Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
close
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1979. Estudià a l’ETSAB i a la Universitat de Columbia. Va formar estudi amb Carme Pinós de 1982 a 1990, realitzant obres com el Cementiri d’Igualada, premi FAD 1991 o l’ Escola la Llauna (1986). Del 1990-1994 s’establí pel seu compte i l’any 1994 formà estudi amb Benedetta Tagliablue, realitzant obres com el Mercat de Santa Caterina (1997-2005), o el Parlament d’Escòcia (1999-2004)
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (18)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (32)
-
Pèrgoles de la Plaça Major
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
Aquestes Cobertes són el primer pas per tornar a fer possible la plaça., Per desplaçar un nou centre definit per les seves ombres. Ara aquestes cobertes atreuen la mirada i són el lloc on començar a pensar les següents intervencions. El mecanisme de construcció és idèntic al seu dibuix sobre el paper: un jàssera en successives contraccions forma la superfície on recolzar cadascun dels sostres. Un pilar és el suport de dos d'aquests. Trobar a l'interior d'un traç ... recórrer-lo com un camí.. i es forma aquella geometria més elemental, la que segueix als impulsos d'algú. Trobar en el seu interior allò que anomenem projecte. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
Institut La LlaunaCementiri Nou d'Igualada
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
El cementiri és concebut com un parc, com “la casa dels vius”, un lloc on gaudir del sol i la tranquil·litat qualsevol dia de la setmana. La configuració del parc aprofita un promontori del terreny per fer-hi un trau longitudinal i crear un recorregut de baixada en ziga-zaga, fins a arribar a un rierol situat uns metres més avall. El projecte complet preveia els tres braços de la ziga-zaga, si bé en la primera fase només se n’ha construït un i s’insinua el començament del segon. Els nínxols es disposen a banda i banda del recorregut formant terrasses intermèdies. Uns passos transversals faciliten l’accés a les terrasses laterals, generant un moviment d’ascensió i de descens carregat de connotacions al·legòriques. La construcció dels grups de nínxols es fa sempre amb peces prefabricades de formigó, com també els revestiments dels murs de contenció. El resultat és que els morts es troben sempre sota terra, i els visitants del parc baixen fins al nivell inferior fins a situar-se al mateix nivell dels morts. La capella se situa a l’entrada del recorregut, induint a un ritual que comença amb el funeral i baixa fins a cada nínxol. Enric Miralles és enterrat en un dels panteons que voregen la plaça que marca el gir entre el primer braç i el segon.Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
Instal·lacions de Tir amb ArcPremi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicCementiri Nou d'IgualadaInstal·lacions de Tir amb Arc
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
Les instal·lacions de tir amb arc són, en realitat, les dependències d’entrenament d’aquest esport bastides per als Jocs Olímpics de 1992. A l’altre costat del carrer de la Granja Vella hi havia les instal·lacions de competició, dels mateixos arquitectes, desgraciadament desaparegudes. L’edifici supervivent és un dels homenatges més clars al Parc Güell mai construïts. Es configura, com el parc, a partir dels murs de contenció que suporten i limiten el passeig de vianants superior. Aquests murs de contenció es dobleguen i treballen orgànicament en funció dels moviments dels atletes quan entrenen. L’edifici consisteix en el cobriment d’un plec d’aquest mur amb una coberta plegada, prolongació del paisatge superior. La ceràmica mecànica forma, juntament amb el formigó i el ciment, el material únic de tota la intervenció. Les estructures semblen inestables, tortes, retorçades en funció de l’esforç d’empenta de les terres que contenen. Un sistema de porxos cobreix bona part del mur de contenció que forma l’edifici, el prolonga exteriorment, en desdibuixa els límits i protegeix la pedra vista en sec que els forma. Les cobertes tenen el mòdul aproximat de l’alçada del mur i estan formades per una sèrie de làmines de formigó que llisquen entre si amb una sèrie de canalons més baixos que recullen i condueixen l’aigua cap a uns bassals practicats al paviment. L’interior de l’edifici està resolt amb parets corbes de ceràmica vista que formen els vestidors i que deixen els espais comuns contra la paret posterior. Configura un “paisatge que es mira a si mateix”, en paraules d’Enric Miralles, il·luminat zenitalment a través de les escletxes de la coberta i deixant uns espais de gran bellesa, una mica degradats actualment. La vegetació ha anat creixent des del moment de la construcció fins a l’actualitat i confon els edificis amb un entorn renaturalitzat que introdueix un punt de complexitat addicional al conjunt.Centre Cívic d'Hostalets de Balenyà
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
El programa requeria incloure les dependències pròpies d’un centre cívic en un solar de la perifèria dels Hostalets de Balenyà. Miralles i Pinós conceben un edifici que dóna l’esquena al poble i creen una façana transparent que genera un espai públic propi, a l’altra banda del carrer. Les dependències més petites del programa (tallers, aules, despatxos) es col·loquen penjades a les plantes superiors, formades per un sistema de bigues de gelosia que s’obren en ventall i que tenen l’alçària d’una planta. Aquest ventall determina el jardí interior i el gran buit que queda a sota, que és una sala d’actes per a 300 persones. El programa és interpretat de forma jeràrquica i en combinació amb la lectura del lloc, de manera que l’edifici podria allotjar programes amb un repartiment semblant. Les escales d’accés a les golfes abracen l’edifici per totes dues bandes, una per l’interior i l’altra per l’exterior.Centre Social de la Mina
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
It is an attempt at a construction on a grand scale. These rooves that here are floors and balconies, might be rooves of a garden: it is a construction that makes the necessity of thinking of the the building envelope disappear... The upper surface of concrete solves the problem of the acoustic deficiencies and the room and gives a new dimension to this place to achieve a scenic space where the positions of the actor and public are interchangeable. The balconies are possible places of representation, but also walking arcades. In between the pillars looks like the best place to position the panels of the exhibitions. One should visit this place like the annexe of a local park and for this reason the calligraphy goes out to the exterior.Casa Garau-Agustí
Enric Miralles i Moya, Carme Pinós i Desplat
This house is mainly a wall, shaped by the movements of the furniture which tries to find its correct position into the room. The interior of a room! The delicate movements of the furniture then enter the garden which forms a continuity with the interior of the house. The back of the house runs on the limit of the urbanistic permission of the piece of land. This limit is the edge used to support the geometry of the house, which finds its place into the strict limitations of the soil. The real facade of the house is in the back, where an important piece of garden grows beneath the perimetral walls of the house and of the garden.Premi FAD
Finalista. Categoria: InteriorismeCentre Social de la MinaPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCentre Cívic d'Hostalets de BalenyàPassera Industrial de la Camy-Nestlé
El programa demanava la construcció d’un pont que servís de connexió entre dos edificis de la mateixa fàbrica separats per un dels carrers del polígon industrial. El pont permet el pas dels empleats i la disposició de dues cintes de transport de material embalat, conductes elèctrics i conductes d’alimentació per als processos en fred. La secció estructural agrupa les diferents càrregues i ofereix una solució específica per a cadascuna, atenent els desfasaments causats per les variacions de les càrregues. El pas de vianants és format per una secció de formigó posttesat que sosté un sistema d’elements prefabricats que permeten l’entrada de llum.Casa Mercaders
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Casa al nucli antic de Barcelona. Darrere d'una falsa paret amb una sèrie d'arcs gòtics, va sorgir un capitell amb forma d'angel, amb el dit índex indicant el cor... Ha estat un treball de neteja, d'apropament i descobriment de la intensitat de l'ús de la construcció. Sempre els mateixos murs… i els terres, usats i reusats des de l'època gòtica fins avui... Aprendre a conviure amb una estructura donada, de segona mà, com buscant dins les butxaques d'un vell abric, dipositant les coses trobades sobre una superfície neta... Aquesta casa funciona com un tauler d'escacs. Les peces es mouen segons les regles de cada objecte... Han de tornar sempre al punt inicial per tornar a començar el joc... En aquest sentit, el terra, que torna a col·locar les peces existents davant de les finestres, o la pintura de les parets que descobreix els fragments trobats, són les regles del joc... Entre ells es mouen ordenadament taules, llibres, cadires...Premio Nacional de Arquitectura
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaCasa la Clota
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
El barri de la Clota, proper a la Vall d’Hebron, és un dels pocs indrets de Barcelona on encara podem trobar-hi alguns horts i construccions agrícoles de planta baixa i pis. El projecte aborda la reforma i unió de dues d’aquestes construccions per formar un únic habitatge. Els espais existents tenien dimensions molt petites, raó per la qual s’han obert alguns forats a les diverses estances i s’ha permès l’entrada de la llum natural. L’estructura de les construccions existents s’ha mantingut, si bé s’ha buidat el forjat d’una de les dues cases per doblar l’alçària de la biblioteca, i s’ha construït una nova façana al jardí per tal d’ampliar una mica l’habitatge. La casa resultant combina els elements preexistents i les noves incorporacions de manera que no es distingeixen, simulant la reforma en els nous paraments o bé mitjançant l’acabat dels materials. Els nous procediments constructius emprats mimetitzen els procediments de les antigues cases i alguns elements estructurals queden a la vista, com ara els travessers de fusta del buidat de la biblioteca.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeCasa la ClotaCaseta de Jocs a la Finca Güell
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Parc Diagonal Mar
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
El parc vertebra els diversos complexos d’habitatge que formen Diagonal Mar. Organitza l’enorme parcel·la, d'unes quantes illes d’extensió, que forma el complex de complexos d’habitatge que és Diagonal Mar mitjançant una contradiagonal perpendicular a l’avinguda Diagonal, com una reserva d’espai que connecta els edificis gegantins posteriors amb el mar, a través de la parcel·la, mitjançant un pont que encara no s’ha construït. L’aigua freàtica (ja present al terreny) és el fil conductor del parc. Tota la part nord, fins al carrer Taulat, es disposa al voltant d’un llac de contorn irregular, a diversos nivells i amb cascades entre aquests que oxigenen l’aigua i n’impedeixen l’oxidació. Unes fonts de disseny gairebé cal·ligràfic, consistents en perfils metàl·lics galvanitzats doblegats sobre si mateixos en una agrupació gairebé vegetal, polvoritzen aigua i singularitzen l’inici nord del parc, així com el seu contacte amb la Diagonal. El parc presenta una sèrie de circuits per a vianants a diverses velocitats, a tall de passejos, que permeten gaudir de l’espai lliure que crea. El tret més destacat consisteix en una vegetació exuberant, majoritàriament autòctona, que comprèn més de 35 espècies diferents d’arbres i una varietat enorme d’espècies arbustives entapissants, algunes de les quals dins el llac mateix. Unes pèrgoles de disseny singular contribueixen a ombrejar les zones d’estada i de joc, mitjançant vegetació de poca alçària (com parres i esparregueres) que creix sobre unes malles metàl·liques i forma uns umbracles naturals sobre el cap dels usuaris. Les reixes del parc no es disposen al perímetre d'aquest, sinó que creen bosses que tendeixen a confondre l’interior i l’exterior, passant pel mig dels parterres i deixant parts del parc a l'exterior, al carrer. El conjunt resulta molt agradable per passejar-hi, colorista, sensual, en la tradició dels millors parcs modernistes de Catalunya. Resulta molt diferent de la resta de parcs dissenyats al país els darrers anys.Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Espais ExteriorsParc dels ColorsPremio Década
Guardonat / Premiat
Pèrgoles de l'Avinguda d'IcàriaPremi FAD
Finalista. Categoria: Espais ExteriorsParc Diagonal MarPremi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeReforma i Rehabilitació de l'Antic Mercat de Santa CaterinaSeu de Gas Natural
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
L’edifici recupera els antics terrenys de la Companyia del Gas, convertits en un parc presidit per la nova seu central. La nova torre es descompon en quatre cossos ben diferenciats, amb la voluntat d’assumir la seva singularitat i d’establir un diàleg amb els elements de l’entorn: el pas del cinturó litoral, a una banda, i les cases baixes que hi ha a l’altra banda. Aquests quatre volums duen un nom que els identifica: la torre és el volum més alt, en forma de H, format per la unió de dos cossos més estrets i de diferent alçària. La mènsula és un cos adossat a la torre que, a través de la seva superfície inferior, marca l’entrada a tot l’edifici. El portaavions és un llarg cos en voladís, de poca alçària, que restitueix horitzontalment l’escala de la torre i s’orienta, juntament amb la mènsula, cap a l’entrada. El quart cos és la cascada, un volum enganxat a terra amb la façana escalonada i que restitueix l’escala de les edificacions del voltant. Tots quatre cossos estan articulats com parts d’una mateixa concepció, i el tancament de vidre de cada part recull les ombres dels cossos veïns, en un joc de transparències i reflexos que donen lloc a una imatge irreal i desmaterialitzada.Biblioteca Enric Miralles
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Unos libros y un sueño… El edificio es una construcción Cualquiera en un jardín…. No guarda ningún recuerdo Del carácter institucional de las bibliotecas. ….Son unos muros que quizá estaban en este lugar. Nosotros hemos estado intentando a través de diferentes caminos Dar a la biblioteca un tipo de gravedad de laberinto. Una serie de habitaciones y jardines ensamblados de manera no lineal. El edificio es un experimento que usa cada desarrollo del proyecto… Sus continuos cambios y variaciones, Así como la autoridad de aceptar el resultado final… Solamente una curiosidad: El Palacio de deportes de Isozaki es Nuestro vecino. Y Palafolls, dirigido por su alcalde Valentí Agustí, está construyendo una ciudad donde él nos pide a los arquitectos que construyamos según nuestros sueños.EU Mies Award
NominatSeu de Gas NaturalPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaBiblioteca Enric MirallesAudiovisual
-
1:26:52
Enric Miralles. Ensenyar Aprendre
-
2:29:57
1987 - Enric Miralles - Conferencia tarda (14.12.1987)
-
1:38:34
Homenatge a Enric Miralles, amb Beatriz Colomina i Mark Wigley
-
59:26
Homenatge a Enric Miralles, amb Soraya Smithson, Joan Roig i Benedetta Tagliabue
Bibliografia (100)
Societats
