Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (5)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Ampliació de l'Institut Juan Manuel Zafra

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado

    Ampliació de l'Institut Juan Manuel Zafra

    L’Institut d’Ensenyament Secundari Juan Manuel Zafra es troba situat al carrer Rogent, 51 a l’Eixample dret de Barcelona. El primer edifici i principal fou construït a principis de segle passat amb una clara estètica Modernista postindustrial. Al final de la dècada dels vuitanta, l’escola de formació professional es planteja la seva ampliació com a conseqüència de la insuficiència d’espais docents i la dificultat d’adequació de l’escola als nous programes escolars. En aquesta situació es planteja la construcció d’un nou edifici que allotgés tot el programa docent teòric, deixant en l’antic edifici les aules de pràctica, tallers i administració del centre. Així mateix, en el nou edifici haurà de situar-se el programa de suport esportiu a l’escola consistent en una sala polivalent-gimnàs i vestidors. La disponibilitat de sòl de l’escola era molt limitada i es reduïa al pati de jocs. Aquest es troba en el buit deixat per les edificacions al número 598 del carrer Provença. Aquest espai de dimensions molt ajustades estava a més flanquejat per les grans mitgeres dels edificis d’habitatges contigus. Una de les decisions més importants va ser mantenir el caràcter de pati interior d’illa obert al carrer Provença i així alliberar visualment a l’antiga escola. Per tant, el nou aulari tan sols es podia situar en un dels laterals curts del pati, i encaixat entre dues mitgeres dels dos edificis colindants. La longitud reglamentària de la pista de jocs va fixar de forma inamovible la posició de la façana. Aquest fet va suposar un exercici de continència i compactació del programa en alçada. Amb aquesta situació va sorgir la idea de considerar com a peça principal el volum definit per les dotze aules com una caixa suspesa a l’espai i presidint el pati de jocs. La resta de programa, serveis, tutories, escales i d’altres s’enganxa literalment a les mitgeres existents, resolent la falta d’ortogonalitat de les mateixes. Les circulacions que es produeixen entre la franja de serveis i les aules encara emfatitzen més aquesta autonomia del volum principal. La resta de programa se situa per sota de la cota d’accés des del carrer Provença. El gimnàs, com a gran espai buit, se situa a la planta soterrani a doble alçada i amb visió directa des del porxo d’accés. El fet de mantenir la cota de la pista esportiva al mateix nivell que la planta baixa de l’antiga escola permet optimitzar les circulacions internes de l’escola i fer una tanca menys alta a una escala més humana. Creiem que el rigor programàtic i la racionalitat alhora de plantejar la seva construcció han afavorit la claredat final de la intervenció.
  2. Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado, Josep Maria Quera i Arregui

    Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

    Es tracta d’una edificació annexa a l’Escola Politècnica, destinada a acollir dos usos ben diferenciats: els tallers, que ocupen la planta baixa, i l’hivernacle, un petit cos que sobresurt a la coberta. Les solucions constructives i l’elecció dels materials tendeixen a cercar una uniformitat que s’adapti a la flexibilitat dels usos, que n’afavoreixi el manteniment i que indueixi l’estalvi energètic. Així, tots els tancaments s’unifiquen amb un vidre translúcid d’una gran capacitat aïllant, com també les lluernes de la coberta, disposades per permetre l’entrada de llum zenital a les zones de treball.
  3. Plaça de la Vila de Madrid

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado

    Plaça de la Vila de Madrid

    Partim de la consideració que la plaça Vila de Madrid és un espai molt especial dins el sistema de places i espais lliures del nucli antic. Per això vam proposar la revitalització de la plaça com a espai urbà per als vianants, mantenint la seva especificitat com a lloc "diferent" dins dels carrers i les places que l'envolten, i celebrar el conjunt arqueològic que la plaça acull: una necròpolis romana, un dels vestigis més importants de la Catalunya de l'era romana. La plaça es presenta com un jardí públic urbà, en part perquè és la forma de respondre a la seva singularitat de jaciment arqueològic, en part per continuar el mateix concepte de la intervenció, i finalment perquE sempre ho imaginem com un lloc diferent als espais urbans d'activitat comercial (de vegades frenètica) que l'envolten. Es proposa una plaça central de gespa que queda a nivell del carrer Canuda i del front oriental de la plaça. La zona central de la plaça s’entapissa amb gespa i es mantenen la major part dels arbres existents. La superfície de gespa es deprimeix amb un lleuger pendent fins situar-se al nivell de la necròpolis romana. Aproximadament davant de la façana de l'edifici Palau Sabassona, seu de l'Ateneu Barcelonès, es proposa una franja pavimentada amb un pòrtic-mirador cap a la zona de les tombes. Una passarel·la de vianants "sobrevola" les restes arqueològiques fins a la prolongació del passatge Duc de la Victòria (connectat amb la Rambla a través del passatge comercial). Aquesta passarel·la disposa, a la part inferior, d'un sistema de portes que protegeixen l'accés a la zona arqueològica. A la zona perimetral de la plaça s'utilitzen els materials de construcció i mobiliari urbà habituals al casc històric de Barcelona. A la zona central, però, s'introdueix la gespa, la pedra basàltica i l'acer corten. Amb aquest últim es construeixen uns murs que possibiliten la permanència dels arbres preexistents.
  4. Edifici d'Oficines de la Tresoreria de la Seguretat Social

    BCQ Arquitectes, David Baena i Asencio, Antoni Casamor i Maldonado

    Edifici d'Oficines de la Tresoreria de la Seguretat Social

    Ordenació del conjunt. L'edifici negocia amb la trama urbana la seva orientació, adaptant-se a la realitat de l'entorn urbà existent. Les plantes baixa i soterrani se situen dins dels límits del solar; les plantes superiors, en canvi, es desplacen i s'alineen amb el carrer de l’Om. Aquest desplaçament allibera l'espai de la plaça situada al sud i genera un espai més ampli. Encara que l'edifici divideix en dos el buit de la trama urbana, el tractament dels espais és el mateix, i la planta baixa s'entén com un element de continuïtat de l'espai exterior. És fonamental la transparència que es produeix en l'accés amb vista sobre la plaça. L'edifici. L'ús característic de l'edifici és administratiu en les plantes sobre rasant, mentre que les plantes soterrani es destinen a ús d'aparcament i espais de servei. Es tracta d'un edifici organitzat en tres volums, la rotació dels quals ve suggerida per la geometria de la parcel·la edificable. El volum de la planta baixa adopta la geometria de la parcel·la. Aquesta planta estableix una relació de continuïtat amb l'espai públic en el qual se situa. El volum de les plantes primera a quarta recupera l'adreça del carrer de l’Om, i crea, amb la volada originada per aquest gir, un gran porxo que emmarca i protegeix l'entrada de l'edifici. El tercer volum de les plantes cinquena i sisena s'orienta segons un gir intermedi entre els dos volums anteriors. El fet que aquest tercer volum sigui més petit que l'inferior genera una terrassa, accessible als usuaris de l'edifici des de la planta cinquena. La necessitat de llum natural determinada per l'ús administratiu de l'edifici es resol amb grans finestrals en façana que es protegeixen de la incidència de la radiació solar directa a través d'una envoltant contínua de lames d'alumini. Aquestes lames confereixen identitat a les façanes de l'edifici: es disposen en posició horitzontal al llarg de les façanes principals de l'edifici (façanes longitudinals) i en posició vertical en les testeres. L'ús d'una estructura porticada amb pilars en façana permet obtenir plantes diàfanes que s'organitzen a partir de dos nuclis verticals, deixant la resta de la superfície lliure. La compartimentació es fa a través d'elements d’envans lleugers. D'aquesta forma, l'edifici permet una versatilitat d'ocupació en el temps.
  5. EU Mies Award

    Nominat
    Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall

Bibliografia

Autors

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.