Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Montserrat Periel i Piquer

  • Montserrat Periel i Piquer

Memòria

És arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser membre de la redacció de la revista Quaderns del 1987 al 1988. Des de 1989 al 2005 va ser arquitecte de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona i des del 2005 al 2019 del Servei d’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant aquests dos períodes va realitzar múltiples obres en l’espai urbà i edificació a Barcelona i municipis de l’Àrea Metropolitana, d’entre els quals destaquen: la Plaça de la Catedral, la plaça Universitat, l’avinguda Meridiana i l’avinguda Paral·lel a Barcelona; els carrers del Barri Sud a Sant Just Desvern; el parc de Can Ginestar a Viladecans; la plaça del Riu Sec i la Passarel·la de la Farigola a Cerdanyola del Vallès; els Jardins del Palau de Requesens a Molins de Rei; el parc de La Costeta a Begues. Ha dissenyat diversos elements urbans, d’entre els quals destaquen: el Gual 120, l’Edicle-V, la Barana V, la Cadira Nigra, la Barana Línea, el Banc Trapecio, i la Columna Paral·lel. La seva obra ha estat seleccionada o finalista en diversos premis: premis FAD (1991, 2011), Biennal d’Arquitectura espanyola BEAU (1991, 2011), Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba (2008, 2014 i 2016), Triennal d’Arquitectura del Baix Llobregat (2008), Mostra d’Arquitectura de Barcelona (2016), Mostra d’Arquitectura del Vallès (2016), Delta ADI FAD (1991, 2016) i la medalla FAD 1995 en reconeixement a la trajectòria de Projectes Urbans en el disseny de l’espai públic, com a membre d’aquest Servei. Va ser professora de Disseny de Mobiliari Urbà a l’Escola Elisava (1994-2009), del Màster “Disseny de Mobiliari Urbà” organitzat per l’Escola Elisava i l’UB (1992) i del Taller de Paisaje IV a la Escuela de Arquitectura de la UNAV (2006-2007). La seva activitat docent es completa amb la participació en conferències i com a professora convidada a cursos i màsters. Ha format part del Comitè d’experts per a la Selecció dels premis Delta ADI FAD (2009, 2011).

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira

    Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola

    Entre el riu Sec i les vies de tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques, s’ubica l’àmbit on es desenvoluparà la nova zona esportiva i escolar pel barri de la Farigola. La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola preveuen la millora de la connectivitat entre àrees i conformar-se com a vestíbul d’accés als futurs equipaments. La plaça es composa de tres franges pavimentades que es pleguen per accedir a cota d’ascensor, estructurant l’espai. Queden separades per àmbits intersticials, amb talussos de zones verdes, d’estar i jocs infantils, que resolen la diferència de rasants per apropar-nos al barri residencial. La passarel·la, una estructura de dues bigues calaix, resol específicament la trobada amb els extrems: a la plaça, una plataforma és alhora mirador i accés a l’ascensor i l’escala, i al barri, creua per sobre del carrer F.Puig i les vies per buscar la rasant de la carretera de Barcelona.
  2. Remodelació de l'Avinguda Paral·lel

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer

    Remodelació de l'Avinguda Paral·lel

    La revitalització de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona és el punt de partida per la remodelació d’aquest eix urbà, ubicat en el límit de tres districtes, Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc. La intervenció millora la connectivitat peatonal, tant transversal com longitudinal, i crea nous espais d’ús públic. La ubicació del carril bicicleta a l’eix de l’Avinguda, limitat per un parterre longitudinal i un separador asimètric de cautxú a mode de vorada, fracciona la calçada, minimitza el seu impacte i incorpora els nous passos de vianants de gran dimensió. Les noves places en les trobades amb l’Eixample creen un espai únic, receptacle d’activitats, que es conforma en tres àmbits peatonals en integrar la xarxa vial. Un paviment de granit amb junts continus entre àmbits permet reconèixer el caràcter propi del conjunt de l’espai. La unitat del conjunt es reforça amb una malla de punts de il·luminació que resulta de la col·locació de la columna multifuncional Paral·lel.
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Remodelació de l'Avinguda Paral·lel

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer

  4. Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira

Bibliografia

Societats