Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

  • Escuela L'Agulla

Memoria

LLOC El Catllar s’ha desenvolupat des d’abans de 1066 sota el castell del mateix nom en el marge dret del riu Gaia. La silueta de la vila queda definida, d’est a oest, per l’Església, el castell y el Turó de les Eres, aquest lleugerament més alt que el castell i separat del poble per una collada on s’acaba actualment el casc antic. PROJECTE L’escola ocupa una posició doblement singular: elevada per sobre del Catllar, i formant un dels seus límits, oberta al camp, al RURA.L’assentament de l’escola és una meseta nova que deixa intacte, a l’est, un marge ja existent on es col·loca el nivell inferior de l’edifici i que permet disposar al nord, l’espai buit del pati com si es tractés d’un balcó. Aquesta peça allotja l’espai de jocs, el claustre sobre el qual orbiten els diferents pavellons com a continuació d’aquesta antiga vil·la, i el lloc des d’on, potser, mirar el pas d’aquest nou riu que és el TGV. Aquesta economia, discreta en les transformacions de l’assentament, permet mantenir les oliveres del primer marge i els pins del segon i, al mateix temps, no ocupar el vesant septentrional, evitant així augmentar l’impacte visual de l’edifici en relació al castell. L’entrada a l’Escola es situa en la cota més alta del carrer de França, zona que presenta un front menys abrupte, amb una pronunciada rampa de pujada de manera que l’accés es realitza ascendint per una petita muntanya artificial de color groc, el color de les espigues als camps de blat. Els tres pavellons es disposen al voltant del gran buit a sud de la pista a la manera d’una era solar, de la mateixa manera com les construccions rurals de la zona ho fan al voltant del que s’anomenava L’Era del Comú. Una vegada traspassat l’umbral, l’accés a l’interior es realitza, en diagonal, per la cantonada del pati-claustre. Els volums de l’escola s’articulen en diferents alçades mitjançant l’estratificació horitzontal del material de la façana. La façana exterior és un mur gairebé sense obertures realitzat amb maóns de color palla i un cos superior de color blanc que es fon amb el color del cel. Quan és necessari il·luminar la planta baixa, es fa mitjançant patis. En l’interior de l’escola, l’àrea de joc està tancada per una façana en forma de pauta vertical de barres metàl·liques pintades en la mateixa carta de colors: grisos, blancs i grocs elèctrics semblants als dels passos de vianants. Aquesta façana-valla és un banc corregut per als nens i, al mateix temps, una partitura de colors per fer endevinalles. Quan plou, la pista de jocs acaba convertida, com si fos un enorme impluvium romà, en un mirall gegant on es reflecteixen els colors de la façana del pati i, al capvespre, les llums que provenen de l’interior de l’escola, dibuixant pintes d’ombra.

Autor: Roldán+Berengué Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa