Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1979. Estudià a l’ETSAB i a la Universitat de Columbia. Va formar estudi amb Carme Pinós de 1982 a 1990, realitzant obres com el Cementiri d’Igualada, premi FAD 1991 o l’ Escola la Llauna (1986). Del 1990-1994 s’establí pel seu compte i l’any 1994 formà estudi amb Benedetta Tagliablue, realitzant obres com el Mercat de Santa Caterina (1997-2005), o el Parlament d’Escòcia (1999-2004)
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (18)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (31)
-
Pèrgoles de la Plaça Major
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
Aquestes cobertes són el primer pas per tornar a fer possible la plaça, Per desplaçar un nou centre definit per les seves ombres. Ara, aquestes cobertes atreuen la mirada i són el lloc on començar a pensar les següents intervencions. El mecanisme de construcció és idèntic al seu dibuix sobre el paper: un jàssera en successives contraccions forma la superfície on recolzar cadascun dels sostres. Un pilar és el suport de dos d'aquests. Trobar a l'interior d'un traç, recórrer-lo com un camí... i es forma aquella geometria més elemental, la que segueix els impulsos d'algú. Trobar en el seu interior allò que anomenem projecte. -
Institut La Llauna
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
L’institut La Llauna és un projecte d’Enric Miralles i Carme Pinós de rehabilitació i adequació d’una fàbrica de principis del segle XX —La Fàbrica Gottardo de Andreis Metalgraf Española, coneguda popularment com “La Llauna”— per a convertir-se en un Institut d'Educació Secundària a Badalona. Una de les estratègies més destacables del projecte és el seu posicionament respecte a la preexistència. Es fa un esventrament a l’edifici en certs punts clau per millorar-ne la qualitat dels espais i la relació entre ells, així com per destacar la intervenció dins l’edifici original. En altres punts, però, el construït queda simplement despullat o fa de base per l’addició de nous volums que generen nous espais. El resultat és una intervenció que respecta la preexistència resignificant-la i fent-la partícip del nou funcionament de l’edifici. L’accés, situat al carrer Sagunt, és un dels exemples de l’estratègia explicada. Aquest es configura a través d’una gran porta corredissa metàl·lica que dibuixa una corba a terra amb la seva obertura. Aquesta s’encaixa en una franja vertical en façana formada per obertures en les plantes superiors, buidant la façana original i destacant l’entrada al nou institut a través d’aquest nou encaix. L’accés dona pas a una gran planta baixa lliure, que es dissenya com l’espai ampli que li manca al carrer per on s’accedeix a l’institut, deixant-hi únicament l’estructura original de la fàbrica i arraconant a tota una banda els serveis imprescindibles com la consergeria o la secretaria. Aquest disseny de la planta baixa com a nou espai públic, es veu reforçat per la col·locació d’elements típicament urbans com fanals o aparcaments per a bicicletes. A través de la planta baixa es pot accedir al nucli d’escales; per la banda on queden els serveis com la consergeria, directament a través d’unes escales, i per la banda d’aquest nou espai lliure, a través de tres grans rampes que complementen l’experiència desitjada en aquest gran espai i s’aturen a l’alçada de les bigues de gelosia que aguantaven el forjat. A partir d’aquest punt, unes escales continuen l’accés fins al hall situat en la planta primera dissenyat com punt de reunió entre les aules, situades en la primera i segona planta. El hall es presenta com un espai ampli a doble alçada gràcies al buidatge dels forjats, que permet establir relacions visuals amb els pisos superiors i inferiors, esdevenint un balcó sobre l’entrada. Els materials utilitzats en la intervenció en són principalment tres: bloc de formigó, ferro i fusta; essent els dos primers materials ja presents en l’edifici original i deixant la fusta com a element que aporta calidesa i domesticitat als espais, i que trenca més amb l’estètica típicament fabril. Així, els blocs de formigó s’utilitzen principalment en els nous tancaments interiors, mentre que el ferro s’empra per a l’estructura dels elements més lleugers i recolzats en l’estructura original com les escales o el dispositiu d’entrada. La fusta complementa en moltes ocasions l’estructura metàl·lica configurant els graons, les baranes o inclús el paviment, i també s’utilitza per elements com els bancs. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeInstitut La LlaunaCementiri Nou d'Igualada
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
El cementiri és concebut com un parc, com “la casa dels vius”, un lloc on gaudir del sol i la tranquil·litat qualsevol dia de la setmana. La configuració del parc aprofita un promontori del terreny per fer-hi un trau longitudinal i crear un recorregut de baixada en ziga-zaga, fins a arribar a un rierol situat uns metres més avall. El projecte complet preveia els tres braços de la ziga-zaga, si bé en la primera fase només se n’ha construït un i s’insinua el començament del segon. Els nínxols es disposen a banda i banda del recorregut formant terrasses intermèdies. Uns passos transversals faciliten l’accés a les terrasses laterals, generant un moviment d’ascensió i de descens carregat de connotacions al·legòriques. La construcció dels grups de nínxols es fa sempre amb peces prefabricades de formigó, com també els revestiments dels murs de contenció. El resultat és que els morts es troben sempre sota terra, i els visitants del parc baixen fins al nivell inferior fins a situar-se al mateix nivell dels morts. La capella se situa a l’entrada del recorregut, induint a un ritual que comença amb el funeral i baixa fins a cada nínxol. Enric Miralles és enterrat en un dels panteons que voregen la plaça que marca el gir entre el primer braç i el segon.Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeInstal·lacions de Tir amb ArcPremi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicCementiri Nou d'IgualadaInstal·lacions de Tir amb Arc
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
Les instal·lacions de tir amb arc són, en realitat, les dependències d’entrenament d’aquest esport bastides per als Jocs Olímpics de 1992. A l’altre costat del carrer de la Granja Vella hi havia les instal·lacions de competició, dels mateixos arquitectes, desgraciadament desaparegudes. L’edifici supervivent és un dels homenatges més clars al Parc Güell mai construïts. Es configura, com el parc, a partir dels murs de contenció que suporten i limiten el passeig de vianants superior. Aquests murs de contenció es dobleguen i treballen orgànicament en funció dels moviments dels atletes quan entrenen. L’edifici consisteix en el cobriment d’un plec d’aquest mur amb una coberta plegada, prolongació del paisatge superior. La ceràmica mecànica forma, juntament amb el formigó i el ciment, el material únic de tota la intervenció. Les estructures semblen inestables, tortes, retorçades en funció de l’esforç d’empenta de les terres que contenen. Un sistema de porxos cobreix bona part del mur de contenció que forma l’edifici, el prolonga exteriorment, en desdibuixa els límits i protegeix la pedra vista en sec que els forma. Les cobertes tenen el mòdul aproximat de l’alçada del mur i estan formades per una sèrie de làmines de formigó que llisquen entre si amb una sèrie de canalons més baixos que recullen i condueixen l’aigua cap a uns bassals practicats al paviment. L’interior de l’edifici està resolt amb parets corbes de ceràmica vista que formen els vestidors i que deixen els espais comuns contra la paret posterior. Configura un “paisatge que es mira a si mateix”, en paraules d’Enric Miralles, il·luminat zenitalment a través de les escletxes de la coberta i deixant uns espais de gran bellesa, una mica degradats actualment. La vegetació ha anat creixent des del moment de la construcció fins a l’actualitat i confon els edificis amb un entorn renaturalitzat que introdueix un punt de complexitat addicional al conjunt.Centre Cívic d'Hostalets de Balenyà
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
El programa requeria incloure les dependències pròpies d’un centre cívic en un solar de la perifèria dels Hostalets de Balenyà. Miralles i Pinós conceben un edifici que dóna l’esquena al poble i creen una façana transparent que genera un espai públic propi, a l’altra banda del carrer. Les dependències més petites del programa (tallers, aules, despatxos) es col·loquen penjades a les plantes superiors, formades per un sistema de bigues de gelosia que s’obren en ventall i que tenen l’alçària d’una planta. Aquest ventall determina el jardí interior i el gran buit que queda a sota, que és una sala d’actes per a 300 persones. El programa és interpretat de forma jeràrquica i en combinació amb la lectura del lloc, de manera que l’edifici podria allotjar programes amb un repartiment semblant. Les escales d’accés a les golfes abracen l’edifici per totes dues bandes, una per l’interior i l’altra per l’exterior.Centre Social de la Mina
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
És un intent de construcció a gran escala. Aquestes cobertes que aquí són pisos i balcons, podrien ser teulades d'un jardí: és una construcció que fa desaparèixer la necessitat de pensar en l'envoltant de l'edifici... La superfície superior de formigó soluciona el problema de les deficiències acústiques i de la sala i dona una nova dimensió a aquest lloc per aconseguir un espai escènic on les posicions de l'actor i del públic són intercanviables. Els balcons són possibles llocs de representació, però també porxos. El millor lloc per col·locar els panells de les exposicions sembla ser entre els pilars. Cal visitar aquest lloc com l'annex d'un parc local i per això la cal·ligrafia surt a l'exterior.Casa Garau-Agustí
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
Aquesta casa és principalment una paret, modelada pels moviments dels mobles que intenta trobar la seva posició correcta a l'habitació. L'interior d'una habitació! Els moviments delicats dels mobles entren llavors al jardí que proporciona una continuïtat amb l'interior de la casa. La part posterior de la casa discorre al límit del permís urbanístic del terreny. Aquest límit és la vora utilitzada per suportar la geometria de la casa, que troba el seu lloc en les estrictes limitacions del sòl. L'autèntica façana de la casa és a la part posterior, on una important peça de jardí creix sota els murs perimetrals de la casa i del jardí.Premi FAD
Finalista. Categoria: InteriorismeCentre Social de la MinaPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCentre Cívic d'Hostalets de BalenyàPassera Industrial de la Camy-Nestlé
El programa demanava la construcció d’un pont que servís de connexió entre dos edificis de la mateixa fàbrica separats per un dels carrers del polígon industrial. El pont permet el pas dels empleats i la disposició de dues cintes de transport de material embalat, conductes elèctrics i conductes d’alimentació per als processos en fred. La secció estructural agrupa les diferents càrregues i ofereix una solució específica per a cadascuna, atenent els desfasaments causats per les variacions de les càrregues. El pas de vianants és format per una secció de formigó posttesat que sosté un sistema d’elements prefabricats que permeten l’entrada de llum.Casa Mercaders
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Casa al nucli antic de Barcelona. Darrere d'una falsa paret amb una sèrie d'arcs gòtics, va sorgir un capitell amb forma d'angel, amb el dit índex indicant el cor... Ha estat un treball de neteja, d'apropament i descobriment de la intensitat de l'ús de la construcció. Sempre els mateixos murs… i els terres, usats i reusats des de l'època gòtica fins avui... Aprendre a conviure amb una estructura donada, de segona mà, com buscant dins les butxaques d'un vell abric, dipositant les coses trobades sobre una superfície neta... Aquesta casa funciona com un tauler d'escacs. Les peces es mouen segons les regles de cada objecte... Han de tornar sempre al punt inicial per tornar a començar el joc... En aquest sentit, el terra, que torna a col·locar les peces existents davant de les finestres, o la pintura de les parets que descobreix els fragments trobats, són les regles del joc... Entre ells es mouen ordenadament taules, llibres, cadires...Casa la Clota
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
El barri de la Clota, proper a la Vall d’Hebron, és un dels pocs indrets de Barcelona on encara podem trobar-hi alguns horts i construccions agrícoles de planta baixa i pis. El projecte aborda la reforma i unió de dues d’aquestes construccions per formar un únic habitatge. Els espais existents tenien dimensions molt petites, raó per la qual s’han obert alguns forats a les diverses estances i s’ha permès l’entrada de la llum natural. L’estructura de les construccions existents s’ha mantingut, si bé s’ha buidat el forjat d’una de les dues cases per doblar l’alçària de la biblioteca, i s’ha construït una nova façana al jardí per tal d’ampliar una mica l’habitatge. La casa resultant combina els elements preexistents i les noves incorporacions de manera que no es distingeixen, simulant la reforma en els nous paraments o bé mitjançant l’acabat dels materials. Els nous procediments constructius emprats mimetitzen els procediments de les antigues cases i alguns elements estructurals queden a la vista, com ara els travessers de fusta del buidat de la biblioteca.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeCasa la ClotaCaseta de Jocs als Jardins del Palau Reial de Pedralbes
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Parc Diagonal Mar
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
El parc vertebra els diversos complexos d’habitatge que formen Diagonal Mar. Organitza l’enorme parcel·la, d'unes quantes illes d’extensió, que forma el complex de complexos d’habitatge que és Diagonal Mar mitjançant una contradiagonal perpendicular a l’avinguda Diagonal, com una reserva d’espai que connecta els edificis gegantins posteriors amb el mar, a través de la parcel·la, mitjançant un pont que encara no s’ha construït. L’aigua freàtica (ja present al terreny) és el fil conductor del parc. Tota la part nord, fins al carrer Taulat, es disposa al voltant d’un llac de contorn irregular, a diversos nivells i amb cascades entre aquests que oxigenen l’aigua i n’impedeixen l’oxidació. Unes fonts de disseny gairebé cal·ligràfic, consistents en perfils metàl·lics galvanitzats doblegats sobre si mateixos en una agrupació gairebé vegetal, polvoritzen aigua i singularitzen l’inici nord del parc, així com el seu contacte amb la Diagonal. El parc presenta una sèrie de circuits per a vianants a diverses velocitats, a tall de passejos, que permeten gaudir de l’espai lliure que crea. El tret més destacat consisteix en una vegetació exuberant, majoritàriament autòctona, que comprèn més de 35 espècies diferents d’arbres i una varietat enorme d’espècies arbustives entapissants, algunes de les quals dins el llac mateix. Unes pèrgoles de disseny singular contribueixen a ombrejar les zones d’estada i de joc, mitjançant vegetació de poca alçària (com parres i esparregueres) que creix sobre unes malles metàl·liques i forma uns umbracles naturals sobre el cap dels usuaris. Les reixes del parc no es disposen al perímetre d'aquest, sinó que creen bosses que tendeixen a confondre l’interior i l’exterior, passant pel mig dels parterres i deixant parts del parc a l'exterior, al carrer. El conjunt resulta molt agradable per passejar-hi, colorista, sensual, en la tradició dels millors parcs modernistes de Catalunya. Resulta molt diferent de la resta de parcs dissenyats al país els darrers anys.Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Espais ExteriorsParc dels ColorsPremio Década
Guardonat / PremiatPèrgoles de l'Avinguda d'IcàriaPremi FAD
Finalista. Categoria: Espais ExteriorsParc Diagonal MarPremi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeReforma i Rehabilitació de l'Antic Mercat de Santa CaterinaSeu de Gas Natural
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
L’edifici recupera els antics terrenys de la Companyia del Gas, convertits en un parc presidit per la nova seu central. La nova torre es descompon en quatre cossos ben diferenciats, amb la voluntat d’assumir la seva singularitat i d’establir un diàleg amb els elements de l’entorn: el pas del cinturó litoral, a una banda, i les cases baixes que hi ha a l’altra banda. Aquests quatre volums duen un nom que els identifica: la torre és el volum més alt, en forma de H, format per la unió de dos cossos més estrets i de diferent alçària. La mènsula és un cos adossat a la torre que, a través de la seva superfície inferior, marca l’entrada a tot l’edifici. El portaavions és un llarg cos en voladís, de poca alçària, que restitueix horitzontalment l’escala de la torre i s’orienta, juntament amb la mènsula, cap a l’entrada. El quart cos és la cascada, un volum enganxat a terra amb la façana escalonada i que restitueix l’escala de les edificacions del voltant. Tots quatre cossos estan articulats com parts d’una mateixa concepció, i el tancament de vidre de cada part recull les ombres dels cossos veïns, en un joc de transparències i reflexos que donen lloc a una imatge irreal i desmaterialitzada.Biblioteca Enric Miralles
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Uns llibres i un somni… L'edifici és una construcció Qualsevol en un jardí…. No guarda cap record Del caràcter institucional de les biblioteques. ….Són uns murs que potser estaven en aquest lloc. Nosaltres hem estat intentant a través de diferents camins Donar a la biblioteca un tipus de gravetat de laberint. Una sèrie d'habitacions i jardins assemblats de manera no lineal. L'edifici és un experiment que utilitza cada desenvolupament del projecte… Els seus continus canvis i variacions, Així com l'autoritat d'acceptar el resultat final… Només una curiositat: El Palau d'esports d'Isozaki és El nostre veí. I Palafolls, dirigit pel seu alcalde Valentí Agustí, està construint una ciutat on ens demana als arquitectes que construïm segons els nostres somnis.EU Mies Award
NominatSeu de Gas NaturalPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaBiblioteca Enric MirallesAudiovisual
-
2:29:57
1987 - Enric Miralles - Conferencia tarda (14.12.1987)
-
1:26:52
Enric Miralles. Ensenyar Aprendre
-
1:38:34
Homenatge a Enric Miralles, amb Beatriz Colomina i Mark Wigley
-
59:26
Homenatge a Enric Miralles, amb Soraya Smithson, Joan Roig i Benedetta Tagliabue
Bibliografia (120)
Societats
