Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

  • Reconstrucción del Monumento de Les Quatre Columnes

Memoria

El Consell Plenari de l'ajuntament de Barcelona del dia 27 de gener de 2006, declara la voluntat "d'endegar les accions dirigides a la recuperació de la memòria històrica del monument de les "Quatre Columnes" de Puig i Cadafalch a la ciutat de Barcelona, ja sigui a Montjuïc, o bé en un emplaçament que garanteixi el seu valor simbòlic", d'acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 d'abril de 2005. El present projecte respon a la darrera fase de l'execució d'aquest mandat recollint el projecte executiu de la reconstrucció de les 4 columnes de Montjuïc i a la urbanització del de l'espai públic del seu entorn. Aquesta construcció es situa a la plaça Marquès de la Foronda, sobre el seu eix, i molt propera a les cascades pertanyents a l'eix d'aigua rematat per la Font Màgica. La superfície sobre la que es preveu intervenir és de 844,82 m2 Un cop triat l'emplaçament definitiu per a les columnes apareixen tres temes definitius: - El lloc precís on ubicar-les. Dos són els condicionants que en aquest sentit podien determinar-lo. . La presència de la balustrada i les galeries de servei de les fonts que ressegueixen aquesta per la banda de la cascada. Afectar la galeria suposava una repercussió econòmica i tècnica que calia evitar, per altre part, tot i que la voluntat inicial era aproximar al màxim la columna al desnivell de la cascada (tal i com originalment es situaren per ser vistes amb la màxima integritat des de tots els punts de vista) el fet d'intervertir enderrocant-les i afectant les copes que la rematen ho desaconsellaren. . La futura presència de la l'estació de la Fira de la L2 de metro. Es tracta d'un projecte redactat però sense data prevista per a l'inici de les obres. Els murs pantalla que el projecte de l'estació preveu, eren inicialment el límit que no s'havia d'envair. Finalment, desestimada l'afectació sobre les balustrades i elements ornamentals de la cascada ha calgut enretirar la posició de les columnes fins a les pantalles de l'estació afectant els plecs que aquestes preveuen. - La definició geomètrica de la columna. El punt de partida ha estat la determinació de l'alçada e la columna. En aquest sentit s'ha pres com a referència el nivell del balaustre de remat del terrat del Palau mes alt. Definida l'alçada, la formalització de la columna s'ha fet d'acord amb els cànons clàssics definits per en Vignola a partir del mòdul de la columna - un mòdul equival a 1/12 part de l'alçada de la columna- L'intercolumni s'ha ajustat segons la mateixa proporció que en el seu dia planteja Puig i Cadafalch, lleugerament mes estret que el cànon clàssic, però mes favorable a les proporcions del símbol a representar. Les columnes són de pedra artificial, aixecades en successius tambors portants i posttesats. La fonamentació és resolt amb micropilots. La coberta de la columna, de 5,2 m2 cadascuna, preveu recollir les aigües de pluja i canalitzar-les interiorment fins a un desguàs per tal d'evitar escorrenties incontrolades. - La seva arribada a terra. Es concep com un espai obert, accessible i no segregat de la resta de la plaça. La transició entre l'asfalt i la pedra artificial de a columna es fa a traves d'un paviment i d'una geometria treballada. La necessitat d'apartar les escorrenties pluvials dels peus de les columnes es planteja un paviment corbat que abasta un rectangle limitat per les escales i per les traces proposades per a l'ordenació de la plaça. La corbatura pren el punt més alt sota l'eix de les columnes. Lateralment apareix un graó decreixent que a l'arribar a la balustrada i a la banda oposada fent-se d'alçada zero; en aquests punts es plantegen uns interceptors lineals de poca aparença. El material que resolt aquest paviment és la pedra sorrenca vermella tipus Figaró de format 40x40x7 amb un acabat apomaçat, que a manera de retícula acull l'arribada de les columnes. És en aquest paviment on es preveu situar-hi la placa commemorativa, que es preveu de pedra natural, sorrenca tipus Montjuïc rebaixada segons text i tipografia definits i acabat amb xapa de llautó deixada a pla de la pedra. Per tal d'evitar que vehicles i camions vinculats a la Fira malmetin i embrutin amb roderes aquest basament s'han plantejat uns fitons de la mateixa mida i material que els del paviment.

Autor: Roselló-Sangenís Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa