Lluís Clotet i Ballús - Arquitectura Catalana .Cat

Memory

Lluís Clotet (Barcelona, 1941). Obté el títol d'arquitecte el 1965 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En aquesta escola ha estat professor de Dibuix des del 1977 fins el 1984, professor visitant a l'Aula PFC i professor de Projectes I i II del 1997 al 2000. El 1964 funda Studio PER amb els arquitectes Pep Bonet, Cristian Cirici i Oscar Tusquets. Amb aquest últim col·labora en múltiples projectes fins el 1983. El 1984 s'associa amb Ignacio Paricio fins el 2008. És també soci fundador de la firma BD Edicions de Disseny. Les seves obres han estat distingides amb diversos premis: Lleó d'Or al millor llibre il·lustrat a la XII Mostra Internacional de Venècia (1965); Premi FAD d'Interiorisme a la millor intervenció dels anys 1965, 1972 i 2005; Premi FAD d'Arquitectura al millor edifici dels anys 1978, 1979, 1988 i 1989; Premi Nacional de Restauració de 1980; Delta d'Or al millor disseny industrial dels anys 1974, 1979 i 1980; Premi Construmat a l'obra millor construïda dels anys 1991, 1999 i 2007; Premi Nacional d'Arquitectura, Generalitat de Catalunya, de l'any 1999; Premi Dècada 2009; Premi Nacional d'Arquitectura, Ministeri de Foment, de l'any 2010.

Works (36)

On the Map

Constellation

Cronology (52)

Bar and Annexes of the Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat Student Residence

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

It consists of a space with high ceilings, generous dimensions and it is presided over by an ordered series of pillars, beams and large windows which were fragmented and organised to allow diverse environments. The main element of the intervention was a partition of different heights that sought in its broken geometry the floor’s maximum stability. It was a kind of complex screen that contained windows, sliding curtains, sconces, washable plastic bands, corners, plinths and trims. This initial exercise already shows a way of doing things that will be present in many of the later works. Concern for comfort, care for the construction no matter how simple and the assessment of the place where it is intervened were the guides that accompanied the project on its way to reach a form, which from the beginning was wanted more as a consequence that as something determinant. From the perspective of this work, fifty years later it is easy to detect the cultural world from which it received so many fundamental influences. The admired Italian architects of the time were then dedicated to recovering aspects forgotten by the early avant-garde, to consequently expanding the vocabulary used by them, to rescuing ornamentation as an expression of the construction process, to considering the aging of things, to taking into account the environment as a priority... and all this was very interesting, and their works were just a few kilometers away.
Sonor Shop

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

The premises consisted of a ground floor and a basement and were part of a building with a great disorder in structure and facilities. The project, unable to take advantage of that neglected landscape, proposed the creation of a new interior space defined by a new envelope that embraced it and that ran completely independent of the rugged perimeter of the premises. The first tentative drawing consisted of a first overlay of a triangular plot on casual geometries and how it changed scale to suit what was to be hidden or surrounded. A drawing that expressed the search for a strategy that was intended to be general for that type of situation. The plot ended up being orthogonal and was applied to both the walls and the ceilings and floors. From the street, the built-up enclosure was seen from the outside protruding between the pillars of the building without touching them. Its appearance revealed the whole strategy of the operation, as if it were as interested in playing games as in explaining the trick.
FAD Award

Award-Winner / Winner. Category: Interior Design

Sonor Shop
Oficines Ibars

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

The project shows great harmony, admiration and respect for the building. The new entrance gap from the street was achieved with a simple removal of the lintel that separated two overlapping windows and was underlined with a light canopy and a discreet dimly lit brass plate. The gate decreased in height to the size of the wall and was able to join the upper arch neatly. The old mahogany doors were preserved and in their new locations they tried to highlight them as elements of interest. Window grilles and carpentry were also preserved. The old moldings, sometimes cut by the new partitions, remained as a witness to previous distributions and the glass cards allowed to contemplate this game from any point of the offices. The new air ducts, free and hanging from the sky, did not conflict with all this. Nothing was thrown away; everything was taken advantage of. It was an exercise in overlaying layers with the pretense that the last one did not cover the previous one. A Pentimento, an exhibition of heterogeneous elements that reflected different moments and sensibilities. A desire to help not lose memory.
'ÒRIM, otro' Joan Miró's Exhibition and Mural at the Architects' Association of Catalonia (COAC)

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

It was the end of 1968 when the partner architects of Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet and Oscar Tusquets), who had just turned twenty-seven, received a commission from the College of Architects of Catalonia and the Balearic Islands to write and edit a counter-exhibition at the school headquarters - which we titled Orim, otro (Miró written backwards) - of the anthological exhibition organised by Barcelona City Council in the Gothic part of the old Hospital de la Santa Creu. Despite the difficulties that the dictatorship of General Franco posed for opening up abroad, we felt very close to the events of May 1968 in Paris. Barcelona was, at that time, a more cosmopolitan city than it is now, because it is still a city in which its tourist success is diluting its personality. We keep an indelible memory of those months in which we were working on the project, advised by Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats and Antoni Tàpies, and especially of the relationship with Joan Miró. During a dinner at the Reno, we presented our script to Joan Miró, asked him for an artistic intervention on the glass around the ground floor of the school and set a date to visit his studio in Mallorca and choose some original paintings that should be part of the exhibition. Oscar Tusquets and I went to Miró's studio. His house was pretty kitsch. A fishbowl on a kind of inner parterre was the most memorable architectural element of the living room, where we waited for him to come down from his bedroom. He apologized, saying that it was his wife Pilar’s territory, who chose his architect brother to carry out the project. He immediately led us to his studio, a building of great architectural quality and very much lived by Miró, full of his work in progress, clippings from magazines and newspapers and various objects of primitive African art. We were very impressed with the paintings he was working on. Our script proposed dividing the exhibition into two well-differentiated spaces, separated by the staircase that leads to the so-called Picasso Room and which we proposed to close laterally and above as if it were a steep tunnel. The lower space would be dedicated to Miró’s work from before the Civil War; and the space above, to post-war works. The stairwell between the two spaces would signify the dark times of the war, and a film that we commissioned to Pere Portabella would be shown. We designed the different nooks and crannies to put the paintings and objects in the exhibition, with the materials of the formwork that the construction company that we most appreciated in those days, and which has unfortunately disappeared from the market, selflessly provided us: Famadas, SA. In terms of content, although Miró, Prats and Tàpies offered us original works from their private collections, we only used the works that had the most didactic possibilities and a more contentious attitude. We were not interested in the great works; they could already be seen in the great exhibition of the Hospital de la Santa Creu. A large part of our exhibition consisted of a selection of enlarged photographs of fragments of paintings in which Miró’s symbolism was present, such as the female sex represented by genitalia or chaplains passing through the ring, as can be seen in the engravings of the Barcelona series. But our script also included asking Joan Miró to do some work on the glass that surrounds the ground floor of the headquarters of the College of Architects, in Nova Square. We imagined that, at best, he would paint his signature, but his enthusiastic response was to paint a mural in four colours and black. Each of the screenwriters was assigned a colour and he chose black, applied to the broom and to correct what we had to paint moments before. It was, in large dimensions, the same attitude that led Miró, in the last stage of his life as an artist, to paint on anonymous paintings that he bought in provincial exhibitions.
Penina House

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

A la majoria de les anomenades ciutats jardí, d'aquella idea romàntica de viure en un gran palau aïllat de la resta de l'món i envoltat per una naturalesa meravellosa només ha quedat la seva ridícula caricatura: petites construccions cenyides per estretes franges d'uns pocs metres d'amplada i separades del carrer i dels veïns per unes tanques obligatòriament baixes i calades que no ofereixen cap tipus de privacitat. En el cas que ens ocupa el solar era petit, de forma triangular, un retall sense sentit nascut d'una desafortunada divisió parcel·lària. La casa romana, la casa àrab, recolzades en els límits de la propietat, tancades a l'exterior excepte en el vestíbul d'entrada i obertes a un o diversos patis interiors, íntims i silenciosos, eren uns intel·ligents tipus edificatoris compactes, econòmics i que definien a més uns espais públics precisos i qualificats. Però tota la normativa impedeix aquest model comprovat i admirat. La proposta d'aquesta casa va néixer de la lluita entre aquests contraris, va néixer d'intentar crear un organisme confortable tot i haver de regir-se per unes regles que obligaven a un model d'ocupació del territori tan irracional. La planta va acabar adoptant una forma filamentosa, una successió d'espais relacionats per un llarg passadís que provocava una desproporcionada façana en relació a la superfície construïda, i tot per tal de poder definir dos patis oberts cap al sud, als quals donaven totes les dependències a través d'unes generoses obertures. Les altres façanes eren opaques i definien dues franges llargues i estretes. La que donava a l'veí es va destinar a accés a l'aparcament de superfície i la que donava al carrer es va cedir al poble i es va construir en ella un banc públic. Uns clients admirables.
Fullà House

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

The special relationship between the site’s boundaries and the alignments that define the inner courtyard of the island inevitably led to the appearance of a huge dividing wall presiding over the courtyard. With the intention of softening its presence, the whole building was treated with the same material and the same construction resources as those used in the traditional partitions of Barcelona. The pretension, no doubt optimistic, was that the neighbours who lived in the houses that opened onto the courtyard would not perceive that the building turned its back on them, but would show them a façade like those facing the street. Many concerns are noted in the project at the same time: resolving access to housing through a single and generous space that provided a meeting place for residents; mixing the maximum number of types and sizes of housing to encourage the diversity of occupants; exploring the possibilities of penthouses when they are not considered simple additions to a projected building without them; giving privacy and diminishing the exaggerated surface of its terraces run through skylights that gave zenithal light to the floors inferior; radically interior kitchens and bathrooms with forced extractions...
Ancla Roja Apartments

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

L'edifici evidenciava una sèrie de reflexions sobre les terrasses, un element omnipresent en l'entorn i tractat normalment amb molt poca consideració. Moltes de les decisions que sobre elles llavors es van prendre les podem veure repetides en obres posteriors. L'escassa amplada permesa per les ordenances va ser la causa que es desplacessin a les cantonades buscant en el gir uns espais més generosos. Per fer-les còmodes se les va protegir de vent, de sol i de les mirades indiscretes. La seva estructura de pilars i jàsseres de formigó va facilitar l'obertura d'uns buits generosos en les quatre cantonades de la massissa caixa d'obra de manera que es van convertir en una generosa prolongació de l'interior. La resta de les dependències ventilaven i s'il·luminaven mitjançant petites finestres obertes al mur. El tractament esglaonat de les dues plantes superiors va facilitar la relació de l'obra amb les diferents alçades dels edificis veïns.
Gil Sala House

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

The straight street with a constant width was defined by continuous façade planes parallel to the sidewalks. Some buildings were recessed to form open courtyards between them, but the ground floor always maintained the alignment so as not to weaken the layout of the street. The laws of formation of the strict urban void, few and clear, allowed a great freedom of sizes and languages of the architectures that embraced it, and the result of the long continuous façades took the form of enormous and complex collages. The proposal used this way of relating fragments, so present in the neighbourhood and in the city, as a mechanism for resolving the building itself. The addition was gently placed on the ground floor just as the different houses did with each other. The project did not seek to treat the building as a stylistic unit and that is why the language of novelty was sought so different from that of the preserved. The project did not modify or tidy up the old one, did not erase clues, left it intact as a witness to other stories, accepted it in the game and treated it as another component of the urban puzzle.
FAD Award

Award-Winner / Winner. Category: Interior Design

Aerojet Express Travel Agency
FAD Award

Finalist. Category: Architecture

Gil Sala House
FAD Award

Finalist. Category: Architecture

Fullà House
Aerojet Express Travel Agency

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Aquellos bajos con una digna fachada habían acogido anteriormente una tienda de electrodomésticos decorada con falsas columnas, jácenas y arcos de yeso que escondían y ordenaban estructura e instalaciones. Una estrategia parecida a la aplicada en Sonor pero con un lenguaje distinto. Se usaron los colores blanquiazules para realzar alguno de esos elementos y dejar a otros en un segundo plano, de modo que emergió visualmente un exento y esbelto templete que se convirtió en el protagonista de la intervención. Todo el resto de la operación se organizó para que esta elección se entendiera. Unos focos hacia arriba le iluminaban como si de un monumento se tratara. Los huecos de la fachada se cuidaron de forma que desde la calle nada impidiera su visión y por ese motivo los carteles característicos de estas agencias se trasladaron a un biombo situado en el fondo de la tienda. Unos espejos verticales se colocaron a derecha e izquierda de los grandes ventanales en una posición radial que subrayaba su centralidad, al tiempo que ofrecían una llamativa visión caleidoscópica y distorsionada desde la calle. También desde el interior el movimiento de la ciudad se convertía en desconcertante. Unas luces horizontales entre los espejos se encendían y se apagaban fingiendo un movimiento de dentro afuera en clara referencia a imágenes conocidas de espectáculos y mundos en aquella época lejanos. 462.Those basements with a dignified façade had previously housed an appliance store decorated with false columns, girders, and plaster arches that hid and ordered structure and facilities. A strategy similar to the one applied in Sonor but with a different language. The colours white and blue were used to enhance some of those elements and leave others in the background, so that a free and slender temple emerged visually and became the protagonist of the intervention. The rest of the operation was organised so that this choice would be understood. Upward lights illuminated it as if it were a monument. The gaps in the façade were taken care of so that nothing could impede their view from the street, and for this reason the characteristic posters of these agencies were moved to a screen located at the back of the store. Vertical mirrors were placed to the right and left of the large windows in a radial position that emphasised their centrality, while offering a striking kaleidoscopic, distorted view from the street. Also, the movement of the city became disconcerting from the inside. Horizontal lights in the mirrors lit up and went out, feigning an inward-outward motion in clear reference to familiar images of spectacles and distant worlds at the time.
Union Lloyd Maritime Travel Agency

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

A long, narrow space linked the street with the block’s inner courtyard. The project intended not to lose sight of the valuable light at the end of the tunnel and to visually enlarge the width of the premises. A mirror covered the entire wall on one side and a series of cutouts allowed access to some rooms behind. Some accesses that were not hidden and that instead were used to show the game of misunderstandings that the intervention proposed.
Georgina Belvedere

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.
Regàs House

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
Puig i Cadafalch Residential Street Block

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat. El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si. Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.
El Colomer Apartments (Phase 1)

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Rognoni House

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Un solar de geometria difícil situat en una ciutat jardí convencional. Dues cases per a dos germans amb una zona de convidats independent i comú a totes dues. El planejament havia previst una ampliació del carrer que va obligar a l'edifici a arraconar-se a la cantonada sud del solar i va condicionar absolutament la forma triangular de la planta que va acabar coincidint pràcticament amb l'única superfície on es podia construir. En aquest projecte les estretes franges d'obligada separació amb els veïns també es van destinar com a aparcament de cotxes i accés de vianants als habitatges, que es van obrir cap al jardí privat situat inevitablement a nord. Uns patis i unes claraboies van buscar el sol i la llum de sud.
FAD Award

Award-Winner / Winner. Category: Architecture

Rognoni House
Casa Verdura

Lluís Clotet i Ballús
Jaume Mimó i Llobet 14-16 Dwellings

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.
La Balsa Restaurant

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

A magnificent, irrigated pond became a restaurant and the project tried not to alter it and highlight the old tank. The new access, the kitchens, the auxiliary outbuildings and a small apartment around a courtyard, were located where the water used to be. A free pavilion was built above in the manner of many beach bars, leaving some generous perimeter terraces. Its light and wooden construction was intended to be the counterpoint to the heavy, masonry construction that surrounded it.
FAD Award

Award-Winner / Winner (ex aequo). Category: Architecture

La Balsa Restaurant
Mozart-Fortuny Apartments

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat. L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat. Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua. De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments.
Simon Logistics Warehouse

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El magatzem automatitzat era en realitat un gran contenidor que havia de suportar un flux constant i intens d'entrades i sortides de mercaderies. Una primera zona de manipulació i control es va tractar com avantsala del gran espai ple de prestatgeries entre les que es movia un sofisticat robot que accedia a qualsevol punt de l'espai. La gran nau de 100 m de longitud es va cobrir amb unes encavallades metàl·liques de 46,5 m de llum situades a 15m d'altura. Es recolzaven en cadascun dels seus extrems sobre un capitell de formigó, a manera de sabata de 1,2 x 6 m en planta, que repartia la seva càrrega sobre un pilar rectangular buidat construït amb fàbrica de bloc de 20 cm de gruix. La juxtaposició per testa d'aquestes peces, individualitzades per la cal·ligrafia dels baixants, va formar els dos grans murs de les façanes laterals. Mitjançant un lleuger canvi de textura dels blocs es va diferenciar en els murs un sòcol de tres metres d'alçada que es va perllongar cap a la zona d'entrada, va definir el pati de càrrega i descàrrega de camions, l'aparcament de cotxes dels empleats i va abraçar també una petita construcció dedicada a oficines i serveis que es va situar de manera que no interferís l'accessibilitat a la nau. Els extrems de qualsevol opció estructural unidireccional són, per la seva pròpia naturalesa, de característiques molt diferents als trams longitudinals. El projecte va optar per evidenciar-ho i va tractar els dos testers com tancaments lleugers molt semblants a la coberta. La finta que es produïa en el pla vertical en seguir la inclinació donada pels capitells es va aprofitar per col·locar dos grans lluernes que banyaven homogèniament els fons interiors de la nau.
FAD Award

Award-Winner / Winner. Category: Buildings of new plant for private use

Simon Logistics Warehouse
Headquarters of the Bank of Spain

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Grans camions arribaven periòdicament des de la central al garatge subterrani connectat amb la caixa forta i d'allí els diners es traslladaven amb muntacàrregues a uns petits garatges a la planta superior des d'on es distribuïa amb furgonetes als diferents bancs locals. Unes petites oficines completaven un programa que generava molt poca activitat urbana i unes estrictes mesures de seguretat exigien que l'edifici estigués totalment aïllat de les edificacions veïnes. El seu emplaçament més adequat hagués estat en un descampat i al costat d'un accés d'autopista. Paradoxalment el solar escollit es trobava en una de les zones de més activitat de l'eixample gironí, formava part d'una illa en edificació tancada i just en un punt singular on el gir de la Gran Via feia que es convertís inevitablement en un important final de perspectiva en el qual destacaven una enorme mitgera i unes descuidats darreres a l'espera que l'illa completés el seu volum previst i les amagués. D'altra banda, davant el solar i a l'altre costat de la Gran Via, estava prevista l'obertura de la gran Plaça de la Constitució i conseqüentment el nou edifici tornava a ser protagonista des d'un altre punt de vista. Un parell de delicades i petites edificacions contigües acabaven de completar un paisatge heterogeni i desordenat, al qual no semblava que un edifici baix i discret li pogués donar resposta adequada. El projecte va proposar augmentar artificialment el volum estrictament necessari que el programa demandava per tal de disposar de material suficient com per manipular-lo i fer front a tots els temes urbans. Un semicilindre amb el seu eix centrat en la prolongació visual de la Gran Via acollia un sobredimensionat pati d'operacions i s'adossava pel seu pla axial a un cos prismàtic de menor altura que seguia les directrius dels carrers secundaris i contenia garatges, oficines i arxius . Una part del semicilindre continuava per sobre del prisma mentre es podia veure des de la Gran Via i una planta d'instal·lacions a la coberta ajudava a augmentar encara més el volum final. Tant la tanca desmesuradament alta i massissa que va envoltar el banc, com el petit local que casava amb els elegants edificis veïns, volien camuflar la seva condició d'edifici aïllat i mantenir les alineacions de l'illa en un intent de no interrompre la definició volumètrica dels carrers . Tota la construcció estava plantejada amb murs portants d'obra de fàbrica per les mateixes raons de durabilitat i economia en el manteniment esgrimides en altres obres construïdes en aquells anys i l'opció escollida es va posar clarament de manifest tant en la configuració dels alçats com en les traces de les plantes.
FAD Award

Award-Winner / Winner. Category: Buildings of new plant for public use

Headquarters of the Bank of Spain
Telephone Exchange and Teleport

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El programa inicial d'aquest projecte descrivia un conjunt edificat que havia d'albergar les instal·lacions de tractament i recepció de senyals de satèl·lit, una central de telefònica i els locals de gestió i venda d'aquests serveis. Aquestes funcions s'agrupaven en les dues construccions principals: un edifici representatiu amb despatxos i una sala d'exposicions amb un petit bar; i un edifici tècnic que és el teleport pròpiament dit. Al programa apareixien també un control de seguretat i uns locals per a instal·lacions convencionals. De tot això només s'ha construït l'edifici tècnic i els d'instal·lacions i control. A l'edifici tècnic, la importància de la xarxa de connexions i la seva freqüent modificació deguda a les innovacions tecnològiques van portar finalment a una planta quadrada totalment envoltada per un passadís perimetral d'accessos i servei. Per completar l'eficàcia d'aquest passadís i la flexibilitat de les connexions s'han col·locat nombrosos conductes verticals que permeten el pas directe de les instal·lacions des de la planta baixa a totes les altres, inclosa la de coberta. Una certa homogeneïtat en els locals que formen l'edifici, el marge de les superfícies i la seguretat amb què s'ha de tractar un programa evolutiu van dur a resoldre la planta amb una trama ortogonal. En cadascun dels seus nusos se situa un pilar circular de formigó, i els envans es col·loquen sempre dins de les línies d'aquesta retícula. Es tracta, doncs, d'una estructura porticada perfectament isòtropa, en la qual els tancaments es subordinen totalment a l'organització de l'entramat. Els problemes constructius i de disseny es concentren, com sempre, a les vores. Per suportar el passadís, els pilars perimetrals es deformen, acartelándose a partir de certa altura per sostenir unes lloses prefabricades situades a l'altura del fals sostre dels locals interiors. L'edifici tècnic està envoltat per un tancament lleuger format per una fusteria d'alumini totalment de vidre i practicable, que acompanya els passadissos perimetrals en les dues plantes superiors i, a través d'ells, proporciona llum i vistes als locals de treball. Aquest tancament s'interromp en totes les cantonades de l'edifici.
UPF Library in the Water Tower of La Ciutadella Park

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

The deposit built by Josep Fontseré in 1874 combines the virtues of good construction, the ease of adapting to changing uses and the ability to understand and improve the place where it is located. A great example of good architecture. The building was in perfect physical condition after being used as a pavilion at the International Fair of 1888, and it later housed a hospital, a municipal warehouse, a movie set and also became an important resting place for many migratory birds. The project proposed demolishing all the interior divisions, the central part of the intermediate slab, and opening five skylights in the geometric centre of the roof that balanced the perimeter light and established a visual and kaleidoscopic relationship between the interior and the roof. For safety reasons, the large body of water that had been planned to be stored was never allowed to reach the top edge of the tank and the new proposal replaced it with a thin sheet at the top. This improved the old image of the permanently half-empty pond and solved the problem of vertical loads, seismic actions and tightness by reducing the weight and forming an intermediate security camera between the bottom of the new vessel and the old one. As for the interior, two elaborate prefabricated pieces of concrete, one as a slab and the other as a support, organised discontinuous mezzanines three metres high above the floor of the room. Treated as furniture in the huge space, they increased the area of use, contained all the voluminous facilities that the building needed and gave rise to a great diversity of reading spaces, from some very collected and homely to others with wider views and spectacular heights. With the exception of the new skylights, everything, including the new pond, was delicately superimposed on the building without injuring it. Everything could be dismantled so that the original support appeared intact again. The search for the formal expression of this strategy guided the project in all its aspects. Again, an exercise that reflects the relationship between architecture and decoration.
Vila Olímpica Dwellings

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

The building complex was part of the Urban Plan for the seafront façade of the Barcelona Olympic Village, which rigidly set the volume, type of roof, terraced portico and exposed brick. The project’s concern was focused on giving the maximum possible freedom of use to the space allocated to each flat. Flat concrete pillars embedded in the thickness of the façade, tidy installations and equal and equidistant gaps in the exterior were designed to ease future, inevitable and unpredictable changes.
Restoration and Rehabilitation of the Convent dels Àngels for the FAD

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

The Raval district was located between the second walls of La Rambla (1260) and the third and last walls of Les Rondes (1336-1387). The establishments, services and activities that were disrupting the fields, the farmhouse and the guild house coexisted there. Frustrated expectations of growth in the end of the Middle Ages left a large amount of available land that led to the installation of numerous religious buildings as a result of the rise of Catholicism that were typical at the time. The culmination of this long process that turned the Raval into a convent district can be traced between the 15th century and the confiscating action of Mendizábal in 1837. Its enumeration would be too extensive. On the area in which the study focused, few were the transformations that took place during the Enlightenment absolutism and the industrial revolution except for the opening of Joaquim Costa Street and the interesting urbanisation on the old lands of the Convent of the Carmelites built in 1875. The centre of attention of the city moved to the Eixample Cerdà and this area of the Raval district was left as a forgotten centre, with a significant presence of large buildings, many of them disused and located in a typically medieval plot that made its pedestrian and wheeled access hard. A world full of possibilities in the heart of the city and ignored by most citizens. The first Democratic City Council became interested in the neighbourhood and in July 1980 commissioned a study on the possibilities that the Convent of the Angels, the Old Chartiy House and the Old Mercy House, could offer to accommodate new uses that would give them a renewed meaning and act as locomotives for the revitalisation of this whole part of the city. The work also had to propose an arrangement of the free spaces and a proposal of accessibility that the new uses were supposed to demand. The ambiguity of the assignment was beneficial for the development of the work because the objectives of the project and the area of the study itself were specificised and evolved little by little according to its own internal logic. Gradual knowledge of pre-established factors (the patrimonial status of the City Council and the Provincial Council, the rigid and then unbreakable criteria of the General Metropolitan Plan, the list of buildings listed for their historical and artistic interest, the awareness of the origins, the growth and historical importance of the Raval, the evolution of their uses...) were first superimposed on the reforms and extensions of important buildings, their possible new destinations, the new urban emptiness that were to give them a framework, the strengthening and new creation of routes of pedestrians, wheeled accessibility, new car parks... and how to represent all that. In this way, an elongated study area was set up, which, centered on the three large groups mentioned, extended parallel to Les Ramblas, from the Liceu to the Seminary. From the very beginning the project looked at the neighbourhood from afar and understood it as a bas-relief in which a sculptor with a delicate tool would have been making subtle incisions in a compact and uniform mass. These hollows were very varied and had elongated, straight, curved, rectangular, square, regular, irregular, changed in width and length and all of them constituted an extraordinary set. The project was based on the conviction that the protagonist and the indisputable value of the Raval was the richness and variety of these extractions, much more complex and richer than those of the Eixample or those that do not exist in the peripheral suburbs. The boulevards, streets, squares, enclosed gardens, passages and galleries were related to each other, forming a very varied and complex fabric that the project wanted to understand, respect, consolidate and continue. And this richness and variety of public space reached a very high level of exceptional work of art thanks to the essential collaboration of a wise and discreet architecture whose main objective was to define and qualify the gaps it had around, forming with the city an indissoluble whole. The project began with a drawing on a large 1 x 4 m tracing paper in which the chosen area was represented and with special attention all the ground floors of the important buildings. The necessarily slow realisation of the drawing facilitated the gradual discovery of the ways used by the architects of the Liceu, the Virreina, the Romea Theatre... among many others, to manipulate the established academic models and transform them into organisms more complex to the direct service of the urban environment in which they were located. Quite the opposite of what the Tuberculosis Institute (1936) and later the MACBA (1995) represented, conceived as isolated buildings outside the city and incapable of generating a controlled and dignified public space around it. What they actually did was damage it and make countless nooks and crannies, fences, bars, eternal partitions, and shameless visions of block interiors open to streets and squares appear for the first time in the neighbourhood. The most radical and risky action of the project was the proposal to create a large square 130 m long and 52 m wide that highlighted and related the four main protagonists of the district: the old Convent of the Angels, the Old Charity House, the Old Mercy House and the magnificent Carmel urbanisation. It was imagined as an explosion of space and light which was accessed through narrow alleys, bathed by its characteristic zenithal light. A hollow without trees, with a hard pavement and containing inside the testimony of two isolated historic buildings: the Church of the Angels with its adjoining chapel and the beautiful Gothic building of the Old Orphanage. Three large car parks connected by an underground passageway turned the whole area into a comfortable pedestrian area. The first demolition work began and, according to plans, the south corner of the main square was built. Parts of the old convent were recovered and consolidated, and several heterogeneous pieces were juxtaposed, visually covering partitions, rear façades, neighbours' courtyards, avoiding corners and opening new accesses and new pedestrian paths. The most important piece of the set could not be bigger than it ended up being, in fact a very shallow screen that had to accommodate uses that were always imprecise and changing. The project tried to disguise all these circumstances and not forget that its fundamental mission was to help to tighten the large public space in front of it and at the same time give a first reference on the monumental character that was to be given to the future square. Some changes in the Metropolitan General Plan and a gradual concretion in the contents of the buildings allowed in 1987 to advance in the definition of demolition, extensions of buildings and formalisation of the urban spaces around the Old Charity House. The changes were basically two. On the one hand, due to its excessive rigidity, the idea of enlarging the building was abandoned on the basis of continuing its structure of courtyards embraced by equal and narrow crevices, and it was proposed to preserve only the beautiful Patio of Women and give more freedom to future constructions. On the other hand, the change in the rating of the plots between the Old Charity House and the houses of Tallers Street made it possible to propose a new building that would hide its rear façades and define a new public space that would house the Old Charity House with one side of the Mercy complex. Thus appeared a new series of squares of different sizes and types embraced by large buildings and always connected to each other by narrow streets. The new constructions were imagined permeable to pedestrians on the ground floor, following the examples of the Santa Creu Hospital or the Old Charity House itself, magnificent examples of how large volumes do not break the small scale of the neighbourhood and were able to allow alternative routes and offer quiet spaces of great comfort and friendliness inside. Many of these proposals were not followed.
Llefià Municipal Swimming Pool

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

El solar on s'havia d'aixecar l'equipament era un retall sobrant d'un camp de futbol veí i el barri un mostrari d'heterogènies construccions navegant desorientades en un caos travessat per vies de circulació. El projecte es pot considerar com un exercici de manipulació d'un model acadèmic establert amb la finalitat deposar un mínim d'ordre a un entorn desestructurat. L'edifici va acabar configurant-se en un volum que només s'entén des de la preocupació per la definició dels buits circumdants i de la posada en relleu de l'entrada a la zona esportiva propera.
Casa Salvans

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

La casa Salvans es va construir en un magnífic hort envoltat per un mur de pedra que de vegades aguantava les terres exteriors, altres vegades les pròpies sobre les veïnes i a la zona més alta girava sobre si mateix i es convertia en un aljub. En l'únic punt on coincidien els desnivells exteriors amb el pla horitzontal interior estava situada la porta d'accés que es va conservar en el projecte. Tot el recinte havia quedat envoltat pel creixement gradual de la vila i el nou edifici volia contribuir a donar continuïtat als plans de façana de les cases entre mitgeres veïnes i que definien amb tanta precisió el buit dels carrers. Incomprensiblement les ordenances obligaven a aixecar un edifici aïllat i el projecte va pretendre superar aquesta contradicció.
Interventions in La Boqueria Market

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Between 1836 and 1840, construction work began on a monumental square designed by Francesc Daniel on the extensive plot of land occupied by the Convent of the Discalced Carmelites of Sant Josep since 1593, and in the area closest to Les Rambles. Molina designed a harmonious and orderly architecture that was superimposed on a strict Ionic colonnade that supported a generously sized terrace. In this dignified and unfinished square, the Boqueria Market was installed, one of the most popular temporary markets in Barcelona and which ended up being covered - for practical reasons - with a permanent metal shed, poorly attached to the surrounding buildings preventing the perception of its magnificent architecture. On the other hand, between the market and the Old Hospital of the Santa Creu, the so-called Gardunya Square was found, which was actually an open field caused by the bombings suffered during the civil war and which was used as a temporary area of loading and unloading. In 2006, the City Council showed its will to start an operation to refurbish and improve the market and its surroundings. The project was oriented towards the formation of three pieces: the square of Dr. Fleming facing Carme Street, the Canonge Colom Square facing L'Hospital Street and the large square formed by the gaps of La Gardunya and Sant Josep. Housing conceived in the manner of those proposed by Francesc Daniel Molina on the one hand and the new headquarters of the Massana School on the other were the new constructions that were proposed to define them. Once the problems of loading and unloading had been solved underground, the main character of the proposal was this huge void (166 m x 84 m), practically three times the size of the Reial Square and partly occupied by the metal shed of the market. The project wanted to emphasise its temporality, its calligraphic character, its character as a shed and its secondary character in relation to the higher order of the surrounding architecture. Following one of the first intentions outlined in the 'From the Liceu Theatre to the Seminary' project, everything possible was separated from the surrounding architecture and it was very much insisted that the Boqueria market was a shed and not a closed building; one of those light sheds with high ceilings to facilitate natural ventilation, without closed façades and with vertical blinds to protect it from the sun and rain. We did not want to lose the character of the Mediterranean market that represented the Boqueria all over the world and that related it so directly to Palermo and Istanbul. The traditional vertical protections were replaced by horizontal tinted crystals hanging from the roof, thus increasing the market's natural lighting and improving the perception of the perimeter colonnade from any point inside. The reduction in sales points implied by these operations was compensated by the proposal for an extension towards the Hospital area, treated as an extension of the old one with the added intention of balancing the very busy entrance from Les Rambles. In order not to weaken the concept of a shed treated in the manner of a pleasant thick, protective, exempt and isomorphic forest that could be accessed from any point of its perimeter, the indispensable service building was built as small as possible and at the point that would be, after the expansion, the geometric centre of the shed.
Centre Fòrum Municipal Home for the Elderly

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

It was planned to build a large office building of 34,538 m2 and a municipal home for the elderly of 12,000 m2 on the 13,818 m2 plot. The place was influenced by the traces of the Forum, the Cerdà grid, the Diagonal Avenue and the old exit road to France, and the buildings that surrounded it had very different heights and natures. The project wanted to intertwine and give continuity to all these diversities. The answer was a fragmented volume with a broken plan that looked from time to time for those vertical edges that would ensure the visual continuity of the perimeter streets and form an interior square that collected the alleys of the new neighbourhood of low-rise housing that had to be built on the neighbouring plot. Also, in terms of height, the project was attentive to what was happening around it and ranged from 100m in the area closest to the Forum esplanade to 15m when it approached the neighbouring homes. The project felt close to a certain exemplary tradition of other Barcelona towers that renounced being exempted to emerge in exchange for a built mass respectful of the heights and alignments of the nearby city, always with the aim of guaranteeing its continuity and prevent the pedestrian route from being interrupted by uncomfortable uncontrolled gaps. The tall building had a façade made up of an inner glazed leaf and another metal exterior that acted as a sun protector. These two skins were not always parallel and close, the exterior was attentive to the urban logic and the interior to that of the building itself.
Headquarters of Sant Pere de Ribes Town Hall in Les Roquetes

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

L'Ajuntament de la ciutat va promoure una operació ambiciosa de revitalització del barri de Roquetes mitjançant la construcció d'unes noves oficines municipals i d'uns habitatges protegits. Amb aquest material volia revitalitzar l'activitat a la zona i donar continuïtat a dos teixits urbans diferents i confrontants, un en pendent i autoconstruït durant els anys seixanta, i un altre en pla i format per un eixample més recent i amb un altre tipus de promoció immobiliària que li donava una escala diferent. El projecte va apostar per la creació d'una plaça generosa que va quedar definida per una edificació contínua que l'abraçava i que contenia tot el programa requerit. Situada sobre un terreny amb molta pendent va buscar l'horitzontalitat, va aconseguir evitar les rampes d'accés a l'aparcament subterrani que sempre trenquen el pla generant zones indefinides i tenebroses i es van plantar el màxim nombre de plàtans possibles. L'edifici de l'Ajuntament va estar molt atent a les nombroses virtuts que tenien les autoconstrucció cions veïnes, especialment a la seva extraordinària riquesa en les transicions entre exterior i interior basades normalment en seqüències en què abundaven patis, terrasses, pèrgoles, arbres o plantes. Tot això va influir en diferents temes i especialment en la manera d'entrar, que es va plantejar a través d'un pati mig amagat, protegit per un gran arbre i tractat com un generós vestíbul des del qual es podia accedir a qualsevol dependència interior. El seu aspecte general, des dels seus gestos en planta perquè fos vist des de dos carrers principals que penetraven en els teixits adjacents fins al tractament de la seva volumetria trossejada en unes zones o tractada amb més èmfasi en unes altres, va néixer de la voluntat de donar la màxima continuïtat als dos teixits i de presidir i donar sentit a la plaça.
Remodelling of the Multipurpose Events Hall of the ITEC

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

The main goal was to adapt an old factory as a multipurpose space and meeting room for the Institute of Construction Technology of Catalonia (ITEC). The premises were defined by an orderly succession of eleven reinforced concrete porticos, each of them formed by four pillars that defined three naves that ran its entire length, from the street to the centre of the block’s interior courtyard. The intervention was conceived as a game of minimums, without camouflaging what was already there and taking advantage of and underlining everything that was considered positive, which was almost everything. The most important decision was to create a patio in which adjustable slats, which allowed the sun and light to be controlled at free will, replaced part of the old roof. Large vertical mirrors covered one of its corners, creating an artificial effect that visually quadrupled the space. To facilitate the versatility of the area intended for multipurpose uses, two flashings were made to the pillars that were the most annoying. The movable chairs and platforms could easily be arranged in various distributions following the different coloured markings painted on the wooden floor. This overlay of graphics was reminiscent of fields where various sports are practiced alternately.
Diagonal Mar Dwellings

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

The planning responded to a city model radically different from that of a Mediterranean city and the project found no loophole to change its purposes. The plan had set a buildability of 32,940 m2 to be divided between three buildings perfectly defined in their maximum occupations, their required heights and their position on the floor. The project focused on optimising habitability in such a rigid and untouchable framework. In the two towers, the maximum allowable use was taken advantage of because it facilitated the organisation of different sizes and distributions of the houses and the compositional obsession with slenderness was clearly renounced as if it were an indisputable value. Both reached the mandatory maximum height and the excess buildability that would have resulted if all the plants had been equal to the casualties was reduced and adjusted by extractions to the overall volume. Extractions that increased as they gained height and were carried out in areas facing north, in areas without sea views or on the nearest edges between buildings. In the towers and at each core of stairs and elevators a series of bands were defined that completely wrapped them in the large tower and only on three of its faces in the small one. Of these bands the nearest was the access corridor to the houses. The next one, 50 cm thick, was occupied by pillars and installations. In the widest band, 8 m thick, the houses were distributed without any fixed vertical element and with total freedom to decide sizes and distributions. It was followed by another 50 cm occupied again by installations, pillars and glazed enclosures from floor to ceiling that separated it from the terraces run by 3m of cantilever. Due to its size and the protection from the sun, wind, vacuum and other people's eyes, which were provided by sliding shutters with adjustable aluminum slats, they became another room in the house, a new element of communication between all its pieces, in a generous intermediate space between interior and exterior of a very Mediterranean tradition. And all this is thanks to sensible ordinances that did not penalise terraces with loss of buildability. In those faces that arose from the extractions carried out in the general volume and in which terraces could not be built, the same compositional elements were used as in the rest of the façades. Cantilevers, railings and shutters were also present, although with other measures and relationships so that the building did not have a front and a back. The façades of the lower building were treated with the same resources as those of the towers, seeking to confuse and perceive the three buildings as overlapping and perceived as a unique, formless and changing shape.
FAD Award

Award-Winner / Winner. Category: Interior Design

Remodelling of the Multipurpose Events Hall of the ITEC
FAD Award

Finalist. Category: Architecture

Headquarters of Sant Pere de Ribes Town Hall in Les Roquetes
Les Roquetes Dwellings

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Els habitatges que completaven el perímetre van afrontar com donar ús a les cobertes, normalment grans superfícies inútils que acaben en el més absolut abandonament. Es van redactar unes ordenances que sense incrementar l'edificabilitat fixada augmentaven en una planta l'altura permesa, de manera que es van poder organitzar uns volums en els quals cada planta era més petita que la inferior, donant lloc a l'aparició d'unes generoses terrasses descobertes a la majoria dels habitatges. Aquella coberta perduda es va fragmentar a diferents nivells i es va convertir en una sèrie d'espais útils i generosos al no comptar com a superfície construïda. I des d'un punt de vista formal l'escala resultant dels nous edificis casar millor amb la dels edificis veïns. Els sistemes constructius, materials, colors, sòcols, fusteries, baranes ... van ser els mateixos tant en els habitatges protegits com a l'edifici de l'Ajuntament. Només la volumetria i els buits que donaven resposta als grans espais interiors distingien la casa de tots de les cases de cadascú.
FAD Award

Finalist. Category: Architecture

Diagonal Mar Dwellings
Alícia Foundation

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Jordi Julián Gené, Ignacio Paricio i Ansuategui
FAD Award

Finalist. Category: Architecture

Les Roquetes Dwellings
Simon House

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Jordi Julián Gené, Ignacio Paricio i Ansuategui

L'habitatge estava situat en una urbanització dels anys quaranta de segle passat i envoltada per una atmosfera general d'una qualitat poc freqüent, però amb els mateixos problemes d'arrencada que van haver de fer front la casa Penina, la casa Almirall o la casa Rognoni. A diferència del plantejat en aquells casos en què es van ignorar les obligades bandes perimetrals per cedir-les a allò públic o se'ls van adjudicar usos secundaris, aquí l'habitatge es va apoderar decididament d'elles, integrant-les a l'edificació, qualificant-los i concedint-los un paper protagonista en el resultat final de l'obra. Una tanca de fusta, de la màxima opacitat i alçada permeses per les ordenances va resseguir tot el perímetre de l'solar i també va perllongar a l'exterior les divisions de la casa. Així es van transformar aquelles bandes absurdes en una sèrie de patis, cada un d'ells associat a una dependència interior, i perquè la mútua integració fos la més completa possible es va decidir que les façanes fossin absolutament de vidre. Tots els vidres disposaven d'una cortineta i una cortina opaca enrotllables per controlar la llum a voluntat i unes generoses pèrgoles horitzontals a base de lames mòbils van garantir la protecció solar en aquelles orientacions en que era necessària. Uns lluernaris verticals a nord il·luminaven les dependències interiors. L'edificació tenia una forma prismàtica de 32,4x8m en planta i 3,5m en alçada. La llosa de la coberta es recolzava, com en el projecte contemporani de la Fundació Alícia, sobre uns perfils metàl·lics de 7x7cm col·locats en el seu perímetre cada 1,2m. Una caixa adossada de formigó a l'entrada es va encarregar d'absorbir els esforços horitzontals. Un soterrani de la mateixa mida de la casa i un generós fals sostre resolien les instal·lacions. D'aquesta manera es va aconseguir una planta totalment lliure, fàcilment modificable, en un intent de que fins i tot tractant-se d'un edifici unifamiliar, la proposta no fos una resposta tancada a un programa determinat sinó que donés totes les facilitats per acollir inimaginables activitats en el futur. Totes les divisòries interiors a l'arribar a façana disposaven d'una porta, de manera que en moments determinats tota la casa podia usar-se com un espai únic que es percebia llavors com un biombo lleuger de fusta situat dins d'un prisma de vidre al que no tocava.
Simon Lighting Showroom and Offices

Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui
FAD Award

Finalist. Category: Architecture

Alícia Foundation
FAD Award

Finalist. Category: Architecture

Simon House
Premio Década

Award-Winner / Winner

UPF Library in the Water Tower of La Ciutadella Park
Premio Nacional de Arquitectura

Award-Winner / Winner. Category: Architecture

Archive (100)

Drawing

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Drawing

Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva interior de la biblioteca a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva interior del vestíbul a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

© Arxiu Històric del COAC
Graphic Material

UPF Library in the Water Tower of La Ciutadella Park

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Drawing

Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

Bibliography (61)

Book

Lluís Clotet : Premio Nacional de Arquitectura 2010 / [coordinación editorial: Ricardo Sánchez Lampreave ; dirección de la obra: Miquel Mariné].

[Madrid] : Ministerio de Fomento, Secretaría General Técnica, Servicio de Publicaciones, DL 2015.
Book

Conversa al voltant del llibre "Pere Riera, arquitectura dispersa" / Toni Gironès, Lluís Clotet, Jaume Sisa.

Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya : Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, 2008.
Book

Recomanacions als futurs arquitectes / [Alfons Soldevila, ed. ; Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Josep Martorell, Enric Sòria, Federico Correa, Albert Viaplana].

Barcelona : Edicions UPC : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2007.
Book

25 años del banco Catalano = 25th anniversary of the Catalano bench.

Barcelona : BD Ediciones de Diseño, DL 1999.
Audiovisual Recording

Federico Correa, Alfonso Milà [Enregistrament de vídeo] / presentació: Lluís Clotet ; produccióexecutiva: Junta Directiva, Demarcació de Barcelona, Col.legi d'Arquitectes de Catalunya ; producció: Demarcació de Barcelona CO.A.C. ; realització: Varna Visual.

Barcelona : COAC, 1985.
Book

Clotet/Tusquets / por Claudia M.A. Mann ; introducción, Alessandro Mendini.

Barcelona : Gili, 1983.
Book

L'Illa del Palau : projecte d'adaptació del Palau de la Música Catalana / [arquitectes directors: Oscar Tusquets i Lluís Clotet, Studio Per].

Barcelona : [s.n.], 1982.
Book

Buzones A Sardinel mod. pat. : casilleros domiciliarios de correspondencia : design Clotet-Tusquets, Studio Per.

[Barcelona] : BD Ediciones de Diseño, 1975.
Journal Article

Lámpara Cástor : Lluís Clotet.

Diseño Interior N. 27 (Jul.-Ago. 1993), p. 8-13
Journal Article

Clotet, Paricio & Assoc., S.A.

Documentos de Arquitectura N. 13 ( Oct. 1990)
Journal Article

Restaurant la Balsa.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 148 (nov. 1981), p. 42-47
Journal Article

Del Liceo al seminario : ordenación volumétrica de los espacios libres, equipamentos, residencia y edificios históricos de un sector del barrio del Raval en Barcelona.

Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid Año LXII, n. 232 (Set.-Oct. 1981), p. 26-35
Journal Article

Vivienda unifamiliar en Llofriu.

Mobelart N. 11 (Set. 1973), p. 39-41
Journal Article

Casa Rognoni, Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Spain, 1976-77 : Studio PER, Lluis Clotet, Oscar Tusquets.

A+U : architecture and urbanism N. 120, 09/80 (Sep. 1980), p. 49-52
Journal Article

Projecte passeig marítim de Vilanova i la Geltrú : primer premi del concurs restringit.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme Núm. 147 (oct. 1981), p. 64-67
Journal Article

Santa Maria della Pace : el arreglo frente al modelo / por Lluís Clotet.

Arquitecturas bis No 2 (jul. 1974), p. 22-23
Journal Article

Casa Regas : Mas Catalanet, Llofriu (Gerona), 1970-71.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 90 (jul.-agosto 1972), p. 62-67
Journal Article

Agencia de viajes.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 97 (jul.-agosto 1973), p. 16
Journal Article

Campana-campanae : campana extractora de vahos en cocina : L. Clotet Ballús, Studio PER.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 103 (jul.-agosto 1974), p. 57
Journal Article

Manzana Puig i Cadafalch : Ll. Clotet Ballús, Studio PER.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 109 (jul. 1975), p. 39
Journal Article

Buzones a Sardinel Mod. Pat. : casilleros domiciliarios de correspondencia.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 118 (nov. 1976), p. 38
Journal Article

80 viviendas sociales en Avda. José Antonio, esquina C/. S. Juan de Malta. Instituto Nacional de Vivienda.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 131 (1977-78), p. 44-45
Journal Article

Reforma i ampliació de la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 156 (gen.-febr.-març 1983), p. 89-91
Journal Article

Sobre la comestibilitat de l'art / Xavier Serra de Rivera.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 161 (abr.-juny 1984), p. 46-47
Journal Article

Espai, detalls i vida : Clotet / text: Joaquim Coca.

Informació i Debat (Gen. 2004), p. 50-51
Journal Article

Reforma de oficinas : Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 73 (3o trim. 1969), p. 60
Journal Article

Tienda de objetos de alta fidelidad en Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 71 (1r. trim. 1969), p. 12-14
Journal Article

Edificio para viviendas : L. Clotet Ballús, O. Tusquets Guillén.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 84 (sept.-oct. 1971), p. 49
Journal Article

Casa Penina. Cardedeu (Barcelona).

Cuadernos de Arquitectura N. 75 (1er. trim. 1970), p. 17-24
Journal Article

Edificio de apartamentos : L. Clotet Ballús, O. Tusquets Guillén.

Cuadernos de Arquitectura N. 78/1 (1970), p. 63
Journal Article

Adición sobre una planta baja, casa Gil Sala : L. Clotet Ballús, O. Tusquets Guillén.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 91-92 (sept.-oct. 1972), p. 36
Journal Article

Belvedere Giorgina, casita unifamiliar.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 98 (sept.-oct. 1973), p. 26-29
Journal Article

Obras de Clotet y Tusquets.

Hogar y Arquitectura N. 95 (jul.-agosto 1971)
Journal Article

Ayuntamiento, S. Pere de Ribes (Barcelona): Clotet & Paricio.

A V Monografías = Monographs N. 111-112 ( 2005) 0213-487X
Journal Article

Entrevista a Lluís Clotet.

Quaderns d'arquitectura i urbanisme N. 260 (primavera 2010) 0211-9595
Journal Article

Casa Penina, Cardedeu, Barcelona.

Hogar y arquitectura Nº 89 (agosto 1970)
Journal Article

Viviendas en Hospitalet de Llobregat, Barcelona.

Hogar y arquitectura Nº 78 (sept.-oct. 1968)
Journal Article

La introducción de la calidad de diseño en el planeamiento urbano : el caso de la hipótesis de formalización del sector sur de Santa María de Gallecs / Lluís Clotet, Xavier Sust, Òscar Tusquets.

CEUMT 0556-5766 Nº 15 (junio 1979)
Journal Article

Banco de España en Girona.

On diseño No 115 (1990) p. 104-113
Journal Article

Nueva sede del FAD en Barcelona.

Diseño Interior N. 109 (Jul.-Ago. 2001), p. 136-141
Journal Article

Vivienda unifamiliar en Prats de Lluçanés, Barcelona : Lluís Clotet e Ignacio Paricio, arquitectos.

On diseño No 228 (2001), p. 334-347
Journal Article

Banco de España a Gerona.

Croquis Año X, n. 46 (Gen. 1991), p. 110-131
Journal Article

Habitatges Illa de llum (Diagonal Mar).

Informació i Debat (Març 2005), p. 62-63
Journal Article

Banco de España a Girona.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 161 (abr.-juny 1984), p. 48-65
Journal Article

Studio PER : Lluís Clotet, Oscar Tusquets, Pep Bonet, Cristian Cirici.

Croquis N. 23 (Ene. 1986)
Journal Article

Design Carrito Versátil Mod. Pat. (en exclusiva mundial para B.D.) : Ll. Clotet Ballús, O. Tusquets Guillén, Studio PER.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 124 (1977), p. 34
Journal Article

Casa Rognoni, 1976-1977 : Ll. Clotet Ballús. Studio PER, Arquitectos.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 136 (1979), p. 42
Journal Article

Casa Simón, Sant Cugat del Vallès : Ll. Clotet.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 148 (nov. 1981), p. 48-50
Journal Article

Casa Verdura, Sant Cugat del Vallès : Ll. Clotet.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 148 (nov. 1981), p. 51-53
Journal Article

Boqueria : la gran restauració.

Barcelona : Metropolis Mediterránia N. 51 (Abr.-Juny 2000), p. 33-48
Journal Article

A Barcelone pour une architecture de l'évocation / Lluis Clotet.

Architecture d'aujourd'hui N. 149 (Avr.-Mai 1970), p. 102-105.
Journal Article

Reflexiones sobre "equívocos progresistas en la arquitectura moderna" del libro Oriol Bohigas "Contra una arquitectura adjetivada" / Lluís Clotet.

Cuadernos de Arquitectura N. 75 (1er. trim. 1970), p. 68-69
Journal Article

Concurso de reforma y ampliación de la Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona / por Federico Correa.

Arquitecturas Bis N. 34 (Mayo-Dic. 1980), p. 1-19
Journal Article

Escolas = escuelas.

Arquitectura Iberica N. 6 (Jan.-Fev. 2005) 1645-9415
Journal Article

Concurso de anteproyectos para la ampliación de la sede social en Barcelona del C.O.C.A.C.B.

Arquitecturas Bis N. 17-18 (Jul.-Sept. 1977), p. 1-27
Journal Article

Dos casas modernas / por Lluis Domènech.

Arquitecturas Bis N. 27 (Marzo-Abr. 1979), p. 16-24
Journal Article

Palau de la música catalana = Music palace : Barcelona (1981/1989).

Croquis Año VIII, n. 42 (Ene.-Mar. 1990), p. 80-107
Journal Article

Ampliación, remodelación y restauración del Palau de la Música Catalana : Tusquets, Díaz & Associats, arquitectos.

On : Diseño N. 116 (1990) p. 104-117
Journal Article

Arquitectura terminal : la plaza de la estación de Sants.

Arquitecturas bis No 45 (dic. 1983), p. 2-15
Journal Article

Dues hores amb Lluís Nadal i la seva arquitectura / per Lluís Clotet.

Quaderns d'arquitectura i urbanisme Núm. 146(maig-juny 1981), p. 1-5
Journal Article

Actualidad de la arquitectura catalana / por Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis N. 13-14 (Mayo- Jul. 1976), p. 2-26

About

About us

Directors:

Documental Commission:

External Collaborators:

With the support of:

Collaborating Entities:

Design & Development:

Suggestion box

Request the image

Perspectiva exterior dels Habitatges Vila Olímpica

Secció del Banc d'Espanya.

Axonometria dels Habitatges Les Roquetes

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva interior de la biblioteca a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

Perspectiva interior del vestíbul a la Restauració i Rehabilitació del Convent dels Àngels per al FAD

Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

Planta general del Restaurant La Balsa.

Secció de detall del Restaurant La Balsa.

Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

Planta d'estudi de la Casa Penina.

Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.