Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Títol d’arquitectes a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1974. Despatx propi conjunt des del 1975. Ambdues foren responsables, succesivament de les activitats culturals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya des del 1975 fins el 1980. Direcció del seminari Indústria i Disseny per a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Sevilla el 1985.
Anna Soler entra l’any 1974 a la càtedra de Composición de Rafael Moneo de la ETSAB de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i continua com a professora de Projectes III i IV, fins a 2005 amb Helio Piñón; de 2006 a 2008, a la càtedra de projectes de Jaume Bach, Projectes IX i X; y de 2009 a 2014 a la Càtedra Blanca de Carles Ferrater.
Silvia Farriol va dirigir l’empresa constructora familiar fins el 1986. Ha realitzat nombroses exposicions culturals. Ha estat Presidenta de l’ARQUINFAD (Asociación Interdisciplinar per a la Cultura de l’Espai) des de 2009 fins al 2018.
Entre els premis més destacats figuren:
- PREMI FAD 82 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya del carrer Balmes.
- Finalista FAD 89, per l’hangar d’avions de l’aeroport d’El Prat de Llobregat de Barcelona, amb Saenz de Oiza de jurat,
- Finalista d’interiorisme FAD 89, per El Gran Colmado,
- Selecció als Premis FAD 92, pel Frontó Colon, a les Rambles de Barcelona,
- Selecció als Premis FAD 96, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a Montjuïc,
- Menció especial Premis REHABITEC 96, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
- Premis BONAPLATA 1997, finalista de restauració per l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
- Finalista a la primera BIENNAL d’ARQUITECTURA del VALLÈS 2001, com Promoció Innovadora i Qualitat constructiva, per l’Ies Montmeló,
- Selecció als Premis DÈCADA 2002, pel Frontó Colon,
- Selecció als Premis DÈCADA 2005, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Selecció als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2012, per l’Ampliació del CEIP Agustí Bartra de Banyoles.
Han exposat la seva obra en el COAC 1985 – “Obra pública a Catalunya”, en el Congrés UIA 1996 – “Arquitectura catalana. L’era democràtica 1976-96”, al Col·legi d’Enginyers de Catalunya 1997 – Frontó Colon, i a l’Exposició d’”Arquitectura Mediterrània” a Tessalònica, Capital Cultural 1997, organitzada per la UNESCO. Sel·lecció de l’ampliació del CEIP Agustí Bartra de Terrassa per a l’exposició d’”Arquitectura Catalana” de la Biennal de Venècia 2012.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (5)
-
Rehabilitació del Palau Solferino-Centelles
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original. L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa. En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca. Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel. Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes. -
Hangar d'Avions de l'Aeroport del Prat
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
Hangar de 720 m2 en planta, a l’Aeroport del Prat de Barcelona, per a l’estacionament, manteniment i reparació dels dos avions que fan els vols fotogramètrics que l’Institut Cartogràfic de Catalunya realitza per tal de elaborar els mapes geogràfics del territori. A la planta baixa es localitza la plataforma d’estacionament, magatzems, tallers, vestidors i cambres sanitàries i a la planta superior dos despatxos, la sala de l’oficina de vols i un altre magatzem-arxiu. A l’oficina de vols es porta a terme el muntatge de les fotografies aèries amb sistemes digitals d’alta precisió, primer pas per a l’elaboració dels mapes que es realitzen a la seu de l’Institut a Montjuïc. El projecte venia condicionat per les normatives específiques de l’aeroport pel que fa a l’alçada reguladora, de 9m totals, i el tipus d’estructura, que havia de ser lleugera i desmuntable. Es va projectar una malla metàl·lica espaial i, aprofitant que l’empresa que la fabricava estava construïnt el Palau Sant Jordi a Montjuïc i podia realitzar l’hangar amb els equips que tenia destacats a la ciutat dins els plaços que teniem fixats, vam optar per aquesta solució, en forma de corba, subtil i aèria, que va ser muntada a terra i aixecada sencera mitjançant dues grues i recolzada als pilars metàl·lics. El tancament de la façana a pistes es va realitzar amb portes de quatre fulls corredissos mitjançant una biga triangulada exterior que els recull a banda i banda de dos en dos i deixa completament lliure l’accés a l’interior de la nau, de 30m d’amplada. La coberta i els paraments verticals són de pannells sandwitch, els de la coberta fets in situ, de 11cm de gruix, i els verticals de tipus standard de 3’5cm. El paviment interior va ser pintat amb quatre mans de pintura epoxídica blanca a petició dels tècnics de manteniment. Això permet determinar ràpidament, amb una sola gota i en funció del seu color, quins són, en cas d’avaries, els fluids concrets que estan en pèrdua. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicHangar d'Avions de l'Aeroport del PratFrontó Colom
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
L'antic Frontó Colom ocupava un gran pati d'illa, i s'accedia a ell per una finca estreta que comunicava amb la Rambla. Aquest era un edifici construït el 1892, on el fotògraf Napoleó tenia el seu estudi i la seva vivenda. Posteriorment fou frontó i al final de la seva existència en els anys setanta, saló de ball. Un pla parcial aprovat poc abans d'iniciar les obres, va permetre l'aparició d'una plaça des de la qual es va realitzar l'accés directe a l'edifici. L'edifici es va enderrocar en la seva totalitat exceptuant la façana original i els murs de tancament del pati d'illa. El nou edifici de 30x36m es va construir amb sis crugies de 6m i els seus respectius lluernaris que permeten l'entrada de llum abundant a les pistes, de gran alçada (13m). En donar la façana a Nord, es va poder realitzar gran part en vidre per comunicar millor amb l'espai públic de la plaça, segons la tradició dels frontons al País Basc. A l'interior hi havia tres pisos de grades per als espectadors que en l'actualitat serveixen per a gimnàs. A l'edifici de les Rambles, es situa l'accés als serveis del barri, exposicions i sales diàfanes en les diferents plantes.Rehabilitació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
Rehabilitació i remodelació de l'antic pavelló de La Caixa a l'Exposició Internacional de 1929, obra dels arquitectes Josep M. Ribas i Manuel Mayol, com a nova seu de l'Institut, anteriorment situat a la carrer de Balmes, 209-211. L'edifici estava abandonat i només es van poder aprofitar l'estructura, els enteixinats i el gran vestíbul amb l'escala principal. La nau central té una alçada de 20 metres amb un lluernari que es va voler mantenir. Es van introduir forjats intermedis amb estructura nova i es va construir una planta subterrània per situar la sala d'actes. Les naus laterals tenien voltes i columnes que es van mantenir, deixant la planta diàfana amb espai compartit. En l'última planta també es va construir un forjat intermedi, però en aquest cas de fusta, per no sobrecarregar l'estructura antiga, i separant-lo dels sostres enteixinats. Les instal·lacions es van col·locar als sòls i es van distribuir pels passadissos laterals. Es van refer les cobertes per impermeabilitzar-les, i les parets es van folrar amb Corklinoleum per insonoritzar i poder-lo utilitzar com a pissarra de treball.
