Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. CAP La Sénia

    STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Gerard Puig i Freixas, Anton Maria Salvadó i Cabré

    CAP La Sénia

    El centre d’assistència primària queda inserit en un teixit urbà de gra petit i dispers, i la seva volumetria dóna resposta a aquestes condicions de l’entorn. És format per dos cossos de dimensions diferents, paral·lels al carrer principal i separats per un pati. El cos baix és situat a l’interior de l’illa per tal d’encaixar-se amb les mitgeres veïnes a la mateixa alçada. L’accés té lloc pel pati que queda entre tots dos cossos. El programa de consultes es troba a les dues plantes superiors del cos alt. L’àrea d’atenció continuada i educació sanitària i personal es troben al cos baix. Les activitats d’horari continuat es fan a la planta baixa, de manera que es poden desenvolupar mentre la resta del centre roman tancat. El pati central afavoreix la creació d’un microclima intern i permet situar cada ús en la millor posició en façana. Totes les zones de treball es troben a la banda nord, mentre que les zones d’espera queden situades a les façanes que donen al sud.
  2. Escola Bressol

    David Sebastian + Gerard Puig Arquitectes, Gerard Puig i Freixas, David Sebastian Ucles

    Escola Bressol

    Ens demanen construïr una escola bressol reformant i ampliant la planta baixa d’un mas existent. A la planta primera s’hi vol, a més, una sala polivalent amb accés independent. La situació aterrassada del solar ens obliga a accedir a l’escola baixant amb una doble rampa, i ens permet accedir a la sala polivalent amb una passera a cota del terreny. Plantegem el projecte com una “macla” entre l’edifici existent i la nova construcció. L’edifici nou es diferencia en franges que penetren més o menys segons el programa. Interiorment, la planta funciona com un gran carrer central que recorre les aules i recull els espais d’ús comú, com són el de psicomotricitat i el menjador. Les aules están comunicades entre sí. Els nuclis de canviadors i banys es col.loquen entre elles per delimitar-les i compartir serveis. Els materials utilitzats procuren un ambient neutre i auster, defugint voluntàriament de l’excés d’estímuls permanents. El moviment, l’ornament i el color l’aportaran sobradament els petits nous usuaris i els seus cuidadors, que podran renovar-los repetidament, i de manera molt més efectiva que nosaltres.
  3. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola Bressol

    David Sebastian + Gerard Puig Arquitectes, Gerard Puig i Freixas, David Sebastian Ucles

  4. Escola d'Art i Disseny d'Amposta

    David Sebastian + Gerard Puig Arquitectes, Gerard Puig i Freixas, David Sebastian Ucles

    Escola d'Art i Disseny d'Amposta

    01. Bases. El concurs plantejava la construcció de dos edificis de programes i escales ben diferents. D'una banda un equipament docent destinat a re-ubicar i millorar l'Escola d'Art i Disseny de la ciutat, i de l'altra un pavelló de fires que substituís el ja existent al propi solar, actualment molt deteriorat. Dos emplaçaments contigus, però separats per un vial. 02. Primera Fase. Ha comprés la construcció del primer edifici, el de l’Escola d’Art i Disseny. Aquest inclou en planta baixa una sala polivalent que forma part del programa del segon edifici a construir, el pavelló de fires, actualment en fase de projecte. 03. Contaminació. No entenem el projecte com a dos edificis aïllats. Proposem una intervenció que afavoreixi una lectura conjunta. Trobem el verb "contaminar" per explicar el que busquem; barrejar l'un en l'altre, trobar un llenguatge comú. En planta i en secció. En la forma i en el fons. Les dimensions de l'auditori fixen les llums de la fira. Els espais més petits de la fira prenen les dimensions de les aules de l'escola, i a l'inrevés. 04. Franges. Els edificis s’organitzen per franges de 9m. d'amplada, i d’alçades variables [+4m/+8m/+12m]. Aquestes franges s’agrupen i llisquen en funció del programa, de l’entorn i dels límits edificables. La nova topografía abarca des de l'escala més humana dels porxos i les peces baixes, fins a l'escala dels lluernaris i l'edificació en alçada. 05. Sistema. El projecte resultant és més una manera de construir al lloc, que no pas una resposta definitiva. Unes regles de joc que permeten sistematitzar el possibles canvis de programa o la construcció per fases. Paràmetres fixes que atorguen flexibilitat al resultat final. 06. En procés. El vent de mestral, la geologia del delta i… la manca de finançament, entre d'altres, són ara els factors determinants per continuar. Noves dades que ens fan redibuixar un i altre cop el projecte, amb la certesa de que continua sent el mateix.
  5. Reforma i Ampliació de l'Escola Sant Jordi

    GATPA, Jordi Adell, Àlex Gallego i Urbano, Gerard Puig i Freixas, David Tapias Monné

    Reforma i Ampliació de l'Escola Sant Jordi

    L’objecte del projecte consisteix, bàsicament, en la reforma i l’ampliació de l’Escola Sant Jordi (edifici catalogat, obra d’Oriol Bohigas) per tal de posar-la al dia i complementar l’actual aulari i augmentar el nombre d’alumnes. En concret es preveu ampliar 6 aules, un menjador, la biblioteca i sala per l’AMPA. El menjador, la cuina i l’AMPA actuals, situats dins l’escola, és reubiquen dins de l’ampliació i l’espai alliberat es destina, bàsicament a aules de psicomotricitat i aules de desdoblament. Alhora, es realitzen una sèrie d’actuacions de reforma en els punts de connexió de la part nova amb l’existent. No s’inclouen tasques pròpies del manteniment normal d’un edifici. No hi ha actuació pel que fa a l’estructura i la coberta dels edificis existents. La connexió entre l’edifici educació infantil i la nova construcció és realitza a través d’una marquesina, que s’utilitza com d’element de connexió i alhora protegeix als infants, i que obliga a desplaçar lleugerament en sentit oest l’actual pista de basquet. La proposta ha de contemplar una possible segregació de l’aulari i el seu ús independent de l’escola, com també una possible ampliació d’una planta superior. L’ampliació situada en un solar annex a la vessant Sud de l’edifici existent. Consta de dos cossos connectats transversalment amb un tercer (zona de pas - vestíbul). Per tal de resoldre els diferents requeriments tèrmics, d’assolellament i ventilació del nou edifici i donar una imatge unificada, es construeix una galeria perimetral a tot l’edifici realitzada amb blocs de formigó, una galeria la mida de la qual s’ajusta segons l’orientació. Els blocs que conformen la façana es convinen en diferents posicions per tal de graduar la llum. Lames verticals en façana Oest (aules i Biblioteca) / Blocs gelosia en façanes Est i Oest / Blocs massissos en ampits i trams cecs. A l’interior d’aules i passadissos es convinen els elements de formigó vist (cassetons recuperables i lloses massisses) amb acabats de fusta osb i suro mes càlids.
  6. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Escola d'Art i Disseny d'Amposta

    David Sebastian + Gerard Puig Arquitectes, Gerard Puig i Freixas, David Sebastian Ucles

Societats