Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV

Memòria

L’edifici s’assenta sobre una plataforma rectangular de base que permet repartir-hi els diferents volums, amb profunditats i alçàries variables, d’acord amb els requeriments de les diverses parts del programa. Sobre la plataforma s’hi disposen dos cossos, per a l’aulari i els seminaris, respectivament. La planta queda dividida en tres grans crugies, cadascuna amb una alçària i un ús diferent. La crugia central, que és la més baixa, allotja la biblioteca i l’aula magna, amb una llum lliure de 18 metres. El cos de la banda de llevant conté les aules, amb una llum lliure de 10 metres. L’endarreriment del pla de façana en aquest cos és causat per la variació de les dimensions de les aules. El cos situat a ponent conté els seminaris, amb una llum lliure de 6 metres. El pas que envolta la biblioteca, situada en una posició central, condueix a quatre escales disposades a les cantonades de l’edifici. El plantejament permet dimensionar cadascuna de les peces del programa sense cap limitació estructural ni motivada per les exigències d’un esquema general. Per a la construcció de l’edifici s’han emprat procediments industrials de prefabricació, per tal de garantir la rapidesa de la posada en obra.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Departament d’Universitats i Recerca ens va permetre utilitzar sistemes prefabricats de muntatge bàsicament en sec: estructura i panells de façana de formigó armat o pretensat fet a fàbrica. Pilars de secció única a tota l’alçada de l’edifici. Forjats de plaques alveolars pretensades de grans llums. Paraments de vidre continus de forjat a forjat encaixats entre canals. Divisions interiors de mampares. Instal·lacions a la vista. La construcció és d’una concepció molt simple: una gran base rectangular en planta baixa, en la qual s’ubiquen les zones comunes, buidada en el centre per un seguit de patis. Dos cossos que sobresurten en els dos costats més llargs, un per a aules i l’altre per als seminaris i els despatxos.

Autor: Pau Pérez i Jové

Autors

Sobre el mapa