Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

Arquitecte per l'Escola Técnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), 1977.
Ampliació d'estudis a Roma (Accademia dei Lincei, 1980) i a l'Architectural Association de Londres, 1984-85.
Professor en la “Sommer Akademie” a Herne (Renania –Westfalia) per la IBA del Rhurgebiet, 1989.
Doctor en Arquitectura per la UPC, 2011.
Professor d'Art Contemporani a la Universitat de Girona, 1996-2005.
Professor de Projectes a l'Escola d'Arquitectura La Salle - U. Ramon Llull 1998-2005.
Professor de Projectes i Coordinador d'Estudis d'Arquitectura a l'EPS-UdG des del 2005.

Obras (14)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (21)

  1. Rehabilitació de 83 Cases sobre el Riu Onyar

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

     Rehabilitació de 83 Cases sobre el Riu Onyar

    El projecte es va afrontar des d’una posició global que es relacionava amb la necessitat de reconstruir la ciutat existent tot integrant la història a la pràctica urbana; la reconstrucció de la ciutat feta no des de posicions falsament conservadores sobre els seus moments més significatius, o sobre determinats ambients característics, sinó valorant tot el patrimoni edificat com a capital fix social que cal mantenir. Es tractava d’aturar la degradació soferta i millorar les condicions d’habitabilitat dels habitatges, consolidar les parts més deteriorades, reposar obertures i elements desapareguts o alterats i suprimir elements estranys als edificis. Amb la coloració de les façanes amb tons derivats de les terres naturals (ocres, mangres i sienes) es van procurar diferenciar la divisió parcel·laria i els cossos volats respecte del pla de la façana original per complementar, així, la riquesa volumètrica del conjunt.
  2. Bloc d'Habitatges de les Beates

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Bloc d'Habitatges de les Beates

    Operació de renovació del teixit urbà de la ciutat vella i emblema de l’acció pública concertada entre l’Administració catalana i el municipi, amb poca continuïtat ulterior. El bloc és posterior a l’enderroc del malmès convent (M. Almeda) de les beates, orde implantat a Girona el 1816. Els autors del llavors recent Pla del barri vell (1982) hi assajaren tot un manifest contextualista, sense fer concessions al mimetisme. Al lloc hi era latent una complexitat de relacions amb la trama urbana i amb el paisatge de la muralla, i el projecte l’explotà amb un plantejament diferent entre la volumetria i la façana exteriors, d’una banda, i el pati i la porxada interior de l’altra. El programa incloïa oficines als baixos i sis habitatges per planta. Del llenguatge i les decisions principals, podem assenyalar-ne el pati obert a ponent i lleugerament irregular, marcat per un porxo d’acer i travessat per una mena de carrer interior, el gran sòcol amb aplacat de calcària, que matisa l’alçada resultant i regula les relacions de l’edifici amb la trama urbana, i, finalment, l’ordre d’obertures nues i verticals de la façana exterior, en un pany d’estuc de ceràmica mòlta. La capacitat dels autors se sobreposa amb intel·ligència a les ordenances redactades per ells mateixos per al conjunt del barri, fet dissortadament infreqüent en la interpretació posterior de les normes compositives. Espais interiors i detalls mal conservats. El 1984-85, i amb Crous, Grabuleda i Riera, la Generalitat realitzà el carrer i el nou portal de les Beates, inacabat en les subtileses. La resta de l’espai conventual fou ocupat per un aparcament de concessió (1996) inacabat i, extramurs, per una placeta, també inacabada, a càrrec de M. Ferrer. El buidatge d’aquests espais permeté deixar exempta la muralla i crear un nou paisatge obert al límit de la ciutat vella.
  3. Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Un complex esportiu del GEiEG s’amplià amb un primer pavelló. El programa és convencional —amb grada autònoma de formigó que fa d’allotjament i una escala minvant— i s’ubica en un contenidor carrat d’estructura i encavallada metàl·liques, l’expressió i la figura del qual corresponen a la primera revisió dràstica de la «continuïtat moderna». L’ascetisme de les grans obertures quadrades, creuades per traves, va esdevenir un tòpic universitari: l’ordre sense forma. El segon pavelló presagia l’evolució de l’autor cap a l’ostentació de l’ordre com a forma. Presenta un vestíbul ordenador del complex, un aprofitament intens de la capacitat del solar, basat en el respecte a l’alineació, i opcions estructurals interessants, com ara la superposició de pistes.
  4. Manzana Urbana núm. 10 de la Villa Olímpica

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Manzana Urbana núm. 10 de la Villa Olímpica

    Es tracta d’un dels 10 conjunts d’habitatges realitzats pels Jocs Olímpics del 1992 a la sub-seu de Banyoles, al costat de l’estany. L’ordenació en forma d’U i pati interior enjardinat era prefixada pel Pla. El projecte proposà trencar les dues cantonades per afavorir les visuals cap a l’estany i el parc immediat. L’edifici combina dos tipus d’habitatges; a una planta i dúplex trencant així l’excessiva rigidesa volumètrica. El tractament de façanes, cobertes i volums exteriors intenta donar un gra més petit a l’operació, tot recuperant la idea de les arquitectures provisionals i fragmentades de les construccions dels entorns.
  5. Edificio Les Àligues de la UdG

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Edificio Les Àligues de la UdG

    L’edifici renaixentista de “Les Àligues” ja havia servit durant el S.XVII com edifici universitari, però havia caigut en desús i en iniciar-se les obres es trobava en estat ruïnós. La intervenció arquitectònica contemplà la recuperació de l’antic edifici com a Seu del Rectorat i la construcció d’un nou cos per a oficines que tanca el pati. Aquest assumeix un caràcter d’espai públic, relacionat directament amb la plaça de Sant Domènec i els jardins fins a la Muralla. L’antiga capella de la que se’n conserven només la façana principal i les dues laterals es reutilitza com a centre d’informació dels estudiants. S’unificaren l’alçada de les façanes definint un cub d’onze metres de costat que es rematà amb una coberta de formigó amb volta de quart que permet una il·luminació zenital. A l’interior s’hi construí un altell amb fusta de pi melis desbastada que s’insereix de forma autònoma en el cub.
  6. Viviendas en Fontajau

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Viviendas en Fontajau

    L’edifici es troba en el límit d’una trama residencial de cases aparellades baixes i afronta amb un parc urbà. Té, per tant, un protagonisme volumètric notable. El contrast entre carrer i parc es va traslladar a l’edifici amb una façana plana per un costat i una altra molt més segmentada en vertical. En aquesta darrera, la doble alçada del dúplex de l’àtic és l’últim pla d’una sèrie de reculades que s’inicien en les terrasses naturals del marge de la riera i es perllonguen en els murs de formigó dels jardins i en els voladissos de les plantes inferiors. Les façanes laterals es tracten com a mitgeres fictícies, amb taulons de fusta, lleugerament retractades respecte al límit de les façanes longitudinals, el que permet valorar el perfil de l’edifici i emfatitzar la idea de tall en la continuïtat virtual amb la façana del edifici veí (previst inicialment com el doble del construït).
  7. Reforma del Mercat de Girona

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Reforma del Mercat de Girona

    Els anys vint, el municipi havia temptejat la construcció del mercat municipal literalment sobre el riu Onyar (Maggioni, arq.). En plena postguerra, Giralt el va projectar a l’antic baluard de la Mercè, amb un llenguatge i una configuració encara avantguardistes, però reconduïts pel nou arquitecte municipal Gordillo a unes convencions més conformes amb l’«estil» oficial. El 1991, en afrontar la renovació d’instal·lacions i estructura, Fuses i Viader trobaren en les encavallades, la secció i la façana preexistents els valors de l’original i els van extremar per configurar el nou edifici. Així, l’addició a l’estructura metàl·lica prèvia d’un nou vessant de coberta acabat en coure obre una gran lluerna al nord i crea porxos laterals. La proporció del nou embolcall constitueix el reclam comercial d’una activitat decreixent, però la seva autonomia formal i geomètrica revela un canvi cultural tardomodern respecte del contextualisme.
  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura
    Viviendas en Fontajau

  9. Facultad de Ciencias de la UdG

    Fuses-Viader Arquitectes, Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Joan Maria Viader i Martí

    Facultad de Ciencias de la UdG

    Edifici docent que integra els estudis de física, química y biologia de la Universitat de Girona, en el campus de Montilivi. Tres blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, formen dos patis interiors que comuniquen visualment amb el bosc contigu. L’edifici dona prioritat al programa i a l’estructura que el suporta, i intenta que l’arquitectura dels espais requerits i els sistemes constructius utilitzats siguin evidents i simples. A l’exterior, es diferencien les diverses àrees funcionals amb tractaments diversos reforçant la geometria bàsica de l’edifici. El formigó com a element de sòcol que absorbeix la pendent del terreny, els panells de planxa prelacada i perfil·leria d’alumini en els cossos longitudinals d’aules i laboratoris, i la pissarra negra per a la porta d’entrada de l’edifici des del Campus.
  10. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores
    Edificio Les Àligues de la UdG

  11. Apartaments Mercadal

    Fuses-Viader Arquitectes, Meritxell Fontclara i Quintanas, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Apartaments Mercadal

    Vuit habitatges i un comerç, en un límit entre casals vuitcentistes i edificis contemporanis. L’accés s’arracona i l’escala se situa en una posició favorable a l’aprofitament i a l’orientació dels habitatges, però també en un lloc on juga el paper de xarnera entre arquitectures distintes: plana i reglada a la dreta, motllurada i amb voladissos a l’esquerra. S’hi relliga així mateix amb un lleuger desencaix de façana, i recula les obertures per oferir un gruix tectònic que, de fet, no té.
  12. Restauració de la Façana i Escalinata de la Catedral de Santa Maria de Girona

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Restauració de la Façana i Escalinata de la Catedral de Santa Maria de Girona

    El conjunt, format per la portada i el campanar, amb l’escalinata i l’escenografia que la circumscriu, constitueix un dels espais barrocs més singulars d’Europa i, de fet, l’aportació de la ciutat a la història de l’arquitectura. Junt amb la torre de Sant Feliu configura un dels punts emergents i representatius del paisatge urbà, i amb la portada i la capella de la mateixa església de Sant Feliu i la façana i l’escalinata de Sant Martí, correspon a una època de brillant implantació de reformes barroques, gairebé sense solució de continuïtat amb un dilatadíssim gòtic. En el vessant d’accés a la basílica hi havia una escalinata més estreta, cenyida per una illa lineal al sud. El context previ a l’obra el formen l’acabament del fust d’un campanar entre gòtic i enaixentista el 1607 (Joan Balcells) i la realineació urbana, ja barroca, del front oest (Arévalo de Zuazo, 1609). Les obres de façana s’iniciaren el 1680, segons un projecte de Llavina modificat per Soriano, a partir de la primera cornisa de la torre (i encara amb una part de façana romànica) i quedaren paralitzades el 1707, abans de la rosassa, amb la intervenció de Puig, Garau, Baró i Bret. Entre els anys 1690 i 1694 (durant el mandat del bisbe Pontich) es bastí l’extraordinària escalinata, lleugerament més curta que l’actual (reforma de rasants del 1904). Amb un projecte de Pere Costa que prefigura escultures, rosassa, galeria i balustrada es reprenen les obres (1730-40), i amb el disseny de Clarà i Soriano s’acaba la torre, eludint la seva rèplica simètrica al nord i amb una certa confusió geomètrica en la seqüència vertical. La dissimetria obtinguda distancia el resultat de l’estereotip barroc i permet que la torre de Sant Feliu es conjugui amb la catedral en el paisatge de la ciutat. El pla de façana, amb aires de brodat barroc sobre el parament massís i mut, era tosquejat i polit i exercia un efecte fulgurant sobre el paisatge, tal com s’ha sabut pels eficients treballs de restauració (2002). Sota l’ègida de Cartañà i del neocatolicisme vigent a Espanya des del 1939 s’emprengué l’acabament i coronament de la façana i també la implantació d’escultures a les fornícules (1959-62). Les figures es van encarregar a Fita, Casamor, Busquets i Bohigas. La balustrada de Costa quedà convertida en una insistent cornisa; en mans de Masramon, aquesta radicalitat s’allunya de la coherència i la delicadesa barroques. Els valors propis de l’obra barroca produeixen interessants resultats col·laterals, com el vertiginós i angost ascens dels carrers situats a banda i banda, d’una violència i un encant extraordinaris. Aquests efectes espacials són més significatius que la qualitat intrínseca de les baranes i els balustres barrocs.
  13. Sede de la Generalitat de Catalunya en Girona

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Sede de la Generalitat de Catalunya en Girona

    El nou edifici és un marc abstracte que posa en valor l’edifici de l’antic Hospital de Santa Caterina i s’entén com una ampliació de l’existent amb una geometria simple construïda a partir de la trama urbana. L’edifici històric s’ha rehabilitat alliberant-lo dels cossos afegits que alteraven la seva tipologia original. S’han restaurat elements molt significatius com la façana principal, la capella neoclàssica, els esgrafiats noucentistes del pati central o els arrambadors ceràmics barrocs de la primera planta de l’antic hospital. S’han construït també aparcaments soterranis, reurbanitzat carrers i places i redescobert les restes de la Muralla del S.XVII. Una nova plaça interior aporta urbanitat al conjunt, millorant la permeabilitat de l’illa i la integració de l’edifici amb la ciutat.
  14. Edificio de Recepción de las Ruinas de Empúries

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Edificio de Recepción de las Ruinas de Empúries

    El programa preveu un edifici de serveis amb venda d’entrades, sala multiusos, botiga, cafeteria-restaurant i serveis. La zona on es projecta la nova edificació es troba en l’extrem sud-est de l’antiga ciutat romana, davant de l’actual aparcament públic i amb vistes sobre el conjunt de la Neàpolis. Es projecta un edifici que utilitza el desnivell existent entre la cota superior de la carretera i la inferior de l’esplanada per construir una única planta enterrada i amb coberta vegetal, reduint d’aquesta manera l’impacte visual de la nova construcció. L’arquitectura de la nova edificació no pretén emular o integrar-se amb les fortes arquitectures presents a Empúries sinó, ben al contrari, planteja un edifici que forma part dels jardins que encerclen aquestes ruïnes, Per això es proposa una geometria “natural”, en continuïtat amb la topografia existent.
  15. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura
    Edificio de Recepción de las Ruinas de Empúries

  16. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Seleccionado. Categoría: +10
    Bloc d'Habitatges de les Beates

  17. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Galardonado / Premiado. Categoría: +10
    Rehabilitació de 83 Cases sobre el Riu Onyar

  18. Centre d'Art i Hotel al Castell de Sant Julià

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    El projecte planteja la restauració del conjunt del castell de Sant Julià de Ramis mitjançant la creació d’un equipament destinat a Centre d’Art amb tallers per artistes, sala d’actes, hotel i restaurant. La fortalesa està formada per dependències construïdes amb voltes i murs de pedra de gruix considerable, la majoria semisoterrades i relligades entre elles per túnels i galeries. La part inferior es destina als espais del museu, i l’hotel es col·loca en la cota més elevada. Es projecta en el centre del conjunt una gran sala d’actes de forma ovalada, de 7,5m d’alçada, amb volta central de formigó vist. Al tractar-se d’una obra de rehabilitació i nova construcció s’ha optat per dues solucions constructives bàsiques. La dominant manté el caràcter de fortificació enterrada del castell existent, amb paraments semisoterrats i cobertes de terra vegetal. Aquesta solució es complementa en determinats sectors amb edificacions de tancaments vidriats, façanes i cobertes lleugeres amb acer corten.
  19. Renovación de la Fachada del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Jordi Mansilla, Jorge Perea, Joan Maria Viader i Martí

    Renovación de la Fachada del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    La propuesta es una reinterpretación del proyecto original de Xavier Busquets del año 1962 y que forma parte del legado de la arquitectura moderna catalana. Consiste en mantener y reforzar lo que era más sustancial en la propuesta original; que era la tensión que se establecía entre la plataforma monumental del cuerpo bajo trapezoidal con los esgrafiados de Picasso y el cuerpo con altura, retirado, de las plantas de oficinas. Reforzando la neutralidad del fondo, se valora más el basamento de Picasso. Se recupera, en definitiva, el espíritu del proyecto original introduciendo algunas modificaciones como el cambio de tipos de apertura de las ventanas, pasando de deslizantes y batientes originales, a unas oscilobatientes y a la supresión del acabado del coronamiento del edificio con un aplacado con gresite extendiendo el cristal de la fachada hasta el coronamiento superior, como ya aparecía en la maqueta que Busquets había presentado en el concurso del año 1958. Se optó pues por una fidelidad crítica del proyecto original en vez de una propuesta alternativa como podría ser proponer una segunda piel o el cambio del despiece del muro cortina de la fachada en beneficio de una mayor transparencia. Se ha procurado mejorar las prestaciones de la nueva fachada, tanto en la calidad de los materiales y detalles constructivos como en la eficiencia energética del conjunto. En este sentido, se ha incorporado en el panel de los alféizares, un vidrio fotovoltaico con tecnología CIGS, con una serigrafía de pequeños puntos blancos de forma que se matice el impacto del negro en el gris y se integre mejor en el conjunto de la fachada.
  20. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura
    Centre d'Art i Hotel al Castell de Sant Julià

  21. EU Mies Award

    Nominado
    Renovación de la Fachada del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

Bibliografía (27)

Rutas y Apuntes (1)

Sociedades

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!