Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Anna Soler Sallent

Memoria

Obté el títol d’Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1974. Professora de Projectes Arquitectònics de la ETSAB des de 1974 amb la càtedra de Rafael Moneo, Projectes III i IV, fins a 2005 amb Helio Piñón; de 2006 a 2008, a la càtedra de projectes de Jaume Bach, Projectes IX i X; y de 2009 a 2014 a la Càtedra Blanca de Carles Ferrater. L’any 1974 constitueix despatx professional amb Sílvia Farriol a Barcelona. Responsable de les activitats culturals del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya entre 1975 i 1980, conjuntament amb Sílvia Farriol. Entre els premis més destacats figuren: - PREMI FAD 82 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya del carrer Balmes. - Finalista FAD 89, per l’hangar d’avions de l’aeroport d’El Prat de Llobregat de Barcelona, amb Saenz de Oiza de jurat, - Finalista d’interiorisme FAD 89, per El Gran Colmado, - Selecció als Premis FAD 92, pel Frontó Colon, a les Rambles de Barcelona, - Selecció als Premis FAD 96, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a Montjuïc, - Menció especial Premis REHABITEC 96, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, - Premis BONAPLATA 1997, finalista de restauració per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, - Finalista a la primera BIENNAL d’ARQUITECTURA del VALLÈS 2001, com Promoció Innovadora i Qualitat constructiva, per l’IES Montmeló, - Selecció als Premis DÈCADA 2002, pel Frontó Colon, - Selecció als Premis DÈCADA 2005, per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. - Selecció als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2012, per l’Ampliació del CEIP Agustí Bartra de Banyoles. Ha exposat la seva obra en el COAC 1985 – “Obra pública a Catalunya”, en el Congrés UIA 1996 – “Arquitectura catalana. L’era democràtica 1976-96”, al Col•legi d’Enginyers de Catalunya 1997 – Frontó Colon, i a l’Exposició d’”Arquitectura Mediterrània” a Tessalònica, Capital Cultural 1997, organitzada per la UNESCO. Selecció de l’ampliació del CEIP Agustí Bartra de Terrassa per a l’exposició d’”Arquitectura Catalana” de la Biennal de Venècia 2012. És autora, entre d’altres obres, de: - la primera fase de restauració del Palau Solferino-Centelles, edifici renaixentista del s. XVI a Barcelona, - una promoció de 38 HPO a Manresa, - la restauració dels antics laboratoris Aster a Barcelona, - l’hangar per a avions a l’Aeroport d’El Prat de Llobregat, - la restauració del Palacio del General Freire del s. XVI a Carmona, - un Centre obert al barri de Sant Cosme d’El Prat de Llobregat, - la restauració olímpica del Frontó Colon de Barcelona, - un Institut d’Ensenyament Secundari a Castellar del Vallès, - la remodelació de l’antic Pavelló de La Caixa a l’Exposició Internacional de 1929 per a la nova seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, - un Centre d’Assistència Primària a Sarrià de Ter, - un Institut d’Ensenyament Secundari a Montmeló, - la remodelació del Palau March de Palma de Mallorca com a museu de pintura i escultura, - l’ampliació del CEIP Agustí Bartra de Terrassa, - l’ampliació del CEIP Can Puig de Banyoles, - la rehabilitació integral de façana en xamfrà de l’edifici plurifamiliar de Bassegoda al c/Bruch 114 de Barcelona, - la rehabilitació de façana de l’Av. Paral·lel 140 de Barcelona, - la rehabilitació integral de l’edifici plurifamiliar d’habitatges del c/Tamarit 179 de Barcelona, a la zona del Mercat de Sant Antoni.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

    Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent

    Rehabilitación del Palacio Solferino-Centelles

    Rehabilitació integral i remodelació d'un palau del segle XVI, propietat històricament de la família Solferino-Centelles, fins a la seva adquisició per la Generalitat de Catalunya. El palau Solferino va ser cedit a la Generalitat de Catalunya l'any 1982. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es va trobar documentació de la família des del segle XVI i en els seus orígens es tractava de la família Centelles, amb el que es va procedir a restituir el nom original. L'edifici estava molt abandonat exceptuant els salons de la primera planta i tenia afegits en alçada amb habitacions per al servei. Es va procedir a enderrocar totes les construccions afegides i es va trobar aparedada una loggia a la segona planta, procedint a la seva recuperació. El pati, gòtic, havia patit un afegit en el segle XIX consistent en una galeria que unia les dues ales del pati a nivell de la segona planta realitzat amb dues columnes de gran esveltesa. En la primera fase es van realitzar les instal·lacions del Consell Consultiu en la segona planta de l'edifici i es va restaurar el gran enteixinat. La loggia recuperada il·luminava l'antiga biblioteca. Posteriorment es van restaurar els salons i es va proposar crear un accés des de la Plaça de Sant Miquel, per als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, recuperant el paviment del card romà que es trobava a l'interior, limitant amb la nova plaça de Sant Miquel. Es va estudiar un gran adintellament que absorbia les antigues obertures del magatzem d'un drapaire existent a la planta baixa. L'arquitecte de capçalera del llavors President de la Generalitat Sr Jordi Pujol, va preferir inventar unes falses finestres plateresques perquè als tècnics oficials les intervencions italianitzants els semblaven excessivament modernes
  2. Frontón Colom

    Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent

    Frontón Colom

    L'antic Frontó Colom ocupava un gran pati d'illa, i s'accedia a ell per una finca estreta que comunicava amb la Rambla. Aquest era un edifici construït el 1892, on el fotògraf Napoleó tenia el seu estudi i la seva vivenda. Posteriorment fou frontó i al final de la seva existència en els anys setanta, saló de ball. Un pla parcial aprovat poc abans d'iniciar les obres, va permetre l'aparició d'una plaça des de la qual es va realitzar l'accés directe a l'edifici. L'edifici es va enderrocar en la seva totalitat exceptuant la façana original i els murs de tancament del pati d'illa. El nou edifici de 30x36m es va construir amb sis crugies de 6m i els seus respectius lluernaris que permeten l'entrada de llum abundant a les pistes, de gran alçada (13m). En donar la façana a Nord, es va poder realitzar gran part en vidre per comunicar millor amb l'espai públic de la plaça, segons la tradició dels frontons al País Basc. A l'interior hi havia tres pisos de grades per als espectadors que en l'actualitat serveixen per a gimnàs. A l'edifici de les Rambles, es situa l'accés als serveis del barri, exposicions i sales diàfanes en les diferents plantes.
  3. Rehabilitación del Instituto Cartográfico de Catalunya

    Soler-Farriol Arquitectes, Sílvia Farriol, Anna Soler Sallent

    Rehabilitación del Instituto Cartográfico de Catalunya

    Rehabilitació i remodelació de l'antic pavelló de La Caixa a l'Exposició Internacional de 1929, obra dels arquitectes Josep M. Ribas i Manuel Mayol, com a nova seu de l'Institut, anteriorment situat a la carrer de Balmes, 209-211. L'edifici estava abandonat i només es van poder aprofitar l'estructura, els enteixinats i el gran vestíbul amb l'escala principal. La nau central té una alçada de 20 metres amb un lluernari que es va voler mantenir. Es van introduir forjats intermedis amb estructura nova i es va construir una planta subterrània per situar la sala d'actes. Les naus laterals tenien voltes i columnes que es van mantenir, deixant la planta diàfana amb espai compartit. En l'última planta també es va construir un forjat intermedi, però en aquest cas de fusta, per no sobrecarregar l'estructura antiga, i separant-lo dels sostres enteixinats. Les instal·lacions es van col·locar als sòls i es van distribuir pels passadissos laterals. Es van refer les cobertes per impermeabilitzar-les, i les parets es van folrar amb Corklinoleum per insonoritzar i poder-lo utilitzar com a pissarra de treball.

Sociedades