Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

  • Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

Memòria

Rehabilitación integral y remodelación de un palacio del siglo XVI, propiedad históricamente de la familia Solferino-Centelles, hasta su adquisición por la Generalitat de Cataluña. El palacio Solferino fue cedido a la Generalitat de Cataluña en 1982. En el Archivo de la Corona de Aragón, se encontró documentación de la familia desde el siglo XVI, y en sus orígenes se trataba de la familia Centelles, con lo que se procedió a restituir el nombre original.

El edificio estaba muy abandonado salvo los salones de la primera planta y tenía añadidos en altura con habitaciones para el servicio. Se procedió a derribar todas las construcciones añadidas y se encontró emparedada una loggia en la segunda planta, procediendo a su recuperación. El patio, gótico, había sufrido un añadido en el siglo XIX consistente en una galería que unía las dos alas del patio a nivel de la segunda planta realizado con dos columnas de gran esbeltez.

En la primera fase se realizaron las instalaciones del Consejo Consultivo en la segunda planta del edificio y se restauró el gran artesonado. La loggia recuperada iluminaba la antigua biblioteca.

Posteriormente se restauraron los salones y se propuso crear un acceso desde la Plaza de Sant Miquel, para los servicios del Instituto Cartográfico de Cataluña, recuperando el pavimento del cardo romano que se encontraba en el interior, limitando con la nueva plaza de Sant Miquel.

Se estudió un gran dintel que absorbía las antiguas aberturas del almacén de un chatarrero existente en la planta baja. El arquitecto de cabecera del entonces presidente de la Generalitat, el Sr. Jordi Pujol, prefirió inventar unas falsas ventanas platerescas porque a los técnicos oficiales las intervenciones italianizantes les parecían excesivamente modernas.

Autor: Soler-Farriol Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Palau Solferino-Centelles

    autoria desconeguda

  2. Rehabilitació del Palau Solferino-Centelles

    Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent

    Rehabilitació del Palau Solferino-Centelles

    Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original. L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa. En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca. Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel. Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes.