Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum EdittioBuzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Obras
Sobre el Mapa
Constelación
Cronología
-
Intervención en la Villa Romana de Centcelles
Pau Pérez i Jové
La vil·la, situada al costat del poble de Constantí, és una construcció agrícola del segle II, ampliada en el segle IV. Fa uns anys un equip d’arqueòlegs almenys hi van fer uns treballs de restauració, principalment a la cúpula de mosaics que cobreix la sala central. De l’edifici només queden en peu dues sales. La nostra feina era organitzar un itinerari, avui inexistent, on s’expliqués la història i la recuperació de la vil·la. Un magatzem lateral va ser lloc d’acollida: una petita sala de projeccions i uns panells de vidre amb fotografies i textos. Un petit conducte lateral ens porta a la sala de la cúpula: un llum de peu i un petit sofà per poder mirar mig ajaguts (a la romana) i amb l’ajut d’uns petits “impertinents”, els mosaics de la cúpula. A l’última sala, la quadrilobular, s’hi exposaven peces trobades en les excavacions. -
Escuela La Portalada
Jordi Bergadà i Masquef, Pau Pérez i Jové
El solar, situat en un extrem del poble d’Altafulla, forma un triangle amb un dels costats encarat al mar i a la carretera nacional de la costa. L’escola omple la totalitat del terreny i s’organitza al voltant de tres patis: el primer queda obert al sud, amb vistes al mar tot al llarg de les aules. El segon pati està destinat als jocs i conté la pista poliesportiva, obert al nord-oest. El darrer pati és interior, ombrívol i ple de vegetació, i dóna ventilació i il·luminació a les zones centrals d’ús comú, administració i professorat. La construcció és a base de pantalles de formigó i lloses per a la coberta, que a la zona de les aules s’inclina i guanya alçària. -
Biblioteca Municipal de Salou
Pau Pérez i Jové
El programa d’una petita biblioteca municipal es resol amb uns elements arquitectònics sorgits de la memòria del lloc: la immensa pineda que fa anys cobria tot el municipi i la caseta de vacances preexistent al solar. L’estructura de la nova biblioteca adopta la forma d’una llosa contínua de formigó que es plega en totes direccions, fins a formar també la coberta i els tancaments laterals. La llosa queda apuntalada per uns peus drets metàl·lics en aquells punts on no se sosté per ella mateixa. Les obertures entre els plecs determinen les entrades de llum a l’interior, i els altres tancaments es resolen amb paraments de vidre i fusta. La versatilitat d’aquest procediment permet una gran llibertat en la configuració de cada àmbit. El vestíbul participa de la pineda del voltant, mentre que l’hemeroteca presenta els paraments inclinats i queda connectada a un pati interior per una obertura arran de terra. El conjunt evoca un mantell que cobreix una sèrie d’àmbits carregats de sacralitat. -
Edifici de la Comunitat de Regants
Pau Pérez i Jové, Lluis Maria Serra i Solé
Ocupant una illa triangular al davant del Passeig del Canal, l'edifici desenvolupa un programa que inclou habitatge plurifamiliar i locals per a la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre. La dualitat d'usos queda clarament diferenciada en planta amb la ubicació del nucli vertical d'accés, tractat com un "passatge" interior. Compositivament, la façana també acusa aquesta distinció. Els autors recuperen, en aquesta obra, el llenguatge modern postulat per Le Corbusier. -
Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la URV
Antonio Banús i Tella, Antoni Maria Pàmies i Martorell, Pau Pérez i Jové
L’edifici s’assenta sobre una plataforma rectangular de base que permet repartir-hi els diferents volums, amb profunditats i alçàries variables, d’acord amb els requeriments de les diverses parts del programa. Sobre la plataforma s’hi disposen dos cossos, per a l’aulari i els seminaris, respectivament. La planta queda dividida en tres grans crugies, cadascuna amb una alçària i un ús diferent. La crugia central, que és la més baixa, allotja la biblioteca i l’aula magna, amb una llum lliure de 18 metres. El cos de la banda de llevant conté les aules, amb una llum lliure de 10 metres. L’endarreriment del pla de façana en aquest cos és causat per la variació de les dimensions de les aules. El cos situat a ponent conté els seminaris, amb una llum lliure de 6 metres. El pas que envolta la biblioteca, situada en una posició central, condueix a quatre escales disposades a les cantonades de l’edifici. El plantejament permet dimensionar cadascuna de les peces del programa sense cap limitació estructural ni motivada per les exigències d’un esquema general. Per a la construcció de l’edifici s’han emprat procediments industrials de prefabricació, per tal de garantir la rapidesa de la posada en obra. -
Auditorio Josep Carreras
Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové
L’edifici es troba a l’extrem d’un petit parc. Forma un cos compacte que a la planta baixa ocupa tot el solar, llevat dels quatre patis que s’hi obren. El conservatori i l’auditori poden funcionar amb independència. A la planta subterrània hi ha les instal·lacions, els camerinos i les aules de percussió. A la planta baixa hi ha les aules i les zones comunes del conservatori, a més de dos auditoris per a 400 persones i 100 persones, respectivament, el foyer i el bar. A la planta primera hi ha les aules d’assaig del conservatori i el segon foyer de l’auditori. Els espais destinats a l’audició musical han estat tractats aplicant un principi de flotació respecte de l’estructura portant general, formada per pantalles i lloses de formigó armat i pilars metàl·lics. Els acabats interiors són de materials clars: marbre blanc i fusta d’auró. -
Pabellón Deportivo y Vestidores del Complejo Deportivo Sant Salvador
Antonio Banús i Tella, Moisés Gallego Olmos, Pau Pérez i Jové
La zona on es troba el pavelló és un fragment de ciutat jardí, amb cases unifamiliars dins de parcel·les de dimensions mínimes. L’entorn més immediat consisteix en un gran recinte esportiu marcat pels espais oberts. El disseny del pavelló respon a la dificultat d’inserir-hi un gran volum paral·lelepipèdic i evitar que trenqui l’equilibri existent. L’edificació s’endarrereix respecte de la línia de façana, buscant una implantació semblant a la de les cases veïnes. També s’enfonsa 3,30 metres dins el terreny, de manera que la pista queda semisoterrada. Així es minimitza l’impacte de la caixa sobre el paisatge. L’alçària final del volum gairebé no excedeix la de les edificacions veïnes. Dos murs de formigó tanquen els laterals petits, mentre que les encavallades metàl·liques que suporten la coberta es recolzen als laterals més grans, vidrats i amb lamel·les horitzontals d’alumini per filtrar l’entrada de llum. -
Crematorio del Cementerio de Reus
Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové
L’edifici del nou crematori forma part d’un pla més global de transformació del cementiri de Reus en un parc urbà, amb una reordenació del sistema de vials, la incorporació de zones d’aparcament, espais arbrats i les noves àrees de serveis funeraris: el tanatori, els crematoris i les sales polifuncionals. La construcció conté una sala i un forn crematori i és feta a base de pantalles de formigó que abasten tota l’alçària de l’edifici. Aquestes pantalles incorporen uns perfils metàl·lics destinats al recolzament dels forjats intermedis, fets a base de plaques alveolars. Els tancaments exteriors i interiors, els paviments i les parets divisòries són de fusta. L’element més significatiu és la capella, dotada d’una alçària important, amb la il·luminació artificial a mitja alçada i el parament posterior completament vidrat, amb la llum natural filtrada per unes lamel·les de fusta.