Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Ubicat al districte de Sants-Montjuïc, aquest grup d'habitatges es troba al xamfrà meridional de l'illa de cases delimitada pels carrers de Lleida, de l'Olivera, de la Font Honrada i de Tamarit. Es tracta d'un grup de nou edificis d'habitatges entre mitgeres amb un portal d'accés cadascun d'ells. De planta rectangular i amb dos pisos per replà, l'estructura en alçat de cadascun d'aquests edificis comprèn planta baixa, entresòl, quatre plantes, àtic i terrat transitable. Amb tot, aquests edificis destaquen per ser el primer exemple documentat d'arquitectura expressionista barcelonina. Cadascun dels habitatges presenten les mateixes característiques compositives, donant lloc a un conjunt unitari. La planta baixa, totalment revestida amb plaques de pedra calcària, obre les seves botigues al carrer per mitjà de grans portals rematats per llindes. Per la seva banda, les porteries que donen accés als habitatges, es presenten emmarcats per una espècie d'arquivolta amb llinda que les dota de profunditat. La planta entresòl també es presenta revestida amb pedra i rematada per una vistosa cornisa. La resta de plantes es mostren revestides amb morters vermellosos que, originàriament acollien decoració esgrafiada en verd a base de sanefes i formes geomètriques (tal com es pot veure en els exemples conservats al llarg del carrer de l'Olivera). La principal característica d'aquestes edificacions és l'ús generalitzat de finestres rectangulars (a excepció d'alguns balcons al carrer de l'Olivera) i, sobretot, el recurs d'ubicar l'escala de veïns en tribunes vidriades de planta triangular visibles des del carrer. L'àtic es presenta acabat amb obra vista de maó roig, marcant una composició horitzontal que contraresta la verticalitat de les tribunes. Aquest grup d'habitatges propietat de Josep Masana va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Reventós i Farrarons l'any 1928, coincidint amb el procés de reurbanització que viuria aquella banda del Poble Sec arran de la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. La importància d'aquesta obra radica en la utilització que es féu, per primer cop a Catalunya, d'un llenguatge formal expressionista, inspirat en les experiències centreeuropees en el camp de l'habitatge massiu. Fou bastida en diverses fases entre 1929 i 1930. Aquesta obra entronca amb el racionalisme expressionista europeu d'ideari socialista, sobretot amb els "Hofs" d'habitatge massiu a Àustria i el Sud d'Alemanya. Ramón Reventós, malgrat ser un arquitecte poc conegut, va tenir un paper important en la construcció de l'Exposició Internacional de 1929 amb obres com les Torres Venecianes de l'Avinguda Maria Cristina, el Teatre Grec, el Funicular de Montjuïc, el Poble Espanyol o l'Hotel Miramar. A més, és l'autor de l'Hotel Florida al cim del Tibidabo. La seva obra és majoritàriament noucentista.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Josep Masana II

    Ramon Reventós i Farrarons

    Casa Josep Masana II

    Ubicat al districte de Sants-Montjuïc, aquest grup d'habitatges es troba al xamfrà meridional de l'illa de cases delimitada pels carrers de Lleida, de l'Olivera, de la Font Honrada i de Tamarit. Es tracta d'un grup de nou edificis d'habitatges entre mitgeres amb un portal d'accés cadascun d'ells. De planta rectangular i amb dos pisos per replà, l'estructura en alçat de cadascun d'aquests edificis comprèn planta baixa, entresòl, quatre plantes, àtic i terrat transitable. Amb tot, aquests edificis destaquen per ser el primer exemple documentat d'arquitectura expressionista barcelonina. Cadascun dels habitatges presenten les mateixes característiques compositives, donant lloc a un conjunt unitari. La planta baixa, totalment revestida amb plaques de pedra calcària, obre les seves botigues al carrer per mitjà de grans portals rematats per llindes. Per la seva banda, les porteries que donen accés als habitatges, es presenten emmarcats per una espècie d'arquivolta amb llinda que les dota de profunditat. La planta entresòl també es presenta revestida amb pedra i rematada per una vistosa cornisa. La resta de plantes es mostren revestides amb morters vermellosos que, originàriament acollien decoració esgrafiada en verd a base de sanefes i formes geomètriques (tal com es pot veure en els exemples conservats al llarg del carrer de l'Olivera). La principal característica d'aquestes edificacions és l'ús generalitzat de finestres rectangulars (a excepció d'alguns balcons al carrer de l'Olivera) i, sobretot, el recurs d'ubicar l'escala de veïns en tribunes vidriades de planta triangular visibles des del carrer. L'àtic es presenta acabat amb obra vista de maó roig, marcant una composició horitzontal que contraresta la verticalitat de les tribunes. Aquest grup d'habitatges propietat de Josep Masana va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Reventós i Farrarons l'any 1928, coincidint amb el procés de reurbanització que viuria aquella banda del Poble Sec arran de la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. La importància d'aquesta obra radica en la utilització que es féu, per primer cop a Catalunya, d'un llenguatge formal expressionista, inspirat en les experiències centreeuropees en el camp de l'habitatge massiu. Fou bastida en diverses fases entre 1929 i 1930. Aquesta obra entronca amb el racionalisme expressionista europeu d'ideari socialista, sobretot amb els "Hofs" d'habitatge massiu a Àustria i el Sud d'Alemanya. Ramón Reventós, malgrat ser un arquitecte poc conegut, va tenir un paper important en la construcció de l'Exposició Internacional de 1929 amb obres com les Torres Venecianes de l'Avinguda Maria Cristina, el Teatre Grec, el Funicular de Montjuïc, el Poble Espanyol o l'Hotel Miramar. A més, és l'autor de l'Hotel Florida al cim del Tibidabo. La seva obra és majoritàriament noucentista.
  2. Casa Masana

    Ramon Reventós i Farrarons

    Casa Masana

    Reventós es fa ressò de les idees higienistes i racionalistes en matèria d’habitatge social que els anys vint focalitzaven els debats arquitectònics a l’Europa central. A la casa Masana decideix situar les escales a la banda de la façana, de manera que sobresurten del pla i afavoreixen l’entrada de llum i d’aire en aquests àmbits. També opta per suprimir els patis interiors tancats i fer penetrar dins l’edifici el mateix pati de l’illa de cases. L’exterior mostra un clar domini de les formes pures i de la seva articulació, amb un primer ordre a la planta baixa marcat per una lleu cornisa, i el coronament de la façana amb fàbrica de maó. Reventós va construir per al mateix propietari l’edifici veí del carrer Tamarit, on estableix una distribució en U al voltant d’un pati connectat directament amb el pati interior. Els volums bisellats i vidrats de l’escala contrasten amb les finestres —de dos tipus— dels habitatges, tancades amb persianes i sense emmarcaments.

Obras Relacionadas

Conjunto Casa Josep Masana