-
1849
-
1852
-
1873 - 1874
-
1880
-
1881
-
1882 - 1885
-
Torre del Gobernador. Escolapios de Alella
Conjunto de edificaciones de tipo civil, aunque actualmente sean propiedad de los Escolapios, formado por muchas dependencias, entre las que a menudo no existen relaciones de estilo. Una de las características del conjunto es su fuerte eclecticismo: desde una fachada de tipo neoclásico a neogótico mezclado con neoárabe; columnas clásicas que soportan arcos de herradura; uso de ladrillo combinado con el uso de la piedra y los tejados planos con los pináculos; y esculturas clásicas que conviven con farolas modernistas. El conjunto está rodeado de un amplio jardín que también participa de sus características generales: junto a los cipreses recortados al estilo francés, hay palmeras. Primitivamente estaba Mas Torrella, del siglo XIV. A finales del siglo XIX, en 1890, la propiedad pasó a manos de Antoni Borrell, quien al morir la dejó en las Escuelas Pías. Antoni Borrell, Gobernador de Cataluña, fue quien ordenó la construcción de la obra actual.1890
-
Colegio y Convento de Nuestra Señora de Montserrat
Espacioso casal de gran solidez, en forma de U, que consta de bodegas con bóvedas de ladrillo, tres plantas y buhardilla. Los interiores se dividen entre los servicios en los bajos o bodegas, aulas de enseñanza, habitaciones de internas y clausura en los pisos superiores, dispuestos en torno al patio en forma de U mencionado. Cabe destacar la armonía monumental de la fachada que hace chaflán, los arquillos de la buhardilla, y la capilla de una sola nave con espadaña, adosada al edificio. Las Monjas Franciscanas, a ruegos del Rector Josep Perera, quien, viendo la falta de instrucción de las chicas de la villa, empezaron las clases el día dos de enero de 1888. Dos años después, durante la Fiesta Mayor de 1890, fue bendecida la primera piedra del Colegio y capilla pública franciscana. -
Can Valls
Gran casa cuadrangular, de cubierta plana de azotea, de planta con bóvedas y dos pisos. La planta principal presenta una tribuna añadida en época modernista, de cinco caras y escalinatas en la parte posterior. El interior ofrece grandes espacios iluminados. Con la última República, la casa se convirtió en escuela nacional y entonces se alteró toda la antigua distribución interior. Cabe destacar los restos del gran jardín que lo rodea, en el garaje -hoy convertido en vivienda del masovero- y la cueva de invención fantástica, hoy emparedada. Durante muchos años, esta casa fue la casa de veraneo de la familia Valls. En 1932, el ayuntamiento republicano de la época alquiló el edificio para convertirlo en escuela, aunque no funcionó como escuela nacional hasta los años 1940. Este uso escolar se mantuvo hasta 1976, cuando se inauguró la Escola Montcau. Poco después fue salvada del derribo para hacer pisos, gracias a la campaña de salvación de edificios y espacios verde llevada a cabo por la Asamblea Democrática de Gelida y de otras personas sensibilizadas por el arte. A principios de los años 1990 se ubicó provisionalmente el instituto de secundaria hasta la inauguración del Instituto Gelida en 2004. El 15 de octubre de 2013, el Ayuntamiento aprobó en el pleno ordinario el expediente de contracción de las obras de rehabilitación del edificio, que acogerá la Escuela de Música Municipal.1891
-
1892
-
1891 - 1893
-
1893
-
Colegio de las Teresianas
El edificio sigue un patio de tres crujías longitudinales, por lo que la crujía central se convierte en un complejo dispositivo de iluminación del interior que asimila todo el conjunto a un claustro. Al trabajar con un presupuesto reducido, Gaudí opta por emplear un arco parabólico muy estrecho, repetido numerosas veces, que le permite resolver los corredores centrales de distribución y al mismo tiempo las aberturas de la fachada. Los patios centrales permiten hacer llegar una luz atenuada hasta la planta baja, por medio de unos escalones sucesivos que dejan pasar la luz por recorridos indirectos. Cabe destacar la sencillez con la que se han resuelto las carpinterías: en el interior, las particiones de las hojas vidriadas adoptan formas abstractas sin ningún simbolismo. La ventana tipo de la fachada consiste en una persiana rectangular, encajada en la masa de la fábrica, que cubre la apertura propiamente dicha y que adopta la forma del arco parabólico de referencia.1888 - 1894
-
Col·legi del Roser
Edifici religiós. Col·legi de planta rectangular, amb un cos centrat allargassat horitzontalment i dos cossos a cada extrem amb disposició vertical. El de la part esquerra correspon a la porteria i el de la part dreta a la capella. Al cos esquerre hi ha un annexe que forma una espècie de torre acabada amb merlets, que feia d'observatori. Els sistemes d'obertura són diferents, no segueixen cap pauta (rectangulars, en forma d'arc, etc.) enfront d'aquest edifici n'hi ha un altre destinat a magatzem que té unes característiques constructives similars. Els materials són molt variats: pedra, totxo vermell, mosaic, vitralls i ferro. Josep Puig i Cuyer, nascut a Breda, estiuejava a Sant Julià de Vilatorta i, amb el desig de realitzar una obra benèfica va fer construir el col·legi d'orfes que s'inaugurà l'any 1894. Tres anys més tard s'hi instal·là un observatori meteorològic que fou el primer de la comarca. També es creà un interessant museu de ciències naturals, aquestes dues tasques eren portades a terme pel pare Cazador. L'any 1958 es produí un incendi que destruí el museu i la biblioteca. L'ant 1972 es realitzà una reforma que modificà parcialment l'estructura interna del col·legi.1894
-
1893 - 1896
-
Col·legi Blanenc
autoria desconeguda
Ens trobem davant d'una gran edificació quadrangular de tres plantes, amb el cos central elevat o sobresortint o repujat respecte del nivell del pla i dels dos cossos laterals. La façana es fa ressò, manlleva tot un cúmul de trets i motius característics del lèxic clàssic. D'altra banda, els assimila com a mer ornament, sense cap voluntat arquitectònica i constructiva, és a dir trets assimilats en "l'epidermis" de l'edifici (part més superficial), sense afectar ni fer-se copartícip de les estructures internes. Tot i això, es tracta de tota una sèrie de motius interessants que recalquen encara, la vigència i importància del llegat clàssic filtrat en una versió molt menys compromesa, com és el format neoclàssic. Des de l'àmplia profusió d'arcs de mig punt (acapara el protagonisme en totes les obertures), passant per les arquetípiques balustrades fins a la puresa visual, nitidesa ornamental desmarcant-se de qualsevol signe de recargolament o pesadesa, aposta per la claredat compositiva, constituïda per mitjà del disseny dels òculs, cornises de separació de les diverses plantes – són simples i senzilles però alhora clarividents-, la unitat compositiva... Tots aquests motius són arguments més que suficients, que corroboren l'encara dependència i interès per aquestes morfologies clàssiques. D'altra banda, una dependència no aïllada, sinó en consonància amb la resta d'edificis de la vila, ja que com hem pogut comprovar molts dels edificis emblemàtics de la vila, es deixen impregnar per aquest lèxic tan universal. Finalment, cal dir que l'edifici està coronat per una gran torre quadrada i emmerletada, que magnifica i ressalta, el de si ja per si sol monumental edifici.1896
-
Colegio Enric Casassas
Escuela pública, esquinera y de planta baja. La edificación se dispone en torno a un patio haciendo una “L”. En el centro se encuentra el vestíbulo y las dependencias de la dirección. En cada uno de los brazos hay un aula que da al patio y a la calle. La fachada es de estilo modernista y está hecha con obra vista muy trabajada, con un zócalo de piedra. Cabe remarcar el mural cerámico que se encuentra el chaflán, con el escudo de Sabadell y la fecha de construcción de la escuela. Esta escuela fue construida en 1897. Fue el primer y último testimonio del movimiento pro edificios escolares iniciado en 1888. Se derribó la parte interior del inmueble y en diciembre de 1982 se construyó una nueva escuela ensamblada en antigua fachada.1897
-
1898
-
1892 - 1899
-
Col·legi-Asil dels Infants
Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici. 1898.- s'accedeix a la construcció d'aquest edifici. 1901.- L'edifici, ja acabat, fou beneit pel mossèn Torres i Bages el dia 31 d'agost.1898 - 1901
-
Col·legi Teresià
Erigit pel fundador de l'Orde -Sant Enric d'Ossó- i contemporani del col·legi del carrer Ganduxer, a Barcelona, aquesta edificació li fou encarregada a Antoni Gaudí -gran amic del sant- però les creixents ocupacions del primer van impedir la seva participació i Bernardí Martorell ( 1870- 1937), un dels seus col·laboradors, es va fer càrrec del projecte. Tot i això, obra d'en Gaudí són les reixes de l'oratori i, pel que sembla, l'orientació estilística de l'edifici. Aquest, prismàtic de planta rectangular, es caracteritza pel paredat sense treballar de la façana i pels seus elements neogòtics.1888 - 1904
-
Escuela Industrial de Artes y Oficios
Edificio público destinado a escuela de enseñanza profesional. Está formado por dos grandes naves y una torre lateral que contiene la escalera. Una de las naves está colocada de forma paralela a la calle y consta de bajos y dos pisos. La otra nave es perpendicular a la primera, tiene el testero en la calle y es sólo de planta baja. La torre de la escalera es de planta circular, está coronada por una cubierta de pabellón de escamas cerámicas y sus aperturas superiores tienen forma de arco parabólico. Las fachadas son modernistas y tienen un zócalo de piedra y en el resto del paramento se combina la obra vista y el estucado. La cornisa y los alféizares de las ventanas están decorados con cerámica de color verde. La nave principal tiene la cubierta a dos vertientes, la otra tiene la cubierta de diente de sierra. El actual edificio de la Obra Social de la Caja de Sabadell debía acoger las aulas, talleres y dependencias de la Escuela de Artes y Oficios. Fue construido entre 1907 y 1910 por Jeroni Martorell, al tiempo que construía el edificio de la Caja de Ahorros ayudado por el mismo equipo de artesanos. Colaboró el escultor Tomàs Priu i Marine. La escuela ocupó el edificio durante cincuenta años, pero posteriormente sufrió una reforma en el interior, a fin de adecuar el edificio a sede de la Obra Cultural de La Caixa de Ahorros, que fue realizada por arquitecto J. Vila Juanico y el decorador R. Ribalta. En 1992 se realizaron obras de reforma de la planta baja por adecuación a biblioteca creando un acceso por la calle Font.1898 - 1910
-
Instituto Pere Mata
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura
L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.1897 - 1919