Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

En Imágenes

  • Josep Llinàs Carmona

Memoria

LLinàs Carmona, Josep. Castelló de la Plana, 1945. Titulat arquitecte el 1968 per l’ETSAB, d’on ha estat professor així com també de la Escola Tècnica Superior d’ Arquitectura del Vallès i de la Universitat Ramon Llull.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Reial Centre Artístic

    Josep Llinàs Carmona

  2. Saló del Tinell

    Josep Llinàs Carmona

    Saló del Tinell

  3. Casa Llinàs

    Josep Llinàs Carmona

    Casa Llinàs

    Situada en una petita parcel·la en pendent a la vora de la carretera, la casa adopta decididament la configuració d’un volum cúbic, arrebossat per la meitat posterior i vidrat per la meitat anterior. Una pèrgola metàl·lica encavalcada a la façana oest, que sobresurt notablement pels dos extrems del volum, fa la tasca de protecció i control de la llum solar directa que es projecta sobre la capsa vidrada. El programa, molt reduït, es reparteix en dues plantes, amb l’escala d’accés tangent al pla de façana. Llinàs investiga noves disposicions que transformin la imatge de la casa mediterrània i opta per elements arquitectònics trets directament de la tradició moderna. L’expressió de la casa evita els desglossaments de volums i els recursos llegats per la tradició, i la pèrgola assenyala de manera independent l’element predominant dels paisatges meridionals: la lluminositat dels raigs solars i els seus efectes en el condicionament dels espais.
  4. CAP II Cerdanyola-Ripollet

    Josep Llinàs Carmona

    CAP II Cerdanyola-Ripollet

    EL CAP de Cerdanyola i Ripollet se situa dins del parc Massot, al terme municipal de Ripollet. Tenint en compte les necessitats d'aparcament, tant dels usuaris del centre com dels visitants del parc, el projecte preveu la construcció d'una plaça elevada al nivell de les carreteres que limiten aquest parc, sota de la qual, i sense perdre superfície de vianants , hi ha l'aparcament. L'edifici projectat considera fonamentalment la seva relació amb el parc Massot, per això el volum construït va reduint progressivament la seva alçada de manera que l'aparença de l'edifici sigui mínima, i, en un altre sentit, per determinar una façana frontal, on hi ha l'entrada principal, que lliga fortament l'edifici amb l'esmentada plaça pública.
  5. Pie del Funicular de Vallvidrera

    Josep Llinàs Carmona

  6. Facultad de Geología de la UPC

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Josep Llinàs Carmona, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Facultad de Geología de la UPC

    Alineats a la façana sud es troben els seminaris i els despatxos de professors. L'entrada principal, en el centre d'aquesta façana i en un petit volum adossat. En la cara nord, els laboratoris i les aules de pràctiques - ampliacions del bloc lineal de la cara sud - organitzats en quatre volums que s'escalonen en planta. Per la façana oest s'entra al bar i al magatzem; per la de l'est, i a través d'un pati amb rampa, a l'aparcament, a la litoteca, als magatzems i a les instal·lacions.
  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    CAP II Cerdanyola-Ripollet

    Josep Llinàs Carmona

  8. Biblioteca Can Ginestar

    Josep Llinàs Carmona

    Biblioteca Can Ginestar

    Can Ginestar és una antiga masia, ara al centre de S. Just Desvern, que des de fa anys funciona com a centre cívic. Si la masia és una peça a conservar i valorar, el jardí que l'envolta també és un referent per a Sant Just i els anys acumulats sobre la seva vegetació li han donat al seu arbrat un valor singular. La biblioteca, que podia situar-se en qualsevol part del jardí nord (i que l'ordenació urbanística proposava com a peça aïllada), formaria part dels equipaments d'aquest centre cívic. Aquesta part nord del jardí s'utilitza molt menys que la resta, per la seva pendent, orientació i poca accessibilitat, però està significada per la presència d'arbres de gran port. El projecte pretén respectar els esmentats arbres i en conseqüència la topografia del terreny, de manera que la façana al jardí s'avança o s'endarrereix per establir distàncies i relacions amb els arbres. Al contrari, la façana posterior utilitza el límit respecte al carrer com esquena de la biblioteca i es proposa en continuïtat amb el bell i ondulat mur existent, que es remata amb un espai obert al territori natural. La biblioteca (a la façana al jardí) es tracta com una galeria vidrada que busca el contacte visual en extensió amb els grans arbres. La galeria es resol amb elements lleugers que es distancien de la imatge massissa del mas i poden ser entesos com el seu contrapunt formal.
  9. Restauración de la Fachada del Gobierno Civil de Tarragona

    Josep Llinàs Carmona, Alejandro de la Sota Martínez

  10. Biblioteca Vila-Seca

    Josep Llinàs Carmona

  11. Biblioteca de Ingenieros de la UPC

    Josep Llinàs Carmona

    Biblioteca de Ingenieros de la UPC

  12. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Restauración de la Fachada del Gobierno Civil de Tarragona

    Josep Llinàs Carmona, Alejandro de la Sota Martínez

  13. Edificio de Oficinas y Viviendas Avinguda Tarragona

    Josep Llinàs Carmona

    Edificio de Oficinas y Viviendas Avinguda Tarragona

    L’edifici dóna resposta a unes condicions d’emplaçament i de programa molt peculiars. Es tracta d’un solar llarg i estret que dóna una façana excessivament vertical sobre una gran avinguda, mentre que la façana amb més desenvolupament dóna a una travessia llarga i estreta. El programa demanava dues plantes d’oficines per a ús de la propietat i un dúplex a les dues plantes superiors. S’opta per englobar tot l’edifici sota una coberta semicircular, per tal de reduir la verticalitat de la façana a l’avinguda Tarragona. S’assumeix que la façana al carrer estret adopta clarament un caràcter principal, i es relaciona amb l’edifici que té al davant per mitjà de la rèplica dels tres petits balcons de la planta quarta. Les finestres esbiaixades de la cantonada articulen la trobada entre totes dues façanes. L’edifici adopta la seva forma a través d’una anàlisi descomposta de les preexistències, i després es recompon com un volum unitari a través de l’experiència quotidiana del lloc.
  14. Viviendas El Carme

    Josep Llinàs Carmona

    Viviendas El Carme

    El proyecto es planteado teniendo en cuenta la incidencia que tiene en el espacio público, sobre todo en su afectación en la calle Roig, muy estrecha y sin ventilación ni luz. Se configura por medio de tres cuerpos independientes adosados a las paredes medianeras del solar, de modo que pueden liberar un espacio en la fachada que conecta directamente con las rendijas y los pequeños rincones que quedan entre los tres bloques. Cada bloque tiene su escalera independiente, si bien el acceso desde la planta baja es único, y las escaleras se bifurcan al nivel de la planta primera. La determinación de los tres bloques cuida mucho las relaciones espaciales entre los ámbitos horizontales: las calles y el edificio, los espacios públicos y los espacios de dominio doméstico, los espacios de transición. El proyecto reflexiona sobre el valor de la alineación de calle en la Ciutat Vella, una línea sin definición, una franja de tolerancia entre gente diversa, al margen de la dinámica de la infracción y la sanción.
  15. Intervenciones en el Museo de Historia de Barcelona

    Josep Llinàs Carmona

    Intervenciones en el Museo de Historia de Barcelona

    Saló del Tinell La necessitat d'introduir instal•lacions d'aire condicionat i de seguretat en el "Saló del Tinell" per adequar-lo a usos expositius, juntament amb la impossibilitat d'actuar sobre parets i sostres del saló per raons de conservació, ens va conduir (aprofitant el desnivell del sòl i el fet de que aquest sòl petri és recent) a introduir una tarima horitzontal que dóna cabuda entre la seva superfície i el sòl existent als conductes i les instal•lacions necessàries per garantir l'ús com a espai per a exposicions. Museu Federic Mares Les obres de reforma i condicionament de la planta baixa del Museu Frederic Marès tenien com a objectius bàsics el facilitar un accés directe des del carrer dels Comptes (fins a aquest moment l'accés públic només era possible des del patí del Verger, un espai semi-privat) generar espais de recepció i d'exposicions temporals, generar visuals des del carrer cap a l'interior del museu, i actualitzar accessibilitat i instal•lacions per complir les normatives corresponents. Casa Padellàs Durant les operacions de consolidació del Barri Gòtic de Barcelona es va dedicar acabar de formar la plaça del Rei amb un edifici gòtic traslladat des del seu emplaçament original al c / Mercaders a la seva situació actual. Les obres es van realitzar sobre els anys 1931-1932 i en el trasllat es va conservar bàsicament les façanes i el pati però la distribució interior va ser realitzada d'acord amb les necessitats funcionals del moment, fins i tot es pot relativitzar el trasllat de façanes i pati doncs les parets de pedra, originalment estructurals van ser trasdossades amb altres (que formarien l'estructura real) de fàbrica de maó. De manera que es podria pensar en actuacions de reforma de l'edifici per adequar-lo als nous usos expositius i les actuals normatives contra incendis i d'accessibilitat, d'una certa contundència. Però, d'una banda la pròpia estructura muraria de l'edifici, de difícil manipulació, i sobretot la posició central de la Casa Padellàs al Barri Gòtic de Barcelona, desaconsellaven qualsevol modificació per petita que fos de la imatge de la casa. De manera que, fins i tot la inicial previsió de tancar les finestres i balconeres amb persianes de llibret (que haguessin remès la casa al seu origen civil) es va desestimar durant l'obra per evitar qualsevol modificació de la seva imatge exterior actual. A patir d'aquestes limitacions s'ha actuat sobre l'interior de l'edifici, inicialment format per comportaments estancs agrupats en planta baixa i dues plantes, estintolant parets estructurals i establint dobles espais amb la voluntat que tot l'edifici s'entengui, en el seu recorregut, com una unitat expositiva.
  16. Casa Colonia Güell

    Josep Llinàs Carmona

  17. Casa Can Caralleu

    Josep Llinàs Carmona

  18. Facultad de Informática de la UPC

    Josep Llinàs Carmona

    Facultad de Informática de la UPC

  19. Instituto Torredembarra

    Josep Llinàs Carmona

    Instituto Torredembarra

    L’escola es troba dalt d’un turó situat al límit de la població, amb bones vistes en totes direccions. El plantejament de l’edifici com un volum de planta quadrada amb un gran pati central respon a aquestes condicions. Aquesta disposició permet també una correcta relació entre els passadissos i els llocs de treball. L’escola s’apropia de les qualitats de l’indret tancant una part exterior en un pati, de manera que guanya lluminositat, bona temperatura i assolellada. Si bé la compacitat del volum permet distingir l’escola de les casetes dels voltants, s’ha trencat el caràcter monolític del volum mitjançant l’annexió d’un cos d’una sola planta cap a la zona de l’accés. A més, el perfil horitzontal de l’edifici juga amb el fons del cel, introduint a la part superior una sèrie de reclaus i escalonaments que són artificials. El projecte aprofita la bona coherència que en aquest cas s’ha establert entre l’emplaçament i el programa proposat.
  20. Nuevo Ayuntamiento de Vila-Seca

    Josep Llinàs Carmona

    Nuevo Ayuntamiento de Vila-Seca

    La història del projecte parteix de la impossibilitat de competir amb la posició de l’església respecte de la plaça. El primer projecte redactat per Llinàs buidava la part central del solar, creant un nou espai exterior públic vinculat alhora amb la plaça i amb l’edifici del nou ajuntament. Davant l’oposició generada per aquesta solució, el projecte definitiu opta per conservar la façana i convertir l’espai previst anteriorment en un pati de serveis del nou edifici. Aquest pati adopta una configuració complexa com a romanent de la primera idea. Finalment la part principal del projecte consisteix en el treball sobre la vella façana. L’obra de nova planta ha anat substituint cada cop més la fàbrica original. Un treball amb els colors de la pedra de la façana crea la il·lusió que l’edifici ha crescut verticalment, quan en realitat l’autèntic creixement respecte a l’antic edifici ha tingut lloc en sentit horitzontal.
  21. Biblioteca Central de Terrassa

    Josep Llinàs Carmona

    Biblioteca Central de Terrassa

    La biblioteca és situada en una de les àrees d’expansió de la ciutat, on la presència dels antics vapors i de petites cases unifamiliars va deixant pas a noves arquitectures de substitució. El conjunt el formen dos volums clarament diferenciats, disposats de manera obliqua. En l’espai intersticial entre tots dos cossos hi ha l’accés principal. El volum més gran és ocupat per la sala general de lectura, al nivell de la planta baixa, mentre que el nivell inferior conté la biblioteca infantil i el magatzem. La planta baixa del volum petit es destina a sala de lectura de diaris i revistes, mentre que al nivell inferior hi ha una sala d’actes i un vestíbul d’accés exterior, des d’un pati anglès situat al lateral sud. Tots dos cossos queden determinats des de la secció transversal, pensada per dotar tot l’espai interior de llum homogènia, per mitjà d’unes grans voltes corbes que evoquen el passat industrial de la ciutat.
  22. Intervenciones en el Museo Frederic Marès

    Josep Llinàs Carmona

    Intervenciones en el Museo Frederic Marès

  23. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Viviendas El Carme

    Josep Llinàs Carmona

  24. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Restauración y Reforma del Teatro Metropol

    Josep Llinàs Carmona

  25. Rehabilitació del Govern Civil de Tarragona

    Josep Llinàs Carmona

  26. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Instituto Torredembarra

    Josep Llinàs Carmona

  27. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Intervenciones en el Museo de Historia de Barcelona

    Josep Llinàs Carmona

  28. Faro Torredembarra

    Josep Llinàs Carmona

    Faro Torredembarra

    El far entès més com a senyal marítima que com a peça d’arquitectura, més model genèric que projecte individualitzat és l’origen del present projecte. En aquest sentit, el probema en termes d’ús és molt simple: situar un punt de llum a 38 m. de la cota del terreny prevista (alçada fixada per al far de Torredembarra) i fer-lo accessible. El punt de llum, es tanca com a un volum de vidre: la llanterna, que inclou coberta de coure, penell i parallamps i que va facilitar, totalment acabada, el Port de Tarragona. Aquest plantejament condueix a desvincular el far de la seva situació geogràfica concreta i passar per damunt d’actituds que entendrien el far com a expressió més o menys dràmatica del paisatge. Per una part, doncs, l’escala d’accés al punt de llum, per l’altra, la llanterna, balcó perimetral per a la conservació de la mateixa i espais tècnics de recolzament. En haver-se reduït en gran mesura les superfícies tècniques de recolzament a planta baixa, ara només un grup electrògen de petit tamany que pot allotjar-se sota el terra, i desaparescuda la necessitat d’un habitatge per a la vigilància permanent del funcionament del far, la idea d’ocupació mínima per a preservar la natura original del terreny (aquí i suposo que per a tots els emplaçaments de fars, especialment valuosa) fou quasi un “a priori” del projecte.
  29. Biblioteca Vila de Gràcia

    Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García

    Biblioteca Vila de Gràcia

    El cruce entre la calle Torrent de l'Olla y la Travessera de Gràcia es, desde un punto de vista circulatorio, una conexión de primer orden entre el barrio de Gràcia y la ciudad. La biblioteca adquiere, por este motivo, un carácter representativo que no se corresponde con las pequeñas dimensiones de un solar que, por su parte, es propio del tejido urbano de la zona. Se trata, por tanto, de un uso poco habitual para un emplazamiento destinado normalmente a vivienda. La configuración del edificio expresa este desajuste entre el solar y el nuevo programa que se inserta. La habitual columna de pisos queda inflada por gradaciones, con el fin de expresar las actividades que se desarrollan en el interior del edificio. La pared de fachada a la calle no afecta sustancialmente a la organización del edificio, sino que recurre a unos elementos propios que dan grosor a la piel, mientras que un pilar de emergencia hace la función que la pared ha dejado de hacer.
  30. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Faro Torredembarra

    Josep Llinàs Carmona

  31. Manzana Urbana Fort Pienc

    Josep Llinàs Carmona

    Manzana Urbana Fort Pienc

    El programa requería incluir una serie de actividades muy diversas en una manzana del Eixample, truncada por el cruce de la calle Ribes y por algunas construcciones existentes que no habían seguido el criterio de edificación en corona. El proyecto se propone rehacer totalmente los límites de la manzana y crear una topología propia. Se crea una plaza nueva junto a la calle Ribes, que sirve de acceso y lugar de referencia para todo el centro cívico. Desde esta plaza se accede al mercado, la biblioteca, la guardería y el centro cívico, que buscan su sitio por los espacios libres de la manzana, sin perder la conexión con la plaza. La residencia de estudiantes y la residencia geriátrica forman un cuerpo aparte, con acceso por la calle Sardenya, si bien se pliega sobre sí mismo para participar en el espacio generado por la plaza. El orden de la calle Ribes y la nueva plaza fijan un claro criterio para la ubicación de cada parte.
  32. Biblioteca Jaume Fuster

    Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García

    Biblioteca Jaume Fuster

    El proyecto propone una forma compleja como respuesta a un sitio con una gran mezcla de interferencias urbanas. La elección de esta forma parte de dos consideraciones: en primer lugar, el carácter que adopta la fachada principal como telón de fondo del solar donde se ubica el edificio. Esta fachada debe considerarse como un añadido a las fachadas posteriores, de grandes dimensiones, de los edificios que tienen acceso por la avenida de la República Argentina. En segundo lugar, el proyecto tiene presente las transformaciones de uso y concepto que se operarán en esta parte de la ciudad gracias a la conexión del corredor verde con la plaza Lesseps. En el primer caso, se intenta fundir el volumen de la biblioteca con los volúmenes posteriores. En planta, esto se traduce en un perímetro romboidal que completa la morfología iniciada por aquellas edificaciones. La biblioteca se enfrenta así a la escalera y carácter de la plaza Lesseps como una pieza más del tejido urbano que tiene detrás.
  33. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Centre d’Educació Infantil i Primària Pit-roig

    Josep Llinàs Carmona

  34. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Manzana Urbana Fort Pienc

    Josep Llinàs Carmona

  35. EU Mies Award

    Nominado
    Biblioteca Vila de Gràcia

    Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García

  36. L'Atlàntida (Centro de Artes Escénicas de Osona)

    Pedro Ayesta, Josep Llinàs Carmona, Josep Llobet i Gelmà, Laia Vives

    L'Atlàntida (Centro de Artes Escénicas de Osona)

    Entenem que el projecte dóna resposta a les particularitats del seu emplaçament i del programa de necessitats. En relació a l'emplaçament, se situa entre el límit de la ciutat consolidada i els futurs eixamples. El pas d'un teixit a un altre està articulat per una franja de terreny natural vertebrada pel riu Mèder. Al límit nord, la ciutat consolidada està formada per patis als quals donen les façanes posteriors d'edificis entre mitgeres. Entre elles es troba "Can Serratosa", actual seu de l'Escola de Música de Vic, que albergarà espais comuns en la nova Escola de Música. "Can Serratosa" disposa d'un pas lateral que permet l'accés directe des del carrer al solar, que tindrà gran importància en el desenvolupament de la proposta. El límit Sud, al contrari, és tan sols una línia de propietat sense consistència real, que pensem, ha de quedar dissolta en donar solució de continuïtat al solar no construït amb el verd definit pel marge del riu. En relació al programa: Està format bàsicament per parts de molt diferent constitució: Teatre, Auditori, Serveis, Escola de Música i Restaurant. Si el Teatre i l'Auditori són peces de gran escala que no necessiten llum natural, l'Escola de Música és, al contrari, l'agregació repetitiva de petites unitats que sí necessiten llum i ventilació natural. En el cas del Teatre, cal destacar l'altura inevitable de la caixa escènica que pel seu volum serà una referència visual del conjunt en relació a la ciutat i al seu entorn pròxim. PROPOSTA Ha estat elaborada atenent als objectius: 1. Entendre la construcció adscrita a la ciutat consolidada, com a part fusionada a la mateixa i, al contrari, vincular l'espai lliure al territori natural organitzat pel marge del riu. 2. Utilitzar sistemes de projecte que fossin capaços de solucionar amb els mateixos instruments (relació amb el terra, geometria i cobertes, bàsicament) peces tan diverses, pel que fa a ús i escala, com les que formen el programa, i que alhora aconseguissin incloure el volum de la caixa escènica a les regles del sistema utilitzat. 3. En aquest sentit, ha estat molt important la utilització del pas que des de "Can Serratosa" arriba a l'espai lliure, com a eix vertebrador que situa i dóna accés a totes les parts del programa. I també l'ús de la coberta inclinada, que des de la cota més alta de la caixa escènica descendeix i es desplega fins a cobrir porxos i aules. 4. Entre els materials utilitzats (formigó vist, basalt, alumini lacat, etc.) hem introduït en les parts més altes de la caixa escènica i de l'Escola de Música, un revestiment metàl · lic, un aliatge de coure-alumini, que dirigeix ??la vista fins el "skyline" del complex i des d'aquest al de la ciutat de Vic
  37. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Biblioteca Jaume Fuster

    Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García

  38. Casa Llinars del Vallès

    Josep Llinàs Carmona

    Casa Llinars del Vallès

    La casa unifamiliar de Llinars del Vallès es situa en una extensa urbanització de habitatges unifamiliars a la perifèria d'aquesta ciutat de la comarca del Vallès, a la província de Barcelona. La parcel • la és la suma de dues unitats, de 500 m2 cadascuna, de manera que l'habitatge, disposarà d'una mica més de mida i amplitud que la mitjana amb què es construeix a la urbanització. D'altra banda, aquesta parcel • la de 1.000 m2, se situa a la falda d'un petit turó de manera que el terreny queda 2,5-3 m. per sobre del nivell del carrer i alhora, aquesta connecta en línia recta amb el nucli urbà i visualment amb un paisatge muntanyós, arbrat i extens. Aquesta direcció d'arribada, que al mateix temps el pendent està lligat a la topografia del terreny coincideix amb l'orientació Est, quan en realitat la humida climatologia de la comarca aconsella orientar la casa cap al Sud. D'altra banda, la geometria de la parcel • la, de sector circular, no conté cap suggeriment sobre la implantació d'uns eixos ortogonals als quals referir la planta. De manera que el projecte s'inicia, no com en tants altres casos, fixant un límit o un sistema organitzat, sinó fixant un centre des del qual la casa s'escampa per ocupar d'una manera subordinada a la parcel • la. Immediatament aquest centre s'identifica amb un estudi-biblioteca, un espai de treballar en temps de descans i la resta de la casa s'articula (a partir d'aquest centre) al voltant d'un porxo que permeti activitats domèstiques a l'aire lliure. Una peça que identifica i diferencia aquestes segones residències, de les primeres lligades al espai interior i a la ciutat. Porxo i estudi seran els elements que originen l'habitatge i donen lloc a un procés de treball i estudi que enllaci aquestes dues peces entre si i cobreixi així mateix les parts "toves" del projecte: dormitoris, cuina, menjador, etc . L'instrument que s'utilitzarà per establir aquesta relació serà la coberta. Durant el procés es generen successives maquetes que pretenen definir aquesta relació. La polaritat es manifesta en vertical, però també i molt ràpidament, en horitzontal: Al sud-oest estar i habitació principal, al nord-oest cuina i dormitoris de fills i néts. Entre tots dos braços el porxo. El porxo ha de ser extens, però alhora ha de tenir llum natural a través d'un abatiment de part de la coberta, que en un altre pas es converteix en buit La artificiositat del sistema per il•luminar el porxo no aconsegueix fer-se "lloc" a la geometria de la coberta i finalment la solució ve per introduir un tall a la coberta quan s'aproxima a l'estudi, com si fos un escot, que ens permet protecció del sol però abundant llum natural del Nord que entra per aquest sòl no cobert, al costat del centre de la casa.
  39. Casa Vila-Seca

    Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García

    Casa Vila-Seca

    L'habitatge, entre mitgeres, està situat al casc antic de Vila-seca en un context d'habitatges de similar grandària a la del nostre projecte. Una infreqüent diferència entre els m² en què es traduïa el programa i els m² que es podien construir, ens va permetre introduir a l'habitatge dos buits (un pati de 4x5, 5m i una terrassa descoberta a la planta segona de 4x5m) que faciliten usos privats a l'exterior sense perdre la privacitat de l'habitatge. La posició d'aquests dos buits i la relació que s'estableix entre ells, permet l'assolellament del fons de la planta baixa, on se situa la biblioteca (que és també estudi i espai de trobada) Pati i terrassa, permeten la ventilació creuada de peces com la sala d'estar o la cuina-menjador i la duplicació d'usos domèstics a l'exterior, mitjançant terrasses i balcons de diferents mides i graus de privacitat, dotats de mecanismes (persianes, lluernes, tribunes, tendals) que introdueixin "habitabilitat" a mig camí entre l'interior i la intempèrie.
  40. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

    Josep Llinàs Carmona

Bibliografía