Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Moisés Gallego Olmos

Memòria

Arquitecte per la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1979 i Doctor Arquitecte per la mateixa Escola l'any 1994. Desenvolupà la seva activitat professional des del 1979 a Barcelona, al carrer Girona, 55 entl. 1r. Soci fundador de l'empresa GALLEGO ARQUITECTES, SL. Professor de Projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ininterrompudament des de 1979 fins a la seva jubilació. Professor convidat en diferents Escoles d'Arquitectura d'Europa.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

    L’edifici se situa en un solar romanent d’una illa de cases, darrere de les façanes posteriors d’uns edificis d’habitatges d’alçària mitjana. El plantejament del projecte es basa en la creació d’una volumetria que doni una resposta adequada a aquestes difícils condicions. Tot el programa de la nova seu del COAATC queda recolzat en un gran basament elevat respecte del carrer, que afavoreix la col·locació de l’aparcament a sota. La planta baixa allotja l’entrada i la sala d’actes, i fa mitgera amb el fons del solar en dos costats, deixant un petit pati de ventilació entre ells. Les dues plantes superiors queden encavallades sobre l’entrada, de manera que poden ser exemptes i respirar als quatre vents. La dislocació entre el volum de la planta baixa i el cos superior dóna lloc al porxo d’entrada, enfrontat a l’escalinata que puja al gran sòcol.
  2. Col·legi Públic La Palmera

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

  3. Piscines Bernat Picornell

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Piscines Bernat Picornell

    De les antigues piscines Bernat Picornell, no ha quedat pràcticament res, les edificacions existents s’han retallat, recrescut o allargat segons convingués. Els vasos de les piscines són nous, més grans i millor dotats tècnicament. La piscina d’entrenament es cobreix, els vestidors es canvien de lloc i es multipliquen. Tan sols les velles graderies d’espectadors es conserven. Són el testimoni que darrera una hipotètica restauració lo que en realitat s’ha fet ha sigut un nou edifici per a la pràctica de la natació Les actuals instal·lacions s’amaguen darrera una tanca d’obra vista que envolta el solar, ames d’una densa arbrada. Tots dos elements fan de camuflatge que alleuja la seva presència, com també l’escassa formalització. Tot està disposat de tal manera que els fragments que es deixen entreveure darrera les parets no permeten la seva identificació com recinte d’aigua. L’entorn exterior quasi bé no es modifica i el mateix passa amb la implantació general. De l’antiga tímidesa restaran subtils petjades, però al mateix temps aflorarà la nova i potent estructura de la coberta, i les noves façanes que abans no hi eren. Tot es fa amb l’intent de permet a l’edifici afegir-se al conjunt de construccions que formen l’anella Olímpica.
  4. Pavelló Municipal Nova Icària

    Franc Fernández, Moisés Gallego Olmos

    Pavelló Municipal Nova Icària

    En un solar en cantonada de l’Eixample, el programa requeria la inclusió d’una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs, de manera que tots tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència. L’edifici s’ajusta a la traça del bisell i hi recolza la pista poliesportiva, formant una capsa central que permet controlar la volumetria del conjunt a través de la coberta esglaonada i els cossos més petits dels laterals. L’edifici assoleix l’alçària màxima a la cantonada, decreix cap a l’interior de l’illa i resol els laterals amb tanques baixes que protegeixen els romanents enjardinats i el cos posterior de la biblioteca. Es tracta d’una interpretació de la cantonada de l’Eixample que compensa l’absència d’obertures amb una delicada articulació dels volums. El gimnàs penja de la coberta, la qual cosa garanteix la il·luminació natural i allibera espai a la planta per a la resta del programa.
  5. Centre Cívic i Equipament Esportiu l'Olivera

    Moisés Gallego Olmos

    Centre Cívic i Equipament Esportiu l'Olivera

    A la zona nord-oest de Sant Boi, una llengua d’espai verd crea un buit en forma d’embut, tancat per l’extrem ample per les façanes posteriors d’algunes edificacions. El solar ofereix la possibilitat de crear un teló de fons que ara no existeix. El nou edifici es genera amb un pla uniforme format per pocs traços, relacionat amb la important escala imposada per l’espai exterior. El programa suggereix la disposició de tres edificis tancats dins d’un únic envoltant: un casal, un edifici cultural i social i un edifici esportiu. Les tres parts del programa queden contingudes en un sol recinte, formant tres cossos juxtaposats, i la façana actua com a element unificador. Així, cada part del programa es pot desenvolupar amb independència, un cop establerts uns dispositius de relació. El resultat és un contenidor de grans dimensions, uniforme i vinculat a l’escala i a les exigències urbanes de l’emplaçament.
  6. Pavelló Esportiu i Vestidors del Complex Esportiu Sant Salvador

    Antonio Banús i Tella, Moisés Gallego Olmos, Pau Pérez i Jové

    Pavelló Esportiu i Vestidors del Complex Esportiu Sant Salvador

    La zona on es troba el pavelló és un fragment de ciutat jardí, amb cases unifamiliars dins de parcel·les de dimensions mínimes. L’entorn més immediat consisteix en un gran recinte esportiu marcat pels espais oberts. El disseny del pavelló respon a la dificultat d’inserir-hi un gran volum paral·lelepipèdic i evitar que trenqui l’equilibri existent. L’edificació s’endarrereix respecte de la línia de façana, buscant una implantació semblant a la de les cases veïnes. També s’enfonsa 3,30 metres dins el terreny, de manera que la pista queda semisoterrada. Així es minimitza l’impacte de la caixa sobre el paisatge. L’alçària final del volum gairebé no excedeix la de les edificacions veïnes. Dos murs de formigó tanquen els laterals petits, mentre que les encavallades metàl·liques que suporten la coberta es recolzen als laterals més grans, vidrats i amb lamel·les horitzontals d’alumini per filtrar l’entrada de llum.
  7. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Centre Cívic i Equipament Esportiu l'Olivera

    Moisés Gallego Olmos

  8. Piscines Municipals de Tàrrega

    Gallego Arquitectes, Àlex Gallego i Urbano, Moisés Gallego Olmos

    Piscines Municipals de Tàrrega

    El parc esportiu de Tàrrega forma una vasta esplanada situada al sud de la localitat, separada tan sols per un rierol. Això fa que l’indret pugui gaudir de bones vistes i d’una accessibilitat excel·lent. Al parc es varen començar a construir algunes instal·lacions disperses sense cap criteri d’ordenació, i el nou edifici de les piscines es proposa crear un referent per a la futura implantació de noves instal·lacions. La nova construcció es disposa al costat d’un poliesportiu existent, de manera que tots dos volums formen una unitat arquitectònica i generen un efecte conjunt sobre l’entorn. El nou edifici té dues plantes, i inclou dues piscines a la planta baixa i uns gimnasos a la planta superior. El vestíbul d’accés pren una importància especial, ja que organitza els recorreguts independents de totes dues instal·lacions.
  9. Biblioteca Districte 4

    Àlex Gallego i Urbano, Moisés Gallego Olmos, Sergi Garcia Fernandez

Bibliografia

Societats