Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (10)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Intervenció a la Vil·la Romana de Centcelles

    Pau Pérez i Jové

    Intervenció a la Vil·la Romana de Centcelles

    La vil·la, situada al costat del poble de Constantí, és una construcció agrícola del segle II, ampliada en el segle IV. Fa uns anys un equip d’arqueòlegs almenys hi van fer uns treballs de restauració, principalment a la cúpula de mosaics que cobreix la sala central. De l’edifici només queden en peu dues sales. La nostra feina era organitzar un itinerari, avui inexistent, on s’expliqués la història i la recuperació de la vil·la. Un magatzem lateral va ser lloc d’acollida: una petita sala de projeccions i uns panells de vidre amb fotografies i textos. Un petit conducte lateral ens porta a la sala de la cúpula: un llum de peu i un petit sofà per poder mirar mig ajaguts (a la romana) i amb l’ajut d’uns petits “impertinents”, els mosaics de la cúpula. A l’última sala, la quadrilobular, s’hi exposaven peces trobades en les excavacions.
  2. Edifici de la Comunitat de Regants

    Pau Pérez i Jové, Lluis Maria Serra i Solé

    Edifici de la Comunitat de Regants

    Ocupant una illa triangular al davant del Passeig del Canal, l'edifici desenvolupa un programa que inclou habitatge plurifamiliar i locals per a la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre. La dualitat d'usos queda clarament diferenciada en planta amb la ubicació del nucli vertical d'accés, tractat com un "passatge" interior. Compositivament, la façana també acusa aquesta distinció. Els autors recuperen, en aquesta obra, el llenguatge modern postulat per Le Corbusier.
  3. Escola La Portalada

    Jordi Bergadà i Masquef, Pau Pérez i Jové

    Escola La Portalada

    El solar, situat en un extrem del poble d’Altafulla, forma un triangle amb un dels costats encarat al mar i a la carretera nacional de la costa. L’escola omple la totalitat del terreny i s’organitza al voltant de tres patis: el primer queda obert al sud, amb vistes al mar tot al llarg de les aules. El segon pati està destinat als jocs i conté la pista poliesportiva, obert al nord-oest. El darrer pati és interior, ombrívol i ple de vegetació, i dóna ventilació i il·luminació a les zones centrals d’ús comú, administració i professorat. La construcció és a base de pantalles de formigó i lloses per a la coberta, que a la zona de les aules s’inclina i guanya alçària.
  4. Biblioteca Municipal de Salou

    Pau Pérez i Jové

    Biblioteca Municipal de Salou

    El programa d’una petita biblioteca municipal es resol amb uns elements arquitectònics sorgits de la memòria del lloc: la immensa pineda que fa anys cobria tot el municipi i la caseta de vacances preexistent al solar. L’estructura de la nova biblioteca adopta la forma d’una llosa contínua de formigó que es plega en totes direccions, fins a formar també la coberta i els tancaments laterals. La llosa queda apuntalada per uns peus drets metàl·lics en aquells punts on no se sosté per ella mateixa. Les obertures entre els plecs determinen les entrades de llum a l’interior, i els altres tancaments es resolen amb paraments de vidre i fusta. La versatilitat d’aquest procediment permet una gran llibertat en la configuració de cada àmbit. El vestíbul participa de la pineda del voltant, mentre que l’hemeroteca presenta els paraments inclinats i queda connectada a un pati interior per una obertura arran de terra. El conjunt evoca un mantell que cobreix una sèrie d’àmbits carregats de sacralitat.
  5. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

    Antonio Banús i Tella, Antoni Maria Pàmies i Martorell, Pau Pérez i Jové

    Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

    L’edifici s’assenta sobre una plataforma rectangular de base que permet repartir-hi els diferents volums, amb profunditats i alçàries variables, d’acord amb els requeriments de les diverses parts del programa. Sobre la plataforma s’hi disposen dos cossos, per a l’aulari i els seminaris, respectivament. La planta queda dividida en tres grans crugies, cadascuna amb una alçària i un ús diferent. La crugia central, que és la més baixa, allotja la biblioteca i l’aula magna, amb una llum lliure de 18 metres. El cos de la banda de llevant conté les aules, amb una llum lliure de 10 metres. L’endarreriment del pla de façana en aquest cos és causat per la variació de les dimensions de les aules. El cos situat a ponent conté els seminaris, amb una llum lliure de 6 metres. El pas que envolta la biblioteca, situada en una posició central, condueix a quatre escales disposades a les cantonades de l’edifici. El plantejament permet dimensionar cadascuna de les peces del programa sense cap limitació estructural ni motivada per les exigències d’un esquema general. Per a la construcció de l’edifici s’han emprat procediments industrials de prefabricació, per tal de garantir la rapidesa de la posada en obra.
  6. Auditori Josep Carreras

    Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové

    Auditori Josep Carreras

    L’edifici es troba a l’extrem d’un petit parc. Forma un cos compacte que a la planta baixa ocupa tot el solar, llevat dels quatre patis que s’hi obren. El conservatori i l’auditori poden funcionar amb independència. A la planta subterrània hi ha les instal·lacions, els camerinos i les aules de percussió. A la planta baixa hi ha les aules i les zones comunes del conservatori, a més de dos auditoris per a 400 persones i 100 persones, respectivament, el foyer i el bar. A la planta primera hi ha les aules d’assaig del conservatori i el segon foyer de l’auditori. Els espais destinats a l’audició musical han estat tractats aplicant un principi de flotació respecte de l’estructura portant general, formada per pantalles i lloses de formigó armat i pilars metàl·lics. Els acabats interiors són de materials clars: marbre blanc i fusta d’auró.
  7. Pavelló Esportiu i Vestidors del Complex Esportiu Sant Salvador

    Antonio Banús i Tella, Moisés Gallego Olmos, Pau Pérez i Jové

    Pavelló Esportiu i Vestidors del Complex Esportiu Sant Salvador

    La zona on es troba el pavelló és un fragment de ciutat jardí, amb cases unifamiliars dins de parcel·les de dimensions mínimes. L’entorn més immediat consisteix en un gran recinte esportiu marcat pels espais oberts. El disseny del pavelló respon a la dificultat d’inserir-hi un gran volum paral·lelepipèdic i evitar que trenqui l’equilibri existent. L’edificació s’endarrereix respecte de la línia de façana, buscant una implantació semblant a la de les cases veïnes. També s’enfonsa 3,30 metres dins el terreny, de manera que la pista queda semisoterrada. Així es minimitza l’impacte de la caixa sobre el paisatge. L’alçària final del volum gairebé no excedeix la de les edificacions veïnes. Dos murs de formigó tanquen els laterals petits, mentre que les encavallades metàl·liques que suporten la coberta es recolzen als laterals més grans, vidrats i amb lamel·les horitzontals d’alumini per filtrar l’entrada de llum.
  8. Crematori del Cementiri de Reus

    Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové

    Crematori del Cementiri de Reus

    L’edifici del nou crematori forma part d’un pla més global de transformació del cementiri de Reus en un parc urbà, amb una reordenació del sistema de vials, la incorporació de zones d’aparcament, espais arbrats i les noves àrees de serveis funeraris: el tanatori, els crematoris i les sales polifuncionals. La construcció conté una sala i un forn crematori i és feta a base de pantalles de formigó que abasten tota l’alçària de l’edifici. Aquestes pantalles incorporen uns perfils metàl·lics destinats al recolzament dels forjats intermedis, fets a base de plaques alveolars. Els tancaments exteriors i interiors, els paviments i les parets divisòries són de fusta. L’element més significatiu és la capella, dotada d’una alçària important, amb la il·luminació artificial a mitja alçada i el parament posterior completament vidrat, amb la llum natural filtrada per unes lamel·les de fusta.

Bibliografia (12)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!