Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original.
L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa.
En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca.
Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel.
Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Palau Solferino-Centelles
autoria desconeguda
-
Rehabilitació del Palau Solferino-Centelles
Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent
Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original. L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa. En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca. Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel. Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes.