Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
-
Fábrica Vapor Bonaplata
autoria desconeguda
Josep Bonaplata y Silvestre Puig fundaron la sociedad “Bonaplata y Cía” en 1829, especializada en la fabricación de hilados, tejidos y estampados de color. En 1831 pasó a llamarse “Bonaplata, Vilaregut, Rull y Cía.”; emplazada originariamente en un edificio preexistente de la calle Tallers, núm. 52 (propiedad de Francesc Guiu). Posteriormente, se efectuó la compraventa de terrenos de Francesc Guiu, Ramon Prats i Pi y una antigua fábrica de indianas ocupada por el Colegio de Sant Vicenç Ferrer. Entonces, se realizaron obras de reforma y ampliación bajo la dirección del maestro de obras, Domènec Vidal. Como consecuencia de las primeras revueltas obreras (ludismo), la fábrica objeto de estudio fue incendiada y destruida.1832
-
1833 - 1834
-
1834
-
1838
-
1839
-
Casas de En Xifré
Josep Buxareu i Gallart, Francesc Vila
Es tracta d’un bloc format per cinc cases concebudes amb un tractament unitari. La composició respon als criteris del neoclassicisme i incorpora l’ús de porxos a la planta baixa. A la façana destaquen els elements decoratius de terracota i de ferro fos, utilitzats tant amb funció ornamental com estructural. L’edifici forma part d’un projecte més ampli d’ordenació urbanística de tot el sector.1836 - 1840
-
1840
-
Pòrtic d'Accés al Cementiri Vell de Barcelona
Element lineal i simètric compost per dos cossos principals destinats a l’administració i als serveis del cementiri. El conjunt actua com a separació entre la zona d’arribada i enjardinada, i l’espai pròpiament destinat als enterraments. -
1842 - 1844
-
1846
-
Casa Pau de Barnola i d'Espona
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, estructurat al voltant d’un pati central accessible des del carrer, des del qual arrenca l’escala que comunica amb les plantes superiors. La planta presenta un esquema simètric que es reflecteix també en la façana, amb una composició vinculada a la dels edificis del perímetre de la plaça Reial. Les tres primeres plantes s’articulen mitjançant una composició d’ordre superior, amb columnes estriades coronades per grans capitells jònics que sostenen una cornisa destacada. Entre aquesta i la cornisa superior, rematada amb permòdols decorats, se situa la quarta planta. La unitat de les tres primeres plantes queda reforçada per un balcó corregut al pis principal, que emmarca inferiorment aquesta composició d’inspiració clàssica.1847
-
Casa Xuriguer
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Edifici entre mitgeres de planta baixa i i cinc pisos, que destaca pels relleus i el fris superior de terracota amb motius al·legòrics al teatre. La façana presenta una marcada simetria vertical, que n’ordena la composició. A la segona planta hi sobresurt una balconada, mentre que una cornisa potent separa els pisos quart i cinquè. Finalment, una balustrada corona la part superior de l’edifici. -
Casa Antoni Sala i Brugués
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Edifici entre mitgeres de planta baixa i quatre plantes, amb una composició pròpia del segle XIX i una façana ordenada i regular. A la primera planta destaca una balconera correguda, mentre que a la resta de nivells hi ha tres balcons per pis que disminueixen progressivament cap amunt, generant un efecte de perspectiva. En aquest primer nivell s’hi desenvolupa un pas circumdant d’estil neoclàssic, resolt amb columnes de capitell motllurat, que aporta singularitat al conjunt. L’element més rellevant és el pati interior, de planta quadrada, amb una obertura per planta a cada façana. A la façana frontal del pati hi ha un tram d’escala que condueix a l’accés principal dels habitatges, amb quatre habitatges per replà. Les obertures del primer pis estan emmarcades per columnes rematades amb motllures, mentre que a la tercera planta les obertures són de llinda. -
Casa Joan Cabot
Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis principal i quatre pisos superiors. Com a elements singulars cal destacar les decoracions de terracota, especialment situades als brancals i llindes dels balcons del pis principal, així com els medallons amb cares d’home i dona que ocupen els espais entre les obertures d’aquesta planta. Aquest mateix esquema decoratiu es repeteix a la façana del carrer del Vidre, tot i que sense la decoració específica dels entorns dels balcons. -
1844 - 1848
-
Gran Teatro del Liceu
Edifici entre mitgeres fent cantonada, de planta baixa i quatre pisos, que presenta una façana neoclàssica definida per grans obertures en arc i una balconada amb balaustrada que reforça la monumentalitat del conjunt. Un pòrtic de tres arcades dóna accés a un vestíbul d’ordre grec dividit en tres naus, des d’on arrenca l’escala principal, de majestuós aspecte i íntegrament revestida de marbre. Al primer replà s’hi troba l’escultura "La Música", obra de Vallmitjana pare, situada en una fornícula entre dues làpides commemoratives. Al primer pis destaca el saló de fumar, decorat en estil neopompeià, propi del gust del Segon Imperi francès, amb estucats que imiten marbre i composicions de columnes corínties. La sala de concerts constitueix l’espai més emblemàtic de l’edifici, organitzada en planta baixa i cinc nivells, amb una rica decoració pictòrica obra de Martí Alsina, Vicens, Rigal i Caba. L’embocadura de l’escenari fa 14 metres d’amplada, mentre que la sala, amb una superfície de 1.117 m² i una alçada de 20,50 metres, destaca per les seves grans dimensions i per la solemnitat del seu espai interior. -
Mercado de Santa Caterina
Josep Buxareu i Gallart, Josep Mas i Vila
El lugar en el que se alza el mercado de Santa Caterina es el resultado de la superposición de numerosos estratos históricos que empiezan a partir de la edad del bronce, con una necrópolis de la que todavía quedan algunos restos. En el siglo XIX se construyó el primer mercado sobre las ruinas de una estructura monacal, y la última intervención se propone remediar los déficits estructurales y de organización del antiguo mercado. El proyecto se plantea desde la superposición entre lo viejo y lo nuevo, desde una concepción de la actuación que quiere establecer una continuidad con esta serie de superposiciones históricas. Se reducen el número de paradas y se crean unas líneas de fuerza en su interior que generan nuevas conexiones entre las calles de los alrededores. La nueva cubierta se superpone a la vieja fábrica perimetral y recupera su imagen desde las casas vecinas, a la vez que se basa en un principio estructural de fragilidad estable. -
Restauració i Façana del Teatre Principal
Francesc Daniel Molina i Casamajor
La façana es compon de tres arcades que arrenquen al primer pis, on s’obre una balconada de marbre. Tant al centre com als extrems s’hi disposen figures al·legòriques. El conjunt queda rematat per un frontó semicircular amb rellotge, baix relleus i plafons amb figures decoratives. L’edifici tenia un ús polivalent i incloïa botigues, un night club, cinema, cabaret, club d’escacs i billar, així com taquilles per a la venda d’entrades de braus.1847 - 1848
-
Casa Pau Soler i Trenchs
Francesc Daniel Molina i Casamajor
Composició inscrita dins l’estil de la Plaça Reial, amb una estructura de planta baixa, pis principal i dues plantes superiors, aquestes darreres articulades per un ordre nou format per columnes estriades amb capitells compostos que sostenen una cornisa elevada amb permòdols. A diferència del que és habitual, no hi ha una tercera planta per damunt d’aquesta cornisa, sinó que s’hi disposa directament una coberta a la catalana. Cal remarcar la complexitat dels enreixats dels balcons, així com la riquesa decorativa dels permòdols situats sota les llosanes.1848
-
Casa Josep Gené
Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa i quatre plantes. La façana presenta un tractament acurat, amb obertures emmarcades per brancals i llindes de pedra. Es produeix una progressiva reducció dels balcons en alçada, amb baranes de ferro. La composició es completa amb una imposta que marca el forjat de l’última planta i una cornisa de coronament. Destaca la presència d’elements ornamentals verticals amb motius vegetals i medallons de terracota. -
Casa Baulés
Aquest edifici típic del segle XIX destaca per la qualitat de la seva composició arquitectònica i per la riquesa decorativa de la façana. Consta de planta baixa, entresòl i quatre pisos, organitzats segons una composició classicista i equilibrada. La façana incorpora elements ornamentals característics de l’època, com la decoració de terracota al primer pis, columnes adossades, balustres a l’últim nivell i una cornisa de coronament que reforça l’elegància i unitat del conjunt.