Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

En Imágenes

  • Francesc Folguera i Grassi

Memoria

Nascut a Barcelona el 1891 i morí el 26 de juliol de 1960. Va cursar els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol el 5 de juliol de 1917. El mateix any, com a resultat d’un concurs, li va ser atorgat el càrrec de Col·laborador d’Ensenyaments Tècnics de l’Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Folguera va ser un dels principals representants de l’arquitectura noucentista catalana. Entre les seves obres destaquen el ja desaparegut edifici del Teatre-Circ Olímpia (1919-23), la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia, o la reconstrucció de l’església parroquial gòtica de Sant Vicenç de Mollet del Vallés (1941). Juntament amb Ramon Raventós, Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc a Barcelona, el qual va resultar l’atractiu turístic de més èxit de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. També fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala com el Casal de Sant Jordi (1928-32), ubicat al carrer Casp de Barcelona, i la casa de El Llorà a Collsacabra (1935). Després de la mort de l’insigne arquitecte gironí Rafael Masó es va fer càrrec de la urbanització de S’Agaró (1935). Durant la postguerra va dur a terme diverses restauracions d’esglésies i va construir la nova façana i la torre abacial del monestir benedictí de Montserrat. Francesc Folguera també va escriure articles, manuals i pronuncià conferències. L’any anterior a la seva mort, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va publicar el manual “Urbanismo para todos”.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Hotel Ritz

    Eduard Ferrés i Puig, Francesc Folguera i Grassi

  2. La Rectoria de Sant Sadurní d'Anoia

    Francesc Folguera i Grassi

    La Rectoria de Sant Sadurní d'Anoia

    Edifici antic, entre mitgeres, restaurat a l'any 1925. La restauració forma un conjunt arquitectònic amb la nova façana del temple parroquial, a la qual s'adossa en angle recte. Consta de planta baixa i dos pisos i teulada a doble vessant. Al primer pis s'obren dos balcons, amb un rellotge de sol entre ells, i al darrer pis hi ha una galeria. En aquest projecte, Folguera s'inspirà en els models clàssics provinents d'Itàlia. La superfície de les façanes dels dos edificis va ser esgrafiada.
  3. Poble Espanyol

    Francesc Folguera i Grassi, Ramon Reventós i Farrarons

    Poble Espanyol

  4. Ca l'Oromí

    Francesc Folguera i Grassi

    Ca l'Oromí

    Casa de planta rectangular de tipus ciutat-jardí. La teulada, a quatre vessants, és de teula àrab i ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. Els cavallets dels quatre vessants del sostre, van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. A la façana principal trobem la porta flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Per sobre hi ha una motllura que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i al centre una escena esgrafiada que representa un pescador i un caçador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes trobem un òcul flanquejat de dues petites finestres. En tota la façana es poden apreciar decoracions d'esgrafiat representant corns de l'abundància i gerros amb elements florals; a les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres cantoneres: dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. Aquesta decoració la trobem a les quatre façanes. A la façana de migdia, a la planta baixa, es pot veure la porta emmarcada per dos grans finestrals. Al primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat que dona a una gran balconada que ocupa tot l'ample de la façana i en un costat un rellotge de sol esgrafiat. Al tercer pis es pot veure una finestra rectangular. Al interior de la casa, tot està fet amb fusta de melis. L'aspecte global d'aquesta casa exemplifica la incidència dels gustos clàssics sota l'esperit nacionalista que dominava en el moviment noucentista.
  5. Casa Formosa

    Francesc Folguera i Grassi

    Grandiós Casal entre mitgeres de planta i dos pisos. Darrerament ha estat remodelat totalment per "La Caixa" i només s'ha salvat la façana que talment està brodada d'esgrafiats representant a Sant Jordi, els balcons amb baranes de terracuita i els portals d'aquest mateix material. Aquesta façana dóna una gran categoria al carrer major de Sant Sadurní.
  6. Casal de Sant Jordi

    Francesc Folguera i Grassi

    Casal de Sant Jordi

    El edificio es un claro exponente de la influencia que ejerció la arquitectura purista centroeuropea sobre la sensibilidad de algunos arquitectos novecentistas. El edificio está dividido en tres partes: la planta baja y los primeros cuatro pisos están destinados a usos comerciales; los dos pisos siguientes son viviendas de alquiler, y los dos pisos últimos, en dúplex, están destinados a la vivienda del propietario, orientada claramente hacia el interior de la manzana. Esto representa una transgresión del orden habitual de las casas del Eixample, en las que la planta noble se reserva al propietario. La fachada articula las aristas y los órdenes verticales del edificio por medio de un único módulo de ventana posicionado de formas muy diversas, que diferencian el cambio de uso a partir de la planta cuarta. El uso de la estructura metálica y la excelente ejecución denotan una voluntad de asociar esta arquitectura con una rigurosa aplicación de los procedimientos constructivos.
  7. Loggia de Senya Blanca

    Francesc Folguera i Grassi

    Loggia de Senya Blanca

    És una loggia de tipus brunelleschià. La planta és rectangular, la construcció és completament simètrica. Els murs longitudinals estan formats per set arcades de mig punt que reposen sobre columnes de capitell clàssic que reposen a la vegada sobre un alt basament que queda unit mitjançant una de pedra als del mur que dona al mar. A cada costat de les arcades sobre una porta lliura coronada amb un frontó triangular. Les parets laterals també tenen una obertura coronada amb un frontó triangular. La teulada és a quatre vessants de teules vermelles. Tot ell està fet de blocs de pedres molt ben pulimentades que al mateix temps que li dona serietat al conjunt no li heu un toc d'elegància. Fou feta construït per l'industrial Josep Ensesa i Gubert, qui el 1924 en col·laboració amb l'arquitecte Rafael Masó inicià lo que seria l'urbanització de S'Agarò. Fou construïda en el jardí de "Senya Blanca", casa del Sr. Ensesa, com a mirador, però molt aviat s'hi varen començar festivals de música, avui coneguts com a "Festival Internacional de Música", que es donen cita cada estiu comptant amb la participació dels més importants solistes del món musical.
  8. Camí de Ronda de S'Agaró

    Francesc Folguera i Grassi

    Camí de Ronda de S'Agaró

Archivo

  • Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.

    Dibujo

    Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.

    Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Casa Tecla Sala.

    Dibujo

    Perspectiva de la Casa Tecla Sala.

    Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.

    Dibujo

    Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.

    Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía