Edificio de viviendas de planta baja y cuatro pisos, con cornisa y azotea. La fachada principal en la Baixada de la Seu está ordenada simétricamente según tres ejes verticales que corresponden a los tres portales de planta baja. Tipología clásica con entresuelo, principal y dos pisos, cuya diferenciación social viene marcada por la importancia de los balcones: en el entresuelo, barandillas a plano de fachada; en la planta principal, balcón, y en el resto, balcones individuales decrecientes en altura. Tiene pilastras de separación de los balcones, casi planas, rematadas con capiteles jónicos. Cornisa con canecillos e imbricaciones. La fachada a la calle del Obispo es plana, con escasas aperturas.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, estructurat al voltant d’un pati central accessible des del carrer, des del qual arrenca l’escala que comunica amb les plantes superiors. La planta presenta un esquema simètric que es reflecteix també en la façana, amb una composició vinculada a la dels edificis del perímetre de la plaça Reial. Les tres primeres plantes s’articulen mitjançant una composició d’ordre superior, amb columnes estriades coronades per grans capitells jònics que sostenen una cornisa destacada. Entre aquesta i la cornisa superior, rematada amb permòdols decorats, se situa la quarta planta. La unitat de les tres primeres plantes queda reforçada per un balcó corregut al pis principal, que emmarca inferiorment aquesta composició d’inspiració clàssica.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i i cinc pisos, que destaca pels relleus i el fris superior de terracota amb motius al·legòrics al teatre. La façana presenta una marcada simetria vertical, que n’ordena la composició. A la segona planta hi sobresurt una balconada, mentre que una cornisa potent separa els pisos quart i cinquè. Finalment, una balustrada corona la part superior de l’edifici.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una composició pròpia del segle XIX i una façana ordenada i regular. A la primera planta destaca una balconera correguda, mentre que a la resta de nivells hi ha tres balcons per pis que disminueixen progressivament cap amunt, generant un efecte de perspectiva. En aquest primer nivell s’hi desenvolupa un pas circumdant d’estil neoclàssic, resolt amb columnes de capitell motllurat, que aporta singularitat al conjunt. L’element més rellevant és el pati interior, de planta quadrada, amb una obertura per planta a cada façana. A la façana frontal del pati hi ha un tram d’escala que condueix a l’accés principal dels habitatges, amb quatre habitatges per replà. Les obertures del primer pis estan emmarcades per columnes rematades amb motllures, mentre que a la tercera planta les obertures són de llinda.

Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis principal i quatre pisos superiors. Com a elements singulars cal destacar les decoracions de terracota, especialment situades als brancals i llindes dels balcons del pis principal, així com els medallons amb cares d’home i dona que ocupen els espais entre les obertures d’aquesta planta. Aquest mateix esquema decoratiu es repeteix a la façana del carrer del Vidre, tot i que sense la decoració específica dels entorns dels balcons.

Composició inscrita dins l’estil de la Plaça Reial, amb una estructura de planta baixa, pis principal i dues plantes superiors, aquestes darreres articulades per un ordre nou format per columnes estriades amb capitells compostos que sostenen una cornisa elevada amb permòdols. A diferència del que és habitual, no hi ha una tercera planta per damunt d’aquesta cornisa, sinó que s’hi disposa directament una coberta a la catalana. Cal remarcar la complexitat dels enreixats dels balcons, així com la riquesa decorativa dels permòdols situats sota les llosanes.

Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa i quatre plantes. La façana presenta un tractament acurat, amb obertures emmarcades per brancals i llindes de pedra. Es produeix una progressiva reducció dels balcons en alçada, amb baranes de ferro. La composició es completa amb una imposta que marca el forjat de l’última planta i una cornisa de coronament. Destaca la presència d’elements ornamentals verticals amb motius vegetals i medallons de terracota.

Aquest edifici típic del segle XIX destaca per la qualitat de la seva composició arquitectònica i per la riquesa decorativa de la façana. Consta de planta baixa, entresòl i quatre pisos, organitzats segons una composició classicista i equilibrada. La façana incorpora elements ornamentals característics de l’època, com la decoració de terracota al primer pis, columnes adossades, balustres a l’últim nivell i una cornisa de coronament que reforça l’elegància i unitat del conjunt.

Façana de composició simètrica, articulada a partir de tres balcons per planta, a excepció del pis principal, que presenta un balcó corregut de cap a cap. L’edifici consta de planta baixa, un pis principal, decorat amb medallons de terracota que representen figures humanes, dos pisos superiors units verticalment per grans elements també de terracota, i una darrera planta situada sota la cornisa, sense cap tipus de decoració. Cal destacar la qualitat dels enreixats dels balcons, de caràcter marcadament barroc.

Ubicada en el Distrito de Ciutat Vella, esta casa de vecinos entre medianeras se localiza en la manzana delimitada por las calles del Hospital (desde donde se produce el acceso principal), de Robador, de Sant Rafael y la rambla del Raval. Además, este edificio aloja el acceso al Passatge de Bernardí Martorell, que comunica la calle del Hospital con la de Sant Rafael. La finca, siendo partida por el pasaje, acoge un edificio formado por dos cuerpos unidos por medio de un arco sobre el que también se ha construido. Aún así, la estructura en alzado de la fachada principal muestra una apariencia compacta y comprende planta baja, tres plantas, un ático y un segundo ático producto de una remonta moderna. La planta baja, terminada en piedra de Montjuïc, está configurada por cuatro arcos escarzanos que dan acceso a las tiendas y un arco de medio punto central que da acceso al pasaje, donde se encuentra el vestíbulo del inmueble. Este arco destaca por estar enmarcado de dos semicolumnas dóricas acanaladas que sostienen un entablamento a base de triglifos y metopas. Esta obra neoclásica que algunos autores han datado erróneamente hacia el s. XVI, estaba rematada anteriormente por dos esculturas sedentes de los dioses Marte y Apolo, hoy desaparecidas. Las aberturas, alineadas en ejes verticales, presentan dimensiones decrecientes en altura y se presentan enmarcadas con montantes y dinteles de piedra moldurada y en platabandas. Los balcones, de voladizo decreciente y sostenidos sobre ménsulas en forma de voluta de piedra y con los ángulos redondeados, se presentan cerrados con barandillas de hierro fundido con una potente ornamentación en forma de tracería neogótica. Los muros se presentan revestidos con un estuco que, por medio de una variada policromía, toma el aspecto de sillares de mármol blanco con betas grises. Sin embargo, el elemento característico de este edificio es su profusa ornamentación a base de apliques de terracota en relieve insertados en cuarteles verticales de estuco entre balcón y balcón. Este tipo de ornamentación, muy típica de la arquitectura barcelonesa de las décadas de 1840 y 1850, dota de gran plasticidad a las fachadas de la ciudad. Las terracotas de esta finca presentan forma de candelabros vegetales entrelazados y de composición ascendente, a base de putti, cabezas de león, estipes en forma de fauno, jarrones y hojas de acanto. Las sobrepuertas de los balcones del principal también están ornados a base de relieves de terracota, en este caso consistentes en alegorías en la industria textil por medio de escenas fabriles protagonizadas por niños El ático, separado del resto de pisos por una cornisa moldurada que sirve de losana en los balcones con pretiles que la abren en la calle, también está decorado con relieves de terracota a base de guirnaldas florales. La fachada queda rematada por un segundo ático añadido durante la primera mitad del s. XX, con sus balcones ampitadores sobre la cornisa que antiguamente definía la línea de la solera de la azotea.

Es tracta d’una casa típica de mitjan segle XIX, formada per planta baixa, entresòl i quatre pisos. Destaca per la qualitat de la construcció i dels acabats de la façana, on s’incorporen elements ornamentals de terracota. Les obertures de la planta baixa presenten arcs de mig punt que integren també l’entresòl, aportant unitat compositiva al conjunt.

Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta baixa i quatre plantes. La seva arquitectura eclèctica amb profusió d'elements clàssics (pilastres amb capitells jònics, cornises amb destellons) s'integra perfectament en e conjunt que l'envolta amb la utilització d'una serie d'elements constructius propis de l'arquitectura barcelonina del segle XVIII i XIX (organització de la façana, balcons i balconades de ferro). La decoració de la façana inclou treballs en terracota. L'edifici ha sofert posteriors reformes que han malmés el seu interior, això com la riquessa ornamental de la façana.

Conjunt de tres edificis de mitjan segle XIX, representatius de l’arquitectura pròpia de l’època i amb una bona qualitat constructiva. Els dos primers (núm. 17-19 i 21) presenten una mateixa composició de façana i s’organitzen en planta baixa, entresòl i quatre pisos. El tercer edifici es diferencia per una planta baixa de major alçada, amb portals d’obertura recta, i quatre pisos superiors. Tots tres immobles incorporen a la façana elements decoratius de terra cuita, actualment ben conservats.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una farmàcia a la planta baixa que incorpora un afegit d’estil modernista. La façana presenta una degradació dels balcons en altura, amb una balconada destacada al pis principal i balcons que disminueixen progressivament als nivells superiors. Les baranes són de ferro colat, amb motius repetitius en forma de fletxa. Una potent cornisa separa les plantes tres i quatre, reforçant la composició horitzontal de l’edifici. A l’interior, el vestíbul presenta arestes arrodonides i està cobert per un lluernari que il·lumina l’espai.

Edifici de mitjan segle XIX construït amb motiu de l’obertura del carrer Princesa, aixecat sobre una parcel·la ampla de 14 metres i poc profunda, de 9 metres. Consta de planta baixa amb entresòl i quatre pisos, amb una composició regular de cinc obertures a cada nivell, mentre que les obertures de la planta baixa integren també l’entresòl. La façana destaca per una composició ordenada i per la presència de motius ornamentals de gust classicista que en defineixen el caràcter arquitectònic.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i cinc plantes, implantat en una parcel·la molt estreta, fet que es reflecteix en la presència d’una única obertura per planta a la façana principal. Aquesta es resol en un llenguatge neoclàssic, amb ornamentació a base de relleus de terracota. Les baranes dels balcons són de ferro, i la composició es completa amb una cornisa que separa les dues darreres plantes i una altra, de major entitat, que corona l’edifici.

Es tracta d’un edifici típic de mitjans del segle XIX, format per planta baixa i cinc pisos. A l’altura del primer pis destaquen dos medallons d’estil renaixentista que representen bustos femenins, acompanyats d’inscripcions en llatí.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una façana simètrica i una entrada d’estil neoclàssic. Els balcons i les motllures disminueixen progressivament cap als pisos superiors, tant en longitud com en profunditat. Hi ha tres balcons per pis, excepte al primer, que presenta una balconera correguda. L’edifici es remata amb una cornisa decorada amb motllures. Disposa d’un pati de planta quadrada, amb columnes a l’accés. En aquest pati, hi ha tres finestres per pis a cada costat; al primer pis, aquestes obertures adopten la forma d’arcs amb motllures. Cada planta compta amb dos pisos.

Edifici entre mitgeres fent cantonada de planta baixa i cinc plantes, amb elements neoclàssics. Baranes dels balcons en ferro. Balconada a la segona planta, que gira en la cantonada. Imposta remarcant el forjat de les plantes quatre i cinc, sostinguda per pilastres adossades amb capitells. Cornisa motllurada coronant l'edifici.