Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Lluís Clotet (Barcelona, ​​1941). Obté el títol d'arquitecte el 1965 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En aquesta escola ha estat professor de Dibuix des del 1977 fins el 1984, professor visitant a l'Aula PFC i professor de Projectes I i II del 1997 al 2000. El 1964 funda Studio PER amb els arquitectes Pep Bonet, Cristian Cirici i Oscar Tusquets. Amb aquest últim col·labora en múltiples projectes fins el 1983. El 1984 s'associa amb Ignacio Paricio fins el 2008. És també soci fundador de la firma BD Edicions de Disseny. Les seves obres han estat distingides amb diversos premis: Lleó d'Or al millor llibre il·lustrat a la XII Mostra Internacional de Venècia (1965); Premi FAD d'Interiorisme a la millor intervenció dels anys 1965, 1972 i 2005; Premi FAD d'Arquitectura al millor edifici dels anys 1978, 1979, 1988 i 1989; Premi Nacional de Restauració de 1980; Delta d'Or al millor disseny industrial dels anys 1974, 1979 i 1980; Premi Construmat a l'obra millor construïda dels anys 1991, 1999 i 2007; Premi Nacional d'Arquitectura, Generalitat de Catalunya, de l'any 1999; Premi Dècada 2009; Premi Nacional d'Arquitectura, Ministeri de Foment, de l'any 2010.

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Bar and Annexes of the Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat Student Residence

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Bar and Annexes of the Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat Student Residence

    It consists of a space with high ceilings, generous dimensions and it is presided over by an ordered series of pillars, beams and large windows which were fragmented and organised to allow diverse environments. The main element of the intervention was a partition of different heights that sought in its broken geometry the floor’s maximum stability. It was a kind of complex screen that contained windows, sliding curtains, sconces, washable plastic bands, corners, plinths and trims. This initial exercise already shows a way of doing things that will be present in many of the later works. Concern for comfort, care for the construction no matter how simple and the assessment of the place where it is intervened were the guides that accompanied the project on its way to reach a form, which from the beginning was wanted more as a consequence that as something determinant. From the perspective of this work, fifty years later it is easy to detect the cultural world from which it received so many fundamental influences. The admired Italian architects of the time were then dedicated to recovering aspects forgotten by the early avant-garde, to consequently expanding the vocabulary used by them, to rescuing ornamentation as an expression of the construction process, to considering the aging of things, to taking into account the environment as a priority... and all this was very interesting, and their works were just a few kilometers away.
  2. Sonor Shop

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Sonor Shop

    The premises consisted of a ground floor and a basement and were part of a building with a great disorder in structure and facilities. The project, unable to take advantage of that neglected landscape, proposed the creation of a new interior space defined by a new envelope that embraced it and that ran completely independent of the rugged perimeter of the premises. The first tentative drawing consisted of a first overlay of a triangular plot on casual geometries and how it changed scale to suit what was to be hidden or surrounded. A drawing that expressed the search for a strategy that was intended to be general for that type of situation. The plot ended up being orthogonal and was applied to both the walls and the ceilings and floors. From the street, the built-up enclosure was seen from the outside protruding between the pillars of the building without touching them. Its appearance revealed the whole strategy of the operation, as if it were as interested in playing games as in explaining the trick.
  3. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Interior Design

    FAD Award

    Sonor Shop

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  4. Fullà House

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Fullà House

    The special relationship between the site’s boundaries and the alignments that define the inner courtyard of the island inevitably led to the appearance of a huge dividing wall presiding over the courtyard. With the intention of softening its presence, the whole building was treated with the same material and the same construction resources as those used in the traditional partitions of Barcelona. The pretension, no doubt optimistic, was that the neighbours who lived in the houses that opened onto the courtyard would not perceive that the building turned its back on them, but would show them a façade like those facing the street. Many concerns are noted in the project at the same time: resolving access to housing through a single and generous space that provided a meeting place for residents; mixing the maximum number of types and sizes of housing to encourage the diversity of occupants; exploring the possibilities of penthouses when they are not considered simple additions to a projected building without them; giving privacy and diminishing the exaggerated surface of its terraces run through skylights that gave zenithal light to the floors inferior; radically interior kitchens and bathrooms with forced extractions...
  5. Oficines Ibars

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Oficines Ibars

    The project shows great harmony, admiration and respect for the building. The new entrance gap from the street was achieved with a simple removal of the lintel that separated two overlapping windows and was underlined with a light canopy and a discreet dimly lit brass plate. The gate decreased in height to the size of the wall and was able to join the upper arch neatly. The old mahogany doors were preserved and in their new locations they tried to highlight them as elements of interest. Window grilles and carpentry were also preserved. The old moldings, sometimes cut by the new partitions, remained as a witness to previous distributions and the glass cards allowed to contemplate this game from any point of the offices. The new air ducts, free and hanging from the sky, did not conflict with all this. Nothing was thrown away; everything was taken advantage of. It was an exercise in overlaying layers with the pretense that the last one did not cover the previous one. A Pentimento, an exhibition of heterogeneous elements that reflected different moments and sensibilities. A desire to help not lose memory.
  6. 'ÒRIM, otro' Joan Miró's Exhibition and Mural at the Architects' Association of Catalonia (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    'ÒRIM, otro' Joan Miró's Exhibition and Mural at the Architects' Association of Catalonia (COAC)

    It was the end of 1968 when the partner architects of Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet and Oscar Tusquets), who had just turned twenty-seven, received a commission from the College of Architects of Catalonia and the Balearic Islands to write and edit a counter-exhibition at the school headquarters - which we titled Orim, otro (Miró written backwards) - of the anthological exhibition organised by Barcelona City Council in the Gothic part of the old Hospital de la Santa Creu. Despite the difficulties that the dictatorship of General Franco posed for opening up abroad, we felt very close to the events of May 1968 in Paris. Barcelona was, at that time, a more cosmopolitan city than it is now, because it is still a city in which its tourist success is diluting its personality. We keep an indelible memory of those months in which we were working on the project, advised by Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats and Antoni Tàpies, and especially of the relationship with Joan Miró. During a dinner at the Reno, we presented our script to Joan Miró, asked him for an artistic intervention on the glass around the ground floor of the school and set a date to visit his studio in Mallorca and choose some original paintings that should be part of the exhibition. Oscar Tusquets and I went to Miró's studio. His house was pretty kitsch. A fishbowl on a kind of inner parterre was the most memorable architectural element of the living room, where we waited for him to come down from his bedroom. He apologized, saying that it was his wife Pilar’s territory, who chose his architect brother to carry out the project. He immediately led us to his studio, a building of great architectural quality and very much lived by Miró, full of his work in progress, clippings from magazines and newspapers and various objects of primitive African art. We were very impressed with the paintings he was working on. Our script proposed dividing the exhibition into two well-differentiated spaces, separated by the staircase that leads to the so-called Picasso Room and which we proposed to close laterally and above as if it were a steep tunnel. The lower space would be dedicated to Miró’s work from before the Civil War; and the space above, to post-war works. The stairwell between the two spaces would signify the dark times of the war, and a film that we commissioned to Pere Portabella would be shown. We designed the different nooks and crannies to put the paintings and objects in the exhibition, with the materials of the formwork that the construction company that we most appreciated in those days, and which has unfortunately disappeared from the market, selflessly provided us: Famadas, SA. In terms of content, although Miró, Prats and Tàpies offered us original works from their private collections, we only used the works that had the most didactic possibilities and a more contentious attitude. We were not interested in the great works; they could already be seen in the great exhibition of the Hospital de la Santa Creu. A large part of our exhibition consisted of a selection of enlarged photographs of fragments of paintings in which Miró’s symbolism was present, such as the female sex represented by genitalia or chaplains passing through the ring, as can be seen in the engravings of the Barcelona series. But our script also included asking Joan Miró to do some work on the glass that surrounds the ground floor of the headquarters of the College of Architects, in Nova Square. We imagined that, at best, he would paint his signature, but his enthusiastic response was to paint a mural in four colours and black. Each of the screenwriters was assigned a colour and he chose black, applied to the broom and to correct what we had to paint moments before. It was, in large dimensions, the same attitude that led Miró, in the last stage of his life as an artist, to paint on anonymous paintings that he bought in provincial exhibitions.
  7. Penina House

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Penina House

    A la majoria de les anomenades ciutats jardí, d'aquella idea romàntica de viure en un gran palau aïllat de la resta de l'món i envoltat per una naturalesa meravellosa només ha quedat la seva ridícula caricatura: petites construccions cenyides per estretes franges d'uns pocs metres d'amplada i separades del carrer i dels veïns per unes tanques obligatòriament baixes i calades que no ofereixen cap tipus de privacitat. En el cas que ens ocupa el solar era petit, de forma triangular, un retall sense sentit nascut d'una desafortunada divisió parcel·lària. La casa romana, la casa àrab, recolzades en els límits de la propietat, tancades a l'exterior excepte en el vestíbul d'entrada i obertes a un o diversos patis interiors, íntims i silenciosos, eren uns intel·ligents tipus edificatoris compactes, econòmics i que definien a més uns espais públics precisos i qualificats. Però tota la normativa impedeix aquest model comprovat i admirat. La proposta d'aquesta casa va néixer de la lluita entre aquests contraris, va néixer d'intentar crear un organisme confortable tot i haver de regir-se per unes regles que obligaven a un model d'ocupació del territori tan irracional. La planta va acabar adoptant una forma filamentosa, una successió d'espais relacionats per un llarg passadís que provocava una desproporcionada façana en relació a la superfície construïda, i tot per tal de poder definir dos patis oberts cap al sud, als quals donaven totes les dependències a través d'unes generoses obertures. Les altres façanes eren opaques i definien dues franges llargues i estretes. La que donava a l'veí es va destinar a accés a l'aparcament de superfície i la que donava al carrer es va cedir al poble i es va construir en ella un banc públic. Uns clients admirables.
  8. Ancla Roja Apartments

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Ancla Roja Apartments

    L'edifici evidenciava una sèrie de reflexions sobre les terrasses, un element omnipresent en l'entorn i tractat normalment amb molt poca consideració. Moltes de les decisions que sobre elles llavors es van prendre les podem veure repetides en obres posteriors. L'escassa amplada permesa per les ordenances va ser la causa que es desplacessin a les cantonades buscant en el gir uns espais més generosos. Per fer-les còmodes se les va protegir de vent, de sol i de les mirades indiscretes. La seva estructura de pilars i jàsseres de formigó va facilitar l'obertura d'uns buits generosos en les quatre cantonades de la massissa caixa d'obra de manera que es van convertir en una generosa prolongació de l'interior. La resta de les dependències ventilaven i s'il·luminaven mitjançant petites finestres obertes al mur. El tractament esglaonat de les dues plantes superiors va facilitar la relació de l'obra amb les diferents alçades dels edificis veïns.
  9. Gil Sala House

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Gil Sala House

    The straight street with a constant width was defined by continuous façade planes parallel to the sidewalks. Some buildings were recessed to form open courtyards between them, but the ground floor always maintained the alignment so as not to weaken the layout of the street. The laws of formation of the strict urban void, few and clear, allowed a great freedom of sizes and languages of the architectures that embraced it, and the result of the long continuous façades took the form of enormous and complex collages. The proposal used this way of relating fragments, so present in the neighbourhood and in the city, as a mechanism for resolving the building itself. The addition was gently placed on the ground floor just as the different houses did with each other. The project did not seek to treat the building as a stylistic unit and that is why the language of novelty was sought so different from that of the preserved. The project did not modify or tidy up the old one, did not erase clues, left it intact as a witness to other stories, accepted it in the game and treated it as another component of the urban puzzle.
  10. Puig i Cadafalch Residential Street Block

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Puig i Cadafalch Residential Street Block

    Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat. El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si. Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.
  11. Georgina Belvedere

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Georgina Belvedere

    Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.
  12. Regàs House

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Regàs House

    Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
  13. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Interior Design

    FAD Award

    Aerojet Express Travel Agency

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  14. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Gil Sala House

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  15. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Fullà House

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  16. Aerojet Express Travel Agency

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Aerojet Express Travel Agency

    Aquellos bajos con una digna fachada habían acogido anteriormente una tienda de electrodomésticos decorada con falsas columnas, jácenas y arcos de yeso que escondían y ordenaban estructura e instalaciones. Una estrategia parecida a la aplicada en Sonor pero con un lenguaje distinto. Se usaron los colores blanquiazules para realzar alguno de esos elementos y dejar a otros en un segundo plano, de modo que emergió visualmente un exento y esbelto templete que se convirtió en el protagonista de la intervención. Todo el resto de la operación se organizó para que esta elección se entendiera. Unos focos hacia arriba le iluminaban como si de un monumento se tratara. Los huecos de la fachada se cuidaron de forma que desde la calle nada impidiera su visión y por ese motivo los carteles característicos de estas agencias se trasladaron a un biombo situado en el fondo de la tienda. Unos espejos verticales se colocaron a derecha e izquierda de los grandes ventanales en una posición radial que subrayaba su centralidad, al tiempo que ofrecían una llamativa visión caleidoscópica y distorsionada desde la calle. También desde el interior el movimiento de la ciudad se convertía en desconcertante. Unas luces horizontales entre los espejos se encendían y se apagaban fingiendo un movimiento de dentro afuera en clara referencia a imágenes conocidas de espectáculos y mundos en aquella época lejanos. 462.Those basements with a dignified façade had previously housed an appliance store decorated with false columns, girders, and plaster arches that hid and ordered structure and facilities. A strategy similar to the one applied in Sonor but with a different language. The colours white and blue were used to enhance some of those elements and leave others in the background, so that a free and slender temple emerged visually and became the protagonist of the intervention. The rest of the operation was organised so that this choice would be understood. Upward lights illuminated it as if it were a monument. The gaps in the façade were taken care of so that nothing could impede their view from the street, and for this reason the characteristic posters of these agencies were moved to a screen located at the back of the store. Vertical mirrors were placed to the right and left of the large windows in a radial position that emphasised their centrality, while offering a striking kaleidoscopic, distorted view from the street. Also, the movement of the city became disconcerting from the inside. Horizontal lights in the mirrors lit up and went out, feigning an inward-outward motion in clear reference to familiar images of spectacles and distant worlds at the time.
  17. Union Lloyd Maritime Travel Agency

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Union Lloyd Maritime Travel Agency

    A long, narrow space linked the street with the block’s inner courtyard. The project intended not to lose sight of the valuable light at the end of the tunnel and to visually enlarge the width of the premises. A mirror covered the entire wall on one side and a series of cutouts allowed access to some rooms behind. Some accesses that were not hidden and that instead were used to show the game of misunderstandings that the intervention proposed.
  18. Mozart-Fortuny Apartments

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Mozart-Fortuny Apartments

    Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat. L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat. Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua. De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments.
  19. El Colomer Apartments (Phase 1)

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    El Colomer Apartments (Phase 1)

  20. Jaume Mimó i Llobet 14-16 Dwellings

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Jaume Mimó i Llobet 14-16 Dwellings

    El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.
  21. Rognoni House

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Rognoni House

    Un solar de geometria difícil situat en una ciutat jardí convencional. Dues cases per a dos germans amb una zona de convidats independent i comú a totes dues. El planejament havia previst una ampliació del carrer que va obligar a l'edifici a arraconar-se a la cantonada sud del solar i va condicionar absolutament la forma triangular de la planta que va acabar coincidint pràcticament amb l'única superfície on es podia construir. En aquest projecte les estretes franges d'obligada separació amb els veïns també es van destinar com a aparcament de cotxes i accés de vianants als habitatges, que es van obrir cap al jardí privat situat inevitablement a nord. Uns patis i unes claraboies van buscar el sol i la llum de sud.
  22. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Architecture

    FAD Award

    Rognoni House

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  23. La Balsa Restaurant

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    La Balsa Restaurant

    A magnificent, irrigated pond became a restaurant and the project tried not to alter it and highlight the old tank. The new access, the kitchens, the auxiliary outbuildings and a small apartment around a courtyard, were located where the water used to be. A free pavilion was built above in the manner of many beach bars, leaving some generous perimeter terraces. Its light and wooden construction was intended to be the counterpoint to the heavy, masonry construction that surrounded it.
  24. FAD Award

    Award-Winner / Winner (ex aequo). Category: Architecture

    FAD Award

    La Balsa Restaurant

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

  25. Headquarters of the Bank of Spain

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Headquarters of the Bank of Spain

    Grans camions arribaven periòdicament des de la central al garatge subterrani connectat amb la caixa forta i d'allí els diners es traslladaven amb muntacàrregues a uns petits garatges a la planta superior des d'on es distribuïa amb furgonetes als diferents bancs locals. Unes petites oficines completaven un programa que generava molt poca activitat urbana i unes estrictes mesures de seguretat exigien que l'edifici estigués totalment aïllat de les edificacions veïnes. El seu emplaçament més adequat hagués estat en un descampat i al costat d'un accés d'autopista. Paradoxalment el solar escollit es trobava en una de les zones de més activitat de l'eixample gironí, formava part d'una illa en edificació tancada i just en un punt singular on el gir de la Gran Via feia que es convertís inevitablement en un important final de perspectiva en el qual destacaven una enorme mitgera i unes descuidats darreres a l'espera que l'illa completés el seu volum previst i les amagués. D'altra banda, davant el solar i a l'altre costat de la Gran Via, estava prevista l'obertura de la gran Plaça de la Constitució i conseqüentment el nou edifici tornava a ser protagonista des d'un altre punt de vista. Un parell de delicades i petites edificacions contigües acabaven de completar un paisatge heterogeni i desordenat, al qual no semblava que un edifici baix i discret li pogués donar resposta adequada. El projecte va proposar augmentar artificialment el volum estrictament necessari que el programa demandava per tal de disposar de material suficient com per manipular-lo i fer front a tots els temes urbans. Un semicilindre amb el seu eix centrat en la prolongació visual de la Gran Via acollia un sobredimensionat pati d'operacions i s'adossava pel seu pla axial a un cos prismàtic de menor altura que seguia les directrius dels carrers secundaris i contenia garatges, oficines i arxius . Una part del semicilindre continuava per sobre del prisma mentre es podia veure des de la Gran Via i una planta d'instal·lacions a la coberta ajudava a augmentar encara més el volum final. Tant la tanca desmesuradament alta i massissa que va envoltar el banc, com el petit local que casava amb els elegants edificis veïns, volien camuflar la seva condició d'edifici aïllat i mantenir les alineacions de l'illa en un intent de no interrompre la definició volumètrica dels carrers . Tota la construcció estava plantejada amb murs portants d'obra de fàbrica per les mateixes raons de durabilitat i economia en el manteniment esgrimides en altres obres construïdes en aquells anys i l'opció escollida es va posar clarament de manifest tant en la configuració dels alçats com en les traces de les plantes.
  26. Restoration and Rehabilitation of the Convent dels Àngels for the FAD

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Restoration and Rehabilitation of the Convent dels Àngels for the FAD

    The Raval district was located between the second walls of La Rambla (1260) and the third and last walls of Les Rondes (1336-1387). The establishments, services and activities that were disrupting the fields, the farmhouse and the guild house coexisted there. Frustrated expectations of growth in the end of the Middle Ages left a large amount of available land that led to the installation of numerous religious buildings as a result of the rise of Catholicism that were typical at the time. The culmination of this long process that turned the Raval into a convent district can be traced between the 15th century and the confiscating action of Mendizábal in 1837. Its enumeration would be too extensive. On the area in which the study focused, few were the transformations that took place during the Enlightenment absolutism and the industrial revolution except for the opening of Joaquim Costa Street and the interesting urbanisation on the old lands of the Convent of the Carmelites built in 1875. The centre of attention of the city moved to the Eixample Cerdà and this area of the Raval district was left as a forgotten centre, with a significant presence of large buildings, many of them disused and located in a typically medieval plot that made its pedestrian and wheeled access hard. A world full of possibilities in the heart of the city and ignored by most citizens. The first Democratic City Council became interested in the neighbourhood and in July 1980 commissioned a study on the possibilities that the Convent of the Angels, the Old Chartiy House and the Old Mercy House, could offer to accommodate new uses that would give them a renewed meaning and act as locomotives for the revitalisation of this whole part of the city. The work also had to propose an arrangement of the free spaces and a proposal of accessibility that the new uses were supposed to demand. The ambiguity of the assignment was beneficial for the development of the work because the objectives of the project and the area of the study itself were specificised and evolved little by little according to its own internal logic. Gradual knowledge of pre-established factors (the patrimonial status of the City Council and the Provincial Council, the rigid and then unbreakable criteria of the General Metropolitan Plan, the list of buildings listed for their historical and artistic interest, the awareness of the origins, the growth and historical importance of the Raval, the evolution of their uses...) were first superimposed on the reforms and extensions of important buildings, their possible new destinations, the new urban emptiness that were to give them a framework, the strengthening and new creation of routes of pedestrians, wheeled accessibility, new car parks... and how to represent all that. In this way, an elongated study area was set up, which, centered on the three large groups mentioned, extended parallel to Les Ramblas, from the Liceu to the Seminary. From the very beginning the project looked at the neighbourhood from afar and understood it as a bas-relief in which a sculptor with a delicate tool would have been making subtle incisions in a compact and uniform mass. These hollows were very varied and had elongated, straight, curved, rectangular, square, regular, irregular, changed in width and length and all of them constituted an extraordinary set. The project was based on the conviction that the protagonist and the indisputable value of the Raval was the richness and variety of these extractions, much more complex and richer than those of the Eixample or those that do not exist in the peripheral suburbs. The boulevards, streets, squares, enclosed gardens, passages and galleries were related to each other, forming a very varied and complex fabric that the project wanted to understand, respect, consolidate and continue. And this richness and variety of public space reached a very high level of exceptional work of art thanks to the essential collaboration of a wise and discreet architecture whose main objective was to define and qualify the gaps it had around, forming with the city an indissoluble whole. The project began with a drawing on a large 1 x 4 m tracing paper in which the chosen area was represented and with special attention all the ground floors of the important buildings. The necessarily slow realisation of the drawing facilitated the gradual discovery of the ways used by the architects of the Liceu, the Virreina, the Romea Theatre... among many others, to manipulate the established academic models and transform them into organisms more complex to the direct service of the urban environment in which they were located. Quite the opposite of what the Tuberculosis Institute (1936) and later the MACBA (1995) represented, conceived as isolated buildings outside the city and incapable of generating a controlled and dignified public space around it. What they actually did was damage it and make countless nooks and crannies, fences, bars, eternal partitions, and shameless visions of block interiors open to streets and squares appear for the first time in the neighbourhood. The most radical and risky action of the project was the proposal to create a large square 130 m long and 52 m wide that highlighted and related the four main protagonists of the district: the old Convent of the Angels, the Old Charity House, the Old Mercy House and the magnificent Carmel urbanisation. It was imagined as an explosion of space and light which was accessed through narrow alleys, bathed by its characteristic zenithal light. A hollow without trees, with a hard pavement and containing inside the testimony of two isolated historic buildings: the Church of the Angels with its adjoining chapel and the beautiful Gothic building of the Old Orphanage. Three large car parks connected by an underground passageway turned the whole area into a comfortable pedestrian area. The first demolition work began and, according to plans, the south corner of the main square was built. Parts of the old convent were recovered and consolidated, and several heterogeneous pieces were juxtaposed, visually covering partitions, rear façades, neighbours' courtyards, avoiding corners and opening new accesses and new pedestrian paths. The most important piece of the set could not be bigger than it ended up being, in fact a very shallow screen that had to accommodate uses that were always imprecise and changing. The project tried to disguise all these circumstances and not forget that its fundamental mission was to help to tighten the large public space in front of it and at the same time give a first reference on the monumental character that was to be given to the future square. Some changes in the Metropolitan General Plan and a gradual concretion in the contents of the buildings allowed in 1987 to advance in the definition of demolition, extensions of buildings and formalisation of the urban spaces around the Old Charity House. The changes were basically two. On the one hand, due to its excessive rigidity, the idea of enlarging the building was abandoned on the basis of continuing its structure of courtyards embraced by equal and narrow crevices, and it was proposed to preserve only the beautiful Patio of Women and give more freedom to future constructions. On the other hand, the change in the rating of the plots between the Old Charity House and the houses of Tallers Street made it possible to propose a new building that would hide its rear façades and define a new public space that would house the Old Charity House with one side of the Mercy complex. Thus appeared a new series of squares of different sizes and types embraced by large buildings and always connected to each other by narrow streets. The new constructions were imagined permeable to pedestrians on the ground floor, following the examples of the Santa Creu Hospital or the Old Charity House itself, magnificent examples of how large volumes do not break the small scale of the neighbourhood and were able to allow alternative routes and offer quiet spaces of great comfort and friendliness inside. Many of these proposals were not followed.
  27. UPF Library in the Water Tower of La Ciutadella Park

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    UPF Library in the Water Tower of La Ciutadella Park

    The deposit built by Josep Fontseré in 1874 combines the virtues of good construction, the ease of adapting to changing uses and the ability to understand and improve the place where it is located. A great example of good architecture. The building was in perfect physical condition after being used as a pavilion at the International Fair of 1888, and it later housed a hospital, a municipal warehouse, a movie set and also became an important resting place for many migratory birds. The project proposed demolishing all the interior divisions, the central part of the intermediate slab, and opening five skylights in the geometric centre of the roof that balanced the perimeter light and established a visual and kaleidoscopic relationship between the interior and the roof. For safety reasons, the large body of water that had been planned to be stored was never allowed to reach the top edge of the tank and the new proposal replaced it with a thin sheet at the top. This improved the old image of the permanently half-empty pond and solved the problem of vertical loads, seismic actions and tightness by reducing the weight and forming an intermediate security camera between the bottom of the new vessel and the old one. As for the interior, two elaborate prefabricated pieces of concrete, one as a slab and the other as a support, organised discontinuous mezzanines three metres high above the floor of the room. Treated as furniture in the huge space, they increased the area of use, contained all the voluminous facilities that the building needed and gave rise to a great diversity of reading spaces, from some very collected and homely to others with wider views and spectacular heights. With the exception of the new skylights, everything, including the new pond, was delicately superimposed on the building without injuring it. Everything could be dismantled so that the original support appeared intact again. The search for the formal expression of this strategy guided the project in all its aspects. Again, an exercise that reflects the relationship between architecture and decoration.
  28. Simon Logistics Warehouse

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Simon Logistics Warehouse

    El magatzem automatitzat era en realitat un gran contenidor que havia de suportar un flux constant i intens d'entrades i sortides de mercaderies. Una primera zona de manipulació i control es va tractar com avantsala del gran espai ple de prestatgeries entre les que es movia un sofisticat robot que accedia a qualsevol punt de l'espai. La gran nau de 100 m de longitud es va cobrir amb unes encavallades metàl·liques de 46,5 m de llum situades a 15m d'altura. Es recolzaven en cadascun dels seus extrems sobre un capitell de formigó, a manera de sabata de 1,2 x 6 m en planta, que repartia la seva càrrega sobre un pilar rectangular buidat construït amb fàbrica de bloc de 20 cm de gruix. La juxtaposició per testa d'aquestes peces, individualitzades per la cal·ligrafia dels baixants, va formar els dos grans murs de les façanes laterals. Mitjançant un lleuger canvi de textura dels blocs es va diferenciar en els murs un sòcol de tres metres d'alçada que es va perllongar cap a la zona d'entrada, va definir el pati de càrrega i descàrrega de camions, l'aparcament de cotxes dels empleats i va abraçar també una petita construcció dedicada a oficines i serveis que es va situar de manera que no interferís l'accessibilitat a la nau. Els extrems de qualsevol opció estructural unidireccional són, per la seva pròpia naturalesa, de característiques molt diferents als trams longitudinals. El projecte va optar per evidenciar-ho i va tractar els dos testers com tancaments lleugers molt semblants a la coberta. La finta que es produïa en el pla vertical en seguir la inclinació donada pels capitells es va aprofitar per col·locar dos grans lluernes que banyaven homogèniament els fons interiors de la nau.
  29. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Buildings of new plant for private use

    FAD Award

    Simon Logistics Warehouse

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  30. Telephone Exchange and Teleport

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Telephone Exchange and Teleport

    El programa inicial d'aquest projecte descrivia un conjunt edificat que havia d'albergar les instal·lacions de tractament i recepció de senyals de satèl·lit, una central de telefònica i els locals de gestió i venda d'aquests serveis. Aquestes funcions s'agrupaven en les dues construccions principals: un edifici representatiu amb despatxos i una sala d'exposicions amb un petit bar; i un edifici tècnic que és el teleport pròpiament dit. Al programa apareixien també un control de seguretat i uns locals per a instal·lacions convencionals. De tot això només s'ha construït l'edifici tècnic i els d'instal·lacions i control. A l'edifici tècnic, la importància de la xarxa de connexions i la seva freqüent modificació deguda a les innovacions tecnològiques van portar finalment a una planta quadrada totalment envoltada per un passadís perimetral d'accessos i servei. Per completar l'eficàcia d'aquest passadís i la flexibilitat de les connexions s'han col·locat nombrosos conductes verticals que permeten el pas directe de les instal·lacions des de la planta baixa a totes les altres, inclosa la de coberta. Una certa homogeneïtat en els locals que formen l'edifici, el marge de les superfícies i la seguretat amb què s'ha de tractar un programa evolutiu van dur a resoldre la planta amb una trama ortogonal. En cadascun dels seus nusos se situa un pilar circular de formigó, i els envans es col·loquen sempre dins de les línies d'aquesta retícula. Es tracta, doncs, d'una estructura porticada perfectament isòtropa, en la qual els tancaments es subordinen totalment a l'organització de l'entramat. Els problemes constructius i de disseny es concentren, com sempre, a les vores. Per suportar el passadís, els pilars perimetrals es deformen, acartelándose a partir de certa altura per sostenir unes lloses prefabricades situades a l'altura del fals sostre dels locals interiors. L'edifici tècnic està envoltat per un tancament lleuger format per una fusteria d'alumini totalment de vidre i practicable, que acompanya els passadissos perimetrals en les dues plantes superiors i, a través d'ells, proporciona llum i vistes als locals de treball. Aquest tancament s'interromp en totes les cantonades de l'edifici.
  31. Vila Olímpica Dwellings

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Vila Olímpica Dwellings

    The building complex was part of the Urban Plan for the seafront façade of the Barcelona Olympic Village, which rigidly set the volume, type of roof, terraced portico and exposed brick. The project’s concern was focused on giving the maximum possible freedom of use to the space allocated to each flat. Flat concrete pillars embedded in the thickness of the façade, tidy installations and equal and equidistant gaps in the exterior were designed to ease future, inevitable and unpredictable changes.
  32. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Buildings of new plant for public use

    FAD Award

    Headquarters of the Bank of Spain

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  33. Llefià Municipal Swimming Pool

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Llefià Municipal Swimming Pool

    El solar on s'havia d'aixecar l'equipament era un retall sobrant d'un camp de futbol veí i el barri un mostrari d'heterogènies construccions navegant desorientades en un caos travessat per vies de circulació. El projecte es pot considerar com un exercici de manipulació d'un model acadèmic establert amb la finalitat deposar un mínim d'ordre a un entorn desestructurat. L'edifici va acabar configurant-se en un volum que només s'entén des de la preocupació per la definició dels buits circumdants i de la posada en relleu de l'entrada a la zona esportiva propera.
  34. Casa Salvans

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Casa Salvans

    La casa Salvans es va construir en un magnífic hort envoltat per un mur de pedra que de vegades aguantava les terres exteriors, altres vegades les pròpies sobre les veïnes i a la zona més alta girava sobre si mateix i es convertia en un aljub. En l'únic punt on coincidien els desnivells exteriors amb el pla horitzontal interior estava situada la porta d'accés que es va conservar en el projecte. Tot el recinte havia quedat envoltat pel creixement gradual de la vila i el nou edifici volia contribuir a donar continuïtat als plans de façana de les cases entre mitgeres veïnes i que definien amb tanta precisió el buit dels carrers. Incomprensiblement les ordenances obligaven a aixecar un edifici aïllat i el projecte va pretendre superar aquesta contradicció.
  35. Interventions in La Boqueria Market

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Interventions in La Boqueria Market

    Entre els anys 1836 i 1840 es van iniciar, en l'extens solar que ocupava des de 1593 el Convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep i a la zona més propera a les Rambles, les obres de construcció d'una plaça monumental projectada per Francesc Daniel Molina que va dibuixar una arquitectura harmoniosa i ordenada a la qual se superposava una estricta columnata jònica que suportava una terrassa correguda de generoses dimensions. En aquesta plaça tan digna i inacabada es va instal·lar el Mercat de la Boqueria, un dels mercats temporals més populars de Barcelona i que va acabar cobrint-per raons pràctiques amb un cobert metàl·lic permanent, enganxat de mala manera als edificis circumdants impedint la percepció de la seva magnífica arquitectura. D'altra banda entre el mercat i l'Antic Hospital de la Santa Creu es trobava l'anomenada plaça de la Gardunya, que en realitat era un descampat provocat pels bombardejos soferts durant la guerra civil i que es feia servir com a zona provisional de càrrega i descàrrega. L'any 2006 l'Ajuntament va mostrar voluntat per iniciar una operació de reforma i millora del mercat i del seu entorn. El projecte va anar orientant-se cap a la formació de tres peces: la placeta del Dr. Fleming donant al carrer del Carme, la placeta del Canonge Colom donant al carrer de l'Hospital i la gran plaça formada pels esmentats buits de la Gardunya i Sant Josep . Uns habitatges concebuts a la manera dels plantejats per Francesc Daniel Molina per una banda i la nova seu de l'Escola Massana de l'altra eren les noves construccions que es proposaven per definir-les. Resolts subterràniament els problemes de càrrega i descàrrega, el gran protagonista de la proposta era aquest enorme buit, de 166 mx 84 m, pràcticament tres vegades la mida de la Plaça Reial i ocupat en part pel 'tinglado' metàl·lic del mercat del què el projecte va voler subratllar la seva temporalitat, el seu caràcter cal·ligràfic, el seu caràcter de cobert, el seu caràcter secundari amb relació a l'ordre superior de l'arquitectura circumdant. Seguint una de les primeres intencions apuntades en el projecte 'Del Liceu al Seminari', es va separar tot el que es va poder de l'arquitectura circumdant i es va insistir moltíssim en que el mercat de la Boqueria era un 'tinglado' i no un edifici tancat, un d'aquests coberts lleugers, alts de sostre per facilitar la ventilació natural, sense façanes tancades i amb persianes verticals per protegir-lo de el sol i de la pluja. No volia perdre el caràcter de mercat mediterrani que representava la Boqueria a tot el món i que l'emparentava tan directament amb Palerm i Istanbul. Es van substituir les tradicionals proteccions verticals per cristalls horitzontals matisats penjats de la coberta, incrementant així la il·luminació natural del mercat i millorant la percepció de la columnata perimetral des de qualsevol punt del seu interior. La reducció de llocs de venda que aquestes operacions portaven implícites es va compensar amb la proposta d'una ampliació cap a la zona de l'Hospital, tractada com una prolongació de l'antic amb la intenció afegida d'equilibrar la concurridísima entrada des de Les Rambles. Per no debilitar la concepció de cobert tractat a la manera d'un agradable bosc espès, protector, exempt i isomorf al què es podia accedir per qualsevol punt del seu perímetre, es va construir l'imprescindible edifici de serveis el més petit en planta possible i en el punt que seria, després de l'ampliació, el centre geomètric del 'tinglado'.
  36. Centre Fòrum Municipal Home for the Elderly

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Centre Fòrum Municipal Home for the Elderly

    Al solar de 13.818 m2 estava previst construir un gran edifici d'oficines de 34.538 m2 i un geriàtric municipal de 12.000 m2. El lloc rebia les influències de les traces de l'Fòrum, de la quadrícula de Cerdà, de la Diagonal i de l'antiga carretera de sortida a França, i les edificacions que l'envoltaven tenien altures i caràcters molt diferents. El projecte va voler entrellaçar i donar continuïtat a totes aquestes diversitats. La resposta va ser un volum fragmentat de planta trencada que buscava de tant en tant aquelles arestes verticals que asseguressin la continuïtat visual dels carrers perimetrals i conformés una plaça interior que recollís els carrerons del nou barri d'habitatges de baixa alçada que s'havia de construir al solar veí. També en alçada estava atent al que succeïa al voltant i oscil·lava des dels 100m a la zona més pròxima a l'esplanada del Fòrum fins als 15m quan s'apropava als habitatges veïns. El projecte se sentia proper a una certa tradició exemplar d'altres torres barcelonines que renunciaven a ser exemptes per emergir en canvi d'una massa edificada respectuosa amb les altures i les alineacions de la ciutat propera, sempre amb el propòsit de garantir la seva continuïtat i evitar que el recorregut de vianants quedés interromput per incòmodes buits descontrolats. L'edifici alt tenia una façana formada per una fulla interior vidriada i per una altra exterior metàl·lica que feia de protector solar. No sempre aquestes dues pells eren paral·leles i properes, l'exterior estava atenta a la lògica urbana i la interior a la de l'edifici mateix.
  37. Diagonal Mar Dwellings

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Diagonal Mar Dwellings

    El planejament responia a un model de ciutat radicalment diferent al d'una ciutat mediterrània i el projecte no va trobar cap escletxa per on canviar els seus propòsits. El pla havia fixat una edificabilitat de 32 940 m2 a repartir entre tres edificis perfectament definits en les seves ocupacions màximes, en les seves altures obligatòries i en la seva posició en planta. El projecte es va concentrar en optimitzar l'habitabilitat en aquell marc tan rígid i intocable. En les dues torres es va aprofitar la màxima ocupació permesa perquè facilitava l'organització de diferents mides i distribucions dels habitatges i es va renunciar clarament a l'obsessió compositiva per l'esveltesa com si d'un valor indiscutible es tractés. Les dues van arribar a l'alçada màxima obligatòria i l'excés d'edificabilitat que hagués resultat si totes les plantes haguessin estat iguals a les baixes es va reduir i va ajustar mitjançant unes extraccions a l'volum general. Unes extraccions que anaven augmentant a mesura que guanyaven alçada i que es van realitzar en zones que donaven a nord, en zones sense vistes al mar o bé en les arestes més pròximes entre els edificis. A les torres i en cada nucli d'escales i ascensors es van definir una sèrie de bandes que els embolcallaven totalment a la torre gran i només en tres de les seves cares a la petita. D'aquestes bandes la més propera era el passadís d'accés als habitatges. La següent, de 50 cm de gruix, l'ocupaven pilars i instal·lacions. A la banda més ampla de 8 m de gruix es van distribuir els habitatges sense cap element vertical fix i amb una total llibertat per decidir mides i distribucions. El seguia una altra de 50 cm ocupada una altra vegada per instal·lacions, pilars i els tancaments envidrats de sòl a sostre que la separaven de les terrasses corregudes de 3m de voladís. Per les seves dimensions i per la protecció del sol, del vent, del buit i de les mirades alienes que li proporcionaven unes persianes corredisses de lames orientables d'alumini, es van convertir en una estada més de l'habitatge, en un nou element de comunicació entre totes les seves peces, en un generós espai intermedi entre interior i exterior de tanta tradició mediterrània. I tot això gràcies a unes ordenances sensates que no penalitzaven les terrasses amb pèrdues d'edificabilitat. En aquelles cares que van sorgir de les extraccions practicades al volum general i en les que no podien construir-se terrasses, es van utilitzar però els mateixos elements compositius que a la resta de les façanes. Voladissos, baranes i persianes estaven també allí presents encara que amb altres mesures i relacions per tal que l'edifici no tingués un davant i un darrere. Les façanes de l'edifici baix es van tractar amb els mateixos recursos que les de les torres, buscant que els tres edificis al superposar-se es confonguessin i es percebessin com una massa única, informe i canviant.
  38. Headquarters of Sant Pere de Ribes Town Hall in Les Roquetes

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Headquarters of Sant Pere de Ribes Town Hall in Les Roquetes

    L'Ajuntament de la ciutat va promoure una operació ambiciosa de revitalització del barri de Roquetes mitjançant la construcció d'unes noves oficines municipals i d'uns habitatges protegits. Amb aquest material volia revitalitzar l'activitat a la zona i donar continuïtat a dos teixits urbans diferents i confrontants, un en pendent i autoconstruït durant els anys seixanta, i un altre en pla i format per un eixample més recent i amb un altre tipus de promoció immobiliària que li donava una escala diferent. El projecte va apostar per la creació d'una plaça generosa que va quedar definida per una edificació contínua que l'abraçava i que contenia tot el programa requerit. Situada sobre un terreny amb molta pendent va buscar l'horitzontalitat, va aconseguir evitar les rampes d'accés a l'aparcament subterrani que sempre trenquen el pla generant zones indefinides i tenebroses i es van plantar el màxim nombre de plàtans possibles. L'edifici de l'Ajuntament va estar molt atent a les nombroses virtuts que tenien les autoconstrucció cions veïnes, especialment a la seva extraordinària riquesa en les transicions entre exterior i interior basades normalment en seqüències en què abundaven patis, terrasses, pèrgoles, arbres o plantes. Tot això va influir en diferents temes i especialment en la manera d'entrar, que es va plantejar a través d'un pati mig amagat, protegit per un gran arbre i tractat com un generós vestíbul des del qual es podia accedir a qualsevol dependència interior. El seu aspecte general, des dels seus gestos en planta perquè fos vist des de dos carrers principals que penetraven en els teixits adjacents fins al tractament de la seva volumetria trossejada en unes zones o tractada amb més èmfasi en unes altres, va néixer de la voluntat de donar la màxima continuïtat als dos teixits i de presidir i donar sentit a la plaça.
  39. Les Roquetes Dwellings

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Les Roquetes Dwellings

    Els habitatges que completaven el perímetre van afrontar com donar ús a les cobertes, normalment grans superfícies inútils que acaben en el més absolut abandonament. Es van redactar unes ordenances que sense incrementar l'edificabilitat fixada augmentaven en una planta l'altura permesa, de manera que es van poder organitzar uns volums en els quals cada planta era més petita que la inferior, donant lloc a l'aparició d'unes generoses terrasses descobertes a la majoria dels habitatges. Aquella coberta perduda es va fragmentar a diferents nivells i es va convertir en una sèrie d'espais útils i generosos al no comptar com a superfície construïda. I des d'un punt de vista formal l'escala resultant dels nous edificis casar millor amb la dels edificis veïns. Els sistemes constructius, materials, colors, sòcols, fusteries, baranes ... van ser els mateixos tant en els habitatges protegits com a l'edifici de l'Ajuntament. Només la volumetria i els buits que donaven resposta als grans espais interiors distingien la casa de tots de les cases de cadascú.
  40. Remodelling of the Multipurpose Events Hall of the ITEC

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Remodelling of the Multipurpose Events Hall of the ITEC

    El tema va consistir en adequar una antiga fàbrica com a espai polivalent i sala de reunions de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC). El local venia definit per una successió ordenada d'onze pòrtics de formigó armat, format cadascun d'ells per quatre pilars que definien tres naus que recorrien tota la seva longitud, des del carrer fins al centre del pati interior d'illa. La intervenció es va plantejar com un joc de mínims, sense camuflatges d'allò existent i aprofitant i subratllant tot el que es va considerar positiu, que era gairebé tot. La decisió més important va ser la de crear un pati en el qual unes lames orientables, que permetien un control a voluntat del sol i de la llum, van substituir part de l'antiga coberta. Uns miralls verticals de gran format van cobrir una de les seves cantonades, provocant un efecte de artifici que quadriplicava visualment l'espai. Per facilitar la versatilitat de la zona destinada a usos polivalents es van fer dos estintolaments als pilars que més molestaven. Les cadires i tarimes mòbils es podien ordenar fàcilment en diverses distribucions seguint les marques de diferents colors pintades sobre el terra de fusta. Aquesta superposició de grafismes recordava la dels camps de joc en que es practiquen alternativament diversos esports.
  41. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Interior Design

    FAD Award

    Remodelling of the Multipurpose Events Hall of the ITEC

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  42. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Headquarters of Sant Pere de Ribes Town Hall in Les Roquetes

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  43. Alícia Foundation

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Alícia Foundation

  44. Simon House

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Simon House

    L'habitatge estava situat en una urbanització dels anys quaranta de segle passat i envoltada per una atmosfera general d'una qualitat poc freqüent, però amb els mateixos problemes d'arrencada que van haver de fer front la casa Penina, la casa Almirall o la casa Rognoni. A diferència del plantejat en aquells casos en què es van ignorar les obligades bandes perimetrals per cedir-les a allò públic o se'ls van adjudicar usos secundaris, aquí l'habitatge es va apoderar decididament d'elles, integrant-les a l'edificació, qualificant-los i concedint-los un paper protagonista en el resultat final de l'obra. Una tanca de fusta, de la màxima opacitat i alçada permeses per les ordenances va resseguir tot el perímetre de l'solar i també va perllongar a l'exterior les divisions de la casa. Així es van transformar aquelles bandes absurdes en una sèrie de patis, cada un d'ells associat a una dependència interior, i perquè la mútua integració fos la més completa possible es va decidir que les façanes fossin absolutament de vidre. Tots els vidres disposaven d'una cortineta i una cortina opaca enrotllables per controlar la llum a voluntat i unes generoses pèrgoles horitzontals a base de lames mòbils van garantir la protecció solar en aquelles orientacions en que era necessària. Uns lluernaris verticals a nord il·luminaven les dependències interiors. L'edificació tenia una forma prismàtica de 32,4x8m en planta i 3,5m en alçada. La llosa de la coberta es recolzava, com en el projecte contemporani de la Fundació Alícia, sobre uns perfils metàl·lics de 7x7cm col·locats en el seu perímetre cada 1,2m. Una caixa adossada de formigó a l'entrada es va encarregar d'absorbir els esforços horitzontals. Un soterrani de la mateixa mida de la casa i un generós fals sostre resolien les instal·lacions. D'aquesta manera es va aconseguir una planta totalment lliure, fàcilment modificable, en un intent de que fins i tot tractant-se d'un edifici unifamiliar, la proposta no fos una resposta tancada a un programa determinat sinó que donés totes les facilitats per acollir inimaginables activitats en el futur. Totes les divisòries interiors a l'arribar a façana disposaven d'una porta, de manera que en moments determinats tota la casa podia usar-se com un espai únic que es percebia llavors com un biombo lleuger de fusta situat dins d'un prisma de vidre al que no tocava.
  45. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Diagonal Mar Dwellings

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  46. Simon Lighting Showroom and Offices

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Simon Lighting Showroom and Offices

  47. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Alícia Foundation

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  48. Premio Década

    Award-Winner / Winner

    Premio Década

    UPF Library in the Water Tower of La Ciutadella Park

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

  49. Premio Nacional de Arquitectura

    Award-Winner / Winner. Category: Architecture

Archive

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Secció del Banc d'Espanya.

    Drawing

    Secció del Banc d'Espanya.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Drawing

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Drawing

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Drawing

    Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

    Drawing

    Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

    Drawing

    Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

    Drawing

    Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Secció de detall del Restaurant La Balsa.

    Drawing

    Secció de detall del Restaurant La Balsa.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Planta general del Restaurant La Balsa.

    Drawing

    Planta general del Restaurant La Balsa.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

    Drawing

    Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

    Drawing

    Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

    Drawing

    Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

    Drawing

    Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Planta d'estudi de la Casa Penina.

    Drawing

    Planta d'estudi de la Casa Penina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

    Drawing

    Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva seccionava de l'interior de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva seccionava de l'interior de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva de l'accés de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Drawing

    Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Esbós de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

    Drawing

    Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

    Drawing

    Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria dels Habitatges Les Roquetes

    Drawing

    Axonometria dels Habitatges Les Roquetes

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

    Drawing

    Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Drawing

    Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Drawing

    Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Drawing

    Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la biblioteca a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

    Drawing

    Perspectiva interior de la biblioteca a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del vestíbul a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

    Drawing

    Perspectiva interior del vestíbul a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

    Drawing

    Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

    Drawing

    Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior dels Habitatges Vila Olímpica

    Drawing

    Perspectiva exterior dels Habitatges Vila Olímpica

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Drawing

    Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Drawing

    Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

    Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

Bibliography

Societies