Ubicada al Districte de Ciutat Vella, aquesta casa de veïns entre mitgeres es localitza a l'illa de cases delimitada pels carrers de l'Hospital (des d'on es produeix l'accés principal), d'en Robador, de Sant Rafael i la rambla del Raval. A més, aquest edifici allotja l'accés al Passatge de Bernardí Martorell, que comunica el carrer de l'Hospital amb el de Sant Rafael. La finca, essent partida pel passatge, acull un edifici format per dos cossos units per mitjà d'un arc sobre el qual també s'ha construït. Així i tot, l'estructura en alçat de la façana principal mostra una aparença compacta i comprèn planta baixa, tres plantes, un àtic i un segon àtic producte d'una remunta moderna. La planta baixa, acabada en pedra de Montjuïc, està configurada per quatre arcs escarsers que donen accés a les botigues i un arc de mig punt central que dona accés al passatge, on es troba el vestíbul de l'immoble. Aquest arc destaca per estar emmarcat de dues semicolumnes dòriques acanalades que sostenen un entaulament a base de tríglifs i mètopes. Aquesta obra neoclàssica que alguns autors han datat erròniament vers el s. XVI, estava rematada anteriorment per dues escultures sedents dels déus Mart i Apol·lo, avui desaparegudes. Les obertures, aliniades en eixos verticals, presenten dimensions decreixents en alçada i es presenten emmarcades amb muntants i llindes de pedra motllurada i a platabandes. Els balcons, de volada decreixent i sostinguts sobre mènsules en forma de voluta de pedra i amb els angles arrodonits, es presenten tancats amb baranes de ferro colat amb una potent ornamentació en forma de traceria neogòtica. Els murs es presenten revestits amb un estuc que, per mitjà d'una variada policromia, pren l'aspecte de carreus de marbre blanc amb betes grises. Tanmateix, l'element característic d'aquest edifici és la seva profusa ornamentació a base d'aplics de terracota en relleu inserits en quarterons verticals d'estuc entre balcó i balcó. Aquest tipus d'ornamentació, molt típica de l'arquitectura barcelonina de les dècades de 1840 i 1850, dota de gran plasticitat les façanes de la ciutat. Les terracotes d'aquesta finca presenten forma de canelobres vegetals entrellaçats i de composició ascendent, a base de putti, caps de lleó, estípits en forma de faune, gerros i fulles d'acant. Les sobreportes dels balcons del principal també estan ornats a base de relleus de terracota, en aquest cas consistents en al·legories a la indústria tèxtil per mitjà d'escenes fabrils protagonitzades per infants L'àtic, separat de la resta de pisos per una cornisa motllurada que serveix de llosana als balcons ampitadors que l'obren al carrer, també està decorat amb relleus de terracota a base de garlandes florals. La façana queda rematada per un segon àtic afegit durant la primera meitat del s. XX, amb llurs balcons ampitadors sobre la cornisa que antigament definia la línia de la solera del terrat.