El Jardí fou fundat per l'industrial Alemany Karl Faust Schmidt (1874-1952) l'any 1921. Després de comprar les vinyes i terrenys pertinents, ajudat, entre d'altres, pel botànic català Pius Font i Quer (1888-1964), va començar la tasca d'aclimatar plantes exòtiques de tots els continents partint de la construcció de diversos dipòsits d'aigua. Va fer que tot aquell conjunt de plantes i d'espècies en perill d'extinció esdevingués la seu de l'Estació Internacional de Biologia Mediterrània, alhora que desenvolupava la recerca científica.
El conjunt arquitectònic del Jardí de Mar i Murtra està compost, a més les pèrgoles, els magatzems i els espais de treball, pels edificis de l'entrada del Jardí i pels templets o miradors que hi ha entre la cala de sa forcanera i la cala bona.
Pel que fa a la casa i accés al jardí, es construiren dos edificis que recuperen el caràcter de l'arquitectura rural, units en el pati interior per una galeria d'arcades de punt rodó transitables en planta baixa i en la terrassa superior. Les cobertes són a base de teula àrab; en una d'elles, en la cantonada, apareix una barbacana molt pronunciada sostinguda per brèndoles, que aixopluga un balcó lobulat amb baranes de fusta. En aquesta cantonada destaquen els elements ornamentals d'esgrafiats, on es reprodueixen cistelles amb flors i grans llaçades, i una font ornamental. En canvi, a la façana que dona al pati interior apareix l'esgrafiat d'un vaixell d'àmplies veles. L'altra casa, amb coberta a dos aiguavessos, mostra al seu coronament les formes corbades d'influència barroca, amb una finestra circular o òcul en la zona central i, als extrems de la coberta, les característiques boles ornamentals. En aquest cos d'edifici, en un dels laterals que dona al carrer, hi ha una pèrgola sostinguda per pilars prismàtics i amb l'emparrat d'una glicina, on novament s'evoca el mediterranisme. Aquesta pèrgola, que genera un volum sobresortint, té la seva correspondència a l'altre costat, i que és el cos d'edifici que s'uneix a la galeria arquejada del pati interior. Ambdues construccions són de planta baixa i un pis.
Un extens mur perimetral de pedra encercla la part del jardí que dona al carrer i que abraça part de les quatre hectàrees visitables, de les deu hectàrees de bosc mediterrani que engloba. En un dels extrems del recorregut del jardí (classificat en tres tipus: el jardí subtropical, el temperat i el mediterrani), i gairebé suspès en el desnivell del penya-segat, s'ubica un templet-mirador dedicat a Carl von Linné (1770- 1778), científic que fixà les bases de la taxonomia moderna i sistematitzà la classificació dels éssers vius. El templet de Linné, gràcies a un mur de contenció molt ben integrat en les roques del penya-segat, ocupa l'extrem d'un espai articulat per baranes massisses (que conviden a asseure's), una pèrgola amb plantes enfiladisses i el mateix templet, sostingut per vuit columnes dòriques de pronunciades estries que aguanten, recordant els tholos antics, la cúpula semiesfèrica recoberta amb escates de ceràmica i envoltant el perfil circular de les acroteris d'argila. El templet de Linné va ser la darrera obra projectada en el conjunt del Jardí Botànic per Goday i, en l'actualitat, se'l considera entre els millors d'Europa. El Jardí té més de 200 mil plantes de 6 mil espècies d'arreu del món, incloent-hi les 150 espècies en perill d'extinció i ja desaparegudes del seu hàbitat original. Forma part de la Comunitat Internacional de Jardins Botànics i alberga un important centre d'investigació científic.