Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Memoria

Pedro López Iñigo, (Burgos, 1926 - Barcelona, 1997) Es titula a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1951. El 1954 entrà al Patronat Municipal de la vivenda. Forma, amb Guillermo Giráldez Dávila i Xavier Subias Fages, el despatx professional: Arquitectos G. Giráldez Dávila, P. Lopez Iñigo, J. Subias Fages, de 1955 a 1996. El despatx representa l'aposta per l'avantguarda moderna i reformista que trenca amb l'academicisme imperant dels 50. Les obres més rellevants del despatx són: Habitages experimentals a Madrid (1955), la biblioteca del COAC (1962, avui desapareguda), Facultat de dret (1957-1958) i la Facultat d'econòmiques(1962-1966), Escola Betània Patmos (1963-1969), Institució Cultural CIC (1961-1962), avantprojecte i primera fase de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1973), Bibloteca de la Facultat de Lletres. En urbanisme destaquen el Polígon Montbau (1957-1968), el polígon del Sud-OEst del Besòs (1959-1961), el polígon Canyelles (1974) Destaquen també l'Hospital Oncològic Duran y Reynals (1973-1978) i la Clínica Dexeus (1968-1981) El despatx es va dissoldre amb la mort d'en Pedro López Iñigo.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Polígon Montbau

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Polígon Montbau

    El barri de Montbau, situat a la falda del Tibidabo, al costat de Passeig de la Vall d'Hebron, té una superfície total aproximada de 31 Ha. La part avui construïda, o en curs molt avançat de construcció, constitueix sobre dues unitats residencials bàsiques. Estan también pràcticament acabats el jardí i el parc de barri. Actualment està en construcció un grup d'unes 70 habitatges unifamiliars a la part més alta del vessant, grup que no inclourem en el present anàlisi perquè està en fase molt poc avançada i, per tant, sense dades massa concretes. L'arquitecte d'aquest grup és Joan Bosch. Qui són els autors de Montbau? Heus aquí un primer problema concret que pot conduir-nos a consideracions generals. Per exigències de programació, el Patronat Municipal de l'Habitatge va decidir encarregar amb la urgència de molt poques setmanes el Pla Parcial d'aquest polígon als arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subías. Amb quin criteri es van escollir aquests arquitectes? Segurament per simples raons de proximitat, de relació administrativa, per insuficiència circumstancial de la pròpia plantilla tècnica, etc. Però hi havia la preocupació d'escollir un bon equip precisament per a un dels projectes de més envergadura que llavors es gestaven? ¿Si més n,o hi va haver la consciència de que, casualment i per raons de comoditat burocràtica, havia caigut en les mans d'un bon equip, llavors amb una prometedora empenta juvenil? * el Pla Parcial original va ser alterat, tant en la seva primera fase, lleugerament, com en la segona, amb un canvi d'equip redactor i de disposició urbanística que el van modificar substancialment.
  2. Polígono Montbau: Primera Unidad

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Polígono Montbau: Primera Unidad

    Els arquitectes van fer ràpidament un Avanç de Pla suficientment complet perquè s'aproximés a les exigències d'un Pla Parcial (1957) i va poder ser presentat a una urgent exposició commemorativa. Passada l'exposició, els Serveis Tècnics de l'Ajuntament van completar, van modificar i, en realitat, van refer el Pla Fins a arribar a la seva completa aprovació. Entre aquestes correccions, imposades a través de la tramitació, cal considerar alguna d'especial importància: l'afegit d'un altre pis a tots els edificics que figuraven al Pla. Va ser una imposició 'administrativa' d'última hora, davant el temor que el terreny resultés massa car per una escassa densitat edificatòria. Heus aquí com, amb el simple maneig de l'asèptic i aparentment inofensiu text de les Ordenances volumètriques, es pot refer un pla i tergiversar inclusiu sobre possibles idees rectores. Amb aquesta tergiversació, el Pla va ser aprovat el 13 de desembre de 1957. D'acord amb aquest projecte, el Patronat realitza el primer sector. El Patronat es limita a actuar com a promotor general, fent actuar com a propietaris i constructores a diverses entitats particulars, especialment Cooperatives. El sistema administratiu es interessant i es demostra extraordinàriament eficaç, sobretot en la canalització econòmica, i fins i tot en alguna limitada integració sociològica.
  3. Polígono del Sudoeste del Besòs

    Enric Giralt i Ortet, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Josep Puig i Torné, Xavier Subías i Fages

    Polígono del Sudoeste del Besòs

    Els límits que abasta el present pla són els següents: Alineació Est del carrer de Prim; alineació Sud de la Avinguda de José Antonio Primo de Rivera fins a la plaça de dispersió al costat de l'Besòs; alineació Oest del segon cinturó de Ronda, i alineació Nord del carrer de Llull. El perímetre anteriorment assenyalat abasta terrenys situats al terme municipal de Barcelona i una petita part en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Aquesta última zona té un traçat urbanístic a base de grans blocs concebuts com a unitats d'habitació i ha estat projectat per tal d'aconseguir una entrada a Barcelona d'acord amb la importància de la ciutat. Nascut aquest pla parcial de la necessitat de crear un gran polígon destinat a habitatge modest a construir pel Patronat Municipal de l'Habitatge, per les seves especials característiques, ha hagut de conjuminar els següents punts: a) Economia a la urbanització. b) Consideració de la dificultat de desguàs per falta de cota. c) Unió entre la part de Poblat Dirigit i la resta d'edificació que es preveu d'una major categoria. Els dos primers punts es contraposen. La solució que es projecta és la del just mig, ja que l'economia a la urbanització aconsellava conservar la mateixa rasant del terreny amb la consegüent deficiència en l'evacuació d'aigües residuals i la completa manca de desguàs per a les pluvials. Aquesta solució, poc satisfactòria, ha mogut a elevar les rasants el mínim per obtenir un pendent suficient, a fi que es pogués construir una claveguera de sistema unitari. Per tant, les rasants s'eleven una mitjana d'un metre en tota la zona del Poblat Dirigit. El joc de volums amb una contraposició de plens i buits alternativa, ha estat la directriu estètica del nucli d'aquest Pla. Aquest tema es troba emmarcat per blocs en sèrie, la disposició dels quals es conjuga amb l'anterior, tot i que amb una lleugera preponderància de la idea «marc», no com enclaustrament d'un tema, sinó com a acabada continuïtat del mateix.
  4. Facultad de Derecho de la UB

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Facultad de Derecho de la UB

    La configuració de l’edifici adopta criteris de claredat i economia en funció del breu termini imposat per la redacció del projecte i la seva construcció. La discriminació entre les funcions docents i les funcions representatives queda reflectida en la composició formada per dos cossos. El cos de l’aulari, de dues plantes, se situa en paral·lel a l’avinguda Diagonal, amb tres patis de llum a la banda central. El cos que allotja les funcions administratives i d’estudi té cinc plantes i se situa en sentit perpendicular. La planta baixa, que només conté aules a la banda posterior, comunica tots dos cossos en un únic espai de circulació. L’estructura de tot l’edifici, d’acer laminat, forma un mòdul regular de 6,20 x 3,84 metres, que es dobla a les estances que requereixen més superfície. L’edifici aplica uns criteris d’economia constructiva que renoven les pautes aplicades a Catalunya per la primera generació d’arquitectes moderns.
  5. Bloques A y B del Polígono Montbau

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Bloques A y B del Polígono Montbau

    Són les tipologies que configuren la part de l’esplanada i delimiten el que és la zona que acull l’activitat cívica i de relació entre el veïnat del projecte, no només de la primera fase, sinó del conjunt d’habitatges projectat. Està formada per blocs lineals de diferents alçades, distribuïts per optimitzar al màxim les vistes i la llum: els edificis de menor alçada es projecten en paral·lel a la pendent de la muntanya, orientats a oest i els de major alçada, perpendiculars, orientats a sud. Els blocs A i B configuren el nivell de l’extrem Nord-Est de la plaça representativa que es genera en 3 nivells adequant-se a la topografia existent. El bloc A, de PB+10 és un edifici tipus pantalla que recull l’espai de la plaça en aquest extrem. El bloc B, perpendicular a l’anterior, ocupa el costat Sud-Oest i presenta una planta baixa permeable que permet l’extensió de la plaça, generant una mena de terrassa porxada amb vistes sobre la ciutat. Té només 4 plantes d’alçada, el que permet les vistes des de l’edificació de l’altre costat de la plaça, situada a una cota superior. Una marquesina uneix els dos blocs a nivell de planta baixa. La tipologia és de 2 habitatges per replà amb superfícies de 100m2 i 66m2, de 2 i 3 dormitoris. Les façanes dels 2 blocs son idèntiques cap a la plaça, generant un marc uniforme que contrasta amb els edificis singulars dels altres costats.
  6. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Facultad de Derecho de la UB

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

  7. Plan Parcial Suroeste del Besòs

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Plan Parcial Suroeste del Besòs

  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Plan Parcial Suroeste del Besòs

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

  9. Polígono Montbau: Segunda Unidad

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Polígono Montbau: Segunda Unidad

    Quan el 1961 es va decidir construir el segon sector, el Patronat va encarregar als arquitectes Manuel Baldrich, Antoni Bonet, Pedro López Iñigo i Josep Soteras la redacció del corresponent projecte arquitectònic. Quines van haver de ser les raons per escollir aquest equip tan heterogeni, composat per dos arquitectes municipals, un arquitecte provincial i un arquitecte independent, acabat d'arribar de l'Argentina amb un evident prestigi professional? Aquest equip, tot i la presència dels arquitectes municipals, un d'ells coautor del primer Pla, va decidir que no podia limitar-se a projectar els edificis, sinó que calia refer totalment també l'estructura urbanística d'aquell sector. Es va fer, doncs, un Pla nou, que es va aprovar el 2 de juliol de a 1962. Amb aquest nou Pla sembla que es va aconseguir, exactament, el doble nombre d'habitatges de què s'havia previst en un principi en aquell sector.
  10. Bloque Q del Polígono Montbau

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Bloque Q del Polígono Montbau

    El disseny del bloc Q, juntament amb el P i R van permetre doblar la densitat de l’edificació de la segona etapa de la construcció de Montbau, separada de la primera pel Torrent Central (de Pomaret). Organitzativament és similar al braç curt de la L del bloc P, de planta quadrada i 17 m de costat. Igual que allà, l’escala es troba al mig i dona accés a 4 habitatges per replà. Però el fet de tenir 14 plantes d’alçada, en lloc de només 4, obliga per normativa a col·locar ascensors. Se’n posen 2 per bloc, servint a les plantes parells i imparells respectivament. L’altre fet diferencial és el gir de 45º respecte a l’ordenació de la resta d’edificis, per tal d’aconseguir una bona orientació i per evitar la frontalitat entre les torres, optimitzant les vistes i l’assolellament de tots els habitatges. És l’única construcció per la que es va aplanar el terreny, amb la qual cosa totes 4 façanes són de la mateixa alçada. L’estructura d’aquest edifici és mixta de formigó i obra. A l’època encara hi havia la tendència de construir amb el sistema de parets de càrrega els edificis de major alçada. En aquest cas concret s’introdueix el formigó armat a les parets exteriors i es manté el maó per a l’estructura interior.
  11. Bloque P del Polígono Montbau

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Soteras i Mauri

    Bloque P del Polígono Montbau

    A la segona etapa de la planificació del polígon d’habitatge de Montbau es produeix un augment de la densitat de l’edificació. Serà la forma d’agrupar alguns edificis i l’increment d’alçada d’altres el que permetrà aconseguir-ho. L’espai públic resultant té una escala més domèstica, generant petites places al voltant de l’edificació. El bloc P és un dels tipus desenvolupats a tal fi. Una successió de blocs en L, decalats, genera un entramat singular, al voltant del qual es projecten 3 grups separats, formats per 3 torres cadascun i que tanquen el conjunt. Els habitatges del braç llarg de la L tenen l’escala ventilada i il·luminada per façana i l’accés des del carrer a cota de planta segona, cosa que obliga a una tipologia diferent a la planta primera. Aquí els habitatges només tenen una façana, mirant cap a la plaça. A les plantes 2, 3 i 4 hi ha 2 habitatges per replà i façana davant i darrera. A la part curta de la L, l‘escala queda al mig de la planta i dona accés a 4 habitatges per replà. Al conjunt del bloc, totes les peces, a excepció dels lavabos, son exteriors. I tant a les sales com als dormitoris principals es produeix un endarreriment del pla de façana que dona a un espai exterior, unes terrasses, davant d’elles i genera un element compositiu molt característic i diferencial de la resta de façanes que no miren a la plaça. El sistema constructiu de parets de maó de càrrega permet aquestes grans obertures, donat que són perpendiculars a les façanes Sud i Nord. Les façanes combinen l’obra vista amb peces ceràmiques vidriades de la Bisbal de colors entre el blau i el verd.
  12. Planta Biblioteca del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Planta Biblioteca del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

  13. Facultad de Ciencias Económicas de la UB

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Facultad de Ciencias Económicas de la UB

  14. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Facultad de Ciencias Económicas de la UB

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

  15. Bloque N del Polígono Montbau

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Bloque N del Polígono Montbau

    L’equip redactor del Bloc N realitza un viatge a Alemanya on visiten la reconstrucció d’algunes ciutats sota els preceptes del Moviment Modern, tenint gran influència la visita a l’Exposició Internacional de Berlín Interbau 57 i la reconstrucció del barri de Hansaviertel. Els arquitectes visiten obres de Le Corbusier, Oscar Niemeyer, Alvar Aalto i Walter Gropius. Però té especial rellevància la torre d’habitatges dels holandesos Bakema i Van der Broek. Al bloc N de Montbau, que encara essent projectat a la primera fase no troba la seva posició al pla fins al 1968, és especialment notable l’exploració de la secció de la torre dels holandesos que fa l’equip català i que aplica al seu disseny. L’edifici, de PB+15, és el més alt del conjunt. Té un nucli d’accés vertical i 8 habitatges per planta amb accés a través d’una passera. L’habitatge s’organitza en tres mitges alçades: una d’accés, una altra de sala-menjador i cuina i la tercera de dormitoris i banys. L’estructura és de murs de càrrega, de formigó armat, de 25 cm paral·lels als testers. L’accés als habitatges es fa cada 3 plantes, de forma capiculada. Aquest bloc dona el punt singular a la plaça emmarcada pels blocs A i B, essent l’element més visible del conjunt.

Archivo

  • Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía

Sociedades