Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Montserrat Periel i Piquer

  • Montserrat Periel i Piquer

Memoria

És arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser membre de la redacció de la revista Quaderns del 1987 al 1988. Des de 1989 al 2005 va ser arquitecte de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona i des del 2005 al 2019 del Servei d’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant aquests dos períodes va realitzar múltiples obres en l’espai urbà i edificació a Barcelona i municipis de l’Àrea Metropolitana, d’entre els quals destaquen: la Plaça de la Catedral, la plaça Universitat, l’avinguda Meridiana i l’avinguda Paral·lel a Barcelona; els carrers del Barri Sud a Sant Just Desvern; el parc de Can Ginestar a Viladecans; la plaça del Riu Sec i la Passarel·la de la Farigola a Cerdanyola del Vallès; els Jardins del Palau de Requesens a Molins de Rei; el parc de La Costeta a Begues. Ha dissenyat diversos elements urbans, d’entre els quals destaquen: el Gual 120, l’Edicle-V, la Barana V, la Cadira Nigra, la Barana Línea, el Banc Trapecio, i la Columna Paral·lel. La seva obra ha estat seleccionada o finalista en diversos premis: premis FAD (1991, 2011), Biennal d’Arquitectura espanyola BEAU (1991, 2011), Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba (2008, 2014 i 2016), Triennal d’Arquitectura del Baix Llobregat (2008), Mostra d’Arquitectura de Barcelona (2016), Mostra d’Arquitectura del Vallès (2016), Delta ADI FAD (1991, 2016) i la medalla FAD 1995 en reconeixement a la trajectòria de Projectes Urbans en el disseny de l’espai públic, com a membre d’aquest Servei. Va ser professora de Disseny de Mobiliari Urbà a l’Escola Elisava (1994-2009), del Màster “Disseny de Mobiliari Urbà” organitzat per l’Escola Elisava i l’UB (1992) i del Taller de Paisaje IV a la Escuela de Arquitectura de la UNAV (2006-2007). La seva activitat docent es completa amb la participació en conferències i com a professora convidada a cursos i màsters. Ha format part del Comitè d’experts per a la Selecció dels premis Delta ADI FAD (2009, 2011).

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Plaza del río Sec y Pasarela de la Farigola

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira

    Plaza del río Sec y Pasarela de la Farigola

    Entre el riu Sec i les vies de tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques, s’ubica l’àmbit on es desenvoluparà la nova zona esportiva i escolar pel barri de la Farigola. La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola preveuen la millora de la connectivitat entre àrees i conformar-se com a vestíbul d’accés als futurs equipaments. La plaça es composa de tres franges pavimentades que es pleguen per accedir a cota d’ascensor, estructurant l’espai. Queden separades per àmbits intersticials, amb talussos de zones verdes, d’estar i jocs infantils, que resolen la diferència de rasants per apropar-nos al barri residencial. La passarel·la, una estructura de dues bigues calaix, resol específicament la trobada amb els extrems: a la plaça, una plataforma és alhora mirador i accés a l’ascensor i l’escala, i al barri, creua per sobre del carrer F.Puig i les vies per buscar la rasant de la carretera de Barcelona.
  2. Remodelación de la Avenida Paral·lel

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer

    Remodelación de la Avenida Paral·lel

    La revitalització de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona és el punt de partida per la remodelació d’aquest eix urbà, ubicat en el límit de tres districtes, Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc. La intervenció millora la connectivitat peatonal, tant transversal com longitudinal, i crea nous espais d’ús públic. La ubicació del carril bicicleta a l’eix de l’Avinguda, limitat per un parterre longitudinal i un separador asimètric de cautxú a mode de vorada, fracciona la calçada, minimitza el seu impacte i incorpora els nous passos de vianants de gran dimensió. Les noves places en les trobades amb l’Eixample creen un espai únic, receptacle d’activitats, que es conforma en tres àmbits peatonals en integrar la xarxa vial. Un paviment de granit amb junts continus entre àmbits permet reconèixer el caràcter propi del conjunt de l’espai. La unitat del conjunt es reforça amb una malla de punts de il·luminació que resulta de la col·locació de la columna multifuncional Paral·lel.
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Remodelación de la Avenida Paral·lel

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer

  4. Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Plaza del río Sec y Pasarela de la Farigola

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira

Bibliografía

Sociedades