GATCPAC

Memoria

El GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) va ser un moviment arquitectònic català, que durà de 1928-1939, coincidint en gran part amb la Segona República Espanyola. Va ser un moviment radical i gran exponent del racionalisme al nostre país, portant el coneixement de les avantguardes europees, Le Corbusier, Gropius i la Bauhaus, Mies van der Rohe, i el grup TECTON entre d'altres. El grup es va formar exactament el 1929 a Barcelona, incorporant un local pel grup el 1931 ubicat al Pg. de Gràcia, 99. Els socis principals van ser Josep Torres Clavé, Josep Lluís Sert, Antoni Bonet Castellana, Raimon Duran i Reynals, Germà Rodríguez Arias, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas i Mirosa, Cristòfol Alzamora i Abreu, Josep Soteras Mauri, Pere Armengou i Torra, Lluís Riudor, Manuel Subiño i Ripoll, Ricard Ribas Seva, Marino Canosa Gutiérrez, Jaume Mestres i Fossas, Josep Maria Martino Arroyo, Josep Claret. L'activitat intensa del grup en un curt període de temps es plasma en l'edició de la revista AC (Actividad Contemporanea), de 1931-1937, així com els lligams amb grups internacionals com el CIRPAC i participant als congressos del CIAM, i com no el GATEPAC. L'obra més representativa serien el dispensari anti-tuberculós, la casa Bloc, estudis tals com el Pla Macià o la Ciutat de Repòs i Vacances, o debats públics com el problema escolar o la degradació del barri de Ciutat Vella.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Casa Bloc

GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades.
Dispensario Antituberculoso

GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.