Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte per la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1979 i Doctor Arquitecte per la mateixa Escola l'any 1994.
Desenvolupà la seva activitat professional des del 1979 a Barcelona, al carrer Girona, 55 entl. 1r.
Soci fundador de l'empresa GALLEGO ARQUITECTES, SL.
Professor de Projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ininterrompudament des de 1979 fins a la seva jubilació.
Professor convidat en diferents Escoles d'Arquitectura d'Europa.

Obres (9)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

    L’edifici se situa en un solar romanent d’una illa de cases, darrere de les façanes posteriors d’uns edificis d’habitatges d’alçària mitjana. El plantejament del projecte es basa en la creació d’una volumetria que doni una resposta adequada a aquestes difícils condicions. Tot el programa de la nova seu del COAATC queda recolzat en un gran basament elevat respecte del carrer, que afavoreix la col·locació de l’aparcament a sota. La planta baixa allotja l’entrada i la sala d’actes, i fa mitgera amb el fons del solar en dos costats, deixant un petit pati de ventilació entre ells. Les dues plantes superiors queden encavallades sobre l’entrada, de manera que poden ser exemptes i respirar als quatre vents. La dislocació entre el volum de la planta baixa i el cos superior dóna lloc al porxo d’entrada, enfrontat a l’escalinata que puja al gran sòcol.
  2. Piscines Bernat Picornell

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Piscines Bernat Picornell

    De les antigues piscines Bernat Picornell, no ha quedat pràcticament res, les edificacions existents s’han retallat, recrescut o allargat segons convingués. Els vasos de les piscines són nous, més grans i millor dotats tècnicament. La piscina d’entrenament es cobreix, els vestidors es canvien de lloc i es multipliquen. Tan sols les velles graderies d’espectadors es conserven. Són el testimoni que darrera una hipotètica restauració lo que en realitat s’ha fet ha sigut un nou edifici per a la pràctica de la natació. Les actuals instal·lacions s’amaguen darrera una tanca d’obra vista que envolta el solar, ames d’una densa arbrada. Tots dos elements fan de camuflatge que alleuja la seva presència, com també l’escassa formalització. Tot està disposat de tal manera que els fragments que es deixen entreveure darrera les parets no permeten la seva identificació com recinte d’aigua. L’entorn exterior quasi bé no es modifica i el mateix passa amb la implantació general. De l’antiga timidesa restaran subtils petjades, però al mateix temps aflorarà la nova i potent estructura de la coberta, i les noves façanes que abans no hi eren. Tot es fa amb l’intent de permet a l’edifici afegir-se al conjunt de construccions que formen l’anella Olímpica.
  3. Pavelló Municipal Nova Icària

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Pavelló Municipal Nova Icària

    En un solar en cantonada de l’Eixample, el programa requeria la inclusió d’una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs, de manera que tots tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència. L’edifici s’ajusta a la traça del bisell i hi recolza la pista poliesportiva, formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. L’edifici assoleix l’alçària màxima a la cantonada, decreix cap a l’interior de l’illa i resol els laterals amb tanques baixes que protegeixen els romanents enjardinats i el cos posterior de la biblioteca. Es tracta d’una interpretació de la cantonada de l’Eixample que compensa l’absència d’obertures amb una delicada articulació dels volums. El gimnàs penja de la coberta, la qual cosa garanteix la il·luminació natural i allibera espai a la planta per a la resta del programa.
  4. Centre Cívic i Equipament Esportiu l'Olivera

    Moisés Gallego Olmos

    Centre Cívic i Equipament Esportiu l'Olivera

    A la zona nord-oest de Sant Boi, una llengua d’espai verd crea un buit en forma d’embut, tancat per l’extrem ample per les façanes posteriors d’algunes edificacions. El solar ofereix la possibilitat de crear un teló de fons que ara no existeix. El nou edifici es genera amb un pla uniforme format per pocs traços, relacionat amb la important escala imposada per l’espai exterior. El programa suggereix la disposició de tres edificis tancats dins d’un únic envoltant: un casal, un edifici cultural i social i un edifici esportiu. Les tres parts del programa queden contingudes en un sol recinte, formant tres cossos juxtaposats, i la façana actua com a element unificador. Així, cada part del programa es pot desenvolupar amb independència, un cop establerts uns dispositius de relació. El resultat és un contenidor de grans dimensions, uniforme i vinculat a l’escala i a les exigències urbanes de l’emplaçament.
  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Centre Cívic i Equipament Esportiu l'Olivera

  6. Pavelló Esportiu i Vestidors del Complex Esportiu Sant Salvador

    Antonio Banús i Tella, Moisés Gallego Olmos, Pau Pérez i Jové

    Pavelló Esportiu i Vestidors del Complex Esportiu Sant Salvador

    La zona on es troba el pavelló és un fragment de ciutat jardí, amb cases unifamiliars dins de parcel·les de dimensions mínimes. L’entorn més immediat consisteix en un gran recinte esportiu marcat pels espais oberts. El disseny del pavelló respon a la dificultat d’inserir-hi un gran volum paral·lelepipèdic i evitar que trenqui l’equilibri existent. L’edificació s’endarrereix respecte de la línia de façana, buscant una implantació semblant a la de les cases veïnes. També s’enfonsa 3,30 metres dins el terreny, de manera que la pista queda semisoterrada. Així es minimitza l’impacte de la caixa sobre el paisatge. L’alçària final del volum gairebé no excedeix la de les edificacions veïnes. Dos murs de formigó tanquen els laterals petits, mentre que les encavallades metàl·liques que suporten la coberta es recolzen als laterals més grans, vidrats i amb lamel·les horitzontals d’alumini per filtrar l’entrada de llum.
  7. Piscines Municipals de Tàrrega

    Gallego Arquitectes, Àlex Gallego i Urbano, Moisés Gallego Olmos

    Piscines Municipals de Tàrrega

    El parc esportiu de Tàrrega forma una vasta esplanada situada al sud de la localitat, separada tan sols per un rierol. Això fa que l’indret pugui gaudir de bones vistes i d’una accessibilitat excel·lent. Al parc es varen començar a construir algunes instal·lacions disperses sense cap criteri d’ordenació, i el nou edifici de les piscines es proposa crear un referent per a la futura implantació de noves instal·lacions. La nova construcció es disposa al costat d’un poliesportiu existent, de manera que tots dos volums formen una unitat arquitectònica i generen un efecte conjunt sobre l’entorn. El nou edifici té dues plantes, i inclou dues piscines a la planta baixa i uns gimnasos a la planta superior. El vestíbul d’accés pren una importància especial, ja que organitza els recorreguts independents de totes dues instal·lacions.

Bibliografia (39)

Rutes i Apunts (3)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!