Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

El càmping Salou va ser projectat el 1956 per l’arquitecte Josep Maria Monravà López. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. Així, l’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un edifici de quiosc que van situar a la plaça central del càmping. Aquest edifici tenia una clara vocació pública, tant pel seu ús com per la seva definició. Van construir un pavelló hexagonal de 3,5m de costat, en dos nivells: la planta inferior contenia una barra perimetral en la què es venien diaris i es servien begudes, i la planta superior albergava dues oficines i un servei. Ambdós nivells estaven comunicats per una escala exterior metàl·lica, adossada a un dels costats de l’hexàgon.

Aquest pavelló va ser construït amb tècniques en sec, un sistema molt diferent dels edificis projectats per Monravà. En aquest cas, els arquitectes van utilitzar un entramat de perfils metàl·lics que cohesionava els sis pilars que formaven l’hexàgon, i també un doble pilar central que rebia les bigues vistes dels forjats. Pel què fa a les façanes, la planta baixa responia al seu ús públic mitjançant l’obertura d’alguns dels seus costats amb panells abatibles que projectaven ombra sobre la barra. Les parts massisses de la planta baixa, així com l’interior de les oficines, es resolien amb panells de fòrmica de color gris clar, que destacaven per contrast amb l’estructura pintada de color verd fosc. Pel què respecta al nivell superior, dues de les façanes es van resoldre mitjançant panells de xapa ondulada de color ambre, que també contrastaven amb l’estructura i amb els altres quatre costats amb fusteries de vidre.

Els arquitectes van estendre l’hexàgon cap a l’espai públic que envoltava el pavelló. Per assolir-ho, van utilitzar una plataforma formada per tres hexàgons de les mateixes dimensions, que s’adaptaven a la topografia mitjançant murs baixos resseguint el perímetre. Mantenint l’essència d’altres edificis del càmping anteriors, aquests murs podien ser utilitzats com a bancs, i aportaven caràcter urbà al conjunt. Actualment, es poden identificar els fonaments d’aquest quiosc, que va ser enderrocat en el procés de transformació del càmping en Parc Municipal pel seu estat de conservació inadequat.

Autor: Xavier Martín Tost

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Càmping Salou

    Josep Maria Monravà i López

    Càmping Salou

    El càmping Salou va ser el primer assentament d’aquest tipus en el municipi, inaugurat el juliol de 1956. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. El projecte original d’implantació, i els primers pavellons, són obra de Josep Maria Monravà López. L’arquitecte va identificar la pineda existent, així com també la topografia de roques que donava peu a la formació del Cap Salou. L’arquitecte va aplicar amb claredat la lectura del paisatge, i va concentrar tots els usos comunitaris a la zona més plana del sector, la més accessible des del carrer i on era més senzill edificar. En aquest àmbit, va localitzar els pavellons de recepció, supermercat, restaurant, cocktail-bar, sanitaris i dutxes exteriors, i va donar peu a la configuració d’una plaça de caràcter públic protegida per l’ombra dels pins existents. Amb aquest esquema, els usuaris podien disposar lliurement els seus allotjaments transportables a les zones topogràfiques del recinte, sobre plataformes formades per murs de pedra, i mantenint sempre la referència dels usos més comunitaris en el centre. L’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un quiosc de dues plantes, situat a la plaça central. Aquest lleuger pavelló donava servei a unes oficines del càmping en planta superior, i una barra de bar oberta a la plaça en planta baixa. Posteriorment, l’any 1968, l’arquitecte Jaume Argilaga Ripoll va projectar una piscina i una pèrgola per a vestidors, que van acabar de definir la plaça central com el gran espai públic i polivalent de l’assentament, en el què podien realitzar-se múltiples activitats de forma simultània. Actualment, des de 1987, l’entorn que ocupava el càmping és el Parc Municipal de Salou, projectat pels arquitectes Jordi Sardà i Jordi Bergadà.
  2. Quiosc al Càmping Salou

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Quiosc al Càmping Salou

    El càmping Salou va ser projectat el 1956 per l’arquitecte Josep Maria Monravà López. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. Així, l’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un edifici de quiosc que van situar a la plaça central del càmping. Aquest edifici tenia una clara vocació pública, tant pel seu ús com per la seva definició. Van construir un pavelló hexagonal de 3,5m de costat, en dos nivells: la planta inferior contenia una barra perimetral en la què es venien diaris i es servien begudes, i la planta superior albergava dues oficines i un servei. Ambdós nivells estaven comunicats per una escala exterior metàl·lica, adossada a un dels costats de l’hexàgon. Aquest pavelló va ser construït amb tècniques en sec, un sistema molt diferent dels edificis projectats per Monravà. En aquest cas, els arquitectes van utilitzar un entramat de perfils metàl·lics que cohesionava els sis pilars que formaven l’hexàgon, i també un doble pilar central que rebia les bigues vistes dels forjats. Pel què fa a les façanes, la planta baixa responia al seu ús públic mitjançant l’obertura d’alguns dels seus costats amb panells abatibles que projectaven ombra sobre la barra. Les parts massisses de la planta baixa, així com l’interior de les oficines, es resolien amb panells de fòrmica de color gris clar, que destacaven per contrast amb l’estructura pintada de color verd fosc. Pel què respecta al nivell superior, dues de les façanes es van resoldre mitjançant panells de xapa ondulada de color ambre, que també contrastaven amb l’estructura i amb els altres quatre costats amb fusteries de vidre. Els arquitectes van estendre l’hexàgon cap a l’espai públic que envoltava el pavelló. Per assolir-ho, van utilitzar una plataforma formada per tres hexàgons de les mateixes dimensions, que s’adaptaven a la topografia mitjançant murs baixos resseguint el perímetre. Mantenint l’essència d’altres edificis del càmping anteriors, aquests murs podien ser utilitzats com a bancs, i aportaven caràcter urbà al conjunt. Actualment, es poden identificar els fonaments d’aquest quiosc, que va ser enderrocat en el procés de transformació del càmping en Parc Municipal pel seu estat de conservació inadequat.
  3. Pavelló de Vestuaris i Piscina al Càmping Salou

    Jaume Argilaga Ripoll

    Pavelló de Vestuaris i Piscina al Càmping Salou

    El càmping Salou va ser projectat el 1956 per l’arquitecte Josep Maria Monravà López. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. L’últim dels edificis projectats en el càmping, dels quals queda constància documental, va ser realitzat per l’arquitecte Jaume Argilaga Ripoll, l’any 1968. L’actuació va consistir en la construcció d’una piscina i d’una pèrgola per a poder disposar els vestidors. El conjunt es va situar a la plaça central del càmping, en el lloc on anteriorment es localitzaven les dutxes exteriors. L’arquitecte va plantejar una plataforma elevada per a resoldre la piscina i la topografia, just davant d’una elevació de roques on es situava el dipòsit d’aigües. En el projecte es va contemplar la presència d’aquestes roques per a adossar-hi la pèrgola i obrir-la directament cap a la piscina, orientada a sud. Es va plantejar un edifici obert, format per una sèrie de voltes de raseta de diferents mesures. Les tres voltes principals, de 520cm d’alçada i 425cm d’ample, resolien la coberta i proporcionaven l’ombra necessària. Les quatre voltes secundàries, de 145cm d’ample, s’intercanviaven amb les principals i resolien la recollida de l’aigua de la coberta, com si es tractés de grans canalons. En els dos testers laterals també apareixien dues voltes que qualificaven aquestes façanes i els àmbits d’accés que envoltaven l’edifici. Amb el temps, l’edifici de la pèrgola es va transformar en bar relacionat amb la piscina. Un cop finalitzada l’activitat del càmping, aquest edifici va ser incorporat en el nou Parc Municipal amb un nou ús de bar, on la piscina va ser emplenada tot formant una terrassa a l’aire lliure, com segueix fins l’actualitat. Aquesta múltiple reutilització de l’edifici va ser possible per tractar-se d’una estructura neta i diàfana, capaç de suportar usos variats mitjançant un únic element continu que proporcionava ombra i caracteritzava el seu context.

Rutas (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!