Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecta per la ETSAB 1994 (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona). Actualment dirigeix el seu estudi d'arquitectura i disseny urbà compaginant l'activitat professional amb la docència. Des de l'any 2017 corregeix l'equip d'urbanització km_ZERO guanyador del Projecte de Reforma de la Rambla de Barcelona. Col·labora amb el Departament de Projectes Urbans de Barcelona des de l'any 1996. Ha treballat en la transformació urbana d'espais públics com el Passeig de Sant Joan, el Baluard del Migdia (Barcelona) i la plaça Major de Manresa, entre altres. Ha realitzat projectes de paisatge i intervenció arqueològica com l'adequació del Fòrum Romà d'Empúries. Professora de projectes del Màster-Postgrau -Perímetres Privats- de l'escola Elisava (Universitat Pompeu Fabra) des de 2006. Directora del workshop d'arquitectura 'A contraluz' els anys 2014 i 2015.

Projectes destacats
.Remodelació de la Rambla de Barcelona premi concurs-ute kmzero (2017-19)
.Edifici d’habitatges_Poblenou -Barcelona (2019)
.Urbanització del passeig de st Joan_Barcelona (2007-2014)
.Urbanització del Baluard del migdia i entorn de l’estació de França (2015-2016)
.habitatge GT_Barcelona
.45 habitatges socials_Manresa-(2006-2013)
.remodelació de la plaça major de manresa-2006
.adequació del Fòrum romà d’Empúries-2002-2009
.habitatge unifamiliar_menorca-2003
.reforma d’una masia-can cama-Eivissa -2007
.àtic sta caterina-2003

L’estudi
Dedicat a l’arquitectura, el disseny interior i el disseny d’espai públic desenvolupa projectes especialment compromesos en el disseny de qualitat, funcional, coherent i respectuós amb l’entorn, aplicant criteris de sostenibilitat i ecodisseny, sense renunciar als conceptes clau i a la bona resolució tècnica. L’estudi té més de 20 anys d’experiència en col·laborar en equips multidisciplinars especialitzats en enginyeria, arqueologia, topografia, geotècnia, biologia y processos de participació ciutadana entre altres.

Obres (5)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (8)

  1. Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

    Lola Domènech i Oliva

    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

    Dins de la trama isòtropa de carrers de 20m Cerdà (1859) va planejar unes vies principals de 50m de secció, amb calçada central i voreres amb doble alineació d'arbrat. El Passeig de St Joan és una d'elles. La nova proposta de remodelació d'aquesta via principal planteja dos objectius fonamentals, prioritzar l'ús per als vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. Per a aconseguir aquests dos objectius s'han considerat tres criteris bàsics d'urbanització: En primer lloc, és clau garantir la continuïtat de la secció al llarg del traçat. La nova secció del bulevard és simètrica i amplia les originals voreres de 12,5m a 17m d'ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb dues noves alineacions d'arbres. La continuïtat del traçat és clau per a garantir la claredat funcional de l'eix al llarg del seu recorregut. En segon lloc, és fonamental adequar l'espai urbà als diferents usos. La nova proposta ha d'acollir la diversitat d'usos fent possible la seva bona convivència. Els 17 m de vorera s'organitzen de manera que 6m queden lliures per al recorregut per als vianants; els 11m restants sota la zona arbrada conformen les zones d'estar (bancs, jocs infantils i terrasses). La reducció dels carrils de circulació, les zones d'estar sota l'arbrat i la segregació del carril bici són aspectes claus d'una remodelació urbana que prioritza l'ús per als vianants sense renunciar a la funcionalitat viària. Finalment, és una premissa clau del projecte potenciar el Passeig de St Joan com a nou corredor verd urbà i sostenible fins al Parc de la Ciutadella. Per això s'incorporen dues noves alineacions d'arbres a banda i banda dels plataners existents, conformant així un àmbit d'ombra natural que acollirà les zones d'estar, jocs infantils i terrasses. La incorporació d'un sistema d'arbustives autòctones acompanyant aquest arbrat i un sistema de paviments mixtos drenants contribueix a enriquir la biodiversitat i sostenibilitat d'aquest eix. Amb la nova proposta, el Passeig de St Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, considerant al mateix temps aspectes clau d'un disseny urbà compromès amb el medi ambient i l'entorn.
  2. Habitatge Social i Aparcament El Salt

    Lola Domènech i Oliva, Antonio Montes Gil

    Habitatge Social i Aparcament El Salt

    L’edifici resol la continuïtat amb l’entorn urbà. L’espai públic no només envolta l’edifici, sinó que s’hi macla amb ell, per sobre i dins seu. La coberta es transforma en una plaça, resolent l’accés des de una rampa per a vianants sota un voladís i des de una escalinata. L’aparcament s’estén per sota del nivell del carrer i plaça. La planta geometritza la forma irregular del solar. En el pati posterior, un carrer interior connecta els dos extrems de l'edifici. Els accessos a les vivendes s'organitzen en les 3 plantes des de una passera interior. Aquesta garanteix la ventilació creuada a les vivendes, sense necessitat de patis interiors. A la façana, la galeria de lames constitueix una pell unitària, dinàmica i canviant, garanteix protecció visual i solar. A partir de la inflexió de la façana oest, el tancament es resol mitjançant panells prefabricats. A la façana pati, un sistema de panells de vidre permet controlar les vistes i deixar el corredor interior obert i ventilat.
  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions en Espais Exteriors
    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)

  4. Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 2)

    Lola Domènech i Oliva

    Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 2)

    La proposta de remodelació del Passeig de St. Joan es planteja com a objectius fonamentals prioritzar l’ús per a vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. La nova secció bulevard és simètrica i amplia les voreres originals de 12,5 a 17m d’ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb un nou sistema d’arbrat i arbustives autòctones. Amb aquesta intervenció, el Passeig de St. Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, al mateix temps que ha incorporat aspectes clau de biodiversitat i sostenibilitat.
  5. Urbanització de l’Entorn del Baluard del Migdia

    Conxita Balcells i Blesa, Lola Domènech i Oliva

    Urbanització de l’Entorn del Baluard del Migdia

    Aquest projecte es planteja dos objectius fonamentals, per una banda recuperar e integrar els espais urbans de l'entorn de l'Estació de França i de l'antic Baluard del Migdia, i per l’altre connectar dos barris cèntrics, històricament desconnectats en aquest punt: el barri de la Ribera i el barri de la Barceloneta. Els nous espais públics, al peu dels edificis construïts en els darrers anys, acolliran un programa funcional d’estada i passeig i posaran en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la recuperació de l’antic Baluard del Migdia. L’existència de les estructures arqueològiques de l'antic Baluard del Migdia (segle XVI), la Muralla de Mar i la Contraescarpa de principis del s.XVIII, configuren un nou escenari urbà. El projecte recull i resol l'entorn de l'antic Baluard, creant una balconada mirador i una rampa d'accés restringit per a visites puntuals. Les troballes arqueològiques han permès esbrinar que el mar arribava fins a aquest punt en el s. III i que era apte per a la navegació fins al s. XV, època en la qual es va construir una escullera. La terra va guanyar terreny al mar i en aquesta zona es va construir el Baluard del Migdia i la fortificació marítima entre els s. XVI I XIX. L'actuació realitzada recupera el conjunt arqueològic de l'antic front marítim, mostrant el nivell inferior del fossat original entre muralles i generant al mateix temps, un espai urbà perimetral de la cota superior que permet visualitzar aquest context patrimonial. L’àmbit que limita amb l'antiga Estació de França, ocupat fins aleshores per una zona d’aparcament, es transforma en un espai públic per a vianants, obert i accessible que permet ara connectar amb el barri de la Barceloneta i que incorpora una extensa zona d’estada sota un nou arbrat de floració blanca.
  6. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionat
    Habitatge Social i Aparcament El Salt

  7. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans
    Urbanització de l’Entorn del Baluard del Migdia

Bibliografia (7)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.