Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Moisés Gallego Olmos

Memoria

Arquitecte per la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1979 i Doctor Arquitecte per la mateixa Escola l'any 1994. Desenvolupà la seva activitat professional des del 1979 a Barcelona, al carrer Girona, 55 entl. 1r. Soci fundador de l'empresa GALLEGO ARQUITECTES, SL. Professor de Projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ininterrompudament des de 1979 fins a la seva jubilació. Professor convidat en diferents Escoles d'Arquitectura d'Europa.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Lleida (COAATL)

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Lleida (COAATL)

    L’edifici se situa en un solar romanent d’una illa de cases, darrere de les façanes posteriors d’uns edificis d’habitatges d’alçària mitjana. El plantejament del projecte es basa en la creació d’una volumetria que doni una resposta adequada a aquestes difícils condicions. Tot el programa de la nova seu del COAATC queda recolzat en un gran basament elevat respecte del carrer, que afavoreix la col·locació de l’aparcament a sota. La planta baixa allotja l’entrada i la sala d’actes, i fa mitgera amb el fons del solar en dos costats, deixant un petit pati de ventilació entre ells. Les dues plantes superiors queden encavallades sobre l’entrada, de manera que poden ser exemptes i respirar als quatre vents. La dislocació entre el volum de la planta baixa i el cos superior dóna lloc al porxo d’entrada, enfrontat a l’escalinata que puja al gran sòcol.
  2. Colegio Público La Palmera

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

  3. Piscinas Bernat Picornell

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Piscinas Bernat Picornell

    De les antigues piscines Bernat Picornell, no ha quedat pràcticament res, les edificacions existents s’han retallat, recrescut o allargat segons convingués. Els vasos de les piscines són nous, més grans i millor dotats tècnicament. La piscina d’entrenament es cobreix, els vestidors es canvien de lloc i es multipliquen. Tan sols les velles graderies d’espectadors es conserven. Són el testimoni que darrera una hipotètica restauració lo que en realitat s’ha fet ha sigut un nou edifici per a la pràctica de la natació Les actuals instal·lacions s’amaguen darrera una tanca d’obra vista que envolta el solar, ames d’una densa arbrada. Tots dos elements fan de camuflatge que alleuja la seva presència, com també l’escassa formalització. Tot està disposat de tal manera que els fragments que es deixen entreveure darrera les parets no permeten la seva identificació com recinte d’aigua. L’entorn exterior quasi bé no es modifica i el mateix passa amb la implantació general. De l’antiga tímidesa restaran subtils petjades, però al mateix temps aflorarà la nova i potent estructura de la coberta, i les noves façanes que abans no hi eren. Tot es fa amb l’intent de permet a l’edifici afegir-se al conjunt de construccions que formen l’anella Olímpica.
  4. Pabellón Municipal Nova Icària

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Pabellón Municipal Nova Icària

    En un solar en cantonada de l’Eixample, el programa requeria la inclusió d’una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs, de manera que tots tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència. L’edifici s’ajusta a la traça del bisell i hi recolza la pista poliesportiva, formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. L’edifici assoleix l’alçària màxima a la cantonada, decreix cap a l’interior de l’illa i resol els laterals amb tanques baixes que protegeixen els romanents enjardinats i el cos posterior de la biblioteca. Es tracta d’una interpretació de la cantonada de l’Eixample que compensa l’absència d’obertures amb una delicada articulació dels volums. El gimnàs penja de la coberta, la qual cosa garanteix la il·luminació natural i allibera espai a la planta per a la resta del programa.
  5. Centro Cívico y Equipamiento Deportivo L'Olivera

    Moisés Gallego Olmos

    Centro Cívico y Equipamiento Deportivo L'Olivera

    A la zona nord-oest de Sant Boi, una llengua d’espai verd crea un buit en forma d’embut, tancat per l’extrem ample per les façanes posteriors d’algunes edificacions. El solar ofereix la possibilitat de crear un teló de fons que ara no existeix. El nou edifici es genera amb un pla uniforme format per pocs traços, relacionat amb la important escala imposada per l’espai exterior. El programa suggereix la disposició de tres edificis tancats dins d’un únic envoltant: un casal, un edifici cultural i social i un edifici esportiu. Les tres parts del programa queden contingudes en un sol recinte, formant tres cossos juxtaposats, i la façana actua com a element unificador. Així, cada part del programa es pot desenvolupar amb independència, un cop establerts uns dispositius de relació. El resultat és un contenidor de grans dimensions, uniforme i vinculat a l’escala i a les exigències urbanes de l’emplaçament.
  6. Pabellón Deportivo y Vestidores del Complejo Deportivo Sant Salvador

    Antonio Banús i Tella, Moisés Gallego Olmos, Pau Pérez i Jové

    Pabellón Deportivo y Vestidores del Complejo Deportivo Sant Salvador

    La zona on es troba el pavelló és un fragment de ciutat jardí, amb cases unifamiliars dins de parcel·les de dimensions mínimes. L’entorn més immediat consisteix en un gran recinte esportiu marcat pels espais oberts. El disseny del pavelló respon a la dificultat d’inserir-hi un gran volum paral·lelepipèdic i evitar que trenqui l’equilibri existent. L’edificació s’endarrereix respecte de la línia de façana, buscant una implantació semblant a la de les cases veïnes. També s’enfonsa 3,30 metres dins el terreny, de manera que la pista queda semisoterrada. Així es minimitza l’impacte de la caixa sobre el paisatge. L’alçària final del volum gairebé no excedeix la de les edificacions veïnes. Dos murs de formigó tanquen els laterals petits, mentre que les encavallades metàl·liques que suporten la coberta es recolzen als laterals més grans, vidrats i amb lamel·les horitzontals d’alumini per filtrar l’entrada de llum.
  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Centro Cívico y Equipamiento Deportivo L'Olivera

    Moisés Gallego Olmos

  8. Piscinas Municipales de Tàrrega

    Gallego Arquitectes, Àlex Gallego i Urbano, Moisés Gallego Olmos

    Piscinas Municipales de Tàrrega

    El parc esportiu de Tàrrega forma una vasta esplanada situada al sud de la localitat, separada tan sols per un rierol. Això fa que l’indret pugui gaudir de bones vistes i d’una accessibilitat excel·lent. Al parc es varen començar a construir algunes instal·lacions disperses sense cap criteri d’ordenació, i el nou edifici de les piscines es proposa crear un referent per a la futura implantació de noves instal·lacions. La nova construcció es disposa al costat d’un poliesportiu existent, de manera que tots dos volums formen una unitat arquitectònica i generen un efecte conjunt sobre l’entorn. El nou edifici té dues plantes, i inclou dues piscines a la planta baixa i uns gimnasos a la planta superior. El vestíbul d’accés pren una importància especial, ja que organitza els recorreguts independents de totes dues instal·lacions.
  9. Biblioteca Distrito 4

    Àlex Gallego i Urbano, Moisés Gallego Olmos, Sergi Garcia Fernandez

Bibliografía

Sociedades