Lluís Clotet i Ballús

Memoria

Lluís Clotet (Barcelona, 1941). Obté el títol d'arquitecte el 1965 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En aquesta escola ha estat professor de Dibuix des del 1977 fins el 1984, professor visitant a l'Aula PFC i professor de Projectes I i II del 1997 al 2000. El 1964 funda Studio PER amb els arquitectes Pep Bonet, Cristian Cirici i Oscar Tusquets. Amb aquest últim col·labora en múltiples projectes fins el 1983. El 1984 s'associa amb Ignacio Paricio fins el 2008. És també soci fundador de la firma BD Edicions de Disseny. Les seves obres han estat distingides amb diversos premis: Lleó d'Or al millor llibre il·lustrat a la XII Mostra Internacional de Venècia (1965); Premi FAD d'Interiorisme a la millor intervenció dels anys 1965, 1972 i 2005; Premi FAD d'Arquitectura al millor edifici dels anys 1978, 1979, 1988 i 1989; Premi Nacional de Restauració de 1980; Delta d'Or al millor disseny industrial dels anys 1974, 1979 i 1980; Premi Construmat a l'obra millor construïda dels anys 1991, 1999 i 2007; Premi Nacional d'Arquitectura, Generalitat de Catalunya, de l'any 1999; Premi Dècada 2009; Premi Nacional d'Arquitectura, Ministeri de Foment, de l'any 2010.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

1964
1965
1965
1966 - 1970
1968 - 1969
1968 - 1969
1968 - 1970
1969 - 1970
1970 - 1975
1970 - 1972
1970 - 1972
1970
1970 - 1971
1970 - 1971
1971
1971
1972 - 1980
1975
1976 - 1978
1976 - 1979
1977 - 1978
1978 - 1979
1978 - 1979
1981 - 1989
1982 - 1993
1984 - 1992
1987 - 1988
1988
1989 - 1992
1989 - 1991
1989
1990 - 1993
1996 - 1998
2000 - 2001
2001 - 2004
2001 - 2005
2002 - 2004
2004 - 2006
2004
2005
2005
2006 - 2007
2006 - 2008
2006
2008
2008
2009
2010

Bar y Salas anexas del Colegio Mayor Sant Raimon de Penyafort y Nostra Senyora de Montserrat

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Tienda Sonor

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El local constava de planta baixa i soterrani i formava part d'un edifici amb un gran desordre en l'estructura i en les instal·lacions. El projecte, incapaç de treure partit a aquell paisatge descuidat, va proposar la creació d'un nou espai interior definit per una nova envoltant que l'abraçava i que discorria totalment independent de l'accidentat perímetre del local. El primer dibuix de tempteig consistia en una primera superposició d'una trama triangular sobre unes geometries casuals i en com canviava d'escala per adaptar-se a conveniència al que es volia amagar o envoltar. Un dibuix que expressava la recerca d'una estratègia que pretenia ser general per aquell tipus de situacions. La trama va acabar sent ortogonal i es va aplicar tant a les parets com a sostres i terres. Des del carrer, l'envoltant construïda es veia per l'exterior sortint entre els pilars de l'edifici sense tocar-los. La seva aparició posava de manifest tota l'estratègia de l'operació, com si interessés tant fer jocs de mans com explicar-ne el truc.
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

Tienda Sonor

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Casa Fullà

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

L'especial relació entre els límits del solar i les alineacions que definien el pati interior d'illa provocava inevitablement l'aparició d'una enorme mitgera presidint el pati. Amb la intenció de suavitzar la seva presència es va tractar tot l'edifici amb el mateix material i els mateixos recursos constructius que els usats en les mitgeres tradicionals de Barcelona. La pretensió, sens dubte optimista, era que els veïns que vivien en els habitatges que s'obrien a l'pati no percebessin que l'edifici els donava l'esquena, sinó que els mostrés una façana el més semblant a les que donaven al carrer. En el projecte es noten moltes preocupacions alhora: resoldre l'accés als habitatges mitjançant un únic i generós espai que es va procurar lloc de trobada entre els veïns; barrejar el màxim nombre de tipus i mides d'habitatges per afavorir la diversitat dels ocupants; explorar les possibilitats dels àtics quan no es consideren simples afegits a un edifici projectat sense ells; donar privacitat i disminuir la superfície exagerada de les seves terrasses corregudes mitjançant unes claraboies que donaven llum zenital als pisos inferiors; cuines i banys radicalment interiors amb extraccions forçades... Molts temes per metre quadrat.
'ÒRIM, otro' Exposición de Joan Miró y Mural en el Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Era finals del 1968 quan els arquitectes socis de Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Oscar Tusquets), que acabàvem de fer vint-i-set anys, vam rebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’encàrrec de fer el guió i el muntatge a la seu col·legial d’una contraexposició —que vam titular Orim, otro (Miró escrit de dreta a esquerra)— de l’exposició antològica organitzada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu. Malgrat les dificultats que la dictadura del general Franco representava per a l’obertura a l’estranger, ens sentíem molt pròxims als fets del maig del 68 a París. Barcelona era, aleshores, una ciutat més cosmopolita que ara, que no deixa de ser una ciutat a la qual l’èxit turístic li va diluint la personalitat. I guardem un record inesborrable d’aquells mesos en què vam estar treballant en el projecte, assessorats per Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats i Antoni Tàpies, i sobretot del contacte amb Joan Miró. En el transcurs d’un sopar al Reno, vam exposar a Joan Miró el nostre guió, li vam demanar una intervenció personal sobre els vidres que envolten la planta baixa del Col·legi i vam fixar una data per visitar el seu estudi de Mallorca i escollir algunes pintures originals que haurien de formar part de l’exposició. A l’estudi de Miró hi vam anar l’Oscar Tusquets i jo mateix. La seva casa era bastant kitsch. Una peixera situada sobre una mena de parterre interior era l’element arquitectònic que més recordo de la sala d’estar on vam esperar que baixés del seu dormitori. Se’n va excusar dient que aquell era el terreny de la seva esposa Pilar, que tenia un germà arquitecte que els havia obsequiat amb el projecte. De seguida ens va conduir cap al seu estudi, un edifici de gran qualitat arquitectònica i molt viscut per Miró, ple d’obra seva en curs d’execució, retalls de revistes i de diaris i diversos objectes d’art primitiu africà. Ens van impressionar molt les pintures en què estava treballant. El nostre guió plantejava dividir l’exposició en dos espais ben diferenciats, separats per l’escala que duu a l’anomenada Sala Picasso i que proposàvem tancar lateralment i per sobre com si fos un túnel en fort pendent. L’espai inferior estaria dedicat al Miró d’abans de la Guerra Civil; l’espai de sobre, al Miró de després de la guerra. El túnel-escala entre els dos espais significaria l’època fosca de la guerra, i s’hi projectaria una pel·lícula que vam encarregar a Pere Portabella. Vam dissenyar els diferents racons i vitrines per posar-hi els quadres i objectes de l’exposició, amb els materials propis dels encofrats que ens va proporcionar desinteressadament l’empresa constructora que més apreciàvem en aquells temps, i que malauradament ha desaparegut del mercat: Famadas, SA. Pel que fa al contingut, malgrat que Miró, Prats i Tàpies ens van oferir obres originals de les seves col·leccions particulars, només vam utilitzar les obres que tenien més possibilitats didàctiques i una actitud més contestatària. Les grans obres no ens interessaven, ja es podien veure a la gran exposició de l’Hospital de la Santa Creu. Una gran part de la nostra exposició consistia en una selecció de fotografies ampliades de fragments de quadres en què era present tota la simbologia de Miró, com ara el sexe femení representat per uns peluts llavis genitals o bé capellans passant per l’anella, tal com es pot veure en els gravats de la sèrie Barcelona. Però en el nostre guió hi figurava, també, demanar a Joan Miró que fes alguna intervenció en els vidres que envolten la planta baixa de la seu del Col·legi d’Arquitectes, a la plaça Nova. Nosaltres imaginàvem que, en el millor dels casos, hi pintaria la seva signatura, però la seva resposta entusiasta va ser pintar-hi un mural en quatre colors i negre. A cadascun dels guionistes ens va assignar un color i ell es va reservar el negre, aplicat a escombra, per corregir el que nosaltres havíem de pintar moments abans. Era, en grans dimensions, la mateixa actitud que va portar Miró, en la darrera etapa de la seva vida com a artista, a pintar sobre quadres anònims que comprava en exposicions provincianes.
Casa Penina

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

A la majoria de les anomenades ciutats jardí, d'aquella idea romàntica de viure en un gran palau aïllat de la resta de l'món i envoltat per una naturalesa meravellosa només ha quedat la seva ridícula caricatura: petites construccions cenyides per estretes franges d'uns pocs metres d'amplada i separades del carrer i dels veïns per unes tanques obligatòriament baixes i calades que no ofereixen cap tipus de privacitat. En el cas que ens ocupa el solar era petit, de forma triangular, un retall sense sentit nascut d'una desafortunada divisió parcel·lària. La casa romana, la casa àrab, recolzades en els límits de la propietat, tancades a l'exterior excepte en el vestíbul d'entrada i obertes a un o diversos patis interiors, íntims i silenciosos, eren uns intel·ligents tipus edificatoris compactes, econòmics i que definien a més uns espais públics precisos i qualificats. Però tota la normativa impedeix aquest model comprovat i admirat. La proposta d'aquesta casa va néixer de la lluita entre aquests contraris, va néixer d'intentar crear un organisme confortable tot i haver de regir-se per unes regles que obligaven a un model d'ocupació del territori tan irracional. La planta va acabar adoptant una forma filamentosa, una successió d'espais relacionats per un llarg passadís que provocava una desproporcionada façana en relació a la superfície construïda, i tot per tal de poder definir dos patis oberts cap al sud, als quals donaven totes les dependències a través d'unes generoses obertures. Les altres façanes eren opaques i definien dues franges llargues i estretes. La que donava a l'veí es va destinar a accés a l'aparcament de superfície i la que donava al carrer es va cedir al poble i es va construir en ella un banc públic. Uns clients admirables.
Apartamentos Ancla Roja

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

L'edifici evidenciava una sèrie de reflexions sobre les terrasses, un element omnipresent en l'entorn i tractat normalment amb molt poca consideració. Moltes de les decisions que sobre elles llavors es van prendre les podem veure repetides en obres posteriors. L'escassa amplada permesa per les ordenances va ser la causa que es desplacessin a les cantonades buscant en el gir uns espais més generosos. Per fer-les còmodes se les va protegir de vent, de sol i de les mirades indiscretes. La seva estructura de pilars i jàsseres de formigó va facilitar l'obertura d'uns buits generosos en les quatre cantonades de la massissa caixa d'obra de manera que es van convertir en una generosa prolongació de l'interior. La resta de les dependències ventilaven i s'il·luminaven mitjançant petites finestres obertes al mur. El tractament esglaonat de les dues plantes superiors va facilitar la relació de l'obra amb les diferents alçades dels edificis veïns.
Casa Gil Sala

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El carrer recte i d'una amplada constant quedava definit per uns plans de façana continus i paral·lels a les voreres. Algunes construccions es retranquejaven formant patis oberts entre elles, però la planta baixa mantenia sempre l'alineació per no debilitar el traçat del carrer. Les lleis de formació de l'estricte buit urbà, poques i clares, permetien una gran llibertat de mides i llenguatges de les arquitectures que l'abraçaven i el resultat de les llargues façanes contínues prenia l'aspecte d'enormes i complexos collage. La proposta va utilitzar aquesta manera de relacionar fragments tan present al barri i a la ciutat, com a mecanisme per resoldre el propi edifici. L'addició es va posar suaument sobre la planta baixa igual que les diferents cases ho feien les unes amb les altres. El projecte no va pretendre tractar l'edifici com una unitat estilística i per això el llenguatge de la novetat es va buscar tan diferent al d'allò conservat. Tampoc el projecte va modificar ni endreçar l'antic, no va esborrar pistes, el va deixar intacte com a testimoni d'altres històries, el va acceptar en el joc i el va tractar com un component més del trencaclosques urbà.
Manzana Urbana Puig i Cadafalch

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat. El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si. Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.
Casa Regàs

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
Belvedere Georgina

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

Viajes Aerojet Express

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Casa Gil Sala

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Casa Fullà

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Agència de Viatges Marítims Unión Lloyd

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Viajes Aerojet Express

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Aquells baixos amb una digna façana havien acollit anteriorment una botiga d'electrodomèstics decorada amb falses columnes, jàsseres i arcs de guix que amagaven i ordenaven estructura i instal·lacions. Una estratègia semblant a l'aplicada en Sonor però amb un llenguatge diferent. Es van usar els colors blanc i blau per realçar algun d'aquells elements i deixar a altres en segon pla, de manera que va emergir visualment un exempt i esvelt templet que es va convertir en el protagonista de la intervenció. Tota la resta de l'operació es va organitzar perquè aquesta elecció s'entengués. Uns focus cap amunt l'il·luminaven com si d'un monument es tractés. Els buits de façana es van cuidar de manera que des del carrer res impedís la seva visió i per aquest motiu els cartells característics d'aquestes agències es van traslladar a un biombo situat al fons de la botiga. Uns miralls verticals es van col·locar a dreta i esquerra dels grans finestrals en una posició radial que subratllava la seva centralitat, al mateix temps que oferien una cridanera visió calidoscòpica i distorsionada des del carrer. També des de l'interior el moviment de la ciutat es convertia en desconcertant. Unes llums horitzontals entre els miralls s'encenien i s'apagaven fingint un moviment de dins a fora en clara referència a imatges conegudes d'espectacles i mons en aquella època llunyans.
Apartamentos Mozart-Fortuny

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat. L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat. Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua. De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments.
Apartamentos El Colomer (Fase 1)

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Casa Rognoni

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Un solar de geometria difícil situat en una ciutat jardí convencional. Dues cases per a dos germans amb una zona de convidats independent i comú a totes dues. El planejament havia previst una ampliació del carrer que va obligar a l'edifici a arraconar-se a la cantonada sud del solar i va condicionar absolutament la forma triangular de la planta que va acabar coincidint pràcticament amb l'única superfície on es podia construir. En aquest projecte les estretes franges d'obligada separació amb els veïns també es van destinar com a aparcament de cotxes i accés de vianants als habitatges, que es van obrir cap al jardí privat situat inevitablement a nord. Uns patis i unes claraboies van buscar el sol i la llum de sud.
Viviendas Jaume Mimó i Llobet 14-16

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

Casa Rognoni

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Restaurante La Balsa

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una magnífica bassa de regadiu es va convertir en restaurant i el projecte va procurar no alterar-la i ressaltar l'antic dipòsit. El nou accés, les cuines, les dependències auxiliars i un petit apartament al voltant d'un pati, es van situar on abans estava l'aigua. A sobre i deixant unes generoses terrasses perimetrals es va construir un pavelló exempt a la manera de tants xiringuitos de platja. La seva construcció lleugera i de fusta volia ser el contrapunt a la construcció pesada i de maçoneria que l'envoltava.
Premio FAD

Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Arquitectura

Restaurante La Balsa

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Sede del Banco de España

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Grans camions arribaven periòdicament des de la central al garatge subterrani connectat amb la caixa forta i d'allí els diners es traslladaven amb muntacàrregues a uns petits garatges a la planta superior des d'on es distribuïa amb furgonetes als diferents bancs locals. Unes petites oficines completaven un programa que generava molt poca activitat urbana i unes estrictes mesures de seguretat exigien que l'edifici estigués totalment aïllat de les edificacions veïnes. El seu emplaçament més adequat hagués estat en un descampat i al costat d'un accés d'autopista. Paradoxalment el solar escollit es trobava en una de les zones de més activitat de l'eixample gironí, formava part d'una illa en edificació tancada i just en un punt singular on el gir de la Gran Via feia que es convertís inevitablement en un important final de perspectiva en el qual destacaven una enorme mitgera i unes descuidats darreres a l'espera que l'illa completés el seu volum previst i les amagués. D'altra banda, davant el solar i a l'altre costat de la Gran Via, estava prevista l'obertura de la gran Plaça de la Constitució i conseqüentment el nou edifici tornava a ser protagonista des d'un altre punt de vista. Un parell de delicades i petites edificacions contigües acabaven de completar un paisatge heterogeni i desordenat, al qual no semblava que un edifici baix i discret li pogués donar resposta adequada. El projecte va proposar augmentar artificialment el volum estrictament necessari que el programa demandava per tal de disposar de material suficient com per manipular-lo i fer front a tots els temes urbans. Un semicilindre amb el seu eix centrat en la prolongació visual de la Gran Via acollia un sobredimensionat pati d'operacions i s'adossava pel seu pla axial a un cos prismàtic de menor altura que seguia les directrius dels carrers secundaris i contenia garatges, oficines i arxius . Una part del semicilindre continuava per sobre del prisma mentre es podia veure des de la Gran Via i una planta d'instal·lacions a la coberta ajudava a augmentar encara més el volum final. Tant la tanca desmesuradament alta i massissa que va envoltar el banc, com el petit local que casava amb els elegants edificis veïns, volien camuflar la seva condició d'edifici aïllat i mantenir les alineacions de l'illa en un intent de no interrompre la definició volumètrica dels carrers . Tota la construcció estava plantejada amb murs portants d'obra de fàbrica per les mateixes raons de durabilitat i economia en el manteniment esgrimides en altres obres construïdes en aquells anys i l'opció escollida es va posar clarament de manifest tant en la configuració dels alçats com en les traces de les plantes.
Restauración y Rehabilitación del Convent dels Àngels para el FAD

Lluís Clotet i Ballús, Carles Díaz Gómez, Ignacio Paricio i Ansuategui
Biblioteca de la UPF en el Depósito de las Aguas del Parque de la Ciutadella

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El dipòsit que va aixecar Josep Fontseré el 1874 reuneix les virtuts de la bona construcció, de la facilitat per adaptar-se a usos canviants i de la capacitat per entendre i millorar el lloc on està situat. Un magnífic exemple de bona arquitectura. L'edifici estava en perfectes condicions físiques després que es fes servir com a pavelló a la Fira Internacional de 1888 i posteriorment acollís un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató cinematogràfic i es convertís també en punt important de descans de nombroses aus migratòries. El projecte va proposar enderrocar totes les divisions interiors, la part central del forjat intermedi, i obrir cinc lluernaris al centre geomètric de la coberta que van equilibrar la llum perimetral i van establir una relació visual i calidoscòpica entre l'interior i el terrat. Per qüestions de seguretat, a la gran massa d'aigua que s'havia previst emmagatzemar mai se li va permetre arribar a la vora superior del dipòsit i la nova proposta la va substituir per una fina làmina situada al capdamunt. Va millorar així l'antiga imatge de l'estany permanentment mig buit i es va resoldre el problema de les càrregues verticals, accions sísmiques i estanquitat en disminuir el pes i formar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del nou vas i el de l'antic. Pel que fa a l'interior, dues elaborades peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com suport, van organitzar uns altells discontinus a tres metres d'alçada sobre el terra de la sala. Tractats com mobles dins l'enorme espai, van augmentar la superfície d'ús, van contenir totes les voluminoses instal·lacions que l'edifici necessitava i van donar lloc a una gran diversitat d'espais de lectura, des d'uns de molt recollits i casolans a d'altres amb visions més àmplies i alçades espectaculars . Si exceptuem les noves claraboies, tot, inclòs el nou estany, es va superposar delicadament sobrel'edifici sense ferir-lo. Tot podia desmantellar-se perquè aparegués de nou el suport original intacte. La recerca de l'expressió formal d'aquesta estratègia va guiar el projecte en tots els seus aspectes. De nou un exercici de reflexió sobre la relació entre arquitectura i decoració.
Nave Logística para Simon

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El almacén automatizado era en realidad un gran contenedor que debía soportar un flujo constante e intenso de entradas y salidas de mercancías. Una primera zona de manipulación y control se trató como antesala del gran espacio lleno de estanterías entre las que se movía un sofisticado robot que accedía a cualquier punto del espacio. La gran nave de 100 m de longitud se cubrió con unas cerchas metálicas de 46,5 m de luz situadas a 15m de altura. Se apoyaban en cada uno de sus extremos sobre un capitel de hormigón, a modo de zapata de 1,2 x 6 m en planta, que repartía su carga sobre un pilar rectangular ahuecado construido con fábrica de bloque de 20 cm de espesor. La yuxtaposición por testa de estas piezas, individualizadas por la caligrafía de los bajantes, formó los dos grandes muros de las fachadas laterales. Mediante un ligero cambio de textura de los bloques se diferenció en los muros un zócalo de tres metros de altura que se prolongó hacia la zona de entrada, definió el patio de carga y descarga de camiones, el aparcamiento de coches de los empleados y abrazó también una pequeña construcción dedicada a oficinas y servicios que se situó de manera que no interfiriera la accesibilidad a la nave. Los extremos de cualquier opción estructural unidireccional son, por su propia naturaleza, de características muy diferentes a los tramos longitudinales. El proyecto optó por evidenciarlo y trató los dos testeros como cerramientos ligeros muy parecidos a la cubierta. El quiebro que se producía en el plano vertical al seguir la inclinación dada por los capiteles se aprovechó para colocar dos grandes tragaluces que bañaban homogéneamente los fondos interiores de la nave.
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado

Nave Logística para Simon

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Viviendas Villa Olímpica

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El conjunt es va emmarcar dins de el Pla d'Ordenació Urbana de la façana a l mar de la Vila Olímpica de Barcelona, que fixava rígidament volumetria, tipus de coberta, pòrtic adossat i maó vist. La preocupació del projecte es va centrar en donar la màxima llibertat d'ús a l'espai destinat a cada habitatge. Els pilars plans de formigó embeguts en el gruix de la façana, les instal·lacions ordenades i els buits a l'exterior iguals i equidistants es van dissenyar per facilitar els canvis futurs, inevitables i imprevisibles.
Central Telefónica y Teleporte

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El programa inicial d'aquest projecte descrivia un conjunt edificat que havia d'albergar les instal·lacions de tractament i recepció de senyals de satèl·lit, una central de telefònica i els locals de gestió i venda d'aquests serveis. Aquestes funcions s'agrupaven en les dues construccions principals: un edifici representatiu amb despatxos i una sala d'exposicions amb un petit bar; i un edifici tècnic que és el teleport pròpiament dit. Al programa apareixien també un control de seguretat i uns locals per a instal·lacions convencionals. De tot això només s'ha construït l'edifici tècnic i els d'instal·lacions i control. A l'edifici tècnic, la importància de la xarxa de connexions i la seva freqüent modificació deguda a les innovacions tecnològiques van portar finalment a una planta quadrada totalment envoltada per un passadís perimetral d'accessos i servei. Per completar l'eficàcia d'aquest passadís i la flexibilitat de les connexions s'han col·locat nombrosos conductes verticals que permeten el pas directe de les instal·lacions des de la planta baixa a totes les altres, inclosa la de coberta. Una certa homogeneïtat en els locals que formen l'edifici, el marge de les superfícies i la seguretat amb què s'ha de tractar un programa evolutiu van dur a resoldre la planta amb una trama ortogonal. En cadascun dels seus nusos se situa un pilar circular de formigó, i els envans es col·loquen sempre dins de les línies d'aquesta retícula. Es tracta, doncs, d'una estructura porticada perfectament isòtropa, en la qual els tancaments es subordinen totalment a l'organització de l'entramat. Els problemes constructius i de disseny es concentren, com sempre, a les vores. Per suportar el passadís, els pilars perimetrals es deformen, acartelándose a partir de certa altura per sostenir unes lloses prefabricades situades a l'altura del fals sostre dels locals interiors. L'edifici tècnic està envoltat per un tancament lleuger format per una fusteria d'alumini totalment de vidre i practicable, que acompanya els passadissos perimetrals en les dues plantes superiors i, a través d'ells, proporciona llum i vistes als locals de treball. Aquest tancament s'interromp en totes les cantonades de l'edifici.
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

Sede del Banco de España

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Piscina Municipal Llefià

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El solar donde debía levantarse el equipamiento era un retal sobrante de un campo de fútbol vecino y el barrio un muestrario de heterogéneas construcciones navegando desorientadas en un caos atravesado por vías de circulación. El proyecto puede considerarse como un ejercicio de manipulación de un modelo académico establecido con la finalidad deponer un mínimo de orden a un en- torno desestructurado. El edificio acabó configurándose en un volumen que sólo se entiende desde la preocupación por la definición de los vacíos circundantes y de la puesta en relieve de la entrada a la zona deportiva próxima.
Casa Salvans

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

La casa Salvans se construyó en un magnífico huerto rodeado por un muro de piedra que a veces aguantaba las tierras exteriores, otras veces las propias sobre las vecinas y en la zona más alta giraba sobre sí mismo y se convertía en aljibe. En el único punto donde coincidían los desniveles exteriores con el plano horizontal interior estaba situada la puerta de acceso que se conservó en el proyecto. Todo el recinto había quedado rodeado por el crecimiento paulatino del pueblo y el nuevo edificio quería contribuir a dar continuidad a los planos de fachada de las casas entre medianeras vecinas y que definían con tanta precisión el vacío de las calles. Incomprensiblemente las ordenanzas obligaban a levantar un edificio aislado y el proyecto pretendió superar esta contradicción.
Intervenciones en el Mercado de la Boqueria

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Geriátrico Municipal Centre Fòrum

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Al solar de 13.818 m2 estava previst construir un gran edifici d'oficines de 34.538 m2 i un geriàtric municipal de 12.000 m2. El lloc rebia les influències de les traces de l'Fòrum, de la quadrícula de Cerdà, de la Diagonal i de l'antiga carretera de sortida a França, i les edificacions que l'envoltaven tenien altures i caràcters molt diferents. El projecte va voler entrellaçar i donar continuïtat a totes aquestes diversitats. La resposta va ser un volum fragmentat de planta trencada que buscava de tant en tant aquelles arestes verticals que asseguressin la continuïtat visual dels carrers perimetrals i conformés una plaça interior que recollís els carrerons del nou barri d'habitatges de baixa alçada que s'havia de construir al solar veí. També en alçada estava atent al que succeïa al voltant i oscil·lava des dels 100m a la zona més pròxima a l'esplanada del Fòrum fins als 15m quan s'apropava als habitatges veïns. El projecte se sentia proper a una certa tradició exemplar d'altres torres barcelonines que renunciaven a ser exemptes per emergir en canvi d'una massa edificada respectuosa amb les altures i les alineacions de la ciutat propera, sempre amb el propòsit de garantir la seva continuïtat i evitar que el recorregut de vianants quedés interromput per incòmodes buits descontrolats. L'edifici alt tenia una façana formada per una fulla interior vidriada i per una altra exterior metàl·lica que feia de protector solar. No sempre aquestes dues pells eren paral·leles i properes, l'exterior estava atenta a la lògica urbana i la interior a la de l'edifici mateix.
Viviendas Diagonal Mar

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El planeamiento respondía a un modelo de ciudad radicalmente distinto al de una ciudad mediterránea y el proyecto no encontró ningún resquicio por donde cambiar sus propósitos. El plan había fijado una edificabilidad de 32 940 m2 a repartir entre tres edificios perfectamente defi- nidos en sus ocupaciones máximas, en sus alturas obligatorias y en su posición en planta. El proyecto se concentró en optimizar la habitabilidad en aquel marco tan rígido e intocable. En las dos torres se aprovechó la máxima ocupación permitida porque facilitaba la organización de distintos tamaños y distribuciones de las viviendas y se renunció claramente a la obsesión compositiva por la esbeltez como si de un valor indiscutible se tratara. Las dos llegaron a la altura máxima obligatoria y el exceso de edificabilidad que hubiera resultado si todas las plantas hubieran sido iguales a las bajas se redujo y ajustó mediante unas extracciones al volumen general. Unas extracciones que iban aumentan- do a medida que ganaban altura y que se realizaron en zonas que daban a norte, en zonas sin vistas al mar o bien en las aristas más próximas entre los edificios. En las torres y en cada núcleo de escaleras y ascensores se definió una serie de bandas que los en- volvían totalmente en la torre grande y solamente en tres de sus caras en la pequeña. De estas bandas la más cercana era el pasillo de acceso a las viviendas. La siguiente, de 50 cm de espesor, la ocupaban pilares e instalaciones. En la banda más ancha de 8 m de grosor se distribuyeron las viviendas sin ningún elemento vertical fijo y con una total libertad para decidir tamaños y distribuciones. Le seguía otra de 50 cm ocupada otra vez por instalaciones, pilares y los cerramientos acristalados de suelo a techo que la separaban de las terrazas corridas de 3 m en voladizo. Por sus dimensiones y por la protección al sol, al viento, al vacío y a las miradas ajenas que le proporcionaban unas persianas correderas de lamas orientables de aluminio, se convirtieron en una estancia más de la vivienda, en un nuevo elemento de comunicación entre todas sus piezas, en un generoso espacio intermedio entre interior y exterior y de tan- ta tradición mediterránea. Y todo esto gracias a unas ordenanzas sensatas que no penalizaban las terrazas con pérdidas de edificabilidad. En aquellas caras que surgieron de las extracciones practicadas al volumen general y en las que no podían construirse terrazas, se utilizaron sin embargo los mismos elementos compositivos que en el resto de las fachadas. Voladizos, barandillas y persianas estaban también allí presentes aunque con otras medidas y relaciones con el fin de que el edificio no tuviera un delante y un detrás. Las fachadas del edificio bajo se trataron con los mismos recursos que las de las torres, buscando que los tres edificios al superponerse se confundieran y se percibieran como una masa única, informe y cambiante.
Sede del Ayuntamiento de Sant Pere de Ribes en Les Roquetes

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

L'Ajuntament de la ciutat va promoure una operació ambiciosa de revitalització del barri de Roquetes mitjançant la construcció d'unes noves oficines municipals i d'uns habitatges protegits. Amb aquest material volia revitalitzar l'activitat a la zona i donar continuïtat a dos teixits urbans diferents i confrontants, un en pendent i autoconstruït durant els anys seixanta, i un altre en pla i format per un eixample més recent i amb un altre tipus de promoció immobiliària que li donava una escala diferent. El projecte va apostar per la creació d'una plaça generosa que va quedar definida per una edificació contínua que l'abraçava i que contenia tot el programa requerit. Situada sobre un terreny amb molta pendent va buscar l'horitzontalitat, va aconseguir evitar les rampes d'accés a l'aparcament subterrani que sempre trenquen el pla generant zones indefinides i tenebroses i es van plantar el màxim nombre de plàtans possibles. L'edifici de l'Ajuntament va estar molt atent a les nombroses virtuts que tenien les autoconstrucció cions veïnes, especialment a la seva extraordinària riquesa en les transicions entre exterior i interior basades normalment en seqüències en què abundaven patis, terrasses, pèrgoles, arbres o plantes. Tot això va influir en diferents temes i especialment en la manera d'entrar, que es va plantejar a través d'un pati mig amagat, protegit per un gran arbre i tractat com un generós vestíbul des del qual es podia accedir a qualsevol dependència interior. El seu aspecte general, des dels seus gestos en planta perquè fos vist des de dos carrers principals que penetraven en els teixits adjacents fins al tractament de la seva volumetria trossejada en unes zones o tractada amb més èmfasi en unes altres, va néixer de la voluntat de donar la màxima continuïtat als dos teixits i de presidir i donar sentit a la plaça.
Viviendas Les Roquetes

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Las viviendas que completaban el perímetro afrontaron cómo dar uso a las cubiertas, normalmente grandes superficies inútiles que acaban en el más absoluto abandono. Se redactaron unas ordenanzas que sin incrementar la edificabilidad fijada aumentaban en una planta la altura permitida, de manera que se pudieron organizar unos volúmenes en los que cada planta era más pequeña que la inferior, dando lugar a la aparición de unas generosas terrazas descubiertas en la mayoría de las viviendas. Aquella cubierta perdida se fragmentó a distintos niveles y se convirtió en una serie de espacios útiles y generosos al no contar como superficie construida. Y desde un punto de vista formal la escala resultante de los nuevos edificios casó mejor con la de los edificios vecinos. Los sistemas constructivos, materiales, colores, zócalos, carpinterías, barandillas... fueron los mis- mos tanto en las viviendas protegidas como en el edificio del Ayuntamiento. Sólo la volumetría y los huecos que daban respuesta a los grandes espacios interiores distinguían la casa de todos de las casas de cada uno.
Reforma de la Sala de Actos y Polivalente del ITEC

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo

Reforma de la Sala de Actos y Polivalente del ITEC

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Sede del Ayuntamiento de Sant Pere de Ribes en Les Roquetes

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Fundación Alícia

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Casa Simon

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

La vivienda estaba situada en una urbanización de los años cuarenta del siglo pasado y rodeada por una atmósfera general de una calidad poco frecuente, pero con los mismos problemas de arranque que tuvieron que hacer frente la casa Penina, la casa Almirall o la casa Rognoni. A diferencia de lo planteado en aquellos casos en que se ignoraron las obligadas bandas perimetrales para cederlas a lo público o se les adjudicaron usos secundarios, aquí la vivienda se apoderó decidida- mente de ellas, integrándolas a la edificación, cualificándolas y concediéndoles un papel protagonista en el resultado final de la obra. Una valla de madera, de la máxima opacidad y altura permitidas por las ordenanzas resiguió todo el perímetro del solar y también prolongó al exterior las divisiones de la casa. Así se transformaron aque- llas bandas absurdas en una serie de patios, cada uno de ellos asociado a una dependencia interior, y para que la mutua integración fuera la más completa posible se decidió que las fachadas fueran absolutamente acristaladas. Todos los vidrios disponían de un visillo y una cortina opaca enrollables para controlar la luz a voluntad y unas generosas pérgolas horizontales a base de lamas móviles garantizaron la protección solar en aquellas orientaciones que era necesaria. Unos lucernarios verticales a norte iluminaban las depen- dencias interiores. La edificación tenía una forma prismática de 32,4 x 8 m en planta y 3,5 m en altura. La losa de la cubierta se apoyaba, como en el proyecto contemporáneo de la Fundación Alícia, sobre unos perfiles metálicos de 7 x 7 cm colocados en su perímetro cada 1,2 m y una caja adosada de hormigón en la entrada se encargó de absorber los esfuerzos horizontales. Un subterráneo del mismo tamaño de la casa y un generoso falso techo resolvían las instalaciones. De esta manera se consiguió una planta totalmente libre, fácilmente modificable, en un intento de que incluso tratándose de un edificio unifamiliar, la propuesta no fuera una respuesta cerrada a un programa determinado sino que diera todas las facilidades para acoger inimaginables actividades en el futuro. Todas las divisorias interiores al llegar a fachada disponían de una puerta, de manera que en momen- tos determinados toda la casa podía usarse como un espacio único que se percibía entonces como un biombo ligero de madera situado dentro de un prisma de vidrio al que no tocaba.
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Viviendas Diagonal Mar

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Showroom y Oficinas Simon Lighting

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Fundación Alícia

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Premio Década

Galardonado / Premiado

Biblioteca de la UPF en el Depósito de las Aguas del Parque de la Ciutadella

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
Premio Nacional de Arquitectura

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

Bibliografía

Libro

Lluís Clotet : Premio Nacional de Arquitectura 2010 / [coordinación editorial: Ricardo Sánchez Lampreave ; dirección de la obra: Miquel Mariné].

[Madrid] : Ministerio de Fomento, Secretaría General Técnica, Servicio de Publicaciones, DL 2015.
Libro

Conversa al voltant del llibre "Pere Riera, arquitectura dispersa" / Toni Gironès, Lluís Clotet, Jaume Sisa.

Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya : Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, 2008.
Libro

Recomanacions als futurs arquitectes / [Alfons Soldevila, ed. ; Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Josep Martorell, Enric Sòria, Federico Correa, Albert Viaplana].

Barcelona : Edicions UPC : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2007.
Libro

25 años del banco Catalano = 25th anniversary of the Catalano bench.

Barcelona : BD Ediciones de Diseño, DL 1999.
Grabación Audiovisual

Federico Correa, Alfonso Milà [Enregistrament de vídeo] / presentació: Lluís Clotet ; produccióexecutiva: Junta Directiva, Demarcació de Barcelona, Col.legi d'Arquitectes de Catalunya ; producció: Demarcació de Barcelona CO.A.C. ; realització: Varna Visual.

Barcelona : COAC, 1985.
Libro

Clotet/Tusquets / por Claudia M.A. Mann ; introducción, Alessandro Mendini.

Barcelona : Gili, 1983.
Libro

L'Illa del Palau : projecte d'adaptació del Palau de la Música Catalana / [arquitectes directors: Oscar Tusquets i Lluís Clotet, Studio Per].

Barcelona : [s.n.], 1982.
Libro

Buzones A Sardinel mod. pat. : casilleros domiciliarios de correspondencia : design Clotet-Tusquets, Studio Per.

[Barcelona] : BD Ediciones de Diseño, 1975.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

Perspectiva exterior dels Habitatges Vila Olímpica

Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

Secció del Banc d'Espanya.

Perspectiva de l'interior de l'Exposició de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

Perspectiva de l'accés de la Casa Fullà.

Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

Perspectiva seccionava de l'interior de la Casa Fullà.

Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

Planta general del Restaurant La Balsa.

Secció transversal de la Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana.

Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

Planta d'estudi de la Casa Penina.

Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.