Lluís Clotet i Ballús - Arquitectura Catalana .Cat

Memòria

Lluís Clotet (Barcelona, 1941). Obté el títol d'arquitecte el 1965 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En aquesta escola ha estat professor de Dibuix des del 1977 fins el 1984, professor visitant a l'Aula PFC i professor de Projectes I i II del 1997 al 2000. El 1964 funda Studio PER amb els arquitectes Pep Bonet, Cristian Cirici i Oscar Tusquets. Amb aquest últim col·labora en múltiples projectes fins el 1983. El 1984 s'associa amb Ignacio Paricio fins el 2008. És també soci fundador de la firma BD Edicions de Disseny. Les seves obres han estat distingides amb diversos premis: Lleó d'Or al millor llibre il·lustrat a la XII Mostra Internacional de Venècia (1965); Premi FAD d'Interiorisme a la millor intervenció dels anys 1965, 1972 i 2005; Premi FAD d'Arquitectura al millor edifici dels anys 1978, 1979, 1988 i 1989; Premi Nacional de Restauració de 1980; Delta d'Or al millor disseny industrial dels anys 1974, 1979 i 1980; Premi Construmat a l'obra millor construïda dels anys 1991, 1999 i 2007; Premi Nacional d'Arquitectura, Generalitat de Catalunya, de l'any 1999; Premi Dècada 2009; Premi Nacional d'Arquitectura, Ministeri de Foment, de l'any 2010.

Obres (38)

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (53)

Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una espai de sostres alts, dimensions generoses i presidida per una sèrie ordenada de pilars, jàsseres i grans finestrals es va fragmentar i va organitzar per donar lloc a ambients diversos. L'element protagonista de la intervenció era un envà d'alçades diferents que buscava en la seva geometria trencada la màxima estabilitat en planta. Tot a la manera d'un biombo complex que contenia finestres, cortines corredisses, aplics, bandes de plàstic rentables, cantoneres, sòcols i tapajunts. Ja s'observa en aquest exercici inicial una manera de fer que estarà present en moltes de les obres posteriors. La preocupació pel confort, la cura per la construcció per senzilla que sigui i la valoració del lloc on s'intervé van ser les guies que van acompanyar el projecte en el seu camí per arribar a una forma, que ja aquí es volia més com una conseqüència que com un apriorisme. Amb la perspectiva que dóna mirar aquest treball al cap de cinquanta anys és fàcil detectar el món cultural del que va rebre tantes i fonamentals influències. Els admirats arquitectes italians del moment estaven llavors dedicats a recuperar aspectes oblidats per les primeres avantguardes, a ampliar conseqüentment el vocabulari utilitzat per elles, a rescatar l'ornamentació com a expressió del procés constructiu, a tenir en compte l'envelliment de les coses, a considerar l'entorn com un tema prioritari... i tot això interessava moltíssim i les seves obres estaven a pocs quilòmetres.
Botiga Sonor

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El local constava de planta baixa i soterrani i formava part d'un edifici amb un gran desordre en l'estructura i en les instal·lacions. El projecte, incapaç de treure partit a aquell paisatge descuidat, va proposar la creació d'un nou espai interior definit per una nova envoltant que l'abraçava i que discorria totalment independent de l'accidentat perímetre del local. El primer dibuix de tempteig consistia en una primera superposició d'una trama triangular sobre unes geometries casuals i en com canviava d'escala per adaptar-se a conveniència al que es volia amagar o envoltar. Un dibuix que expressava la recerca d'una estratègia que pretenia ser general per aquell tipus de situacions. La trama va acabar sent ortogonal i es va aplicar tant a les parets com a sostres i terres. Des del carrer, l'envoltant construïda es veia per l'exterior sortint entre els pilars de l'edifici sense tocar-los. La seva aparició posava de manifest tota l'estratègia de l'operació, com si interessés tant fer jocs de mans com explicar-ne el truc.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

Botiga Sonor
Habitatges Gremi de Vidriers

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Oficines Ibars

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

En el projecte es nota una gran sintonia, admiració i respecte per l'edifici. El nou buit d'entrada des del carrer es va aconseguir amb una simple extracció de la llinda que separava dues finestres superposades i es va subratllar amb una marquesina lleugera i una discreta placa de llautó tènuement il·luminada. El cancell disminuïa en alçada fins a adquirir la dimensió del gruix del mur i poder així casar netament amb l'arc superior. Es van conservar les velles portes de caoba i en els seus nous emplaçaments es va procurar posar-les en evidència com a peces d'interès. També es van conservar les reixes i les fusteries de finestres. Les antigues motllures, tallades a vegades pels nous envans, van quedar com a testimoni d'anteriors distribucions i les targes de vidre van permetre contemplar aquest joc des de qualsevol punt de les oficines. Els nous tubs d'aire, exempts i penjats del cel ras, no van entrar en conflicte amb tot això. Res es va tirar, tot es va aprofitar. Va ser un exercici de superposició de capes amb la pretensió de que l'última no tapés l'anterior. Un Pentimento, una exhibició d'elements heterogenis que reflectien moments i sensibilitats diferents. Una voluntat de contribuir a no perdre la memòria.
Casa Aguilar

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Era finals del 1968 quan els arquitectes socis de Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Oscar Tusquets), que acabàvem de fer vint-i-set anys, vam rebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’encàrrec de fer el guió i el muntatge a la seu col·legial d’una contraexposició —que vam titular Orim, otro (Miró escrit de dreta a esquerra)— de l’exposició antològica organitzada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu. Malgrat les dificultats que la dictadura del general Franco representava per a l’obertura a l’estranger, ens sentíem molt pròxims als fets del maig del 68 a París. Barcelona era, aleshores, una ciutat més cosmopolita que ara, que no deixa de ser una ciutat a la qual l’èxit turístic li va diluint la personalitat. I guardem un record inesborrable d’aquells mesos en què vam estar treballant en el projecte, assessorats per Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats i Antoni Tàpies, i sobretot del contacte amb Joan Miró. En el transcurs d’un sopar al Reno, vam exposar a Joan Miró el nostre guió, li vam demanar una intervenció personal sobre els vidres que envolten la planta baixa del Col·legi i vam fixar una data per visitar el seu estudi de Mallorca i escollir algunes pintures originals que haurien de formar part de l’exposició. A l’estudi de Miró hi vam anar l’Oscar Tusquets i jo mateix. La seva casa era bastant kitsch. Una peixera situada sobre una mena de parterre interior era l’element arquitectònic que més recordo de la sala d’estar on vam esperar que baixés del seu dormitori. Se’n va excusar dient que aquell era el terreny de la seva esposa Pilar, que tenia un germà arquitecte que els havia obsequiat amb el projecte. De seguida ens va conduir cap al seu estudi, un edifici de gran qualitat arquitectònica i molt viscut per Miró, ple d’obra seva en curs d’execució, retalls de revistes i de diaris i diversos objectes d’art primitiu africà. Ens van impressionar molt les pintures en què estava treballant. El nostre guió plantejava dividir l’exposició en dos espais ben diferenciats, separats per l’escala que duu a l’anomenada Sala Picasso i que proposàvem tancar lateralment i per sobre com si fos un túnel en fort pendent. L’espai inferior estaria dedicat al Miró d’abans de la Guerra Civil; l’espai de sobre, al Miró de després de la guerra. El túnel-escala entre els dos espais significaria l’època fosca de la guerra, i s’hi projectaria una pel·lícula que vam encarregar a Pere Portabella. Vam dissenyar els diferents racons i vitrines per posar-hi els quadres i objectes de l’exposició, amb els materials propis dels encofrats que ens va proporcionar desinteressadament l’empresa constructora que més apreciàvem en aquells temps, i que malauradament ha desaparegut del mercat: Famadas, SA. Pel que fa al contingut, malgrat que Miró, Prats i Tàpies ens van oferir obres originals de les seves col·leccions particulars, només vam utilitzar les obres que tenien més possibilitats didàctiques i una actitud més contestatària. Les grans obres no ens interessaven, ja es podien veure a la gran exposició de l’Hospital de la Santa Creu. Una gran part de la nostra exposició consistia en una selecció de fotografies ampliades de fragments de quadres en què era present tota la simbologia de Miró, com ara el sexe femení representat per uns peluts llavis genitals o bé capellans passant per l’anella, tal com es pot veure en els gravats de la sèrie Barcelona. Però en el nostre guió hi figurava, també, demanar a Joan Miró que fes alguna intervenció en els vidres que envolten la planta baixa de la seu del Col·legi d’Arquitectes, a la plaça Nova. Nosaltres imaginàvem que, en el millor dels casos, hi pintaria la seva signatura, però la seva resposta entusiasta va ser pintar-hi un mural en quatre colors i negre. A cadascun dels guionistes ens va assignar un color i ell es va reservar el negre, aplicat a escombra, per corregir el que nosaltres havíem de pintar moments abans. Era, en grans dimensions, la mateixa actitud que va portar Miró, en la darrera etapa de la seva vida com a artista, a pintar sobre quadres anònims que comprava en exposicions provincianes.
Casa Penina

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

A la majoria de les anomenades ciutats jardí, d'aquella idea romàntica de viure en un gran palau aïllat de la resta de l'món i envoltat per una naturalesa meravellosa només ha quedat la seva ridícula caricatura: petites construccions cenyides per estretes franges d'uns pocs metres d'amplada i separades del carrer i dels veïns per unes tanques obligatòriament baixes i calades que no ofereixen cap tipus de privacitat. En el cas que ens ocupa el solar era petit, de forma triangular, un retall sense sentit nascut d'una desafortunada divisió parcel·lària. La casa romana, la casa àrab, recolzades en els límits de la propietat, tancades a l'exterior excepte en el vestíbul d'entrada i obertes a un o diversos patis interiors, íntims i silenciosos, eren uns intel·ligents tipus edificatoris compactes, econòmics i que definien a més uns espais públics precisos i qualificats. Però tota la normativa impedeix aquest model comprovat i admirat. La proposta d'aquesta casa va néixer de la lluita entre aquests contraris, va néixer d'intentar crear un organisme confortable tot i haver de regir-se per unes regles que obligaven a un model d'ocupació del territori tan irracional. La planta va acabar adoptant una forma filamentosa, una successió d'espais relacionats per un llarg passadís que provocava una desproporcionada façana en relació a la superfície construïda, i tot per tal de poder definir dos patis oberts cap al sud, als quals donaven totes les dependències a través d'unes generoses obertures. Les altres façanes eren opaques i definien dues franges llargues i estretes. La que donava a l'veí es va destinar a accés a l'aparcament de superfície i la que donava al carrer es va cedir al poble i es va construir en ella un banc públic. Uns clients admirables.
Casa Fullà

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

L'especial relació entre els límits del solar i les alineacions que definien el pati interior d'illa provocava inevitablement l'aparició d'una enorme mitgera presidint el pati. Amb la intenció de suavitzar la seva presència es va tractar tot l'edifici amb el mateix material i els mateixos recursos constructius que els usats en les mitgeres tradicionals de Barcelona. La pretensió, sens dubte optimista, era que els veïns que vivien en els habitatges que s'obrien a l'pati no percebessin que l'edifici els donava l'esquena, sinó que els mostrés una façana el més semblant a les que donaven al carrer. En el projecte es noten moltes preocupacions alhora: resoldre l'accés als habitatges mitjançant un únic i generós espai que es va procurar lloc de trobada entre els veïns; barrejar el màxim nombre de tipus i mides d'habitatges per afavorir la diversitat dels ocupants; explorar les possibilitats dels àtics quan no es consideren simples afegits a un edifici projectat sense ells; donar privacitat i disminuir la superfície exagerada de les seves terrasses corregudes mitjançant unes claraboies que donaven llum zenital als pisos inferiors; cuines i banys radicalment interiors amb extraccions forçades... Molts temes per metre quadrat.
Apartaments Ancla Roja

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

L'edifici evidenciava una sèrie de reflexions sobre les terrasses, un element omnipresent en l'entorn i tractat normalment amb molt poca consideració. Moltes de les decisions que sobre elles llavors es van prendre les podem veure repetides en obres posteriors. L'escassa amplada permesa per les ordenances va ser la causa que es desplacessin a les cantonades buscant en el gir uns espais més generosos. Per fer-les còmodes se les va protegir de vent, de sol i de les mirades indiscretes. La seva estructura de pilars i jàsseres de formigó va facilitar l'obertura d'uns buits generosos en les quatre cantonades de la massissa caixa d'obra de manera que es van convertir en una generosa prolongació de l'interior. La resta de les dependències ventilaven i s'il·luminaven mitjançant petites finestres obertes al mur. El tractament esglaonat de les dues plantes superiors va facilitar la relació de l'obra amb les diferents alçades dels edificis veïns.
Casa Gil Sala

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El carrer recte i d'una amplada constant quedava definit per uns plans de façana continus i paral·lels a les voreres. Algunes construccions es retranquejaven formant patis oberts entre elles, però la planta baixa mantenia sempre l'alineació per no debilitar el traçat del carrer. Les lleis de formació de l'estricte buit urbà, poques i clares, permetien una gran llibertat de mides i llenguatges de les arquitectures que l'abraçaven i el resultat de les llargues façanes contínues prenia l'aspecte d'enormes i complexos collage. La proposta va utilitzar aquesta manera de relacionar fragments tan present al barri i a la ciutat, com a mecanisme per resoldre el propi edifici. L'addició es va posar suaument sobre la planta baixa igual que les diferents cases ho feien les unes amb les altres. El projecte no va pretendre tractar l'edifici com una unitat estilística i per això el llenguatge de la novetat es va buscar tan diferent al d'allò conservat. Tampoc el projecte va modificar ni endreçar l'antic, no va esborrar pistes, el va deixar intacte com a testimoni d'altres històries, el va acceptar en el joc i el va tractar com un component més del trencaclosques urbà.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

Viatges Aerojet Express
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Casa Gil Sala
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Casa Fullà
Agència de Viatges Marítims Unión Lloyd

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Un espai llarg i estret unia el carrer amb el pati interior d'illa. El projecte va pretendre no perdre de vista la valuosa llum a la fi del túnel i ampliar visualment l'amplada del local. Un mirall va cobrir tota la paret d'un dels costats i una sèrie de retallades permetien l'accés a unes dependències que estaven darrere. Uns accessos que no es van dissimular i que en canvi es van utilitzar per evidenciar el joc d'equívocs que la intervenció proposava.
Viatges Aerojet Express

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Aquells baixos amb una digna façana havien acollit anteriorment una botiga d'electrodomèstics decorada amb falses columnes, jàsseres i arcs de guix que amagaven i ordenaven estructura i instal·lacions. Una estratègia semblant a l'aplicada en Sonor però amb un llenguatge diferent. Es van usar els colors blanc i blau per realçar algun d'aquells elements i deixar a altres en segon pla, de manera que va emergir visualment un exempt i esvelt templet que es va convertir en el protagonista de la intervenció. Tota la resta de l'operació es va organitzar perquè aquesta elecció s'entengués. Uns focus cap amunt l'il·luminaven com si d'un monument es tractés. Els buits de façana es van cuidar de manera que des del carrer res impedís la seva visió i per aquest motiu els cartells característics d'aquestes agències es van traslladar a un biombo situat al fons de la botiga. Uns miralls verticals es van col·locar a dreta i esquerra dels grans finestrals en una posició radial que subratllava la seva centralitat, al mateix temps que oferien una cridanera visió calidoscòpica i distorsionada des del carrer. També des de l'interior el moviment de la ciutat es convertia en desconcertant. Unes llums horitzontals entre els miralls s'encenien i s'apagaven fingint un moviment de dins a fora en clara referència a imatges conegudes d'espectacles i mons en aquella època llunyans.
Belvedere Georgina

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.
Casa Regàs

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
Illa de Cases Puig i Cadafalch

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat. El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si. Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.
Apartaments 'El Colomer' (Fase 1)

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Casa Rognoni

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Un solar de geometria difícil situat en una ciutat jardí convencional. Dues cases per a dos germans amb una zona de convidats independent i comú a totes dues. El planejament havia previst una ampliació del carrer que va obligar a l'edifici a arraconar-se a la cantonada sud del solar i va condicionar absolutament la forma triangular de la planta que va acabar coincidint pràcticament amb l'única superfície on es podia construir. En aquest projecte les estretes franges d'obligada separació amb els veïns també es van destinar com a aparcament de cotxes i accés de vianants als habitatges, que es van obrir cap al jardí privat situat inevitablement a nord. Uns patis i unes claraboies van buscar el sol i la llum de sud.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Casa Rognoni
Casa Verdura

Lluís Clotet i Ballús
Habitatges Jaume Mimó i Llobet 14-16

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.
Restaurant La Balsa

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una magnífica bassa de regadiu es va convertir en restaurant i el projecte va procurar no alterar-la i ressaltar l'antic dipòsit. El nou accés, les cuines, les dependències auxiliars i un petit apartament al voltant d'un pati, es van situar on abans estava l'aigua. A sobre i deixant unes generoses terrasses perimetrals es va construir un pavelló exempt a la manera de tants xiringuitos de platja. La seva construcció lleugera i de fusta volia ser el contrapunt a la construcció pesada i de maçoneria que l'envoltava.
Premi FAD

Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura

Restaurant La Balsa
Apartaments Mozart-Fortuny

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat. L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat. Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua. De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments.
Nau Logísitica per a Simon

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El magatzem automatitzat era en realitat un gran contenidor que havia de suportar un flux constant i intens d'entrades i sortides de mercaderies. Una primera zona de manipulació i control es va tractar com avantsala del gran espai ple de prestatgeries entre les que es movia un sofisticat robot que accedia a qualsevol punt de l'espai. La gran nau de 100 m de longitud es va cobrir amb unes encavallades metàl·liques de 46,5 m de llum situades a 15m d'altura. Es recolzaven en cadascun dels seus extrems sobre un capitell de formigó, a manera de sabata de 1,2 x 6 m en planta, que repartia la seva càrrega sobre un pilar rectangular buidat construït amb fàbrica de bloc de 20 cm de gruix. La juxtaposició per testa d'aquestes peces, individualitzades per la cal·ligrafia dels baixants, va formar els dos grans murs de les façanes laterals. Mitjançant un lleuger canvi de textura dels blocs es va diferenciar en els murs un sòcol de tres metres d'alçada que es va perllongar cap a la zona d'entrada, va definir el pati de càrrega i descàrrega de camions, l'aparcament de cotxes dels empleats i va abraçar també una petita construcció dedicada a oficines i serveis que es va situar de manera que no interferís l'accessibilitat a la nau. Els extrems de qualsevol opció estructural unidireccional són, per la seva pròpia naturalesa, de característiques molt diferents als trams longitudinals. El projecte va optar per evidenciar-ho i va tractar els dos testers com tancaments lleugers molt semblants a la coberta. La finta que es produïa en el pla vertical en seguir la inclinació donada pels capitells es va aprofitar per col·locar dos grans lluernes que banyaven homogèniament els fons interiors de la nau.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

Nau Logísitica per a Simon
Seu del Banc d'Espanya

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Grans camions arribaven periòdicament des de la central al garatge subterrani connectat amb la caixa forta i d'allí els diners es traslladaven amb muntacàrregues a uns petits garatges a la planta superior des d'on es distribuïa amb furgonetes als diferents bancs locals. Unes petites oficines completaven un programa que generava molt poca activitat urbana i unes estrictes mesures de seguretat exigien que l'edifici estigués totalment aïllat de les edificacions veïnes. El seu emplaçament més adequat hagués estat en un descampat i al costat d'un accés d'autopista. Paradoxalment el solar escollit es trobava en una de les zones de més activitat de l'eixample gironí, formava part d'una illa en edificació tancada i just en un punt singular on el gir de la Gran Via feia que es convertís inevitablement en un important final de perspectiva en el qual destacaven una enorme mitgera i unes descuidats darreres a l'espera que l'illa completés el seu volum previst i les amagués. D'altra banda, davant el solar i a l'altre costat de la Gran Via, estava prevista l'obertura de la gran Plaça de la Constitució i conseqüentment el nou edifici tornava a ser protagonista des d'un altre punt de vista. Un parell de delicades i petites edificacions contigües acabaven de completar un paisatge heterogeni i desordenat, al qual no semblava que un edifici baix i discret li pogués donar resposta adequada. El projecte va proposar augmentar artificialment el volum estrictament necessari que el programa demandava per tal de disposar de material suficient com per manipular-lo i fer front a tots els temes urbans. Un semicilindre amb el seu eix centrat en la prolongació visual de la Gran Via acollia un sobredimensionat pati d'operacions i s'adossava pel seu pla axial a un cos prismàtic de menor altura que seguia les directrius dels carrers secundaris i contenia garatges, oficines i arxius . Una part del semicilindre continuava per sobre del prisma mentre es podia veure des de la Gran Via i una planta d'instal·lacions a la coberta ajudava a augmentar encara més el volum final. Tant la tanca desmesuradament alta i massissa que va envoltar el banc, com el petit local que casava amb els elegants edificis veïns, volien camuflar la seva condició d'edifici aïllat i mantenir les alineacions de l'illa en un intent de no interrompre la definició volumètrica dels carrers . Tota la construcció estava plantejada amb murs portants d'obra de fàbrica per les mateixes raons de durabilitat i economia en el manteniment esgrimides en altres obres construïdes en aquells anys i l'opció escollida es va posar clarament de manifest tant en la configuració dels alçats com en les traces de les plantes.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

Seu del Banc d'Espanya
Central Telefònica i Teleport

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El programa inicial d'aquest projecte descrivia un conjunt edificat que havia d'albergar les instal·lacions de tractament i recepció de senyals de satèl·lit, una central de telefònica i els locals de gestió i venda d'aquests serveis. Aquestes funcions s'agrupaven en les dues construccions principals: un edifici representatiu amb despatxos i una sala d'exposicions amb un petit bar; i un edifici tècnic que és el teleport pròpiament dit. Al programa apareixien també un control de seguretat i uns locals per a instal·lacions convencionals. De tot això només s'ha construït l'edifici tècnic i els d'instal·lacions i control. A l'edifici tècnic, la importància de la xarxa de connexions i la seva freqüent modificació deguda a les innovacions tecnològiques van portar finalment a una planta quadrada totalment envoltada per un passadís perimetral d'accessos i servei. Per completar l'eficàcia d'aquest passadís i la flexibilitat de les connexions s'han col·locat nombrosos conductes verticals que permeten el pas directe de les instal·lacions des de la planta baixa a totes les altres, inclosa la de coberta. Una certa homogeneïtat en els locals que formen l'edifici, el marge de les superfícies i la seguretat amb què s'ha de tractar un programa evolutiu van dur a resoldre la planta amb una trama ortogonal. En cadascun dels seus nusos se situa un pilar circular de formigó, i els envans es col·loquen sempre dins de les línies d'aquesta retícula. Es tracta, doncs, d'una estructura porticada perfectament isòtropa, en la qual els tancaments es subordinen totalment a l'organització de l'entramat. Els problemes constructius i de disseny es concentren, com sempre, a les vores. Per suportar el passadís, els pilars perimetrals es deformen, acartelándose a partir de certa altura per sostenir unes lloses prefabricades situades a l'altura del fals sostre dels locals interiors. L'edifici tècnic està envoltat per un tancament lleuger format per una fusteria d'alumini totalment de vidre i practicable, que acompanya els passadissos perimetrals en les dues plantes superiors i, a través d'ells, proporciona llum i vistes als locals de treball. Aquest tancament s'interromp en totes les cantonades de l'edifici.
Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El dipòsit que va aixecar Josep Fontseré el 1874 reuneix les virtuts de la bona construcció, de la facilitat per adaptar-se a usos canviants i de la capacitat per entendre i millorar el lloc on està situat. Un magnífic exemple de bona arquitectura. L'edifici estava en perfectes condicions físiques després que es fes servir com a pavelló a la Fira Internacional de 1888 i posteriorment acollís un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató cinematogràfic i es convertís també en punt important de descans de nombroses aus migratòries. El projecte va proposar enderrocar totes les divisions interiors, la part central del forjat intermedi, i obrir cinc lluernaris al centre geomètric de la coberta que van equilibrar la llum perimetral i van establir una relació visual i calidoscòpica entre l'interior i el terrat. Per qüestions de seguretat, a la gran massa d'aigua que s'havia previst emmagatzemar mai se li va permetre arribar a la vora superior del dipòsit i la nova proposta la va substituir per una fina làmina situada al capdamunt. Va millorar així l'antiga imatge de l'estany permanentment mig buit i es va resoldre el problema de les càrregues verticals, accions sísmiques i estanquitat en disminuir el pes i formar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del nou vas i el de l'antic. Pel que fa a l'interior, dues elaborades peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com suport, van organitzar uns altells discontinus a tres metres d'alçada sobre el terra de la sala. Tractats com mobles dins l'enorme espai, van augmentar la superfície d'ús, van contenir totes les voluminoses instal·lacions que l'edifici necessitava i van donar lloc a una gran diversitat d'espais de lectura, des d'uns de molt recollits i casolans a d'altres amb visions més àmplies i alçades espectaculars . Si exceptuem les noves claraboies, tot, inclòs el nou estany, es va superposar delicadament sobrel'edifici sense ferir-lo. Tot podia desmantellar-se perquè aparegués de nou el suport original intacte. La recerca de l'expressió formal d'aquesta estratègia va guiar el projecte en tots els seus aspectes. De nou un exercici de reflexió sobre la relació entre arquitectura i decoració.
Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El conjunt es va emmarcar dins de el Pla d'Ordenació Urbana de la façana a l mar de la Vila Olímpica de Barcelona, que fixava rígidament volumetria, tipus de coberta, pòrtic adossat i maó vist. La preocupació del projecte es va centrar en donar la màxima llibertat d'ús a l'espai destinat a cada habitatge. Els pilars plans de formigó embeguts en el gruix de la façana, les instal·lacions ordenades i els buits a l'exterior iguals i equidistants es van dissenyar per facilitar els canvis futurs, inevitables i imprevisibles.
Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El barri de Raval es va situar entre les segones muralles de la Rambla (1260) i les terceres i últimes de Les Rondes (1336-1387). Allà van conviure els establiments, els serveis i les activitats considerats molestos amb els camps de cultiu, la casa pagesa i la casa gremial. Les frustrades expectatives de creixement en la Baixa Edat Mitjana van deixar una gran quantitat de sòl disponible que va propiciar la instal·lació de nombrosos edificis religiosos com a conseqüència de l'apogeu del catolicisme que va caracteritzar l'època. El període culminant d'aquest llarg procés que va convertir el Raval en un barri de convents el podem situar entre el segle XV i l'acció desamortitzadora de Mendizábal el 1837. La seva enumeració seria extensíssima. Sobre la zona en que es va centrar l'estudi poques van ser les transformacions que es van produir durant l'absolutisme il·lustrat i la revolució industrial si exceptuem l'obertura del carrer Joaquim Costa i la interessant urbanització sobre els antics terrenys de l'Convent de l'Carme realitzada el 1875. El centre d'atenció de la ciutat es va traslladar a l'eixample Cerdà i aquesta zona de Raval va quedar com un nucli oblidat, amb una important presència de grans edificis molts d'ells en desús i situats en una trama típicament medieval que dificultava el seu accés peatonal i rodat. Un món ple de possibilitats en ple centre de la ciutat i ignorat per la majoria dels barcelonins. El primer Ajuntament democràtic va començar a interessar-se pel barri i al juliol de 1980 va encarregar un estudi sobre les possibilitats que el Convent dels Àngels, l'Antiga Casa de la Caritat i l'Antiga Casa de la Misericòrdia, poguessin oferir per acollir nous usos que els donessin un renovat sentit i actuessin com locomotores de revitalització de tota aquesta part de la ciutat. El treball havia de proposar també una ordenació dels espais lliures i una proposta d'accessibilitat que se suposava que els nous usos exigirien. L'ambigüitat de l'encàrrec va resultar beneficiosa per al desenvolupament de la feina en el sentit que els objectius del projecte i la pròpia àrea de l'estudi es van anar concretant i evolucionant de mica en mica segons la seva pròpia lògica interna. Al gradual coneixement de factors preestablerts (estat patrimonial de l'Ajuntament i la Diputació, criteris rígids i llavors inamovibles del Pla General Metropolità, relació dels edificis catalogats pel seu interès històric i artístic, consciència dels orígens, creixement i importància històrica del Raval, l'evolució dels seus usos ...) se li van anar superposant primers temptejos sobre les reformes i ampliacions dels edificis importants, les seves possibles noves destinacions, els nous buidats urbans que els havien de donar marc, el reforçament i nova creació de recorreguts de vianants, l'accessibilitat rodada, els nous aparcaments ... i el com representar tot allò. I d'aquesta manera es va anar configurant una zona d'estudi allargada i que centrada en els tres grans conjunts esmentats s'estenia paral·lelament a les Rambles des del Liceu fins al Seminari. Des d'un bon principi el projecte va mirar al barri des de lluny, des de les altures, i ho va entendre com un baix relleu en el qual un escultor amb una delicada eina hagués anat practicant unes subtils incisions en una massa compacta i uniforme. Aquests buidats eren molt variats i els havia allargats, rectes, corbs, rectangulars, quadrats, regulars, irregulars, canviaven d'amplada i de longitud i tots ells constituïen un conjunt extraordinari. El projecte va partir de la convicció de que el protagonista i el valor indiscutible del Raval era la riquesa i varietat d'aquestes extraccions, moltíssim més complexes i riques que les de l'eixample o que les inexistents al suburbi perifèric. Les rambles, carrers, places, jardins tancats, passatges i galeries es relacionaven entre si configurant un teixit variadíssim i complex que el projecte volia entendre, respectar, consolidar i continuar. I aquesta riquesa i varietat de l'espai públic va assolir un altíssim nivell d'obra d'art excepcional gràcies a la col·laboració imprescindible d'una arquitectura sàvia i discreta que tenia com a principal objectiu el definir i qualificar els buits que tenia al voltant, formant amb la ciutat un tot indissoluble . El projecte va començar amb un dibuix en un gran paper vegetal d'1 x 4 m en el qual es va representar la zona escollida i amb especial atenció totes les plantes baixes dels edificis importants. La realització necessàriament lenta del dibuix va facilitar el descobriment gradual de les maneres que van utilitzar els arquitectes del Liceu, de la Virreina, del Teatre Romea... entre molts d'altres, per manipular els models acadèmics establerts i transformar-los en organismes més complexos al servei directe de l'entorn urbà en que estaven situats. Tot el contrari del que van representar l'Institut Antituberculós (1936) i posteriorment el MACBA (1995), concebuts com edificis aïllats aliens a la ciutat i incapaços de generar un espai públic controlat i digne al seu voltant. El que van fer en realitat va ser fer-li mal i que apareguessin per primera vegada al barri un sense nombre de racons, tanques, reixes, mitgeres eternes i visions impúdiques d'interiors d'illa oberts a carrers i places. L'actuació més radical i arriscada del projecte va ser la proposta de creació d'una gran plaça de 130 m de llarg i 52 m d'ample que posava en evidència i relacionava els quatre grans protagonistes de barri: l'antic Convent dels Àngels, l'antiga Casa de la Caritat, el conjunt de la Misericòrdia i la magnífica urbanització de l'Carme. La hi va imaginar com una explosió d'espai i llum a la qual s'accedia a través d'unes carrerons estrets, banyades per la seva característica llum zenital. Un buit sense arbres, amb un paviment dur i que contenia al seu interior el testimoni de dos edificis històrics aïllats: l'Església dels Àngels amb la seva capella annexa i el preciós edifici gòtic de l'Antiga Casa dels Infants Orfes. Tres grans aparcaments connectats entre si per un passatge soterrani convertien tota la zona en una còmoda àrea de vianants. Es van iniciar els primers enderrocs i d'acord amb el que preveu es va edificar el racó sud de la gran plaça. Es van recuperar i van consolidar parts de el vell convent i se li van juxtaposar diverses peces heterogènies que tapaven visualment mitgeres, façanes posteriors, patis de veïns, evitaven racons i obrien nous accessos i nous camins de vianants. La peça més important del conjunt no podia ser més gran del que va acabar sent, en realitat una pantalla de molt poca profunditat que havia d'acollir uns usos que sempre van ser imprecisos i canviants. El projecte va intentar dissimular totes aquestes circumstàncies i no oblidar que la seva missió fonamental era la de contribuir a cenyir el gran espai públic que tenia davant i donar a el mateix temps una primera referència sobre el caràcter monumental que es volia donar a la futura plaça. Alguns canvis en el Pla General Metropolità i una gradual concreció en els continguts dels edificis van permetre el 1987 avançar en la definició d'enderrocs, ampliacions d'edificis i formalització dels espais urbans al voltant de l'antiga Casa de la Caritat. Els canvis van ser fonamentalment dos. D'una banda es va abandonar, per la seva excessiva rigidesa, la idea de l'ampliació de l'edifici a força de continuar la seva estructura de patis abraçats per crugies iguals i estretes i es va proposar conservar només el preciós Pati de les Dones i donar més llibertat a les futures construccions. I d'altra banda el canvi de qualificació dels solars entre la Casa de la Caritat i els habitatges de l'Carrer Tallers va permetre proposar una nova edificació que amagués les seves façanes posteriors i definís un nou espai públic que relacionés la Casa de la Caritat amb un dels costats del conjunt de la Misericòrdia. Van aparèixer així una nova sèrie de places de diferents mides i caràcters abraçades pels grans edificis i sempre relacionades entre si per carrers estrets. Les noves construccions es van imaginar permeables als vianants en planta baixa, seguint els exemples de l'Hospital de la Santa Creu o de la pròpia Casa de la Caritat, exemples magnífics de com grans volums no trenquen l'escala petita del barri i eren capaços de permetre recorreguts alternatius i oferir al seu interior espais tranquils d'un gran confort i amabilitat. Moltes d'aquestes propostes no es van seguir.
Piscina Municipal Llefià

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El solar on s'havia d'aixecar l'equipament era un retall sobrant d'un camp de futbol veí i el barri un mostrari d'heterogènies construccions navegant desorientades en un caos travessat per vies de circulació. El projecte es pot considerar com un exercici de manipulació d'un model acadèmic establert amb la finalitat deposar un mínim d'ordre a un entorn desestructurat. L'edifici va acabar configurant-se en un volum que només s'entén des de la preocupació per la definició dels buits circumdants i de la posada en relleu de l'entrada a la zona esportiva propera.
Casa Salvans

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

La casa Salvans es va construir en un magnífic hort envoltat per un mur de pedra que de vegades aguantava les terres exteriors, altres vegades les pròpies sobre les veïnes i a la zona més alta girava sobre si mateix i es convertia en un aljub. En l'únic punt on coincidien els desnivells exteriors amb el pla horitzontal interior estava situada la porta d'accés que es va conservar en el projecte. Tot el recinte havia quedat envoltat pel creixement gradual de la vila i el nou edifici volia contribuir a donar continuïtat als plans de façana de les cases entre mitgeres veïnes i que definien amb tanta precisió el buit dels carrers. Incomprensiblement les ordenances obligaven a aixecar un edifici aïllat i el projecte va pretendre superar aquesta contradicció.
Intervencions al Mercat de la Boqueria

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Entre els anys 1836 i 1840 es van iniciar, en l'extens solar que ocupava des de 1593 el Convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep i a la zona més propera a les Rambles, les obres de construcció d'una plaça monumental projectada per Francesc Daniel Molina que va dibuixar una arquitectura harmoniosa i ordenada a la qual se superposava una estricta columnata jònica que suportava una terrassa correguda de generoses dimensions. En aquesta plaça tan digna i inacabada es va instal·lar el Mercat de la Boqueria, un dels mercats temporals més populars de Barcelona i que va acabar cobrint-per raons pràctiques amb un cobert metàl·lic permanent, enganxat de mala manera als edificis circumdants impedint la percepció de la seva magnífica arquitectura. D'altra banda entre el mercat i l'Antic Hospital de la Santa Creu es trobava l'anomenada plaça de la Gardunya, que en realitat era un descampat provocat pels bombardejos soferts durant la guerra civil i que es feia servir com a zona provisional de càrrega i descàrrega. L'any 2006 l'Ajuntament va mostrar voluntat per iniciar una operació de reforma i millora del mercat i del seu entorn. El projecte va anar orientant-se cap a la formació de tres peces: la placeta del Dr. Fleming donant al carrer del Carme, la placeta del Canonge Colom donant al carrer de l'Hospital i la gran plaça formada pels esmentats buits de la Gardunya i Sant Josep . Uns habitatges concebuts a la manera dels plantejats per Francesc Daniel Molina per una banda i la nova seu de l'Escola Massana de l'altra eren les noves construccions que es proposaven per definir-les. Resolts subterràniament els problemes de càrrega i descàrrega, el gran protagonista de la proposta era aquest enorme buit, de 166 mx 84 m, pràcticament tres vegades la mida de la Plaça Reial i ocupat en part pel 'tinglado' metàl·lic del mercat del què el projecte va voler subratllar la seva temporalitat, el seu caràcter cal·ligràfic, el seu caràcter de cobert, el seu caràcter secundari amb relació a l'ordre superior de l'arquitectura circumdant. Seguint una de les primeres intencions apuntades en el projecte 'Del Liceu al Seminari', es va separar tot el que es va poder de l'arquitectura circumdant i es va insistir moltíssim en que el mercat de la Boqueria era un 'tinglado' i no un edifici tancat, un d'aquests coberts lleugers, alts de sostre per facilitar la ventilació natural, sense façanes tancades i amb persianes verticals per protegir-lo de el sol i de la pluja. No volia perdre el caràcter de mercat mediterrani que representava la Boqueria a tot el món i que l'emparentava tan directament amb Palerm i Istanbul. Es van substituir les tradicionals proteccions verticals per cristalls horitzontals matisats penjats de la coberta, incrementant així la il·luminació natural del mercat i millorant la percepció de la columnata perimetral des de qualsevol punt del seu interior. La reducció de llocs de venda que aquestes operacions portaven implícites es va compensar amb la proposta d'una ampliació cap a la zona de l'Hospital, tractada com una prolongació de l'antic amb la intenció afegida d'equilibrar la concurridísima entrada des de Les Rambles. Per no debilitar la concepció de cobert tractat a la manera d'un agradable bosc espès, protector, exempt i isomorf al què es podia accedir per qualsevol punt del seu perímetre, es va construir l'imprescindible edifici de serveis el més petit en planta possible i en el punt que seria, després de l'ampliació, el centre geomètric del 'tinglado'.
Geriàtric Municipal 'Centre Fòrum'

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Al solar de 13.818 m2 estava previst construir un gran edifici d'oficines de 34.538 m2 i un geriàtric municipal de 12.000 m2. El lloc rebia les influències de les traces de l'Fòrum, de la quadrícula de Cerdà, de la Diagonal i de l'antiga carretera de sortida a França, i les edificacions que l'envoltaven tenien altures i caràcters molt diferents. El projecte va voler entrellaçar i donar continuïtat a totes aquestes diversitats. La resposta va ser un volum fragmentat de planta trencada que buscava de tant en tant aquelles arestes verticals que asseguressin la continuïtat visual dels carrers perimetrals i conformés una plaça interior que recollís els carrerons del nou barri d'habitatges de baixa alçada que s'havia de construir al solar veí. També en alçada estava atent al que succeïa al voltant i oscil·lava des dels 100m a la zona més pròxima a l'esplanada del Fòrum fins als 15m quan s'apropava als habitatges veïns. El projecte se sentia proper a una certa tradició exemplar d'altres torres barcelonines que renunciaven a ser exemptes per emergir en canvi d'una massa edificada respectuosa amb les altures i les alineacions de la ciutat propera, sempre amb el propòsit de garantir la seva continuïtat i evitar que el recorregut de vianants quedés interromput per incòmodes buits descontrolats. L'edifici alt tenia una façana formada per una fulla interior vidriada i per una altra exterior metàl·lica que feia de protector solar. No sempre aquestes dues pells eren paral·leles i properes, l'exterior estava atenta a la lògica urbana i la interior a la de l'edifici mateix.
Seu de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes a Les Roquetes

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

L'Ajuntament de la ciutat va promoure una operació ambiciosa de revitalització del barri de Roquetes mitjançant la construcció d'unes noves oficines municipals i d'uns habitatges protegits. Amb aquest material volia revitalitzar l'activitat a la zona i donar continuïtat a dos teixits urbans diferents i confrontants, un en pendent i autoconstruït durant els anys seixanta, i un altre en pla i format per un eixample més recent i amb un altre tipus de promoció immobiliària que li donava una escala diferent. El projecte va apostar per la creació d'una plaça generosa que va quedar definida per una edificació contínua que l'abraçava i que contenia tot el programa requerit. Situada sobre un terreny amb molta pendent va buscar l'horitzontalitat, va aconseguir evitar les rampes d'accés a l'aparcament subterrani que sempre trenquen el pla generant zones indefinides i tenebroses i es van plantar el màxim nombre de plàtans possibles. L'edifici de l'Ajuntament va estar molt atent a les nombroses virtuts que tenien les autoconstrucció cions veïnes, especialment a la seva extraordinària riquesa en les transicions entre exterior i interior basades normalment en seqüències en què abundaven patis, terrasses, pèrgoles, arbres o plantes. Tot això va influir en diferents temes i especialment en la manera d'entrar, que es va plantejar a través d'un pati mig amagat, protegit per un gran arbre i tractat com un generós vestíbul des del qual es podia accedir a qualsevol dependència interior. El seu aspecte general, des dels seus gestos en planta perquè fos vist des de dos carrers principals que penetraven en els teixits adjacents fins al tractament de la seva volumetria trossejada en unes zones o tractada amb més èmfasi en unes altres, va néixer de la voluntat de donar la màxima continuïtat als dos teixits i de presidir i donar sentit a la plaça.
Reforma de la Sala d'Actes i Polivalent de l'ITEC

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El tema va consistir en adequar una antiga fàbrica com a espai polivalent i sala de reunions de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC). El local venia definit per una successió ordenada d'onze pòrtics de formigó armat, format cadascun d'ells per quatre pilars que definien tres naus que recorrien tota la seva longitud, des del carrer fins al centre del pati interior d'illa. La intervenció es va plantejar com un joc de mínims, sense camuflatges d'allò existent i aprofitant i subratllant tot el que es va considerar positiu, que era gairebé tot. La decisió més important va ser la de crear un pati en el qual unes lames orientables, que permetien un control a voluntat del sol i de la llum, van substituir part de l'antiga coberta. Uns miralls verticals de gran format van cobrir una de les seves cantonades, provocant un efecte de artifici que quadriplicava visualment l'espai. Per facilitar la versatilitat de la zona destinada a usos polivalents es van fer dos estintolaments als pilars que més molestaven. Les cadires i tarimes mòbils es podien ordenar fàcilment en diverses distribucions seguint les marques de diferents colors pintades sobre el terra de fusta. Aquesta superposició de grafismes recordava la dels camps de joc en que es practiquen alternativament diversos esports.
Habitatges Diagonal Mar

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El planejament responia a un model de ciutat radicalment diferent al d'una ciutat mediterrània i el projecte no va trobar cap escletxa per on canviar els seus propòsits. El pla havia fixat una edificabilitat de 32 940 m2 a repartir entre tres edificis perfectament definits en les seves ocupacions màximes, en les seves altures obligatòries i en la seva posició en planta. El projecte es va concentrar en optimitzar l'habitabilitat en aquell marc tan rígid i intocable. En les dues torres es va aprofitar la màxima ocupació permesa perquè facilitava l'organització de diferents mides i distribucions dels habitatges i es va renunciar clarament a l'obsessió compositiva per l'esveltesa com si d'un valor indiscutible es tractés. Les dues van arribar a l'alçada màxima obligatòria i l'excés d'edificabilitat que hagués resultat si totes les plantes haguessin estat iguals a les baixes es va reduir i va ajustar mitjançant unes extraccions a l'volum general. Unes extraccions que anaven augmentant a mesura que guanyaven alçada i que es van realitzar en zones que donaven a nord, en zones sense vistes al mar o bé en les arestes més pròximes entre els edificis. A les torres i en cada nucli d'escales i ascensors es van definir una sèrie de bandes que els embolcallaven totalment a la torre gran i només en tres de les seves cares a la petita. D'aquestes bandes la més propera era el passadís d'accés als habitatges. La següent, de 50 cm de gruix, l'ocupaven pilars i instal·lacions. A la banda més ampla de 8 m de gruix es van distribuir els habitatges sense cap element vertical fix i amb una total llibertat per decidir mides i distribucions. El seguia una altra de 50 cm ocupada una altra vegada per instal·lacions, pilars i els tancaments envidrats de sòl a sostre que la separaven de les terrasses corregudes de 3m de voladís. Per les seves dimensions i per la protecció del sol, del vent, del buit i de les mirades alienes que li proporcionaven unes persianes corredisses de lames orientables d'alumini, es van convertir en una estada més de l'habitatge, en un nou element de comunicació entre totes les seves peces, en un generós espai intermedi entre interior i exterior de tanta tradició mediterrània. I tot això gràcies a unes ordenances sensates que no penalitzaven les terrasses amb pèrdues d'edificabilitat. En aquelles cares que van sorgir de les extraccions practicades al volum general i en les que no podien construir-se terrasses, es van utilitzar però els mateixos elements compositius que a la resta de les façanes. Voladissos, baranes i persianes estaven també allí presents encara que amb altres mesures i relacions per tal que l'edifici no tingués un davant i un darrere. Les façanes de l'edifici baix es van tractar amb els mateixos recursos que les de les torres, buscant que els tres edificis al superposar-se es confonguessin i es percebessin com una massa única, informe i canviant.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

Reforma de la Sala d'Actes i Polivalent de l'ITEC
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Seu de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes a Les Roquetes
Habitatges Les Roquetes

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Els habitatges que completaven el perímetre van afrontar com donar ús a les cobertes, normalment grans superfícies inútils que acaben en el més absolut abandonament. Es van redactar unes ordenances que sense incrementar l'edificabilitat fixada augmentaven en una planta l'altura permesa, de manera que es van poder organitzar uns volums en els quals cada planta era més petita que la inferior, donant lloc a l'aparició d'unes generoses terrasses descobertes a la majoria dels habitatges. Aquella coberta perduda es va fragmentar a diferents nivells i es va convertir en una sèrie d'espais útils i generosos al no comptar com a superfície construïda. I des d'un punt de vista formal l'escala resultant dels nous edificis casar millor amb la dels edificis veïns. Els sistemes constructius, materials, colors, sòcols, fusteries, baranes ... van ser els mateixos tant en els habitatges protegits com a l'edifici de l'Ajuntament. Només la volumetria i els buits que donaven resposta als grans espais interiors distingien la casa de tots de les cases de cadascú.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Habitatges Diagonal Mar
Fundació Alícia

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Jordi Julián Gené, Ignacio Paricio i Ansuategui

El nou edifici es va situar prop de el Monestir de Sant Benet de Bages. El riu Llobregat abraçava allà, amb un gest brusc, uns magnífics camps de cereals i vinyes que van acollir l'imponent monestir romànic i després la fàbrica tèxtil Carbó. Dos monuments del passat que testimoniaven amb gran claredat i força expressiva dos moments brillants de país. El nou edifici no va voler erigir-se com un element que desdibuixés els anteriors ni els tragués protagonisme i va buscar allunyar-se de les seves concepcions arquitectòniques, constructives i geomètriques. Ja en els dibuixos inicials van aparèixer uns traços que no feien referència a tipus edificatoris coneguts, sinó més aviat insinuaven formes mal·leables, pastoses, de geometries amorfes que suggerien adaptació i camuflatge. D'aquesta manera el nou organisme va anar respectant amb facilitat antigues parets, tanques, camins, escales, plantacions ... i adaptant-se als canvis constants d'un programa inconcret que el va obligar a anar canviant de mida, ocupació i altura, arribant fins i tot a abraçar la veïna casa dels antics propietaris en una demostració permanent de la seva gran docilitat i flexibilitat. Un sòl tècnic, un cel ras generós i una planta lliure van reforçar la voluntat que pogués acollir l'imprevisible. L'edifici va pretendre que des de l'interior es visqués l'experiència d'estar en un lloc envoltat per la natura, d'estar dins d'ella, de poder veure els arbres, els ocells i la pluja des de molt a prop. Per aquest motiu el pla vertical que separava interior i exterior es va plantejar totalment vidrat. Una superfície que segons les intensitats de les llums era transparent o reflectant, de manera que de vegades el volum edificat desapareixia i en d'altres s'integrava totalment amb l'entorn en reflectir l'exterior com si d'un mirall es tractés. El control del sol, de la llum i de la intimitat es va aconseguir mitjançant una façana complexa d'un gruix variable que oscil·lava de zero a la zona d'entrada a 13m la zona més ampla. Era una banda definida pel pla vertical de vidre que tancava l'edifici per una banda i per una paret de pràcticament la mateixa altura per l'altre. Aquesta paret va aprofitar trossos d'antics murs de pedra que es van perllongar amb nous murs de formigó i en algunes zones se li van obrir grans finestrals que permetien vistes controlades cap al paisatge. Entre aquests dos plans verticals es van instal·lar umbracles horitzontals situats al mateix nivell que el cel-ras interior i es van plantar arbres per garantir la protecció solar i la qualitat de la llum. Aquesta façana gruixuda i d'amplada variable resolia amb facilitat el compromís entre la forma interior que l'edifici necessitava i la forma exterior que el lloc reclamava, i creava a més un espai intermedi tranquil i enjardinat que perllongava visualment l'espai interior i formava amb ell una unitat indissociable. Uns generosos lluernaris verticals orientats a nord equilibraven la llum en les zones de la planta més allunyades de l'perímetre.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Habitatges Les Roquetes
Casa Simon

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Jordi Julián Gené, Ignacio Paricio i Ansuategui

L'habitatge estava situat en una urbanització dels anys quaranta de segle passat i envoltada per una atmosfera general d'una qualitat poc freqüent, però amb els mateixos problemes d'arrencada que van haver de fer front la casa Penina, la casa Almirall o la casa Rognoni. A diferència del plantejat en aquells casos en què es van ignorar les obligades bandes perimetrals per cedir-les a allò públic o se'ls van adjudicar usos secundaris, aquí l'habitatge es va apoderar decididament d'elles, integrant-les a l'edificació, qualificant-los i concedint-los un paper protagonista en el resultat final de l'obra. Una tanca de fusta, de la màxima opacitat i alçada permeses per les ordenances va resseguir tot el perímetre de l'solar i també va perllongar a l'exterior les divisions de la casa. Així es van transformar aquelles bandes absurdes en una sèrie de patis, cada un d'ells associat a una dependència interior, i perquè la mútua integració fos la més completa possible es va decidir que les façanes fossin absolutament de vidre. Tots els vidres disposaven d'una cortineta i una cortina opaca enrotllables per controlar la llum a voluntat i unes generoses pèrgoles horitzontals a base de lames mòbils van garantir la protecció solar en aquelles orientacions en que era necessària. Uns lluernaris verticals a nord il·luminaven les dependències interiors. L'edificació tenia una forma prismàtica de 32,4x8m en planta i 3,5m en alçada. La llosa de la coberta es recolzava, com en el projecte contemporani de la Fundació Alícia, sobre uns perfils metàl·lics de 7x7cm col·locats en el seu perímetre cada 1,2m. Una caixa adossada de formigó a l'entrada es va encarregar d'absorbir els esforços horitzontals. Un soterrani de la mateixa mida de la casa i un generós fals sostre resolien les instal·lacions. D'aquesta manera es va aconseguir una planta totalment lliure, fàcilment modificable, en un intent de que fins i tot tractant-se d'un edifici unifamiliar, la proposta no fos una resposta tancada a un programa determinat sinó que donés totes les facilitats per acollir inimaginables activitats en el futur. Totes les divisòries interiors a l'arribar a façana disposaven d'una porta, de manera que en moments determinats tota la casa podia usar-se com un espai únic que es percebia llavors com un biombo lleuger de fusta situat dins d'un prisma de vidre al que no tocava.
Showroom i Oficines Simon Lighting

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Fundació Alícia
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Casa Simon
Premio Década

Guardonat / Premiat

Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

Arxiu (114)

Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva interior de la biblioteca a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva interior del vestíbul a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva exterior dels Habitatges Diagonal Mar.
Dibuix

Esbós de la galeria exterior dels Habitatges Diagonal Mar.
Dibuix

Esbós de perspectiva de la galeria exterior dels Habitatges Diagonal Mar.
Dibuix

Perspectiva mobiliari galeria exterior dels Habitatges Diagonal Mar.
Dibuix

Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Material Gràfic

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

9:52

Clotet, una arquitectura generosa
3:44

Tusquets diu Clotet

Bibliografia (61)

Llibre

Lluís Clotet : Premio Nacional de Arquitectura 2010 / [coordinación editorial: Ricardo Sánchez Lampreave ; dirección de la obra: Miquel Mariné].

[Madrid] : Ministerio de Fomento, Secretaría General Técnica, Servicio de Publicaciones, DL 2015.
Llibre

Conversa al voltant del llibre "Pere Riera, arquitectura dispersa" / Toni Gironès, Lluís Clotet, Jaume Sisa.

Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya : Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, 2008.
Llibre

Recomanacions als futurs arquitectes / [Alfons Soldevila, ed. ; Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Josep Martorell, Enric Sòria, Federico Correa, Albert Viaplana].

Barcelona : Edicions UPC : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2007.
Llibre

25 años del banco Catalano = 25th anniversary of the Catalano bench.

Barcelona : BD Ediciones de Diseño, DL 1999.
Enregistrament Audiovisual

Federico Correa, Alfonso Milà [Enregistrament de vídeo] / presentació: Lluís Clotet ; produccióexecutiva: Junta Directiva, Demarcació de Barcelona, Col.legi d'Arquitectes de Catalunya ; producció: Demarcació de Barcelona CO.A.C. ; realització: Varna Visual.

Barcelona : COAC, 1985.
Llibre

Clotet/Tusquets / por Claudia M.A. Mann ; introducción, Alessandro Mendini.

Barcelona : Gili, 1983.
Llibre

L'Illa del Palau : projecte d'adaptació del Palau de la Música Catalana / [arquitectes directors: Oscar Tusquets i Lluís Clotet, Studio Per].

Barcelona : [s.n.], 1982.
Llibre

Buzones A Sardinel mod. pat. : casilleros domiciliarios de correspondencia : design Clotet-Tusquets, Studio Per.

[Barcelona] : BD Ediciones de Diseño, 1975.
Article de Revista

Clotet, Paricio & Assoc., S.A.

Documentos de Arquitectura N. 13 ( Oct. 1990)
Article de Revista

Tienda de objetos de alta fidelidad en Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 71 (1r. trim. 1969), p. 12-14
Article de Revista

Boqueria : la gran restauració.

Barcelona : Metropolis Mediterránia N. 51 (Abr.-Juny 2000), p. 33-48
Article de Revista

Dos casas modernas / por Lluis Domènech.

Arquitecturas Bis N. 27 (Marzo-Abr. 1979), p. 16-24
Article de Revista

Concurso de anteproyectos para la ampliación de la sede social en Barcelona del C.O.C.A.C.B.

Arquitecturas Bis N. 17-18 (Jul.-Sept. 1977), p. 1-27
Article de Revista

Belvedere Giorgina, casita unifamiliar.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 98 (sept.-oct. 1973), p. 26-29
Article de Revista

Viviendas en Hospitalet de Llobregat, Barcelona.

Hogar y arquitectura Nº 78 (sept.-oct. 1968)
Article de Revista

La introducción de la calidad de diseño en el planeamiento urbano : el caso de la hipótesis de formalización del sector sur de Santa María de Gallecs / Lluís Clotet, Xavier Sust, Òscar Tusquets.

CEUMT 0556-5766 Nº 15 (junio 1979)
Article de Revista

Agencia de viajes.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 97 (jul.-agosto 1973), p. 16
Article de Revista

Reforma de oficinas : Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 73 (3o trim. 1969), p. 60
Article de Revista

Casa Simón, Sant Cugat del Vallès : Ll. Clotet.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 148 (nov. 1981), p. 48-50
Article de Revista

Del Liceo al seminario : ordenación volumétrica de los espacios libres, equipamentos, residencia y edificios históricos de un sector del barrio del Raval en Barcelona.

Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid Año LXII, n. 232 (Set.-Oct. 1981), p. 26-35
Article de Revista

Palau de la música catalana = Music palace : Barcelona (1981/1989).

Croquis Año VIII, n. 42 (Ene.-Mar. 1990), p. 80-107
Article de Revista

Lámpara Cástor : Lluís Clotet.

Diseño Interior N. 27 (Jul.-Ago. 1993), p. 8-13
Article de Revista

Design Carrito Versátil Mod. Pat. (en exclusiva mundial para B.D.) : Ll. Clotet Ballús, O. Tusquets Guillén, Studio PER.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 124 (1977), p. 34
Article de Revista

A Barcelone pour une architecture de l'évocation / Lluis Clotet.

Architecture d'aujourd'hui N. 149 (Avr.-Mai 1970), p. 102-105.
Article de Revista

Casa Penina, Cardedeu, Barcelona.

Hogar y arquitectura Nº 89 (agosto 1970)
Article de Revista

Casa Regas : Mas Catalanet, Llofriu (Gerona), 1970-71.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 90 (jul.-agosto 1972), p. 62-67
Article de Revista

Edificio para viviendas : L. Clotet Ballús, O. Tusquets Guillén.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 84 (sept.-oct. 1971), p. 49
Article de Revista

Studio PER : Lluís Clotet, Oscar Tusquets, Pep Bonet, Cristian Cirici.

Croquis N. 23 (Ene. 1986)
Article de Revista

Adición sobre una planta baja, casa Gil Sala : L. Clotet Ballús, O. Tusquets Guillén.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 91-92 (sept.-oct. 1972), p. 36
Article de Revista

Campana-campanae : campana extractora de vahos en cocina : L. Clotet Ballús, Studio PER.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 103 (jul.-agosto 1974), p. 57
Article de Revista

Manzana Puig i Cadafalch : Ll. Clotet Ballús, Studio PER.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 109 (jul. 1975), p. 39
Article de Revista

Buzones a Sardinel Mod. Pat. : casilleros domiciliarios de correspondencia.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 118 (nov. 1976), p. 38
Article de Revista

Banco de España a Gerona.

Croquis Año X, n. 46 (Gen. 1991), p. 110-131
Article de Revista

Habitatges Illa de llum (Diagonal Mar).

Informació i Debat (Març 2005), p. 62-63
Article de Revista

Restaurant la Balsa.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 148 (nov. 1981), p. 42-47
Article de Revista

Escolas = escuelas.

Arquitectura Iberica N. 6 (Jan.-Fev. 2005) 1645-9415
Article de Revista

Ayuntamiento, S. Pere de Ribes (Barcelona): Clotet & Paricio.

A V Monografías = Monographs N. 111-112 ( 2005) 0213-487X
Article de Revista

Dues hores amb Lluís Nadal i la seva arquitectura / per Lluís Clotet.

Quaderns d'arquitectura i urbanisme Núm. 146(maig-juny 1981), p. 1-5
Article de Revista

Entrevista a Lluís Clotet.

Quaderns d'arquitectura i urbanisme N. 260 (primavera 2010) 0211-9595
Article de Revista

Obras de Clotet y Tusquets.

Hogar y Arquitectura N. 95 (jul.-agosto 1971)
Article de Revista

Banco de España en Girona.

On diseño No 115 (1990) p. 104-113
Article de Revista

Projecte passeig marítim de Vilanova i la Geltrú : primer premi del concurs restringit.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme Núm. 147 (oct. 1981), p. 64-67
Article de Revista

Santa Maria della Pace : el arreglo frente al modelo / por Lluís Clotet.

Arquitecturas bis No 2 (jul. 1974), p. 22-23
Article de Revista

Ampliación, remodelación y restauración del Palau de la Música Catalana : Tusquets, Díaz & Associats, arquitectos.

On : Diseño N. 116 (1990) p. 104-117
Article de Revista

Nueva sede del FAD en Barcelona.

Diseño Interior N. 109 (Jul.-Ago. 2001), p. 136-141
Article de Revista

Vivienda unifamiliar en Prats de Lluçanés, Barcelona : Lluís Clotet e Ignacio Paricio, arquitectos.

On diseño No 228 (2001), p. 334-347
Article de Revista

Casa Penina. Cardedeu (Barcelona).

Cuadernos de Arquitectura N. 75 (1er. trim. 1970), p. 17-24
Article de Revista

80 viviendas sociales en Avda. José Antonio, esquina C/. S. Juan de Malta. Instituto Nacional de Vivienda.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 131 (1977-78), p. 44-45
Article de Revista

Casa Rognoni, 1976-1977 : Ll. Clotet Ballús. Studio PER, Arquitectos.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 136 (1979), p. 42
Article de Revista

Casa Verdura, Sant Cugat del Vallès : Ll. Clotet.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 148 (nov. 1981), p. 51-53
Article de Revista

Banco de España a Girona.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 161 (abr.-juny 1984), p. 48-65
Article de Revista

Sobre la comestibilitat de l'art / Xavier Serra de Rivera.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 161 (abr.-juny 1984), p. 46-47
Article de Revista

Reforma i ampliació de la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 156 (gen.-febr.-març 1983), p. 89-91
Article de Revista

Edificio de apartamentos : L. Clotet Ballús, O. Tusquets Guillén.

Cuadernos de Arquitectura N. 78/1 (1970), p. 63
Article de Revista

Reflexiones sobre "equívocos progresistas en la arquitectura moderna" del libro Oriol Bohigas "Contra una arquitectura adjetivada" / Lluís Clotet.

Cuadernos de Arquitectura N. 75 (1er. trim. 1970), p. 68-69
Article de Revista

Espai, detalls i vida : Clotet / text: Joaquim Coca.

Informació i Debat (Gen. 2004), p. 50-51
Article de Revista

Vivienda unifamiliar en Llofriu.

Mobelart N. 11 (Set. 1973), p. 39-41
Article de Revista

Casa Rognoni, Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Spain, 1976-77 : Studio PER, Lluis Clotet, Oscar Tusquets.

A+U : architecture and urbanism N. 120, 09/80 (Sep. 1980), p. 49-52
Article de Revista

Arquitectura terminal : la plaza de la estación de Sants.

Arquitecturas bis No 45 (dic. 1983), p. 2-15
Article de Revista

Concurso de reforma y ampliación de la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona / por Federico Correa.

Arquitecturas Bis N. 34 (Mayo-Dic. 1980), p. 1-19
Article de Revista

Actualidad de la arquitectura catalana / por Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis N. 13-14 (Mayo- Jul. 1976), p. 2-26

Sobre el projecte

Qui som

Directors:

Comissió Documental:

Col·laboradors Externs:

Amb el suport de:

Entitats Col·laboradores:

Disseny i Programació:

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Axonometria dels Habitatges Les Roquetes

Secció del Banc d'Espanya.

Perspectiva exterior dels Habitatges Vila Olímpica

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Perspectiva interior de la biblioteca a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

Perspectiva interior del vestíbul a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva exterior dels Habitatges Diagonal Mar.

Esbós de la galeria exterior dels Habitatges Diagonal Mar.

Esbós de perspectiva de la galeria exterior dels Habitatges Diagonal Mar.

Perspectiva mobiliari galeria exterior dels Habitatges Diagonal Mar.

Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Planta general del Restaurant La Balsa.

Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

Secció de detall del Restaurant La Balsa.

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.