Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Enric Miralles i Moya

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1979. Estudià a l’ETSAB i a la Universitat de Columbia. Va formar estudi amb Carme Pinós de 1982 a 1990, realitzant obres com el Cementiri d’Igualada, premi FAD 1991 o l’ Escola la Llauna (1986). Del 1990-1994 s’establí pel seu compte i l’any 1994 formà estudi amb Benedetta Tagliablue, realitzant obres com el Mercat de Santa Caterina (1997-2005), o el Parlament d’Escòcia (1999-2004)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Plaza de los Països Catalans

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Enric Miralles i Moya, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Plaza de los Països Catalans

  2. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Plaza de los Països Catalans

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Enric Miralles i Moya, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  3. Instituto La Llauna

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Instituto La Llauna

  4. Pérgolas de la Plaza Major

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Pérgolas de la Plaza Major

    Aquestes Cobertes són el primer pas per tornar a fer possible la plaça., Per desplaçar un nou centre definit per les seves ombres. Ara aquestes cobertes atreuen la mirada i són el lloc on començar a pensar les següents intervencions. El mecanisme de construcció és idèntic al seu dibuix sobre el paper: un jàssera en successives contraccions forma la superfície on recolzar cadascun dels sostres. Un pilar és el suport de dos d'aquests. Trobar a l'interior d'un traç ... recórrer-lo com un camí.. i es forma aquella geometria més elemental, la que segueix als impulsos d'algú. Trobar en el seu interior allò que anomenem projecte.
  5. Cementerio Nuevo de Igualada

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Cementerio Nuevo de Igualada

    El cementiri és concebut com un parc, com “la casa dels vius”, un lloc on gaudir del sol i la tranquil·litat qualsevol dia de la setmana. La configuració del parc aprofita un promontori del terreny per fer-hi un trau longitudinal i crear un recorregut de baixada en ziga-zaga, fins a arribar a un rierol situat uns metres més avall. El projecte complet preveia els tres braços de la ziga-zaga, si bé en la primera fase només se n’ha construït un i s’insinua el començament del segon. Els nínxols es disposen a banda i banda del recorregut formant terrasses intermèdies. Uns passos transversals faciliten l’accés a les terrasses laterals, generant un moviment d’ascensió i de descens carregat de connotacions al·legòriques. La construcció dels grups de nínxols es fa sempre amb peces prefabricades de formigó, com també els revestiments dels murs de contenció. El resultat és que els morts es troben sempre sota terra, i els visitants del parc baixen fins al nivell inferior fins a situar-se al mateix nivell dels morts. La capella se situa a l’entrada del recorregut, induint a un ritual que comença amb el funeral i baixa fins a cada nínxol. Enric Miralles és enterrat en un dels panteons que voregen la plaça que marca el gir entre el primer braç i el segon.
  6. Centro Cívico de Hostalets de Balenyà

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Centro Cívico de Hostalets de Balenyà

    El programa requeria incloure les dependències pròpies d’un centre cívic en un solar de la perifèria dels Hostalets de Balenyà. Miralles i Pinós conceben un edifici que dóna l’esquena al poble i creen una façana transparent que genera un espai públic propi, a l’altra banda del carrer. Les dependències més petites del programa (tallers, aules, despatxos) es col·loquen penjades a les plantes superiors, formades per un sistema de bigues de gelosia que s’obren en ventall i que tenen l’alçària d’una planta. Aquest ventall determina el jardí interior i el gran buit que queda a sota, que és una sala d’actes per a 300 persones. El programa és interpretat de forma jeràrquica i en combinació amb la lectura del lloc, de manera que l’edifici podria allotjar programes amb un repartiment semblant. Les escales d’accés a les golfes abracen l’edifici per totes dues bandes, una per l’interior i l’altra per l’exterior.
  7. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Instituto La Llauna

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

  8. Centro Social de la Mina

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Centro Social de la Mina

    It is an attempt at a construction on a grand scale. These rooves that here are floors and balconies, might be rooves of a garden: it is a construction that makes the necessity of thinking of the the building envelope disappear... The upper surface of concrete solves the problem of the acoustic deficiencies and the room and gives a new dimension to this place to achieve a scenic space where the positions of the actor and public are interchangeable. The balconies are possible places of representation, but also walking arcades. In between the pillars looks like the best place to position the panels of the exhibitions. One should visit this place like the annexe of a local park and for this reason the calligraphy goes out to the exterior.
  9. Casa Garau-Agustí

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Casa Garau-Agustí

    This house is mainly a wall, shaped by the movements of the furniture which tries to find its correct position into the room. The interior of a room! The delicate movements of the furniture then enter the garden which forms a continuity with the interior of the house. The back of the house runs on the limit of the urbanistic permission of the piece of land. This limit is the edge used to support the geometry of the house, which finds its place into the strict limitations of the soil. The real facade of the house is in the back, where an important piece of garden grows beneath the perimetral walls of the house and of the garden.
  10. Pérgolas de la Avenida de Icària

    Enric Miralles i Moya

    Pérgolas de la Avenida de Icària

  11. Instalaciones de Tiro con Arco

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

    Instalaciones de Tiro con Arco

    Les instal·lacions de tir amb arc són, en realitat, les dependències d’entrenament d’aquest esport bastides per als Jocs Olímpics de 1992. A l’altre costat del carrer de la Granja Vella hi havia les instal·lacions de competició, dels mateixos arquitectes, desgraciadament desaparegudes. L’edifici supervivent és un dels homenatges més clars al Parc Güell mai construïts. Es configura, com el parc, a partir dels murs de contenció que suporten i limiten el passeig de vianants superior. Aquests murs de contenció es dobleguen i treballen orgànicament en funció dels moviments dels atletes quan entrenen. L’edifici consisteix en el cobriment d’un plec d’aquest mur amb una coberta plegada, prolongació del paisatge superior. La ceràmica mecànica forma, juntament amb el formigó i el ciment, el material únic de tota la intervenció. Les estructures semblen inestables, tortes, retorçades en funció de l’esforç d’empenta de les terres que contenen. Un sistema de porxos cobreix bona part del mur de contenció que forma l’edifici, el prolonga exteriorment, en desdibuixa els límits i protegeix la pedra vista en sec que els forma. Les cobertes tenen el mòdul aproximat de l’alçada del mur i estan formades per una sèrie de làmines de formigó que llisquen entre si amb una sèrie de canalons més baixos que recullen i condueixen l’aigua cap a uns bassals practicats al paviment. L’interior de l’edifici està resolt amb parets corbes de ceràmica vista que formen els vestidors i que deixen els espais comuns contra la paret posterior. Configura un “paisatge que es mira a si mateix”, en paraules d’Enric Miralles, il·luminat zenitalment a través de les escletxes de la coberta i deixant uns espais de gran bellesa, una mica degradats actualment. La vegetació ha anat creixent des del moment de la construcció fins a l’actualitat i confon els edificis amb un entorn renaturalitzat que introdueix un punt de complexitat addicional al conjunt.
  12. Pasarela Industrial de la Camy-Nestlé

    Enric Miralles i Moya

    Pasarela Industrial de la Camy-Nestlé

    El programa demanava la construcció d’un pont que servís de connexió entre dos edificis de la mateixa fàbrica separats per un dels carrers del polígon industrial. El pont permet el pas dels empleats i la disposició de dues cintes de transport de material embalat, conductes elèctrics i conductes d’alimentació per als processos en fred. La secció estructural agrupa les diferents càrregues i ofereix una solució específica per a cadascuna, atenent els desfasaments causats per les variacions de les càrregues. El pas de vianants és format per una secció de formigó posttesat que sosté un sistema d’elements prefabricats que permeten l’entrada de llum.
  13. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Cementerio Nuevo de Igualada

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

  14. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Centro Social de la Mina

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

  15. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Centro Cívico de Hostalets de Balenyà

    Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat

  16. Casa Mercaders

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

    Casa Mercaders

    Casa en el casco antiguo de Barcelona. Detrás de una falsa pared con una serie de arcos goticos, surgió un capitel con forma de angel, con su dedo índice indicando el corazón... Ha sido un trabajo de limpieza, de acercamiento y descubrimiento de la intesidad del uso de la construcción... Siempre los mismos muros... ...y los suelos, usados y reusados desde la epoca gotica hasta hoy... ...Aprender a convivir con una estructura dada, de segunda mano, como buscando dentro de los bolsillos de un viejo abrigo, depositando las cosas encontradas sobre una superficie limpia... Esta casa funciona como un tablero de ajedréz. Las piezas se mueven según las reglas de cada objeto...Tienen que volver siempre al punto inicial para reempezar el juego... En este sentido el suelo, que vuelve a colocar las piezas existentes delante de las ventanas, ...o la pintura de las paredes que descubre los fragmentos encontrados, son las reglas del juego... Entre ellos se mueven ordenadamente mesas, libros, sillas...
  17. Premio Nacional de Arquitectura

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

  18. Reforma y Rehabilitación del Antiguo Mercado de Santa Caterina

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

    Reforma y Rehabilitación del Antiguo Mercado de Santa Caterina

  19. Parque Diagonal Mar

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

    Parque Diagonal Mar

    El parc vertebra els diversos complexos d’habitatge que formen Diagonal Mar. Organitza l’enorme parcel·la, d'unes quantes illes d’extensió, que forma el complex de complexos d’habitatge que és Diagonal Mar mitjançant una contradiagonal perpendicular a l’avinguda Diagonal, com una reserva d’espai que connecta els edificis gegantins posteriors amb el mar, a través de la parcel·la, mitjançant un pont que encara no s’ha construït. L’aigua freàtica (ja present al terreny) és el fil conductor del parc. Tota la part nord, fins al carrer Taulat, es disposa al voltant d’un llac de contorn irregular, a diversos nivells i amb cascades entre aquests que oxigenen l’aigua i n’impedeixen l’oxidació. Unes fonts de disseny gairebé cal·ligràfic, consistents en perfils metàl·lics galvanitzats doblegats sobre si mateixos en una agrupació gairebé vegetal, polvoritzen aigua i singularitzen l’inici nord del parc, així com el seu contacte amb la Diagonal. El parc presenta una sèrie de circuits per a vianants a diverses velocitats, a tall de passejos, que permeten gaudir de l’espai lliure que crea. El tret més destacat consisteix en una vegetació exuberant, majoritàriament autòctona, que comprèn més de 35 espècies diferents d’arbres i una varietat enorme d’espècies arbustives entapissants, algunes de les quals dins el llac mateix. Unes pèrgoles de disseny singular contribueixen a ombrejar les zones d’estada i de joc, mitjançant vegetació de poca alçària (com parres i esparregueres) que creix sobre unes malles metàl·liques i forma uns umbracles naturals sobre el cap dels usuaris. Les reixes del parc no es disposen al perímetre d'aquest, sinó que creen bosses que tendeixen a confondre l’interior i l’exterior, passant pel mig dels parterres i deixant parts del parc a l'exterior, al carrer. El conjunt resulta molt agradable per passejar-hi, colorista, sensual, en la tradició dels millors parcs modernistes de Catalunya. Resulta molt diferent de la resta de parcs dissenyats al país els darrers anys.
  20. Biblioteca Enric Miralles

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

    Biblioteca Enric Miralles

    Unos libros y un sueño… El edificio es una construcción Cualquiera en un jardín…. No guarda ningún recuerdo Del carácter institucional de las bibliotecas. ….Son unos muros que quizá estaban en este lugar. Nosotros hemos estado intentando a través de diferentes caminos Dar a la biblioteca un tipo de gravedad de laberinto. Una serie de habitaciones y jardines ensamblados de manera no lineal. El edificio es un experimento que usa cada desarrollo del proyecto… Sus continuos cambios y variaciones, Así como la autoridad de aceptar el resultado final… Solamente una curiosidad: El Palacio de deportes de Isozaki es Nuestro vecino. Y Palafolls, dirigido por su alcalde Valentí Agustí, está construyendo una ciudad donde él nos pide a los arquitectos que construyamos según nuestros sueños.
  21. Casa la Clota

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

    Casa la Clota

    El barri de la Clota, proper a la Vall d’Hebron, és un dels pocs indrets de Barcelona on encara podem trobar-hi alguns horts i construccions agrícoles de planta baixa i pis. El projecte aborda la reforma i unió de dues d’aquestes construccions per formar un únic habitatge. Els espais existents tenien dimensions molt petites, raó per la qual s’han obert alguns forats a les diverses estances i s’ha permès l’entrada de la llum natural. L’estructura de les construccions existents s’ha mantingut, si bé s’ha buidat el forjat d’una de les dues cases per doblar l’alçària de la biblioteca, i s’ha construït una nova façana al jardí per tal d’ampliar una mica l’habitatge. La casa resultant combina els elements preexistents i les noves incorporacions de manera que no es distingeixen, simulant la reforma en els nous paraments o bé mitjançant l’acabat dels materials. Els nous procediments constructius emprats mimetitzen els procediments de les antigues cases i alguns elements estructurals queden a la vista, com ara els travessers de fusta del buidat de la biblioteca.
  22. Sede de Gas Natural

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

    Sede de Gas Natural

    L’edifici recupera els antics terrenys de la Companyia del Gas, convertits en un parc presidit per la nova seu central. La nova torre es descompon en quatre cossos ben diferenciats, amb la voluntat d’assumir la seva singularitat i d’establir un diàleg amb els elements de l’entorn: el pas del cinturó litoral, a una banda, i les cases baixes que hi ha a l’altra banda. Aquests quatre volums duen un nom que els identifica: la torre és el volum més alt, en forma de H, format per la unió de dos cossos més estrets i de diferent alçària. La mènsula és un cos adossat a la torre que, a través de la seva superfície inferior, marca l’entrada a tot l’edifici. El portaavions és un llarg cos en voladís, de poca alçària, que restitueix horitzontalment l’escala de la torre i s’orienta, juntament amb la mènsula, cap a l’entrada. El quart cos és la cascada, un volum enganxat a terra amb la façana escalonada i que restitueix l’escala de les edificacions del voltant. Tots quatre cossos estan articulats com parts d’una mateixa concepció, i el tancament de vidre de cada part recull les ombres dels cossos veïns, en un joc de transparències i reflexos que donen lloc a una imatge irreal i desmaterialitzada.
  23. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Casa la Clota

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

  24. Caseta de Juegos en la Finca Güell

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

  25. Parque de Els Colors

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

  26. Vivienda para Ancianos Santa Caterina

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

    Vivienda para Ancianos Santa Caterina

  27. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Parque de Els Colors

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

  28. Premio Década

    Galardonado / Premiado

    Premio Década

    Pérgolas de la Avenida de Icària

    Enric Miralles i Moya

  29. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Parque Diagonal Mar

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

  30. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Reforma y Rehabilitación del Antiguo Mercado de Santa Caterina

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

  31. EU Mies Award

    Nominado
    Sede de Gas Natural

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

  32. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Biblioteca Enric Miralles

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

Bibliografía

Sociedades