Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

    Antonio Banús i Tella, Antoni Maria Pàmies i Martorell, Pau Pérez i Jové

    Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

    L’edifici s’assenta sobre una plataforma rectangular de base que permet repartir-hi els diferents volums, amb profunditats i alçàries variables, d’acord amb els requeriments de les diverses parts del programa. Sobre la plataforma s’hi disposen dos cossos, per a l’aulari i els seminaris, respectivament. La planta queda dividida en tres grans crugies, cadascuna amb una alçària i un ús diferent. La crugia central, que és la més baixa, allotja la biblioteca i l’aula magna, amb una llum lliure de 18 metres. El cos de la banda de llevant conté les aules, amb una llum lliure de 10 metres. L’endarreriment del pla de façana en aquest cos és causat per la variació de les dimensions de les aules. El cos situat a ponent conté els seminaris, amb una llum lliure de 6 metres. El pas que envolta la biblioteca, situada en una posició central, condueix a quatre escales disposades a les cantonades de l’edifici. El plantejament permet dimensionar cadascuna de les peces del programa sense cap limitació estructural ni motivada per les exigències d’un esquema general. Per a la construcció de l’edifici s’han emprat procediments industrials de prefabricació, per tal de garantir la rapidesa de la posada en obra.
  2. Auditori Josep Carreras

    Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové

    Auditori Josep Carreras

    L’edifici es troba a l’extrem d’un petit parc. Forma un cos compacte que a la planta baixa ocupa tot el solar, llevat dels quatre patis que s’hi obren. El conservatori i l’auditori poden funcionar amb independència. A la planta subterrània hi ha les instal·lacions, els camerinos i les aules de percussió. A la planta baixa hi ha les aules i les zones comunes del conservatori, a més de dos auditoris per a 400 persones i 100 persones, respectivament, el foyer i el bar. A la planta primera hi ha les aules d’assaig del conservatori i el segon foyer de l’auditori. Els espais destinats a l’audició musical han estat tractats aplicant un principi de flotació respecte de l’estructura portant general, formada per pantalles i lloses de formigó armat i pilars metàl·lics. Els acabats interiors són de materials clars: marbre blanc i fusta d’auró.
  3. Pavelló Esportiu i Vestidors del Complex Esportiu Sant Salvador

    Antonio Banús i Tella, Moisés Gallego Olmos, Pau Pérez i Jové

    Pavelló Esportiu i Vestidors del Complex Esportiu Sant Salvador

    La zona on es troba el pavelló és un fragment de ciutat jardí, amb cases unifamiliars dins de parcel·les de dimensions mínimes. L’entorn més immediat consisteix en un gran recinte esportiu marcat pels espais oberts. El disseny del pavelló respon a la dificultat d’inserir-hi un gran volum paral·lelepipèdic i evitar que trenqui l’equilibri existent. L’edificació s’endarrereix respecte de la línia de façana, buscant una implantació semblant a la de les cases veïnes. També s’enfonsa 3,30 metres dins el terreny, de manera que la pista queda semisoterrada. Així es minimitza l’impacte de la caixa sobre el paisatge. L’alçària final del volum gairebé no excedeix la de les edificacions veïnes. Dos murs de formigó tanquen els laterals petits, mentre que les encavallades metàl·liques que suporten la coberta es recolzen als laterals més grans, vidrats i amb lamel·les horitzontals d’alumini per filtrar l’entrada de llum.
  4. Crematori del Cementiri de Reus

    Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové

    Crematori del Cementiri de Reus

    L’edifici del nou crematori forma part d’un pla més global de transformació del cementiri de Reus en un parc urbà, amb una reordenació del sistema de vials, la incorporació de zones d’aparcament, espais arbrats i les noves àrees de serveis funeraris: el tanatori, els crematoris i les sales polifuncionals. La construcció conté una sala i un forn crematori i és feta a base de pantalles de formigó que abasten tota l’alçària de l’edifici. Aquestes pantalles incorporen uns perfils metàl·lics destinats al recolzament dels forjats intermedis, fets a base de plaques alveolars. Els tancaments exteriors i interiors, els paviments i les parets divisòries són de fusta. L’element més significatiu és la capella, dotada d’una alçària important, amb la il·luminació artificial a mitja alçada i el parament posterior completament vidrat, amb la llum natural filtrada per unes lamel·les de fusta.

Bibliografia