Reventós se hace eco de las ideas higienistas y racionalistas en materia de vivienda social que en los años veinte focalizaban los debates arquitectónicos en la Europa central. En la casa Masana decide situar las escaleras en el lado de la fachada, de manera que sobresalen del plano y favorecen la entrada de luz y aire en estos ámbitos. También opta por suprimir los patios interiores cerrados y hacer penetrar en el edificio el mismo patio de la manzana. El exterior muestra un claro dominio de las formas puras y su articulación, con un primer orden en la planta baja marcado por una leve cornisa, y el coronamiento de la fachada con fábrica de ladrillo. Reventós construyó para el mismo propietario el edificio vecino de la calle Tamarit, donde establece una distribución en U en torno a un patio conectado directamente con el patio interior. Los volúmenes biselados y acristalados de la escalera contrastan con las ventanas —de dos tipos— de las viviendas, cerradas con persianas y sin enmarcamientos.

Ubicat al districte de Sants-Montjuïc, aquest grup d'habitatges es troba al xamfrà meridional de l'illa de cases delimitada pels carrers de Lleida, de l'Olivera, de la Font Honrada i de Tamarit. Es tracta d'un grup de nou edificis d'habitatges entre mitgeres amb un portal d'accés cadascun d'ells. De planta rectangular i amb dos pisos per replà, l'estructura en alçat de cadascun d'aquests edificis comprèn planta baixa, entresòl, quatre plantes, àtic i terrat transitable. Amb tot, aquests edificis destaquen per ser el primer exemple documentat d'arquitectura expressionista barcelonina. Cadascun dels habitatges presenten les mateixes característiques compositives, donant lloc a un conjunt unitari. La planta baixa, totalment revestida amb plaques de pedra calcària, obre les seves botigues al carrer per mitjà de grans portals rematats per llindes. Per la seva banda, les porteries que donen accés als habitatges, es presenten emmarcats per una espècie d'arquivolta amb llinda que les dota de profunditat. La planta entresòl també es presenta revestida amb pedra i rematada per una vistosa cornisa. La resta de plantes es mostren revestides amb morters vermellosos que, originàriament acollien decoració esgrafiada en verd a base de sanefes i formes geomètriques (tal com es pot veure en els exemples conservats al llarg del carrer de l'Olivera). La principal característica d'aquestes edificacions és l'ús generalitzat de finestres rectangulars (a excepció d'alguns balcons al carrer de l'Olivera) i, sobretot, el recurs d'ubicar l'escala de veïns en tribunes vidriades de planta triangular visibles des del carrer. L'àtic es presenta acabat amb obra vista de maó roig, marcant una composició horitzontal que contraresta la verticalitat de les tribunes. Aquest grup d'habitatges propietat de Josep Masana va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Reventós i Farrarons l'any 1928, coincidint amb el procés de reurbanització que viuria aquella banda del Poble Sec arran de la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. La importància d'aquesta obra radica en la utilització que es féu, per primer cop a Catalunya, d'un llenguatge formal expressionista, inspirat en les experiències centreeuropees en el camp de l'habitatge massiu. Fou bastida en diverses fases entre 1929 i 1930. Aquesta obra entronca amb el racionalisme expressionista europeu d'ideari socialista, sobretot amb els "Hofs" d'habitatge massiu a Àustria i el Sud d'Alemanya. Ramón Reventós, malgrat ser un arquitecte poc conegut, va tenir un paper important en la construcció de l'Exposició Internacional de 1929 amb obres com les Torres Venecianes de l'Avinguda Maria Cristina, el Teatre Grec, el Funicular de Montjuïc, el Poble Espanyol o l'Hotel Miramar. A més, és l'autor de l'Hotel Florida al cim del Tibidabo. La seva obra és majoritàriament noucentista.