Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Josep Benedito i Rovira

  • Josep Benedito i Rovira

Memoria

Arquitecte des de 1970. Treballa amb J.A. Coderch arquitecte. Es dedica principalment a projectes de nova construcció i rehabilitació relacionats amb educació, investigació, equipaments culturals. Ha estat Director d’arquitectura escolar de la Generalitat de Catalunya (1983-1989) i Director PPI per la creació de les noves universitats UPF, UdG, UdL, URV (1992-2010) Algunes de les seves obres són l’Arxiu Nacional de Catalunya (St. Cugat), el Museu Historia de Catalunya (Barcelona), el MNAC (Barcelona), el Centre ecumènic JJOO BCN 92 (Barcelona) i ha estat mereixedor dels següents reconeixements: Premi FAD jurat 1981 (CCE Josep Sol. St. Coloma de Gramanet), Premi FAD opinió 1978 (Escola IPSI. Barcelona), Premi Ciutat de Barcelona 2009 (Campus Audiovisual Ca l’Aranyó), Premi COAC Girona 2001 (IES Castelló Empúries), Premi COAC Lleida 2007 (Centre de Recerca CREA).

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Centro de Educación Especial Can Calvet

    Josep Benedito i Rovira, Agustí Mateos Duch, Ramon Valls Ortiz

  2. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Centro de Educación Especial Can Calvet

    Josep Benedito i Rovira, Agustí Mateos Duch, Ramon Valls Ortiz

  3. Adecuación del Palacio Nacional como Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC)

    Gae Aulenti, Josep Benedito i Rovira, Enric Steegman i Garcia

    Adecuación del Palacio Nacional como Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC)

  4. Centro Abraham

    Josep Benedito i Rovira

  5. Campamento de la Paz para el Fórum 2004

    Josep Benedito i Rovira, Mariona Benedito Ribelles, Elena Saricu

    Campamento de la Paz para el Fórum 2004

  6. Urbanització de l'Entorn Món Sant Benet

    Josep Benedito i Rovira, Gaspar Costa

  7. Campus de Comunicación de la UPF

    Josep Benedito i Rovira, Ramon Valls Ortiz

    Campus de Comunicación de la UPF

    Com ha estat característic en les diferents implantacions de la Universitat Pompeu Fabra al llarg del procés de creació del campus urbà de la UPF, el complex està integrat per edificis del Patrimoni Històric de la ciutat que es restauren i s’adeqüen al nou ús i edificis de nova construcció. Cal Aranyó és una antiga fàbrica tèxtil construïda l’any 1872 d’acord amb un projecte realitzat parcialment del que s’han conservat dues peces de considerable valor històric i arquitectònic – la fàbrica i la nau de magatzem–. És la primera que s’implanta sobre la recent creada trama Cerdà amb un projecte que contempla la configuració total de l’illa, amb edificis en el seu perímetre i les calderes a la zona central. Se’n ha conservat la xemeneia que caracteritza la plaça central que funciona novament lligada a la central energètica propera. La disposició de l’edificació fa compatible la conservació dels vells edificis i la construcció de nous volums basats en l’ordenació del PERI del Campus Audiovisual del 22@. El conjunt format pels edificis remodelats, els nous edificis de la UPF, juntament amb els platós de Media Complex es desenvolupen al voltant d’una plaça central, oberta als carrers Llacuna i Roc Boronat, que situat a la cota original -1,80 respecte de l’entorn, es un espai de relació amb voluntat d’articular les connexions entre les diferents peces que integren el complex i al mateix temps potencia la seva relació amb l’entorn creant un àmbit amb vocació d’espai urbà. El caràcter de les construccions fabrils es manté amb la presència de carrers interiors, de la xemeneia, de la façana i la recuperació dels elements interiors com pilars i bigues de fosa, voltes catalanes i encavallades. Els nous edificis es tracten amb una pell tensa i amb un tractament material que contrasta plàstica i tectònicament amb l’edificació antiga. S’utilitza el vidre serigrafiat amb diferents graus, per aconseguir un efecte de vibració i reflexes. Les obertures queden integrades en la pell general.
  8. Región Policial y Comisaría en Tortosa

    Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou

    Región Policial y Comisaría en Tortosa

    El projecte desenvolupa, des de diverses òptiques, les relacions públic/privat obert/tancat accessible/restringit. El conjunt se separa dels veïns mitjançant un pati que protegeix el porxo d’accés de mossos. Un accés accentuat en vermell que contrasta amb el monocrom blanc/gris de les façanes. A l’interior, la combinació de volums i patis permet generar espais amb diferents nivells de privacitat. L’accés públic se situa oposat per a facilitar la circulació sense interferències. Aquí es fa evident l’esforç per significar-lo. Més enllà de repetir la referència al vermell, el volum creix i captura l’espai obert al temps que genera un contrapunt vertical que actua com a fita urbana. Un gest que recull les lamel·les de protecció solar que ritmen la façana. La façana al parc se subratlla amb un cos baix que emfasitza l’accés en esdevenir porxo. El seu paper és doble: allotjar el programa de proximitat i humanitzar l’escala de l‘edifici en relació a l’espai públic.
  9. Museo Etnológico y de Culturas del Mundo

    OP Team Arquitectura, Josep Benedito i Rovira, Xavier Farré Riba, Santi Orteu Palou, Glòria Piferrer i Cabezas

    Museo Etnológico y de Culturas del Mundo

    El Museu de Cultures del Món s'implanta en el carrer Montcada, avui dia el nucli d'arquitectura civil medieval més important de Barcelona, catalogat com a BCIN. Ocupa dos edificis gòtics, catalogats com a BCIL, i coneguts com a Palau Marqués de Llió i Palau Nadal. L'important component històric i artístic dels palaus, i la voluntat de fer-la compatible amb el contingut expositiu i museístic emmarquen i defineixen el caràcter de l'actuació. Respectuosa i discreta amb el caràcter dels espais i elements històrics, però sense falsos mimetismes i assumint sense complexos la condició de contemporaneïtat d'una intervenció d'aquest tipus. Les obres han suposat una forta intervenció de reforma i adequació, al nou ús dels edificis, a la normativa vigent, als requeriments de la proposta museogràfica, renovació de les instal·lacions, reforç estructural de parets i forjats, reestructuració de circulacions i espais, fins a la delicada restauració dels embigats gòtics presents en alguna de les sales.
  10. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Región Policial y Comisaría en Tortosa

    Josep Benedito i Rovira, Santi Orteu Palou

  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Museo Etnológico y de Culturas del Mundo

    OP Team Arquitectura, Josep Benedito i Rovira, Xavier Farré Riba, Santi Orteu Palou, Glòria Piferrer i Cabezas

Bibliografía