquitecte municipal Gordillo a unes convencions més conformes amb l’«estil» oficial. El 1991, en afrontar la renovació d’instal·lacions i estructura, Fuses i Viader trobaren en les encavallades, la secció i la façana preexistents els valors de l’original i els van extremar per configurar el nou edifici. Així, l’addició a l’estructura metàl·lica prèvia d’un nou vessant de coberta acabat en coure obre una gran lluerna al nord i crea porxos laterals. La proporció del nou embolcall constitueix el reclam comercial d’una activitat decreixent, però la seva autonomia formal i geomètrica revela un canvi cultural tardomodern respecte del contextualisme.
  5. Facultad de Ciencias de la UdG

    Fuses-Viader Arquitectes, Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Joan Maria Viader i Martí

    Facultad de Ciencias de la UdG

    Edifici docent que integra els estudis de física, química y biologia de la Universitat de Girona, en el campus de Montilivi. Tres blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, formen dos patis interiors que comuniquen visualment amb el bosc contigu. L’edifici dona prioritat al programa i a l’estructura que el suporta, i intenta que l’arquitectura dels espais requerits i els sistemes constructius utilitzats siguin evidents i simples. A l’exterior, es diferencien les diverses àrees funcionals amb tractaments diversos reforçant la geometria bàsica de l’edifici. El formigó com a element de sòcol que absorbeix la pendent del terreny, els panells de planxa prelacada i perfil·leria d’alumini en els cossos longitudinals d’aules i laboratoris, i la pissarra negra per a la porta d’entrada de l’edifici des del Campus.
  6. Edificio Les Àligues de la UdG

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Edificio Les Àligues de la UdG

    L’edifici renaixentista de “Les Àligues” ja havia servit durant el S.XVII com edifici universitari, però havia caigut en desús i en iniciar-se les obres es trobava en estat ruïnós. La intervenció arquitectònica contemplà la recuperació de l’antic edifici com a Seu del Rectorat i la construcció d’un nou cos per a oficines que tanca el pati. Aquest assumeix un caràcter d’espai públic, relacionat directament amb la plaça de Sant Domènec i els jardins fins a la Muralla. L’antiga capella de la que se’n conserven només la façana principal i les dues laterals es reutilitza com a centre d’informació dels estudiants. S’unificaren l’alçada de les façanes definint un cub d’onze metres de costat que es rematà amb una coberta de formigó amb volta de quart que permet una il·luminació zenital. A l’interior s’hi construí un altell amb fusta de pi melis desbastada que s’insereix de forma autònoma en el cub.
  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas en Fontajau

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

  8. Apartaments Mercadal

    Fuses-Viader Arquitectes, Meritxell Fontclara i Quintanas, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Apartaments Mercadal

    Vuit habitatges i un comerç, en un límit entre casals vuitcentistes i edificis contemporanis. L’accés s’arracona i l’escala se situa en una posició favorable a l’aprofitament i a l’orientació dels habitatges, però també en un lloc on juga el paper de xarnera entre arquitectures distintes: plana i reglada a la dreta, motllurada i amb voladissos a l’esquerra. S’hi relliga així mateix amb un lleuger desencaix de façana, i recula les obertures per oferir un gruix tectònic que, de fet, no té.
  9. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Edificio Les Àligues de la UdG

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

  10. Restauració de la Façana i Escalinata de la Catedral de Santa Maria de Girona

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Restauració de la Façana i Escalinata de la Catedral de Santa Maria de Girona

    El conjunt, format per la portada i el campanar, amb l’escalinata i l’escenografia que la circumscriu, constitueix un dels espais barrocs més singulars d’Europa i, de fet, l’aportació de la ciutat a la història de l’arquitectura. Junt amb la torre de Sant Feliu configura un dels punts emergents i representatius del paisatge urbà, i amb la portada i la capella de la mateixa església de Sant Feliu i la façana i l’escalinata de Sant Martí, correspon a una època de brillant implantació de reformes barroques, gairebé sense solució de continuïtat amb un dilatadíssim gòtic. En el vessant d’accés a la basílica hi havia una escalinata més estreta, cenyida per una illa lineal al sud. El context previ a l’obra el formen l’acabament del fust d’un campanar entre gòtic i enaixentista el 1607 (Joan Balcells) i la realineació urbana, ja barroca, del front oest (Arévalo de Zuazo, 1609). Les obres de façana s’iniciaren el 1680, segons un projecte de Llavina modificat per Soriano, a partir de la primera cornisa de la torre (i encara amb una part de façana romànica) i quedaren paralitzades el 1707, abans de la rosassa, amb la intervenció de Puig, Garau, Baró i Bret. Entre els anys 1690 i 1694 (durant el mandat del bisbe Pontich) es bastí l’extraordinària escalinata, lleugerament més curta que l’actual (reforma de rasants del 1904). Amb un projecte de Pere Costa que prefigura escultures, rosassa, galeria i balustrada es reprenen les obres (1730-40), i amb el disseny de Clarà i Soriano s’acaba la torre, eludint la seva rèplica simètrica al nord i amb una certa confusió geomètrica en la seqüència vertical. La dissimetria obtinguda distancia el resultat de l’estereotip barroc i permet que la torre de Sant Feliu es conjugui amb la catedral en el paisatge de la ciutat. El pla de façana, amb aires de brodat barroc sobre el parament massís i mut, era tosquejat i polit i exercia un efecte fulgurant sobre el paisatge, tal com s’ha sabut pels eficients treballs de restauració (2002). Sota l’ègida de Cartañà i del neocatolicisme vigent a Espanya des del 1939 s’emprengué l’acabament i coronament de la façana i també la implantació d’escultures a les fornícules (1959-62). Les figures es van encarregar a Fita, Casamor, Busquets i Bohigas. La balustrada de Costa quedà convertida en una insistent cornisa; en mans de Masramon, aquesta radicalitat s’allunya de la coherència i la delicadesa barroques. Els valors propis de l’obra barroca produeixen interessants resultats col·laterals, com el vertiginós i angost ascens dels carrers situats a banda i banda, d’una violència i un encant extraordinaris. Aquests efectes espacials són més significatius que la qualitat intrínseca de les baranes i els balustres barrocs.
  11. Sede de la Generalitat de Catalunya en Girona

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Sede de la Generalitat de Catalunya en Girona

    El nou edifici és un marc abstracte que posa en valor l’edifici de l’antic Hospital de Santa Caterina i s’entén com una ampliació de l’existent amb una geometria simple construïda a partir de la trama urbana. L’edifici històric s’ha rehabilitat alliberant-lo dels cossos afegits que alteraven la seva tipologia original. S’han restaurat elements molt significatius com la façana principal, la capella neoclàssica, els esgrafiats noucentistes del pati central o els arrambadors ceràmics barrocs de la primera planta de l’antic hospital. S’han construït també aparcaments soterranis, reurbanitzat carrers i places i redescobert les restes de la Muralla del S.XVII. Una nova plaça interior aporta urbanitat al conjunt, millorant la permeabilitat de l’illa i la integració de l’edifici amb la ciutat.
  12. Edificio de Recepción de las Ruinas de Empúries

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Edificio de Recepción de las Ruinas de Empúries

    El programa preveu un edifici de serveis amb venda d’entrades, sala multiusos, botiga, cafeteria-restaurant i serveis. La zona on es projecta la nova edificació es troba en l’extrem sud-est de l’antiga ciutat romana, davant de l’actual aparcament públic i amb vistes sobre el conjunt de la Neàpolis. Es projecta un edifici que utilitza el desnivell existent entre la cota superior de la carretera i la inferior de l’esplanada per construir una única planta enterrada i amb coberta vegetal, reduint d’aquesta manera l’impacte visual de la nova construcció. L’arquitectura de la nova edificació no pretén emular o integrar-se amb les fortes arquitectures presents a Empúries sinó, ben al contrari, planteja un edifici que forma part dels jardins que encerclen aquestes ruïnes, Per això es proposa una geometria “natural”, en continuïtat amb la topografia existent.
  13. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Edificio de Recepción de las Ruinas de Empúries

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

  14. Renovación de la Fachada del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Jordi Mansilla, Jorge Perea, Joan Maria Viader i Martí

    Renovación de la Fachada del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    La proposta és una reinterpretació del projecte original d'en Xavier Busquets de l'any 1962 i que forma part del llegat de l'arquitectura moderna catalana. Consisteix en mantenir i reforçar allò que era més substancial a la proposta original; que era la tensió que s'establia entre la plataforma monumental del cos baix trapezoïdal amb els esgrafiats de Picasso i el cos amb alçada, retirat, de les plantes d'oficines. Reforçant la neutralitat del fons, es valora més el basament d'en Picasso. Es recupera, en definitiva, l'esperit del projecte original introduint algunes modificacions com ara el canvi de tipus d'obertura de les finestres, passant de lliscants i batents originals, a unes oscil·lobatents i a la supressió de l'acabat del coronament de l'edifici amb un aplacat amb gresite estenent el vidre de la façana fins al coronament superior, com ja apareixia a la maqueta que Busquets havia presentat al concurs de l'any 1958. S'optà doncs per una fidelitat critica del projecte original en comptes d'una proposta alternativa com podria ser proposar una segona pell o el canvi de l'especejament del mur cortina de la façana en benefici d'una major transparència. S'ha procurat millorar les prestacions de la nova façana tant en la qualitat dels materials i detalls constructius com en l'eficiència energètica del conjunt. En aquest sentit, s'ha incorporat en el panell dels ampits, un vidre fotovoltaic amb tecnologia CIGS, amb una serigrafia de petits punts blancs de manera que es matisi l'impacte del negre al gris i s'integri millor al conjunt de la façana.

Autores