Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

Aquest projecte residencial pels membres d’una extensa família parteix de la recuperació i rehabilitació d’un conjunt d’edificis deteriorats construïts al llarg dels segles en el centre històric de la ciutat de Girona.
Les grans carcasses pètries existents establien una relació òptima amb el lloc tant en termes espacials com climàtics. El projecte pretén reconèixer, mantenir i revitalitzar les diverses formes d’intel·ligència dipositades en aquests espais al llarg del temps.
Rehabilitar implica sempre establir una determinada relació amb el passat, amb els passats que s’acumulen a l’espai de la intervenció. I també amb el futur, aquella idea imaginada de lloc cap a la que voldríem tendir. Però implica, sobretot, una gran capacitat de treball amb el present.
Esborrar o dibuixar: eliminar, netejar, reparar, reconstruir, substituir, incorporar, afegir...
Descobriments successius van requerint contínuament de respostes diverses i complementàries.
Es van teixint, molts cops en temps real, les relacions entre els espais vells i els nous, entre els vells i els nous materials, entre les velles i les noves geometries, entre els operaris que un dia van aixecar els murs i els que ara els refan. Superposició inacabable de temps, de desitjos, d’oficis, de matèries, d’estratègies, de persones...
Dos grans buits, dos espais essencialment desocupats, qualifiquen i estructuren tota la casa: el pati de l’escala gòtica i el pati de la muralla, veritables centres de gravetat de l’edifici. La seva naturalesa diversa (diferents profunditats, dimensions, orientacions, proporcions, obertures...) configura dos microclimes i microcosmos complementaris. El projecte es vertebra a partir de la intervenció en aquests dos buits: clarificant el seu paper de centres organitzadors de l’estructura funcional de l’immoble, recuperant el seu rol de pulmons naturals de la massa edificada, recollint en el seu interior i entorn els espais oberts (privats i col·lectius) que tot habitatge anhela, i també retornant a la llum el seu caràcter rugós, irregular, humà, manual, enigmàticament complex i preciosament imperfecte, que els converteix en paisatges petris de totes les dependències. La nova capa afegida no pretén ni més ni menys que incorporar-se, amb la màxima naturalitat possible, al gruix ric i divers d’àmbits i racons que en aquest lloc han configurat els homes i les seves històries.
Pel que fa als materials vàrem poder treballar amb una valuosa herència: la mateixa casa ens proveí de reixes, mosaics i pedres per a ser reutilitzats a l’obra. El mestre d’obres hi afegí fustes i peces ceràmiques velles de diversos tipus i mesures. Simples arrebossats i estucats varen completar aquesta tria, buscant una certa idea de continuïtat amb el llenguatge constructiu del barri vell. El projecte mostra amb tota naturalitat el solapament de capes antigues i noves, responent a l’estat de conservació de cada element i a l’ús futur de cada espai.
I, per sobre de tot, la confiança creixent en un sistema projectual necessàriament obert (en aquest cas el collage) capaç d’integrar harmònicament en un tot les històries de cada fragment del procés.
Sota la batuta insubstituïble de Josep Capdeferro, mestre d’obres, que ha guiat el fil conductor de l’obra amb una energia i sensibilitat inigualables.

Autor: Bosch.Capdeferro Arquitectura

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Casa Collage

    Bosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla

    Casa Collage

    Aquest projecte residencial pels membres d’una extensa família parteix de la recuperació i rehabilitació d’un conjunt d’edificis deteriorats construïts al llarg dels segles en el centre històric de la ciutat de Girona. Les grans carcasses pètries existents establien una relació òptima amb el lloc tant en termes espacials com climàtics. El projecte pretén reconèixer, mantenir i revitalitzar les diverses formes d’intel·ligència dipositades en aquests espais al llarg del temps. Rehabilitar implica sempre establir una determinada relació amb el passat, amb els passats que s’acumulen a l’espai de la intervenció. I també amb el futur, aquella idea imaginada de lloc cap a la que voldríem tendir. Però implica, sobretot, una gran capacitat de treball amb el present. Esborrar o dibuixar: eliminar, netejar, reparar, reconstruir, substituir, incorporar, afegir... Descobriments successius van requerint contínuament de respostes diverses i complementàries. Es van teixint, molts cops en temps real, les relacions entre els espais vells i els nous, entre els vells i els nous materials, entre les velles i les noves geometries, entre els operaris que un dia van aixecar els murs i els que ara els refan. Superposició inacabable de temps, de desitjos, d’oficis, de matèries, d’estratègies, de persones... Dos grans buits, dos espais essencialment desocupats, qualifiquen i estructuren tota la casa: el pati de l’escala gòtica i el pati de la muralla, veritables centres de gravetat de l’edifici. La seva naturalesa diversa (diferents profunditats, dimensions, orientacions, proporcions, obertures...) configura dos microclimes i microcosmos complementaris. El projecte es vertebra a partir de la intervenció en aquests dos buits: clarificant el seu paper de centres organitzadors de l’estructura funcional de l’immoble, recuperant el seu rol de pulmons naturals de la massa edificada, recollint en el seu interior i entorn els espais oberts (privats i col·lectius) que tot habitatge anhela, i també retornant a la llum el seu caràcter rugós, irregular, humà, manual, enigmàticament complex i preciosament imperfecte, que els converteix en paisatges petris de totes les dependències. La nova capa afegida no pretén ni més ni menys que incorporar-se, amb la màxima naturalitat possible, al gruix ric i divers d’àmbits i racons que en aquest lloc han configurat els homes i les seves històries. Pel que fa als materials vàrem poder treballar amb una valuosa herència: la mateixa casa ens proveí de reixes, mosaics i pedres per a ser reutilitzats a l’obra. El mestre d’obres hi afegí fustes i peces ceràmiques velles de diversos tipus i mesures. Simples arrebossats i estucats varen completar aquesta tria, buscant una certa idea de continuïtat amb el llenguatge constructiu del barri vell. El projecte mostra amb tota naturalitat el solapament de capes antigues i noves, responent a l’estat de conservació de cada element i a l’ús futur de cada espai. I, per sobre de tot, la confiança creixent en un sistema projectual necessàriament obert (en aquest cas el collage) capaç d’integrar harmònicament en un tot les històries de cada fragment del procés. Sota la batuta insubstituïble de Josep Capdeferro, mestre d’obres, que ha guiat el fil conductor de l’obra amb una energia i sensibilitat inigualables.
  2. EU Mies Award

    Galardonado / Premiado. Categoría: Emerging Architecture

Audiovisual

  • ARA ARQUITECTURA - FLORES & PRATS + BOSCH-CAPDEFERRO

    1:52:39

    ARA ARQUITECTURA - FLORES & PRATS + BOSCH-CAPDEFERRO

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.